Història (2001) |
Assignatures |
HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL II |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2007_08 |
Assignatura | HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL II | Codi | 12081006 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1er | |||||
Descriptors | Crèd. | Crèd. teoria | Crèd. pràctics | Tipus | Curs | Període | ||
6 | 4.5 | 1.5 | Troncal | Segon | Segon |
Competències | Objectius d'aprenentatge | Continguts |
Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
Tema | Subtema |
1. Imperi i Papat al segle XI: la reforma de l’Església i el conflicte de les investidures | - Els primers moviments reformistes: el monacat reformista, reforma episcopal i imperial. - Situació de l’Imperi i papat a la primera meitat del XI - La reforma pontifical. - La “querella” de les investidures fins a la solució de Worms. |
2. Transformacions de l’economia i societat a la plena edat mitjana (ss.XI-XIII). | - El creixement de la població, canvis en la tecnologia, el clima i en els rendiments agraris. - Les colonitzacions agràries. - Evolució de les relacions de dependència i la transformació de la renda feudal. |
3. Transformació de l’economia i societat a la plena edat mitjana (ss.XI-XIII). II: el renaixement comercial i urbà. | - Introducció: característiques de la ciutat medieval. - El desenvolupament de la vida urbana: teories entorn de la reactivació de les ciutats. - Les estructures urbanes i els nous grups socials. - El renaixement comercial: rutes, mercats, fires i l’activitat artesana. |
4. L’expansió politicomilitar del món feudal: les croades. | - El context geopolític a la Mediterrània oriental: els fatimíes a Egipte, els seljúcides a Anatòlia i l’entronització dels Commens. - La situació a l’Occident feudal: la irrupció dels normands a Itàlia, el progrés expansionista a la Península Ibèrica. - Causes de les croades i la idea de croada. - La primera creuada: participants, desenvolupament i formació dels estats croats. - Els ordres militars. - De la segona a la quarta creuada: canvis en la definició i execució en relació a la primera. - Altres fronts croats: la Península Ibèrica i Alemanya. |
5. Les monarquies feudals en l’àmbit occidental europeu: els primers Capets a França i el desenvolupament de la monarquia normanda a Anglaterra i les monarquies hispanes. | - Els principats territorials i el sorgiment de la dinastia capeta. - Els primers Capets i la consolidació de la monarquia. - Lluís VII. - De la conquesta d’Anglaterra per Guillem I a la formació de l’imperi angeví. - Desenvolupament, contradiccions del sistema monàrquic d’Enric II i les característiques de l’economia i societat a Anglaterra del segle XII - Les monarquies hispanes entre els segles X i XII: orígens, desenvolupaments i característiques de les societats. |
6. L’imperi en temps dels Staufen | - La plenitud de l’imperi amb Frederic I: política alemanya, italiana i els inicis de la colonització de “l’est” d’Alemanya. - Enric IV i el cisma reial a Alemanya. - L’imperi i el regne de Sicília en temps de Frederic II. - El declivi dels Staufen. |
7. L’espiritualitat, l’Església, i la vida intel•lectual entre els segles XI i el XIII | - Reformes i renovació del monacat: del Cister als mendicants. - Els moviments heterodoxos o “herètics” i la seva repressió. - El renaixement cultural del segle XII i l’escolàstica. - Les universitats. |
8. França des de Felip August fins a la guerra dels cent anys | - Consolidació monàrquica de Felip II August: l’enfonsament de l’imperi angeví i conseqüències. - L’expansió cap al Llenguadoc. - Política unitària de Lluís IX i característiques socioeconòmiques del període. - La política mediterrània de Carles Anjou i els conflictes amb la Corona d’Aragó. - Felip IV: el conflicte amb el papat i la consolidació de l’administració monàrquica. |
9. Anglaterra des de Joan sense Terra fins a la guerra dels cent anys. | - Vicissituds del regnat de Joan sense Terra i la Magna Carta. - Enric III, la crisi institucional i el rerafons social. - La guerra dels barons. - Equilibri en temps d’Eduard I. - Dificultats polítiques i econòmiques amb Eduard II. |
10. La primera crisi del feudalisme (segle XIV) i la recuperació. | - El debat historiogràfic: el corrent malthusià i els seus detractors. - La Pesta Negra i les conseqüències en el medi agrari i en la vida urbana. - Conflictes socials rurals i la ciutat. - De la crisi a la recuperació dels segle XV: la nova realitat rural, les societats urbanes i l’evolució del comerç de llarga distància. - La crisi a la Península Ibèrica. |
11. Transformacions polítiques en l’àmbit occidental europeu baixmedieval: la guerra dels cent anys i els regnes hispànics. | - Causes del conflicte: precondicions i precipitants. - Els regnats d’Eduard III, els Lancaster, la darrera ofensiva anglesa i Carles V. - Les corones d’Aragó, de Castella, Navarra i el regne de Granada a la Baixa Edat Mitjana. - La guerra civil a França i la liquidació del conflicte. |
12. Les transformacions polítiques en l’àmbit imperial baixmedieval: Alemanya, Itàlia i formacions polítiques en la perifèria europea. | - Els emperadors alemanys de Rodolf d’Habsburg a Carles IV (1273-1370). - Prínceps, ciutats i la decadència dels poders polítics a Alemanys en els segles XIV i XV. - Altres formacions polítiques a l’Europa central, oriental i bàltica. - El marc polític italià i les relacions econòmiques: les ciutats estat del nord, els estats pontificis i el regne de Nàpols. - L’àmbit mediterrani oriental: restauració imperial dels Paleòlegs i la conquesta dels otomans de l’Imperi bizantí. |
13. L’Església, l’espiritualitat i el pensament a la baixa edat mitjana. | - El papat d’Avinyó i el desenvolupament de les estructures d’estat, administració i fiscalitat. - El Cisma d’Occident. - L’evolució de la teoria del coneixement i els orígens de la ciència moderna. - La secularització de la teoria política i noves concepcions entorn a la societat. - Canvis en les mentalitats. |