| Estudis Culturals Mediterranis (2006) |
 Assignatures |
| L'AUDIOVISUAL A LA MEDITERRÀNIA: INDÚSTRIA I NOUS FORMATS |
| Continguts |
| DADES IDENTIFICATIVES | 2008_09 |
| Assignatura | L'AUDIOVISUAL A LA MEDITERRÀNIA: INDÚSTRIA I NOUS FORMATS | Codi | 125041106 | |||||
| Ensenyament |
|
Cicle | 2on | |||||
| Descriptors | Crèd. | Tipus | Curs | Període | ||||
| 4 | Obligatòria | Primer | Únic anual |
|||||
| Competències | Objectius d'aprenentatge | Continguts |
| Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
| Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
| Tema | Subtema |
| BLOC I: La mirada documental i la realitat mediterrània | Una proposta creativa per una realitat concreta Una teoria pel documental de creació. De Bazin a Comolli La fràgil frontera entre documental i ficció Entre la informació i la creació. De l’objectivitat a la subjectivitat Aproximació al procés de treball documental: L’escriptura del real La càmera com a eina per conèixer i pensar la realitat Com representar el real: des de la lectura analítica a la mirada poètica El cineasta davant del món. La creació com a acte polític, social, reflexiu La veritat i l’estètica. Filmar com a qüestió ètica |
| BLOC II: La indústria documental al mediterrani | La situació actual: una indústria feble amb una creativitat forta Les noves tecnologies com element de canvi: una oportunitat pel desenvolupament Xarxes europees i la seva relació amb l’audiovisual mediterrani Ajudes al desenvolupament de la indústria audiovisual (programes Media) Els festivals com aparador i intercanvi Les possibilitats de difusió i exhibició. Televisió versus Cinema El diàleg entre els diferents països mediterranis: col•laboracions, acords El documental a Espanya: la producció catalana. Una indústria emergent El documental als països àrabs: situació de la indústria i possibilitats organitzatives Recerca de noves formes de producció |
| BLOC III: Història i estètica del documental mediterrani | Fites del documental clàssic mediterrani: França: De Rouquier a l’aportació de la Nouvelle Vague. El cinema vérité de Jean Rouch Itàlia: Pasolini i l’herència del Neorrealisme italià (Rossellini, De Sica, el primer Visconti)… Espanya: el Buñuel de “Tierra sin pan” El cas àrab El documental contemporani: França i Arte: Comolli, Depardon, Philibert, Cozarinski, Dindo, Cavalier… Itàlia: Claudio Pazienza, Stefano Tealdi, Olmi, Cavalcanti… El cas espanyol: Guerin, Jordà, Camino, Patino, Chávarri, Lacuesta, Soler, Erice… La mirada al real de cinesastes com Theo Angelopoulos, Youssef Chahine, Manoel d’Oliveira… Emergència de documentalistes en els països àrabs Representacions de la Mediterrània des de fora: Otar Ioseliani, Van der Keuken, Tanner, Straub-Huillet, Pelechian, Mekas,Jalili, |
| 3.1 Filmar el conflicte La Mediterrània ha estat representada per mirades poètiques, socials, crítiques, històriques... però en l’actualitat la realitat supera qualsevol posada en imatges i genera la necessitat de mostrar-se frontalment. En una època i en una àrea de conflictes el cinema del real no pot desviar la mirada. Així, la representació del conflicte esdevé essencial. La filmació del conflicte. Representar l’enemic. Les teories de Jean-Louis Comolli. Obres que es plantegen la representació d’un conflicte en les seves diferents vessants: com a memòria (“Nuit et Brouillard” d’A. Resnais); com a paraula (“Shoah” de C.Lanzmann); personalitzat en l’enemic polític (la sèrie de documentals de Jean-Louis Comolli); en les seves causes (“De l’autre coté” de Ch. Akerman); en les seves conseqüències (la sèrie de fotografies sobre el Prestige d’A Sekula); en la seva manifestació judicial (“Joc de nens” de J.Jordà)... Realitzadors israelians i palestins aborden la representació del conflicte: Yoav Shamir, Sobhi Al-Zobaidi, Ebtisam Ma’arana, Nitzan Gialdy, Nizar Hassan... Entre ells, el cineasta israelí Avi Mograbi. L’ús de l’autoretrat (ficcionat) com a distanciament per representar la cruesa de la realitat. El compromís del cineasta. L’humor com a estratègia narrativa. El documental com a construcció fictícia per desvetllar la realitat. Introducció a les seves obres: “Deportation” (1989); “The Reconstruction” (1994); “How I learned to overcome my fear and love Arik Sharon” (1997); “Relief” (1999) “Happy Birthday Mr. Mograbi” (1999); “Will you please stop bothering me and my family” (2000); “At the back” (2000); “Wait, it’s the soldiers, I have to hang up now” (2002); “August, a moment before the eruption” (2002); “Detail” (2003) |
