| Descripció general i informació rellevant |
El Patrimoni Cultural és objecte, en si mateix, d’especial protecció. Aquesta protecció ve donada per dues vies: una via la representen les polítiques públiques dirigides a estimular la creació, conservació, i recuperació del patrimoni cultural. Altre via és la del règim jurídic: a)municipal (especialment pel que fa als béns immobles), b)autonòmic (a Catalunya, com a la resta d’autonomies de l’estat espanyol, hi ha una llei pròpia de Patrimoni Cultural, i Decrets que desenvolupen àmbits de la llei), c) estatal (amb una Ley Orgànica i Reglament que la desenvolupa), d) europea (amb directives sectorials), i internacional (amb recomanacions i protocols). Tot aquest marc normatiu permet la col•laboració de l’administració amb els particulars per la conservació del Patrimoni cultural, i alhora, orienta les intervencions dels particulars en la tasca de conservació, sancionant fins i tot comportaments contraris a aquest objectiu. L’especialista en arqueologia ha de conèixer aquest règim jurídic, i sobre tot ha de saber que la seva activitat està sotmesa a una regulació i a unes limitacions.
La gestió del Patrimoni cultural està adquirint cada cop més importància. Sense cap mena de dubte hi ha cada cop més institucions i administracions nacionals e internacional que actuen sobre el mateix. De la mateixa forma una bona gestió actua com a motor de desenvolupament d’un territori. Aquesta assignatura té com a objectiu
incidir en tota aquesta sèrie de conceptes.
|
Assignatures
