2010_11
Guia docent 
Facultat de Lletres
A A A 
català 
Història de l'Art (2001)
 Assignatures
  ART DEL RENAIXEMENT ESPANYOL
   Continguts
Tema Subtema
Tema 1: LA INTRODUCCIÓ DEL RENAIXEMENT A ESPANYA. L’ARQUITECTURA, LA PINTURA I L’ESCULTURA ESPANYOLES DEL SEGLE XV. 1.1 Panorama històric i social de la Península al final del segle XV. Els regnes peninsulars i les relacions comercials i dinàstiques de la Península Ibèrica amb els centres urbans del nord d’Europa.
1.2 Patronatge i promoció artística. Les col·leccions reials. El mercat d’importació de productes sumptuaris i la instal·lació a la Península d’artistes estrangers. L’estil hispano-flamenc o estil Reis Catòlics.
1.3 L’arquitectura durant el regnat dels Reis Catòlics: l’estil internacional i el substrat hispà. Tipologies: el temple, el palau i l’hospital. Enrique Egas i els hospitals reials. El focus de Burgos: Juan de Colonia. El focus de Valladolid: Simón de Colonia i Juan Guas. El focus de Toledo: Juan Guas i l’obra de San Juan de Los Reyes. Enrique Egas, arquitecte reial.
1.4 L’escultura. Els nous gèneres. L’escultura funerària. El retaule monumental. Els cadirats de cor i els seus programes iconogràfics. L’escultor reial Gil de Siloé.
1.5 La pintura espanyola entre Itàlia i Flandes. Dos pintors dels Reis Catòlics: Juan de Flandes i Pedro Berruguete. El cosmopolitisme pictòric de Berruguete: biografia, formació i estudi de les seves obres principals.
1.6 La introducció del Renaixement a Catalunya.
Tema 2: L'ARQUITECTURA, LA PINTURA, I L’ESCULTURA A ESPANYA DURANT EL REGNAT DE CARLES I 2.1 Panorama històric i social de la Península en el regnat de Carles I. Les guerres d’Itàlia i la penetració del classicisme en la primera meitat del segle.
2.2 Els comitents i els gèneres artístics. El col·leccionisme reial i nobiliari. Els centres artístics i les escoles. Els artistes: formació, viatges, qualificació social. Organització professional, sistema gremial i lluites pel lliure exercici de l’activitat. Els artistes estrangers i el mercat d’importació.
2.3 L’arquitectura del Protorenaixement hispà. L’adopció del llenguatge clàssic decoratiu i l’estil plateresc. Orígens, significació i difusió del grutesc. Les Medidas del Romano de Diego de Sagredo. Altres tractats d’arquitectura espanyols. El patronat dels Mendoza: Lorenzo Vázquez de Segovia. L’estil nacional i les pervivències estructurals tardogòtiques: Rodrigo Gil de Hontañón, Juan de Álava (o Ibarra) i fra Martín de Santiago. Les catedrals i els edificis conventuals. El regnat de Carles I i l’arquitectura imperial: Pedro Machuca i Alonso de Covarrubias. Toledo i Granada, ciutats imperials. El classicisme: Diego de Siloé i Andrés de Vandelvira. L’arquitectura nobiliària. Altres escoles.
2.4 L’escultura. Gèneres: el monument funerari, el retaule, els cadirats i l’escultura integrada. Materials i tècniques policromes. Els mestres italians. Les obres importades. Els italianitzants: Felipe Bigarny, Vasco de la Zarza, Bartolomé Ordóñez, Diego de Siloé i Juan de Valmaseda. El focus de Valladolid. Alonso Berruguete: formació, producció i estil. Juan de Juni. L’escola aragonesa: Damià Forment. Altres focus de producció escultòrica.
2.5 La pintura. L’assimilació del classicisme. La pintura castellana en el primer terç del segle: Juan de Borgoña. Alonso Berruguete, pintor: estades a Florència i Roma. La pintura valenciana: Paolo de San Leocadio. El leonardisme: Fernando de Llanos i Fernando Yáñez de la Almedina. El manierisme: Vicent i Joan Macip (Joan de Joanes). La pintura andalusa: Alejo Fernández, Pedro Machuca, Luis de Vargas i Pedro de Campaña. Els pintors classicistes del focus toledà: Juan Correa de Vivar i Juan Soreda. Altres mestres i escoles.
2.6 L’arquitectura, l’escultura i la pintura a Catalunya en la primera meitat del segle XVI.
Tema 3: L’ARQUITECTURA, LA PINTURA, I L’ESCULTURA A ESPANYA DURANT EL REGNAT DE FELIP II 3.1 L’arquitectura classicista en el darrer terç del segle XVI. Juan Bautista de Toledo i Felip II. L’obra d’El Escorial: projectes, significat i realitzacions. Les descripcions i escrits contemporanis referents a El Escorial. Juan de Herrera: biografia, producció i escrits. L’arquitectura herreriana i l’estètica contrareformista. Deixebles i seguidors d’Herrera fins 1630. Altres arquitectes i focus regionals.
3.2 L’escultura manierista. El “romanisme” de Gaspar Becerra: formació, producció i estil. Seguidors i imitadors: Juan de Anchieta. L’escola castellana del darrer terç del segle XVI: Esteban Jordán, Juan de Herrera i el retaule classicista fins 1630. L’escola andalusa. L’escultura àulica: Leone i Pompeo Leoni: biografia, producció i estil. Els escultors d’El Escorial: Juan Bautista Monegro.
3.3 La pintura manierista. El gust artístic de Felip II. La Col·lecció reial. Ticià i altres adquisicions. El “romanisme” miquelangelesc de Gaspar Becerra. El venecianisme: Navarrete “el Mudo”. Els pintors d’El Escorial: Luca Cambiaso, Federico Zuccaro i Pellegrino Tibaldi. Els retratistes de cort: els deixebles d’Antonio Moro: Alonso Sánchez Coello i Juan Pantoja de la Cruz. Els pintors provincials: Luis de Morales. Domenico Theotocopuli, “el Greco”: biografia, producció, estil.
3.4 L’arquitectura, l’escultura i la pintura a Catalunya en la segona meitat del segle XVI.