Guia docent Facultat de Lletres |
català |
Publicitat i Relacions Públiques (2001) |
Assignatures |
GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2010_11 |
Assignatura | GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL | Codi | 12112223 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 2n | |||||
Descriptors | Crèd. | Crèd. teoria | Crèd. pràctics | Tipus | Curs | Període | ||
6 | 3 | 3 | Optativa | Segon |
Competències | Objectius d'aprenentatge | Continguts |
Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
Tema | Subtema |
1. L’OBJECTE D’ESTUDI: EL PATRIMONI CULTURAL | El concepte de patrimoni cultural: definició i evolució – Els diferents patrimonis – Els patrimonis emergents: la publicitat – Valor i ús en l’actual societat– La gestió del patrimoni cultural. |
2. L’ACTIVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL: DE RECURS A PRODUCTE. | El procés de conversió del recurs patrimonial en producte cultural – Paranoics versus utilitaristes versus pragmàtics: problemes al voltant de l’activació dels recursos patrimonials (un debat entre la democratització, la banalització, la politizació o la mercantilització cultural) – El producte destinat al desenvolupament cultural (recurs educatiu), al desenvolupament social (recurs identitari i de cohesió social) i al desenvolupament econòmic (recurs del turisme cultural). |
3. EL PROCÉS DE COMUNICACIÓ GLOBAL DEL PATRIMONI CULTURAL | Els nivells de la comunicació patrimonial: de la comunicació científica a la difusió cultural – El concepte de comunicació global – El procés de comunicació global: un pont de comunicació entre la societat i el patrimoni cultural. |
4. LA DIFUSIÓ CULTURAL | Cap a una comunicació efectiva dels continguts “en el” producte patrimonial: el consum in situ mitjançant la difusió cultural – Les disciplines òptimes de difusió cultural: Didàctica, Divulgació i Interpretació – La Difusió preventiva: una estratègia comunicativa de sensibilització del públic de la fragilitat del patrimoni cultural. |
5. LA COMUNICACIÓ | La visualització “del” producte patrimonial – Els objectius de la comunicació: de la promoció i comercialització del producte (comunicació de màrqueting) a la creació, gestió o transformació d’una determinada identitat corporativa de la institució/empresa responsable del producte (comunicació institucional/corporativa) – Investigació i planificació estratègica. 5.1. BRANDING I COMUNICACIÓ GRÀFICA La creació i la gestió de la identitat visual i verbal corporativa o de marca: la primera pedra estratègica de la comunicació – Literatura, senyalística i merchandising. 5.2. TÈCNIQUES CONVENCIONALS La publicitat – Les Relacions Públiques – Planificació, organització i gestió d’esdeveniments culturals – Gabinet de mitjans de comunicació: gestió de la comunicació i relació amb els mitjans de comunicació de masses. 5.3. TÈCNIQUES NO CONVENCIONALS Màrqueting de carrer, màrqueting viral, màrqueting de boca a boca i emplaçament de producte. |
6. LES TIC COM A EINES DE COMUNICACIÓ GLOBAL DEL PATRIMONI CULTURAL | Les TIC: un mitjà al servei de la comunicació global dels productes patrimonials – Llenguatges digitals: hipermèdia (text, imatge fixa i en moviment, recreacions virtuals, gràfics, veu i música) i Realitat Virtual – Dispositius mòbils (PDA, telèfons mòbils ...) – El paper de la www en la comunicació global del patrimoni cultural – El revolucionari canvi de paradigma de la Web 2.0: xarxes socials, podcasting. |