Guia docent Facultat de Lletres |
català |
Grau en Història de l'Art i Arqueologia (2018) |
Assignatures |
ARQUEOLOGIA I ART ROMANS |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2023_24 |
Assignatura | ARQUEOLOGIA I ART ROMANS | Codi | 12304106 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1r | |||||
Descriptors | Crèd. | Tipus | Curs | Període | ||||
6 | Obligatòria | Segon | 2Q |
Competències | Resultats d'aprenentage | Continguts |
Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
Tema | Subtema |
1. Introducció a l’estudi de la cultura material romana. | 1.1. Fonts per a l’estudi de l’arqueologia i l’art romans. 1.2. Àmbit geogràfic i cronològic. 1.3. Història de la investigació: de l’antiquari a la ciència arqueològica moderna. |
2. Els orígens de Roma. | 2.1. Arqueologia i mite. 2.2. L’antiga topografia del Laci. Antecedents protohistòrics. |
3. L’urbanisme romà (I). La ciutat. | 3.1. La fundació de la ciutat tardorepublicana: definició del pomerium i de l'espai urbà. El ritual fundacional. 3.2. La ciutat romana. Topografia de Roma i evolució urbanística. Exemples representatius. 3.3. L'expansió colonial de Roma a Itàlia i la constitució dels primers models de la ciutat romana 3.4. Arquitectura domèstica: domus i insulae. 3.5. Cultura visual de l’espai domèstic: la pintura i el mosaic com a elements de definició de l'espai simbòlic en l'àmbit privat. Els estils pompeians. 3.6. Constructores de ciutats. Dones i arquitectura a l’Occident romà. |
4. L’urbanisme romà (II). El camp. | 4.1. El paisatge rural. 4.2. Ordenació de l’espai: centuriacions, vies i cadastres. 4.3. Explotacions agrícoles i residències de les elits: les villae. |
5. Arqueologia religiosa. Temples i llocs de culte. | |
6. Evolució del retrat i l’escultura: identitat i status social. Imatges com propaganda visual. L’esdeveniment històric com a narració artística a Roma. | |
7. Arqueologia dels edificis amb funció política i administrativa: processos polítics, ideològics i la seva influència en al configuració dels espais públics a Roma. | 7.1. El fòrum i edificis administratius i de reunió. 7.2. L’ordenació de l’espai públic urbà i dels seus edificis. Evolució urbanística de la ciutat de Roma: de l’etapa republicana fins a l’Antiguitat Tardana. 7.3. August i el poder de les imatges. L’arquitectura com escenografia del poder. 7.4. La Roma dels emperadors. L’arquitectura imperial. Principals monuments de la Roma dels emperadors. |
8. Els edificis d’oci i d’espectacles. | 8.1. Les grans termes públiques com a expressió de poder. 8.2. Teatres, amfiteatres, odèons, circs i estadis. |
9. Arqueologia de les ciutats romanes d'Hispània: les capitals provincials. Universalitat i particularitat de la imatge imperial: la itinerància dels models imperials a les províncies romanes. | |
10. Castra et limes. L'art romà de la fortificació. | |
11. Roma ciutat de consum. | 11.1. Rutes i productes del comerç mediterrani en època imperial. 11.2. Els ports. Arqueologia subaquàtica. Els oficis portuaris. 11.3. Els magatzems de Roma, Òstia i Portus. 11.4. El Testaccio. 11.5. Establiments comercials, d’allotjament i restauració. 11.6. Les villae maritimae 11.7. Infraestructures de servei: vies, ponts i enginyeria hidràulica. |
12. Arqueologia de la producció i de l’artesanat. | 12.1. Mineria. Pedreres. El luxe del marmora. 12.2. Officinae i tallers ceràmics. 12.3. El tèxtil i el vidre. 12.4. La ceràmica, els metalls i productes de luxe. 12.5. La producció alimentària: pa, vi, oli, conserves i salaons. |
13. Arqueologia de la mort. | 13.1. Les vies funeràries i el paisatge epigràfic. 13.2. Necròpolis i monuments funeraris. 13.3. Els mausoleus imperials. |
14. Arquitectura honorífica i commemorativa. |