Guia docent Facultat de Lletres |
català |
Grau de Llengua i Literatura Hispàniques (2009) |
Assignatures |
LITERATURA |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2017_18 |
Assignatura | LITERATURA | Codi | 12264001 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1r | |||||
Descriptors | Crèd. | Tipus | Curs | Període | ||||
12 | Formació bàsica | Primer | AN |
Competències | Resultats d'aprenentage | Continguts |
Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
Tema | Subtema |
TEMARI PRIMER QUADRIMESTRE 1. NOCIONS DE TEORIA LITERÀRIA 1.1. Què són la Teoria Literària i la literatura comparada? 1.2. Què entenem per literatura. 1.3. De l'escriptura a la lectura: El paper de la lectura en la "construcció" del text 2 EL DISCURS LITERARI 2.1 Introducció general als gèneres literaris 3. ELS GÈNERES NARRATIUS 3.1. La novel•la com a gènere 3.2. La perspectiva narrativa. 3.3. Concepte d'intertextualitat. 4. ELS GÈNERES POÈTICS 4.1. Concepte i correlat objectiu. 4.2. El llenguatge poètic 4.3. El ritme. 5. ELS GÈNERES DRAMÀTICS 5.1. El teatre i el text. 5.2. La representació. 6. Corrents teòrics i metodologies crítiques per a l'estudi de la literatura |
De Plató i Aristòtil a la Semiòtica i els corrents del postestructuralisme. La interpretació del text. Diversos tipus de lectures possibles en la contemporaneïtat L'enunciació i la partició dels gèneres De "La Poètica" d'Aristòtil al concepte modern del gènere Un gènere de gèneres. Punt de vista i focalització Raons de la mètrica. Lectura i comentari de fragments de textos . El conflicte. La situació d'enunciació en el teatre. Experiències actuals, fronteres del gènere Descripció breu |
TEMARI DEL SEGON QUADRIMESTRE 1. Poesía clásica: de Garcilaso a Meléndez Valdés 1.1. Temas y subgéneros poéticos 1.2. La función poética y la retórica 1.3. Garcilaso, Fray Luis, místicos y neoclásicos. 2. Teatro barroco: 2.1. Subgéneros teatrales 2.2. Calderón de la Barca y la “comedia nueva” 2.3. El concepto de la honra: El médico de su honra 3. El contexto de la España de la Restauración 4. Leopoldo Alas “Clarín”, autor de La Regenta: 4.1. Autor-narrador 4.2. Lector-narratario 5. Los discursos de La Regenta: 5.1. La focalización o punto de vista 5.2. Las voces de los personajes o modos de enunciación 6. Vetusta y la simbología del espacio: 6.1. Espacios interiores y exteriores 7. Tres días y tres años: tiempo y orden del discurso 8. Estructura de la obra: 8.1. Narración, historia y discurso 9. Los personajes: 9.1. Tipología y construcción 9.2. La educación sentimental de Ana Ozores 10. Realismo e ironía: 10.1. La novela realista europea 10.2. La novela del “romanticismo desilusionado” 10.3. Ironía y parodia como procedimientos críticos 11. El Naturalismo en la novela: 11.1. El debate del Naturalismo en la literatura española 11.2. Las fuerzas sociales y la herencia 12. Erotismo y sensualidad: lecturas psicoanalíticas 13. Perspectivas feministas en La Regenta 14. La recepción de La Regenta: 14.1. Reacciones contemporáneas 14.2. En el canon actual |
1.1. Poesía, teatro y narrativa: temas, subgéneros literarios y comentario de textos 1.2. Literatura dentro de la literatura: las lecturas de Ana Ozores y el teatro calderoniano en Vetusta. 3.1. Leopoldo Alas “Clarín” 3.2. Autor-narrador y lector-narratario 4.1. Punto de vista y focalización 4.2. Las voces de los personajes o modos de enunciación 9.1. Orígenes y desarrollo de la novela realista en Europa y España 9.2. Pintura de costumbres, pintura de caracteres e ironía en La Regenta 10.1. Zola y los orígenes del Naturalismo y su debate en España 10.2. Elementos naturalistas en La Regenta: fuerzas sociales y herencia 11.1. Formulaciones literarias del erotismo 11.2. Enfermedad y lecturas psicoanalíticas de La Regenta 13.1. Reacciones contemporáneas 13.2. Su inserción en el canon actual |