2016_17
Guia docent 
Facultat de Lletres
A A 
català 
Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social (2013)
 Assignatures
  POLÍTIQUES PÚBLIQUES EN MIGRACIONS I DIVERSITAT CULTURAL
   Fonts d'informació
Bàsica

LECTURES BÀSIQUES

 

1. Polítiques de migracions i refugi 

CASTLES, S. (2006) “Factores que hacen y deshacen las políticas migratorias” en Portes, A. y DeWind, J. (coords.), Repensando las migraciones. México, Porrúa, págs. 33-66

DOMINGO, Andreu (2014), Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat nacional. Barcelona. L’Avenç.

CIDOB (2015) -  Dossier crisis de refugiados. http://www.cidob.org/publicaciones/documentacion/dossiers/dossier_refugiados/dossier_crisis_refugiados

GARCÍA AGUSTIN, O. (2008), “Fronteras discursivas: Las políticas migratorias de inclusión y exclusión en la Unión Europea”, Discurso y Sociedad, 2(4): 746-768. Enllaç: http://www.dissoc.org/ediciones/v02n04/DS2(4)Garcia.pdf

ONGHENA, Yolanda (2015), “¿Migrantes o refugiados?”, Opinión, 355. CIDOB.

SÁNCHEZ, Elena y ZARAGOZA-CRISTIANI, Jonathan (2016), “La crisis de los refugiados. Un problema de gran alcance para la Unión Europea”. Foreign Affairs Latinoamérica, Vol. 16: Núm. 1, pp. x-x. Disponible en: www.fal.itam.mx

SASSEN, Saskia (2013), Inmigrantes y ciudadanos. De las migraciones masivas a la Europa fortaleza. Madrid. Siglo XXI.

ZAPATA-BARRERO, R.; GONZÁLEZ, E.; SÁNCHEZ MONTIJANO, E. (2008) El discurso político en torno a la inmigración en España y en la Unión Europea [en línia]. Madrid: Ministeri de Treball i Immigració. Documents de l’Observatori Permanent de la Immigració. Enllaç: http://dcpis.upf.edu/~ricard-zapata/~ricard-zapata/El_discurso_polxtico_en_ torno_a_la_inmigracion_OPI.pdf

 

2.  Polítiques públiques d’integració: quina ciutadania?

DE LUCAS, Javier (2004), “Ciudadanía: la jaula de hierro para la integración de los inmigrantes”, En Arbarell, G. y Zapata, R. (eds.), Inmigración y processos de cambio. Barcelona: Icaria.

GIMÉNEZ, C. (2003), Qué es la inmigración. ¿Problema u oportunidad? ¿Cómo lograr la integración de los inmigrantes? ¿Multiculturalismo o interculturalidad? Madrid. Integral.

LUNDSTEEN, Martin (2013), “La convivencia difícil: conflictes “culturales” y recursos públicos en Salt, Cataluña”, en Narotzky, S. (ed.), Economías cotidianas, economías sociales, economías sostenibles. Barcelona, Icaria, p. 181-204 (disponible pdf)

NOUS HORITZONS (2008), Immigració, ciutadania i els reptes de la inclusió social. Nous Horitzons, 190.

PAJARES, M. (2005), La integración ciudadana. Barcelona. Ed. Icaria

ZAPATA-BARRERO, R. (2004), Inmigración, innovación política y cultura de acomodación en España. Barcelona. CIDOB.

ZAPATA-BARRERO, R. Y PINYOL, G. (eds.) (2008), Los gestores del proceso de inmigración. Actores y redes de actores en España y en Europa. Barcelona, Fundació CIDOB.

 

3.  La inserció laboral com a factor d’integració o exclusió

CACHON, L.(2009), La España inmigrante: marco discriminatorio, mercado de trabajo y políticas de integración. Barcelona. Anthropos.

Comas d’Argemir, D. (2009), “Trabajo, economía sumergida y género. La atención a la dependencia”, a Téllez, A. i Martínez, J.E. (eds.), Economía informal y perspectiva de género en contextos de trabajo, Barcelona, Ed. Icaria, pàgs. 169-196

GREGORIO, Carmen (1998), Migración femenina. Su impacto en las relaciones de genero. Madrid. Narcea.

MARTÍNEZ-BUJÁN, Raquel (2009), “Política social, migración internacional y el trabajo de cuidados: el caso español”, en CACHÓN, L. Y LAPARRA, M. (eds.) (2009), Inmigración y políticas sociales. Barcelona. Bellaterra, pp. 269-294.

PAJARES, M. (2005), La integración ciudadana. Barcelona. Ed. Icaria

PARELLA, Sònia (2003), Mujer, migrante y trabajadora: la triple discriminación. Barcelona, Anthropos.

YUFRA, L.C. (2013), “Inmigrantes en formación: Estado del bienestar y lazos sociales en el caso de la formación para la inserción laboral de las personas inmigradas en Barcelona”, Athenea Digital, 13: 301-309. Enllaç: http://psicologiasocial.uab.es/athenea/index.php/atheneaDigital/article/view/Yufra/pdf

 

4. Desigualtats en l’accés al sistema de benestar

Alegre, M.A. (2005), Educació i immigració: l’acollida als centres educatius. Barcelona. Fundació Jaume Bofill.

Alegre, M.A. et al (2006), Immigrants als instituts. L’acollida vista pels seus protagonistes. Barcelona. Mediterrània. ALEMAN, C. (2011), “Inmigración y Servicios sociales”, Papers, 96: 825-852. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v96-n3-aleman/pdf

AVILÈS, J. (2002), “Inmigración y Seguridad ciutadana en España”, Anales de historia contemporània, 18: 122-130. Enllaç: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=286929

CACHÓN, L. Y LAPARRA, M. (eds.) (2009), Inmigración y políticas sociales. Barcelona. Bellaterra

MAQUIEIRA, V., GREGORIO, C. y GUTIÉRREZ, E. (2000), "Políticas públicas, género e inmigración", en PÉREZ CANTO, P. (comp.), También somos ciudadanas. Madrid. Universidad Autónoma de Madrid, pp. 371-438

MORENO, Anna y BALLESTEROS, Ana (2014), “Las consecuencias de la aplicación del Real-Decreto-Ley de Regulación Sanitaria RD 16/2012 sobre la salud de las mujeres immigradas”, Investigaciones Feministas, 5: 317-341. Enllaç: file:///C:/Users/Usuari/Downloads/47768-82103-1-PB.pdf

MORENO, F.J. (2007), “Inmigración y estado del bienestar en España”, Política y Sociedad, 44: 171-184.

PAJARES, M. (2005), La integración ciudadana. Barcelona. Ed. Icaria

PEDONE, C., AGRELA, C., GUIL ARAUJO, S. (2012), “Políticas públicas, migración, família. Una mirada desde el género”, Papers, 97(3): 541-568. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v97-n3-pedone-agrela-gil/pdf

PÉREZ-NIEVAS, S., DANIELA, C. (2011), “La reagrupación familiar en España y en Europa”, AFDUAM, 15: 143-167. Enllaç: http://www.uam.es/otros/afduam/pdf/15/S%20Perez.pdf

SAN ROMAN, Teresa (2014), “Enfermos lejos de casa. Sobre la relación de algunos grupos de inmigrantes con el sistema sanitario catalán”, en Cátedra, M. y Devillard, M.J. (eds.), Saberes culturales. Homenaje a José Luis García. Barcelona. Bellaterra, pp. 663-668.

 

5. Accés al sistema educatiu

CARRASCO, S. PÀMIES, J. y BERTRAN, M. (2009), “Familias migrantes y escuela: Desencuentros, estrategias y capital social, Revista Complutense de Educación, 20(1): 55-78. Enllaç: http://revistas.ucm.es/index.php/RCED/article/view/RCED0909120055A/15379

CARRASCO, Sílvia (2004), “Inmigración y educación: oportunidades y tensiones para un modelo social plural”, Educación y Sociedad núm. 15. ICE-UAB. Enllaç: http://www.xtec.es/crp-santacolomag/Intercanvis/Materials/carpeta/scar_ie.pdf

Carrasco, S. (coord.) (2004), Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoriana, china y senegambiana. Educación y Sociedad, 15. ECE-UAB.

PÀMIES, J. (2008), Identitat, integració i escola. Joves d’origen marroquí a la perifèria de Barcelona. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Secretaria de Joventut. Enllaç: http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Publicacions/Col_Aportacions/aportacions32.pdf

TERRÉN, E. (2004), Incorporación o asimilación. La escuela como espacio de inclusión. Madrid. La Catarata

 

6. Accés a l’habitatge

ARAMBURU, M. (s.d.), “Inmigración y espacio público”, Los monográficos de B.MM, núm. 6: 34-42-

BORJA, Jordi (2007), “Urbanismo y ciudadanía”,  Arqui Web, núm 3. Enllaç: http://arquiweb.orgfree.com/articulos/urbanismo.htm

Bosch, J. I Gibaja, O. (2005), Habitatge i immigració. Claus per una nova política d’habitatge. Barcelona. Fundació Nous Horitzons. Consultable a: http://noushoritzons.cat/publications/231

COLAU, A. (2012), “La vivienda en España, un derecho por conquistar”, en: BELIL, M., BORJA, J. I CORTI, M., Ciudades, una ecuación impossible. Barcelona, Icaria. Pp. 113-130. Enllaç: http://aavvmadrid.org/index.php/Minisitios/Apuntes-Ciudadanos/A-fondo/La-vivienda-en-Espana-un-derecho-por-conquistar.-A.-Colau

SARGATAL, M.Alba (2001), “Gentrificación e inmigración en los centros históricos: el caso del barrio del Raval de Barcelona”, Scripta Nova, 94. http://www.ub.edu/geocrit/sn-94-66.htm

TRILLA, C., LÓPEZ, J. i ARAMBURU, M. (2007), “Vivienda, jóvenes y exclusión residencial”, a Navarro, V. (ed.), La situación social en España, II. Madrid. Programa de Políticas Públicas y Sociales-UPF, Fundación F. Largo Caballero y Biblioteca Nueva. Pàg. 471-510.

 

7. Monogràfic: les mutilacions genitals femenines: què cal fer?

EARP, B. D. (2014). “Female genital mutilation (FGM) and male circumcision: Should there be a separate ethical discourse?” enPractical Ethics. En línea: https://www.academia.edu/8817976/Female_genital_mutilation_FGM_and_male_circumcision_Should_there_be_a_separate_ethical_discourse

FUNDACIÓN WASUU UAB, http://www.mgf.uab.cat/esp/index.html

KAPLAN, A. (2003) “Aproximación antropológica a las mutilaciones genitales femeninas” en Cuadernos de Salud y Derechos Sexuales y Reproductivos, nº4, pp. 23-30, Madrid. Enllaç: http://www.mgf.uab.cat/esp/scientific_publications/articulo_MGF-FPFE_OK.pdf?iframe=true&width=100%&height=100%

KAPLAN MARCUSÁN, A. y López Gay, A. (2013), Mapa de la mutilación genital fémina en España, 2012. Madrid. Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación. UAB, http://www.mgf.uab.cat/esp/publicaciones_cient%C3%ADficas.html

KAPLAN, A. et al (2013, “Female genital mutilation/cutting in The Gambia: long-term health consequences and complications during delivery and for the newborn”, International Journal of Women’s Health, 14: 323-331. http://www.mgf.uab.cat/esp/publicaciones_cient%C3%ADficas.html

LUCAS, B. (s.d.), “Aproximación antropológica a la práctica de la ablación o mutilación genital femenina”, Cuadernos electrónicos de filosofía del derecho, 17: 4-19. Enllaç: http://www.uv.es/CEFD/17/blucas_antropo.pdf

“Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina” (2007) en Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania Secretaria per a la Inmigració. En línea: http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/05immigracio/08recursosprofessionals/02prevenciomutilaciofemenina/Protocol_mutilacio_catala.pdf

TORRES, María Elena (2008) “La mutilación genital femenina: un delito culturalmente condicionado” en Cuadernos electrónicos de filosofía del derecho,  Nº. 17. En línea: http://www.uv.es/CEFD/17/torres.pdf

 

8. Mitjans de comunicació i integració social 

COMAS D’ARGEMIR, D., TORTAJADA, I. i altres (2013). El discurs mediàtic sobre la immigració a Catalunya. Reflexions per a la consecució d’un llenguatge inclusiu. Barcelona, Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual. DL. B.16126-2013 <http://www.mesadiversitat.cat/materials_mesa/>

GIRÓ, Xavier i MUIXÍ, Marta (2011), Cobertura televisiva de propostes polítiques sobre immigració.  Anàlisi de tres casos: restriccions a l’empadronament a Vic, regulació sobre l’ús del vel integral a Lleida i tensions veïnals a Badalona. Barcelona. Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual, Consell de l’Audiovisual de Catalunya (veure especialment pàgines 1 a 20, i revisar els resultats de l’estudi). Enllaç: http://www.mesadiversitat.cat/materials_mesa/

MACÉ, E. (2006), Les imaginaires médiatiques. Paris. Eds. Amsterdam.

MARTOZ, J.P. (2012), Corresponsals de les migracions. La cobertura informativa d’un fet global. Barcelona. Pol·len Edicions.

NASH, M. (2005), Inmigrantes en nuestro espejo. Inmigración y discurso periodístico en la prensa española. Barcelona. Icaria.

NASH, M. y VIVES, A. (eds.) (2011), Alteridad cultural y género en la recepción mediàtica de la inmigración. Barcelona, Grup de Recerca Consolidat Multiculturalitat i Género

TORTAJADA, Iolanda, COMAS D’ARGEMIR, Dolors Y MARTÍNEZ, Raül (2014), “Inmigración, crisis económica y discursos radiofónicos. Hacia un lenguaje excluyente”, Estudios sobre el Mensaje Periodístico, vol 20(2) (julio-diciembre), pp. 899-916. Madrid. Servicio de Publicaciones de la Universidad Complutense. ISSN 1134-1629. DOI: http://10.5209/rev_ESMP.2014.v20.n2.47063

 

Documents pràctics

CIDOB, La crisis de los refugiados en cifras. http://www.cidob.org/publicaciones/documentacion/dossiers/dossier_refugiados/dossier_crisis_refugiados/la_crisis_de_los_refugiados_en_cifras2

GIL, R., HUSILLO, J. i MIRALLES, M. (2008), Recomanacions per a la gestió local del fet migratori a l’àrea metropolitana de Barcelona. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Enllaç: http://www.yumpu.com/es/document/view/13071985/num-7-recomanacions-per-a-la-gestio-local-pemb

Guia pràctica per a l’agent antirumor. Com combatre els rumors i estereotips sobre la diversitat cultural a Barcelona. (2011). Ajuntament de Barcelona. Enllaç: http://www.bcnantirumors.cat/sites/default/files/Guia%20antirumor.pdf

Xarxa BCN antirumors. Enllaç: http://www.bcnantirumors.cat/

Divers Cat. Agenda de la diversitat de Catalunya. Enllaç: http://www.diverscat.net/

“Eines útils per al tractament de la diversitat a Catalunya”, a: Eines per a la diversitat. Per als professionals de la comunicació audiovisual. Unió Europea. EBU-UER. Traducció del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2008). Capítol 12.

Direcció General per a la Immigració. Generalitat de Catalunya. Enllaç: http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.ce32baba3744d8fa172a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=80d8b5e22c5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=80d8b5e22c5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Manual sobre integració per a responsables de l’elaboració de polítiques i professionals. Comissió Europea (traducció de la Generalitat de Catalunya. (2010). Enllaç: NE3110538CAC_002.pdf

TORTAJADA, I. i altres (2013), Guia de llenguatge inclusiu. Inmigració, racisme, xenofòbia. Barcelona, Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual. DL. B.16126-2013 <http://www.mesadiversitat.cat/materials_mesa/>

UNESCOCAT (2008), Seguretat, convivència i diversitat cultural. Barcelona. UNESCOCAT i Generalitat de Catalunya 

 

Complementària

BIBLIOGRAFIA GENERAL

ADELANTADO, J. I NOGUERA, J. (2007), Cambios en el Estado de bienestar. Barcelona. Icaria-UAB

ALEMAN, C. (2011), “Inmigración y Servicios sociales”, Papers, 96: 825-852. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v96-n3-aleman/pdf

AVILÈS, J. (2002), “Inmigración y Seguridad ciutadana en España”, Anales de historia contemporània, 18: 122-130. Enllaç: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=286929

BENERÍA, Lourdes (2005), Género, desarrollo y globalización. Barcelona. Editorial Hacer.

BORJA, J. (2003), La ciudad conquistada, Madrid. Alianza, pp. 163-267

BORJA, Jordi (2007), “Urbanismo y ciudadanía”,  Arqui Web, núm 3. Enllaç: http://arquiweb.orgfree.com/articulos/urbanismo.htm

BRULLET, C. (dir) (2002), Polítiques d’infància i família a escala local a vint-i-dos ciutats europees. Barcelona. CIMu. Diputació de Barcelona.

BUSTELO, María i LOMBARDO, Emanuela (eds.),  (2007), Políticas de igualdad en España y en Europa. Ed. Càtedra, Universidad de Valencia e Instituto de la Mujer.

CACHÓN, L. Y LAPARRA, M. (eds.) (2009), Inmigración y políticas sociales. Barcelona. Bellaterra.

CACHON, L.(2009), La España inmigrante: marco discriminatorio, mercado de Trabajo y políticas de integración. Barcelona. Anthropos.

CARRASCO, S. PÀMIES, J. y BERTRAN, M. (2009), “Familias migrantes y escuela: Desencuentros, estrategias y capital social, Revista Complutense de Educación, 20(1): 55-78. Enllaç: http://revistas.ucm.es/index.php/RCED/article/view/RCED0909120055A/15379

CASTLES, S. (2006) “Factores que hacen y deshacen las políticas migratorias” en Portes, A. Y DeWind, J. (coords.), Repensando las migraciones. México, Porrúa, págs. 33-66.

CASTIÑEIRA, A. (coord.) (2003), Llibre blanc del tercer sector civico-social. Barcelona. Generalitat de Catalunya

COMAS D’ARGEMIR, D. (2002), “Antropologia social i política. El paper orientador de l’antropologia en la intervenció social”, Revista d’Etnologia de Catalunya, 21: 8-19. Barcelona.

COMAS D’ARGEMIR, D. (2008), “Noves famílies i polítiques públiques. La situació a Catalunya”, Revista d’Etnologia de Catalunya, 32: 74-86

COMAS D’ARGEMIR, D. (2008), “Construyendo imaginarios, identidades, comunidades. El papel de los medios de comunicación”, en Bullen, M. y Díez Mintegui, C. (coord.), Retos teóricos y nuevas prácticas. Donostia.XI Congreso de Antropología de la FAAEE. ANKULEGI, pp. 179-208.  Enllaç: http://www.antropologia.cat/node/5644; http://www.pdfgratis.org/buscar.php

COMAS D’ARGEMIR, D. (2009), “Economía sumergida, género e inmigración. La atención a la dependencia”, en Téllez Infantes, A. y Martínez Guirao, J.E. (Eds.) Economía informal y perspectiva de género en contextos de trabajo, Barcelona, Ed. Icaria, págs. 169-196. 

COMAS D’ARGEMIR, D. (2011) “La violencia sobre las mujeres en la agenda política, en la sociedad y en los medios de comunicación”, Ankulegi, 15: 175-190.Donostia. 

COMAS D’ARGEMIR, D. (2011). “Les dones i els mitjans de comunicació », Programa Ciutats i Persones. Col·lecció CIP, Articles Feministes núm. 8.  Institut de Ciències Polítiques i Socials. Barcelona. http://www.icps.cat/archivos/CiPdigital/CiP-AF8Comas.pdf

COMAS D’ARGEMIR, D.  (2012). “Políticas públicas y vida cotidiana. Redescubrimiento y auge de las políticas familiares en España”, Scripta Nova. Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2012, vol. XVI, nº 395 (20). ISSN: 1138-9788. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-395/sn-395-20.htm

DE LA FUENTE, M. (coord.), Polítiques locals dels temps. Gènere, ciutat i benestar quotidià. Barcelona. Institut de Ciències Polítiques i Socials.

ESPING-ANDERSEN, Gosta (2000), Fundamentos sociales de las economies postindustriales. Barcelona. Ariel

FLAQUER, LL. (2002), “Family Change and Child Poverty in Comparative Perspective”. Wellchi Working Papers Series núm. 1/2007. Barcelona. Children’s Well-being International Documentation Center. www.ciimu.org/webs/wellchi/publications.htm

FUNDACIÓ JAUME BOFILL (2005), Estructura social i desigualtats a Catalunya. Vol. I. Classes socials, educació, treball i usos del temps. Vol. II. Pobresa, salut, joventut, habitatge i llengua. Barcelona. Fundació Jaume Bofill.

GARCÍA AGUSTIN, O. (2008), “Fronteras discursivas: Las políticas migratorias de inclusión y exclusión en la Unión Europea”, Discurso y Sociedad, 2(4): 746-768. Enllaç: http://www.dissoc.org/ediciones/v02n04/DS2(4)Garcia.pdf

GARCÍA CASTAÑO, J. y CARRASCO, S. (eds.) (2011), Población inmigrante y escuela: conocimientos y saberes de investigación. Madrid, Ministerio de Educación. Enllaç: http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/GarciaCarrasco2011.pdf

TERRÉN, E. (2004), Incorporación o asimilación. La escuela como espacio de inclusión. Madrid. La Catarata.

GEDDES, A. And BOMMS, M. (2000), Inmigration and Welfare: challenging the borders of the Welfare State. London. Routledge.

GIMÉNEZ, C. (2003), Qué es la inmigración. ¿Problema u oportunidad? ¿Cómo lograr la integración de los inmigrantes? ¿Multiculturalismo o interculturalidad? Madrid. Integral.

GIRÓ, Xavier i MUIXÍ, Marta (2011), Cobertura televisiva de propostes polítiques sobre immigració Anàlisi de tres casos: restriccions a l’empadronament a Vic, regulació sobre l’ús del vel integral a Lleida i tensions veïnals a Badalona. Barcelona. Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual, Consell de l’Audiovisual de Catalunya (veure especialment pàgines 1 a 20, i revisar els resultats de l’estudi). Enllaç: http://www.mesadiversitat.cat/materials_mesa/

GOMÀ, R. I SUBIRATS, J. (coords.) (2001), Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000). Vol. I. Autonomia i benestar. Vol. II. Coneixement, sostenibilitat i territori. Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona

GÓMEZ-GRANELL, C., GARCIA, M., RIPOLL-MILLET, A. I PACHÓN, C. (coords.), Infancia y familias: realidades y tendencias. Barcelona. Ariel.

GUILLÉN, E., DE LUCAS, F., PÉREZ, D. Y ARIAS, A. (2001), “Servicios Sociales e inmigración: límites y retos para una nueva política social”, Alternativas: cuadernos de Trabajo social, 9: 211-239. Enllaç:http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5733/1/ALT_09_11.pdf

JABARDO, M., MONREAL, P. y PALENZUELA, P. (coord.), (2008) Antropología de orientación pública: visibilización y compromiso de la Antropología. Donostia. XI Congreso de Antropología. Ankulegi

JULIANO, D. (2002), La prostitución: el espejo oscuro. Barcelona. Icaria.

JULIANO, D. (2012), “Género y trayectorias migratorias en época de crisis”, Papers 97(3): 523-540. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v97-n3-juliano/pdf

LAGRANGE, H. (2006), L’épreuve des inégalités. Paris. PUF

LEWIS, J. (ed.) (2006), Children, Changing Families and Welfare States. Cheltenham. Edward Elgar

LÓPEZ FALCÓN, L. (2011), “Educación e inmigración en Cataluña: un estado de la cuestión”, Documents d’anàlisi Geogràfica, 57(3): 551-562. Enllaç: http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573v57n3/dag_a2011v57n3p551.pdf

MACÉ, E. (2006), Les imaginaires médiatiques. Paris. Eds. Amsterdam.

MAQUIEIRA, V., GREGORIO, C. y GUTIÉRREZ, E. (2000), "Políticas públicas, género e inmigración", en PÉREZ CANTO, P. (comp.), También somos ciudadanas. Madrid. Universidad Autónoma de Madrid, pp. 371-438

MARTOZ, J.P. (2012), Corresponsals de les migracions. La cobertura informativa d’un fet global. Barcelona. Pol·len Edicions.

MONTAGUT, T. (2008), Política social: un introducción. Barcelona. Ariel

MORENO, F.J. i BRUQUETAS, M. (2011), Immigració i Estat del benestar a Espanya, Barcelona, Obra Social La Caixa. Enllaç: http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/670e2a8ee75bf210VgnVCM1000000e8cf10aRCRD/es/vol31_es.pdf

MORENO, J. y AIERDI, X. (2008), “Inmigración y servicios sociales: ¿última red o primer trampolín?, Zerbitzuan, 44: 7-18. Enllaç: http://www.zerbitzuan.net/documentos/zerbitzuan/ZERBITZUAN%2044.pdf

NAÏR, S. (2010), La Europa mestiza. Inmigración, ciudadanía, codesarrollo. Barcelona. Galaxia Gutenberg.

NAREDO, Maria i Praxágoras Cooperativa (2010),  Guia per a l’elaboració de diagnòstics de seguretat amb visió de gènere a l’àmbit rural i urbà, Barcelona, Generalitat de Catalunya . Enllaç: http://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/010%20El%20Departament/Programa%20per%20a%20lequitat%20de%20genere/Documents/Principals/Guia_DiagnosticSeg.pdf

NASH, M. (2005), Inmigrantes en nuestro espejo. Inmigración y discurso periodístico en la prensa española. Barcelona. Icaria.

NASH, M. y VIVES, A. (eds.) (2011), Alteridad cultural y género en la recepción mediàtica de la inmigración. Barcelona, Grup de Recerca Consolidat Multiculturalitat i Género

NAVARRO, V. (coord.) (2003), L’estat del benestar a Catalunya. Barcelona. Diputació de Barcelona.

PÀMIES, J. (2008), Identitat, integració i escola. Joves d’origen marroquí a la perifèria de Barcelona. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Secretaria de Joventut. Enllaç: http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Publicacions/Col_Aportacions/aportacions32.pdf

PAJARES, M. (1998), La inmigración en España. Retos y propuestas. Barcelona Icaria.

PAJARES, M. (2005), La integración ciudadana. Barcelona. Ed. Icaria

PARELLA, S. (2012), “Familias transnacionales y redefinició de los roles de genero. El caso de las migraciones bolivianes en España”, Papers, 97(3): 661-684. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v97-n3-parella/pdf

PEDONE, C., AGRELA, C., GUIL ARAUJO, S. (2012), “Políticas públicas, migración, família. Una mirada desde el genero”, Papers, 97(3): 541-568. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v97-n3-pedone-agrela-gil/pdf

PÉREZ-NIEVAS, S., DANIELA, C. (2011), “La reagrupación familiar en España y en Europa”, AFDUAM, 15: 143-167. Enllaç: http://www.uam.es/otros/afduam/pdf/15/S%20Perez.pdf

PETONNET, C. (2002), On est tous dans le brouillard. Paris. Éditions du CTHS.

ROCA, J., SORONELLAS, M. Y BODOQUE, Y. (2012), “Migraciones por amor: Diversidad y complejidad de las migraciones de mujeres”, Papers, 97(3): 685-707. Enllaç: http://papers.uab.cat/article/view/v97-n3-roca-soronellas-bodoque/pdf

ROIGÉ, X. (2006), Familias de ayer, familias de hoy. Barcelona. Icaria.

SARASA, S. (2003), Una propuesta de servicios comunitarios de atención a personas mayores, Madrid. Fundación Alternativas. Documento de trabajo núm 15/2003. www.fundacionalternativas.com/laboratorio

SASSEN, Saskia (2003), “Contrageografías de la globalización. La feminización de la supervivencia”, Cap. 2 de Contrageografías de la globalización. Género y ciudadanía en los circuitos transfronterizos, Madrid: Traficantes de Sueños, págs. 67-86.

SASSON, A.S. (eds.), Las mujeres y el Estado. Los límites cambiantes de lo público y lo privado. Madrid. Vindicación Feminista.

SHORE, C. I WRIGHT, S. (eds.), (1997), Anthropology of Policy. Critical perspectives on governance and power. London. Routledge

SINGLY, F. DE (2004), Enfants, adultes. Vers une égalité de statut? Paris. Éditions Universalis

SUBIRATS, J., KNOEPFEL, P, LARRUE, C. Y VARONE, F. (2008), Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona. Ariel.

TRILLA, C., LÓPEZ, J. i ARAMBURU, M. (2007), “Vivienda, jóvenes y exclusión residencial”, a Navarro, V. (ed.), La situación social en España, II. Madrid. Programa de Políticas Públicas y Sociales-UPF, Fundación F. Largo Caballero y Biblioteca Nueva. Pàg. 471-510.

UNESCOCAT (2008), Seguretat, convivència i diversitat cultural. Barcelona. UNESCOCAT i Generalitat de Catalunya

YUFRA, L.C. (2013), “Inmigrantes en formación: Estado del bienestar y lazos sociales en el caso de la formación para la inserción laboral de las personas inmigradas en Barcelona”, Athenea Digital, 13: 301-309. Enllaç: http://psicologiasocial.uab.es/athenea/index.php/atheneaDigital/article/view/Yufra/pdf

ZAMANILLO, T. (1996), “Bienestar y trabajo social. Anàlisis de sus relaciones”, a BÉJAR, R. I TORTOSA, R. (eds.), Pros y contras del estado del bienestar. Madrid. Tecnos, pp. 337-365.

ZAPATA-BARRERO, R. (2004), Inmigración, innovación política y cultura de acomodación en España. Barcelona. CIDOB.

ZAPATA-BARRERO, R. Y PINYOL, G. (eds.) (2008), Los gestores del proceso de inmigración. Actores y redes de actores en España y en Europa. Barcelona, Fundació CIDOB.

ZAPATA-BARRERO, R.; GONZÁLEZ, E.; SÁNCHEZ MONTIJANO, E. (2008) El discurso político en torno a la inmigración en España y en la Unión Europea [en línia]. Madrid: Ministeri de Treball i Immigració. Documents de l’Observatori Permanent de la Immigració. Enllaç: