2008_09
Guia docent 
Facultat de Lletres
A A 
català 
 
 
Historia (2001)
 Assignatures
  INTRODUCCIÓ A L'ARXIVÍSTICA
DADES IDENTIFICATIVES 2008_09
Assignatura INTRODUCCIÓ A L'ARXIVÍSTICA Codi 12082226
Ensenyament
Historia (2001)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Optativa Segon
Modalitat i llengua d'impartició Veure grups activitat
Prerequisits
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
SANMARTÍ ROSET, MARIA MONTSERRAT
Adreça electrònica montserrat.sanmarti@urv.cat
Professors/es
SANMARTÍ ROSET, MARIA MONTSERRAT
Web
Descripció general i informació rellevant Dins de l’ensenyament d’Història cal donar a l’alumnat una formació encaminada a la recerca en el seu vessant més pràctic. Aquesta assignatura entra de ple en aquest aspecte, donant les eines adequades per tal de conèixer els arxius, els fons que guarden i les possibilitats de recerca. No obstant no és aquest l’únic element que justifiquen l’assignatura, de manera que incidim també en l’important paper que els arxius desenvolupen en el marc de l’anomenada Societat de la Informació. Tenim doncs els dos elements cabdals que situen els arxius en una posició de privilegi en un nou escenari dibuixat a conseqüència de l’impuls i difusió arreu de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Superada la concepció de l’Arxivística entesa només com un conjunt de tècniques dedicades gairebé exclusivament a la recollida, preservació, tractament i difusió del patrimoni documental de caràcter històric, en els darrers anys l’Arxivística més renovadora posa l’accent en la necessitat d’aplicar els principis de la gestió de documents amb la doble voluntat de garantir, d’una banda, la correcta generació, organització, preservació, tria i accés del creixent volum de documents administratius, i d’altra, reeixir en l’objectiu de prefigurar i planificar el contingut dels futurs arxius històrics. En l’Arxivística actual conflueixen, doncs, dues voluntats clarament explicitades: el seu vessant de ciència de l’administració i de la informació, i també la seva indefugible responsabilitat de fer perdurable i accessible un patrimoni públic. El seu caràcter de suport eficient a l’administració i als ciutadans, i d’instrument de potenciació de la recerca en ciències socials no són res més que dues cares d’una mateixa moneda que palesen la necessitat d’organitzar grans volums de documents i d’informació -la qual cosa requereix la integració de potents eines informàtiques- i a la vegada el compromís ineludible de fer-lo accessible en estricta aplicació del principi constitucional del lliure accés com en el de garantiment al dret a la privacitat dels ciutadans.