Guia docent Facultat de Lletres |
català |
Grau de Llengua i Literatura Catalanes (2009) |
Assignatures |
LITERATURA CATALANA MEDIEVAL I |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2019_20 |
Assignatura | LITERATURA CATALANA MEDIEVAL I | Codi | 12254112 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1r | |||||
Descriptors | Crèd. | Tipus | Curs | Període | ||||
6 | Obligatòria | Quart | Juny, Jul. |
Competències | Resultats d'aprenentage | Continguts |
Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
Tema | Subtema |
1. INTRODUCCIÓ A LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES | 1.1 Jaume I i El llibre dels fets 1.1.1 Context històric – Jaume I el Conqueridor 1.1.2 Característiques i anàlisi de fragments 1.2 Crònica de Bernat Desclot 1.2.1 Context històric – Pere II el Gran 1.2.2 Característiques i anàlisi de fragments 1.3 Crònica de Ramon Muntaner 1.3.1 Context històric – de Pere II el Gran a Jaume II el Just 1.3.2 Característiques i anàlisi de fragments 1.3.3 La Faula de Guillem de Torroella 1.3.3.1 Context històric – La reannexió del Regne de Mallorca 1.3.3.2 Característiques i anàlisi de fragments 1.4 Crònica de Pere el Cerimoniós 1.4.1 Context històric – Pere III el Cerimoniós 1.4.2 Característiques i anàlisi de fragments |
2. Lo somni de Bernat Metge | 2.1 Context històric – Joan I el Caçador i Martí I l’Humà 2.2 Característiques i anàlisi de fragments |
3. Viatge al Purgatori de Ramon de Perellós | 3.1 Context històric 3.2 Característiques i anàlisi de fragments |
4. Introducció a Ramon Llull | 4.1 Context històric 4.2 Descripció del conjunt de l’obra 4.3 Característiques i anàlisi d’alguns fragments |
5. La producció poètica d’Ausiàs March | 5.1 Context històric 5.2 Descripció del conjunt de l’obra 5.3 Característiques i anàlisi d’alguns fragments |
6. “Teatre”, espectacle, performance. | L’Edat Mitjana i la teatralitat difusa. |
7. La Teatralitat religiosa. | La cerimònia de la Visitatio Sepulchri i el mercader d’ungüents: de la celebració a l’espectacle. |
8. Teatre de Nadal. | 8.1. De l’Ordo Prophetarum a l’Ordo Stellae. 8.2. De la Sibil•la Eritrea a la Sibil•la Tiburtina. |
9. Manifestacions teatrals profanes. | 9.1. Entreteniment i diversió en la societat medieval. 9.2. Condemna i rehabilitació del joglar. |
10. La festa popular. | 10.1. Llibertats de Desembre. Dignitats efímeres: Bisbetó i Reis de Rialles. 10.2. L’Asinorum Festa o festivitat de l’Ase. 10.3. L’Officium Lusorum i la Festa dels Folls. |
11. El Drama de la Passió. | 11.1. De la representació unitària (plaça) a la cíclica (església). 11.2. La ciutat en el temple: grans espectacles de les Catedrals. |
12. La Dansa Macabra. | 12.1. Orígens i context. 12.2. La irrupció de la Mort en l’espectacle medieval. 12.3. Coreografia i iconografia. |
13. L’Assumpció | 13.1. La Representació assumpcionista de Tarragona (1388) 13.2. El Misteri de la Seu de València (1425). 13.3. El Misteris de Lleida i Castelló (última dècada del s.XV). |
14. La Festa o Misteri d’Elx. | 14.1. Datació i context. 14.2. Llengua i formes mètriques. 14.3. Manuscrits. 14.4. Música. 14.5. Escenificació: Escenari horitzontal (cadafal i andador). Escenari vertical (cel i màquines aèries). 14.6. Argument i representació |
15. El Teatre a la Cort de Germana de Foix i el Duc de Calàbria: La vesita de Joan Ferrandis d’Herédia. | |
16. La Comèdia de Santa Bàrbara de Francesc Vicent Garcia i el teatre hagiogràfic modern. | |
17. Francesc Fontanella i Joan Ramis. |