2011_12
Guia docent 
Facultat de Lletres
A A 
català 
 
Història (2001)
 Assignatures
  HISTÒRIA ANTIGA D'ESPANYA
   Competències
Codi  
A1 Coneixement de la història general (universal) i del territori (coneixement de la història nacional pròpia –segons Aneca-)
A2 Coneixement de l’estructura diacrònica de la història
A3 Coneixement de la didàctica de la història
A4 Coneixement de la història com a disciplina en construcció: s’ha de repensar
A5 Consciència dels temes i problemàtiques objecte de debat historiogràfic: el que ens preocupa des de la contemporaneïtat o ha interessat en altres èpoques
A6 Us, ordenació e interpretació de les fonts històriques
A7 Coneixement de la història local
A8 Coneixement de la història de la integració europea
A9 Coneixement detallat d’un o més períodes específics del passat de la humanitat
B1 Habilitat d’exposar de forma narrativa i oral –capacitat de comunicar-se oralment i utilitzar la terminologia o tècniques acceptades a la professió-
B2 Coneixement de i habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques
B3 Capacitat de llegir textos historiogràfics o documents originals en la pròpia llengua
B4 Capacitat de llegir, analitzar i interpretar el registre arqueològic
B5 Coneixement de i habilitat per a usar mètodes i tècniques d’altres ciències humanes
B6 Capacitat analítica i crítica
B7 Capacitat d’organització i planificació
B8 Treball en equip
B10 Independència de judici
B13 Raonament crític
B14 Compromís ètic
B15 Aprenentatge autònom
B16 Adaptació a les noves situacions
B17 Motivació per la qualitat
B20 Creativitat
B22 Coneixement de llengua estrangera
B24 Resol problemes de forma efectiva
B25 Aplica pensament, crític, lògic i creatiu
B26 Treballa de forma autònoma
B27 Treballa de forma col·laborativa
C1 Dominar l’expressió i la comprensió d’un idioma estranger.
C2 Utilitzar com a usuaris les eines bàsiques en TIC.
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia