2007_08
Guia docent 
Facultat de Ciències Jurídiques
A A 
català 
 
 
Dret (2002)
 Assignatures
  DRET ROMÀ
DADES IDENTIFICATIVES 2007_08
Assignatura DRET ROMÀ Codi 15071012
Ensenyament
Dret (2002)
Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
7.5 6 1.5 Troncal Primer Primer
Modalitat i llengua d'impartició Veure grups activitat
Prerequisits
Departament Dret Privat,Processal i Financer
Coordinador/a
RICART MARTÍ, MARIA ENCARNACION
Adreça electrònica encarnacio.ricart@urv.cat
carmen.gomez@urv.cat
Professors/es
RICART MARTÍ, MARIA ENCARNACION
GÓMEZ BUENDIA, MARIA DEL CARMEN
Web
Descripció general i informació rellevant El nom amb què la normativa vigent designa la matèria a que es refereix aquest programa és adequat en el seu complet significat: ordenament jurídic que es va crear i desenvolupar en una llarga i variada experiència històrica, i categories i mètodes d'anàlisi d'aquest ordenament que han estat vàlides en el transcurs de la història jurídica europea. El programa està estructurat en dues parts ben diferenciades: una part introductòria on s'inclou la història del Dret Romà i els diversos procediments civils, i una altra part on s'estudien les institucions més importants del Dret privat romà. Respecte a la primera part, l'estudi de la història de Roma es fa imprescindible per tal d'entendre les institucions jurídiques què, en el seu origen i el seu desenvolupament, no estan mai desconnectades de la societat i de les vicissituts en què es produeixen; s'inclou l'estudi de les fonts jurídiques segons el moment històric en què sorgeixen; l'estudi dels diversos procediments civils, en especial el procediment formulari, a més del seu caràcter formatiu, es fa necessari per entendre, per una banda, la pluralitat d'estratificacions jurídiques, tan genuïnament romana, i per l'altra que l'ordenament jurídic privat romà no és un sistema de drets subjectius protegits mes o menys intensament, sinó que és un sistema d'accions que protegeix situacions en tant que es puguin canalitzar en la previsió d'aquestes accions. La segona part segueix la sistemàtica pandectista, subdividida alhora en cinc parts, persones i família, (parts que tradicionalment es troben separades però per la conjunció temàtica permeten impartir-se unitàriament i és recomanable per economia de temes), coses (possessió i drets reals, donant gran protagonisme a l'adquisició de la propietat i fent només una referència als drets reals limitatius). Obligacions i contractes, donant més importància a la teoria general de les obligacions i fent només una referència conceptual als contractes; i finalment successions, intentant donar una visió encara que molt general, dels aspectes essencials d'aquesta part de l'ordenament jurídic privat. La finalitat d'aquesta sistemàtica és assolir l'objectiu propedèutic proposat, ja que la sistemàtica amb què l'alumne estudiarà el Dret civil, molt probablement serà també pandectista. Hi ha un espai virtual específic de l'assignatura a través de l'eina telemàtica Moodle, que el Servei de Recursos Educatius de la URV posa a disposició d'alumnes i professors; en aquest espai es podrà consultar material docent, treballar els exercicis pràctics i participar en els debats previstos. Pel que fa a la bibliografia, aquest programa segueix les orientacions del Professor Joan Miquel, catedràtic emèrit de Dret romà de la Universitat Pompeu Fabra. Tant el seu llibre dedicat a la història del Dret romà (Historia del Derecho romano, PPU, Barcelona, 1990), que el meu programa segueix de manera molt propera, com l'obra dedicada al procediment civil i a les institucions de dret privat (Dret privat romà ed. Marcial Pons, Madrid 1995; la mateixa obra en llengua castellana, Madrid 1992), són les publicacions més complertes. Per les classes pràctiques és molt recomenable utilitzar, sobre tot en el treball individual, l'obra de Joan Miquel, (Quaestiones, Docencia del Derecho a través del casuismo romano, Editorial Ariel, Barcelona 1985). Per això aquesta és una matèria situada entre dos camins; el de les concretes estructures jurídiques de cada institució, i la pròpia història del dret. No resulta fàcil trobar el lloc on situar aquesta ambivalència, amb l'agreujant que la profunda comprensió de fenòmens complexos requereix certa maduresa intel.lectual improbable en alumnes que s'inicien en l'estudi de la ciència jurídica. Tot i això, la col.locació d'aquesta matèria a primer curs és adequada perquè pot desenvolupar el seu extraordinari component formatiu d'una manera més intensa que no pas en un curs més avançat de la llicenciatura. A més, allò que s'ha estudiat forma part sempre del bagatge per a la reflexió, i en definitiva allò que es busca és formar un jurista capaç de fer una reflexió crítica de l'ordenament jurídic vigent, i capaç també de proposar camins superadors