2019_20
Guia docent 
Facultat de Ciències Jurídiques
A A 
català 
 
Innovació en la Intervenció Social i Educativa (2018)
 Assignatures
  MÈTODES I TÈCNIQUES D'INVESTIGACIÓ SOCIAL I EDUCATIVA
   Fonts d'informació
Bàsica

BLOC TEMÀTIC 1. Procés de investigació, mètodes i tècniques d’investigació social i educatives Presentació

ALVIRA, F.,García Ferrando, M., & Ibáñez, J. (2005). El análisis de la realidadsocial: métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza.Un manual clàssicd’investigació social que presenta els fonaments de la mateixa i la manera deprocedir quan es vol abordar el disseny d’investigació. Els diferents autorsplantegen les qüestions bàsiques del procés metodològic i les tècniques méshabituals per a la recollida d’informació i el seu tractament.

FÀBREGAS, S. ,Meneses,J., Rodriguez-Gomez, D., Paré,M. (2016). Técnicas de investigación social y educativa. ObertaUOC Publishing. Recuperat de: http://femrecerca.cat/meneses/files/tecnicas_de_investigacion_social_y_educativa_2016.pdf Aquest llibreintrodueix al lector a quatre tècniques de recollida de dades sovintutilitzades en la recerca social i educativa: el qüestionari, l'entrevista, elgrup de discussió i l'observació participant. En el cicle de la recerca,aquestes tècniques són implementades amb la finalitat d'aglutinar un conjuntd'evidències que, una vegada analitzades, permetin donar resposta a preguntesde recerca de tipus quantitatiu i qualitatiu.

GURTLER,L.y Huber, G. (2007) Modos de pensar y estratègia de investigación cualitativa. Liberabit, (13)37-52. Recuperat de: http://www.scielo.org.pe/pdf/liber/v13n13/a05v13n13.pdfDes d'un esbósdel fons històric de la recerca qualitativa en les ciències socials l'articleposa en relleu la “major vàlua” de la recerca qualitativa per descriure elperfil de preguntes i el seu context, els quals demanden una elaboraciód'aquesta índole. Com a exemples d'enfocaments metodològics l'article selecciona el desenvolupament de teoriesancorades (underground), la replicació d'estudis i la triangulació de mètodes.A més, es descriuen detalladament la codificació, la manera més eficient dereduir les dades, i l'anàlisi de seqüències de sentit en les dades.

QUIVY R., &Van Campenhoudt, L. (1997). Manual de recerca en ciències socials .Herder. Podem dir queaquest text és un "manual de butxaca” per a la realització d’investigaciósocial. Els autors recullen i sistematitzen les etapes del procés d’investigació social d’una manera entenedora i senzilla. Alhora plantegen lesprincipals dificultats i entrebancs amb les que es troba la investigació sociali la manera d’abordar-los.

SCHETTENI P. Cortazzo, P. (coord) (2016) Técnicas y estrategias en la investigacióncualitativa , Libros de Cátedra. Universidad Nacional de la Plata. Buenos Aires.Recuperat de: http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/53686 Aquest textreuneix treballs realitzats per les integrants de la càtedra de Recerca SocialII de la Facultat de Treball Social de la Universitat Nacional de la Plata idel Laboratori de Recerca Moviments Socials i Condicions de vida. Fa més de 20anys que realitzen un treball d'equip on les diferents docents s’han especialitzat,investigat i aprofundit diferents temes de la recerca social de caràcterqualitatiu.

BLOC TEMÀTIC 2. Tractament de la informacióderivada de les metodologies quantitatives i qualitatives en la investigació

BARRERA Mieles, M., Tonon,G., Alvarado Salgado, S., (2012) Investigación cualitativa:el análisis temático para el tratamiento de la información desde el enfoque dela fenomenología social. Universitashumanística no.74 julio-diciembre de 2012 pp: 195 – 225. Recuperat de: http://www.scielo.org.co/pdf/unih/n74/n74a10.pdf

Aquestarticle correspon a una revisió sobre els desenvolupaments històrics de lainvestigació qualitativa en l'àmbit de les ciències socials; s'abordenfonaments epistemològics, teòrics i conceptuals, es ressenyen algunescontrovèrsies al voltant de la construcció i validació del coneixement, i sesuggereix l'ús de l'anàlisi temàtic com un procediment per a la sistematitzaciói tractament de la informació en l'àmbit de la fenomenologia social.

BRUNET,I.; Pastor, I.; Belzunegui, A. (2002) Tècniques d’investigació social.Barcelona: Pòrtic. Capìtol 1 de la Segona part: Sobre el procés d’investigaciósocial (pp. 149-152). Capítol 4 de la Segona part: Hipòtesis (pp. 163-166).Capítol 5 de la Segona part: Operacionalització de conceptes (pp. 167-168).Capítol 6 de la Segona part: Tipus de variables (pp. 169-172). Capítol 6 de latercera part: Escales (pp. 215-222).

En aquetscapítols s’aborden alguns dels components clau de la materialització deldisseny d’investigació, atenent especialment a la formulació d’hipòtesis i al’estudi de les variables, dels indicadors i a la seva operacionalització.Considerem també de manera particular les escales com un tipus de variables quedóna moltes possibilitats analítiques.

BRUNET,I.; Pastor, I.; Belzunegui, A. (2002) Tècniques d’investigació social.Barcelona: Pòrtic. Capítols 1 al 4 de la cinquena part (pp. 451-524). En aquestscapítols es treballen continguts relacionats amb l’anàlisi de dades quantitatives,des dels procediments analítics univariants als bivariants. Els capítols estanespecialment enfocats a l’anàlisi de dades i a adquirir les competències de quèés el que es pot fer amb dades quantitatives, amb la finalitat d’elaborar unpla d’anàlisi ad hoc per a cada recerca particular.

HAMMERSLEY Y ATKINSON(1994)."El proceso de análisis". A: Martyn Hammersley; Paul Atkinson.Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona: Paidós Básica.

TAYLOR, S.J. y Bogdan, R. (1987) Introduccióna los Métodos Cualitativos de Investigación. Taylor y Bogdan (2000).Ediciones Paidos. (capitulo 6: El Trabajo con los datos). Recuperat de https://eugeniawagner.files.wordpress.com/2012/08/taylor-bogdan-intr-met-cuali-1.pdf

BLOC TEMÀTIC 3. Interpretació de narratives ide dades quantitatius derivats de la investigació

ANDREU, J.(2002) Las técnicas de Análisis de contenido: una revision actualitzada En aquest treball es revisahistòricament, es conceptualitza, s'analitzen els seus components, esexemplifiquen casos d'anàlisi, es diferencien entre les anàlisis de contingutclàssics i els actuals, entre els quantitatius i els qualitatius, així coms'informen sobre les eines més actuals de usos per tal de clarificar i posar ala discussió una tècnica que va utilitzar el codi com a element sistemàtic basede reducció dels textos fa més d'un segle. Recuperat de: http://www.albertomayol.cl/wp-content/uploads/2014/08/Andreu-Analisis-de-contenido.pdf

CEA D'ANCONA, M. (1999). Metodología cuantitativa:estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Síntesis.Especialmente: PARTE 4. EL ANALISIS Y LA PRESENTACION DE LA INFORMACION: Elanálisis de los datos. El análisis de contenido cuantitativo. El informe de lainvestigación.El text es potconsultar i treballar durant tot el curs però aquí ens detenim específicamenten els capítols de la Part 4, sobre l’anàlisi de dades, l’anàlisi de contingutquantitatiu i l’informe de la investigació. L’autora ofereix una metodologia ieines per abordar l’anàlisi de contingut de manera quantitativa, a través de lacodificació de la informació que pot ser utilitzada estadísticament. Ambl’apartat de l’informe de la investigació, l’autora proposa un esquema a seguirper a la presentació dels resultats finals de gran ajuda per a l’alumnat.

CORNEJO, M., FAÙNDEZ, X. & BESOAIN, C. (2017) El anàlisis de datos en enfoquesbiograficos-narrativos: desde los métodos hacia una intencionalidad analítica. Forum: Qualitative Social Research. Recuperat de:http://www.qualitative-research.net/index.php/fqs/article/view/2491/4081En aquest article, es presententres investigacions que van utilitzar procediments analítics des d'enfocamentsbiogràfics-narratius. Es presenta en detall com va ser dissenyat, executat irecreat l'anàlisi de dades en el desenvolupament dels processos investigadors,problematitzant epistemològica i metodològicament les decisions preses en cadafase. Es proposa la intencionalitat analítica com una forma d'enfrontarl'anàlisi, considerant tres dimensions: la reflexivitat de l'investigador i elseu equip; una escolta polifònica, la qual obre noves i múltiples opcionsd'anàlisi; i l'exercici sistemàtic d'escriptura com una forma de construcció idivulgació del coneixement. Aquestes dimensions poden contribuir a dotar desentit a la feina l'anàlisi de dades en la investigació qualitativa.

PARRILLA LATAS (2010) Ética para una investigación inclusiva. Revista educación inclusiva vol3,No.1. Recuperat de: http://revistaeducacioninclusiva.es/index.php/REI/article/view/218/212 Aquestarticle tracta el canvi ètic que la educació inclusiva va suposar per a laeducació educativa.Es proposa el desenvolupament d’una cultura ètica, d’unespai de reflexió sobre els referents, valors i cultura on es desenvolupa lainvestigació, així com el seu impacte en les pràctiques educatives i socials.

PUJADAS, JJ (2000)  El metodo biografico. Revista de Antropologia Social 9. Recuperat de: https://www.researchgate.net/publication/27587896_El_metodo_biografico_y_los_generos_de_la_memoria

Complementària

BLOC TEMÀTIC 1. Procés de investigació,mètodes i tècniques d’investigació socials i educatives

DE SCHUTTER, A. (1986) Investigación participativa: una opcion para la eduacion de adultos. Centro regional de eduacio de adultos y alfabetización funcioanl para América Latina ( CREFAL). México. Recuperat de: http://koha.cenamec.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-retrieve-file.pl?id=3e8f1e60145b3145ee6f8c047ab75cef

GORDO, A., y SERRANO, A. (coords) (2008) Estrategias y practicas cualitativas de investigacion social. Madrid. Pearson Educación. Recuperat de: https://drive.google.com/file/d/0B0mMPJGeA4CzdlMyRTUxVDhpYlU/view

El present text ha estat estructurat de manera que orient al lector sobre el marc epistemològic i metodològic en el qual s'assenta l'abordatge d'unes matèries tan eminentment pràctiques com les tècniques de recerca social i, més concretament, les que anem a denominar pràctiques qualitatives de recerca social. En tots els capítols que es presenten es tracta de contextualitzar el mètode o el dispositiu que s'aborda en cadascun dels casos, en el marc de les reflexions que ho han vist sorgir, desenvolupar-se i modificar-se, adaptant-se a la maleabilitat i al dinamisme constitutius de la realitat social. Per aconseguir aquest objectiu, la proposta que es fa és presentar els diferents mètodes i pràctiques en el marc d'una recerca real duta a terme pels responsables de cada capítol.

MONTAÑES,M. (2007) Más allà del debate cuantitativo/cualitativo: la necesidad de aplicarmetodologies participatives conversacionales. Politica y Sociedad Vol 44. 1: 13-29. Recuperat de: http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO0707130013A/22332

En aquest articlees mostra que no hi ha inherents realitats quantitatives o qualitatives sinóque tals característiques depenen del subjecte observador. Tot depèn delscontes amb els quals poder fer comptes. Descansant les contes en lesnecessitats del que explica. Per tant, si es vol adonar de la realitatsociocultural que preocupa i ocupa al conjunt de la ciutadania, així comformular les propostes amb les quals atendre-les, s'han d'aplicar metodologiesamb les quals propiciar que tots els contes —no només els de investigador—expliquin. Convertint-se, d'aquesta manera, les aplicació de metodologies participativesconversacionals no només en una demanda ètica sinó en un requeriment científic.

KATAMAYA,R.J (2014) Introducción a la Investigación Cualitativa: Fundamentos, métodos,estrategias y técnicas. Universidad Inca Garcilaso de la Vega, Nuevos Tiempos, NuevasIdeas, Fondo Editorial. Recuperat de: https://ebevidencia.com/wp-content/uploads/2017/04/Introducci%C3%B3n-a-la-investigaci%C3%B3n-cualitativa-Fundamentos-m%C3%A9todos-estrategias-y-t%C3%A9cnicas.pdf

PARRILLA & SIERRA, S. (2015). Construyendo una investigación inclusiva en torno alas distintas transiciones educativas. RevistaElectrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 18 (1), 161-175. DOI: http://dx.doi.org/10.6018/reifop.18.1.214381

ROMAN, C. (1999).Guía práctica para el diseño de proyectos sociales. Recuperat de: http://www.biblioteca.org.ar/LIBROS/88594.pdf

Aquest text ésuna guia senzilla per al disseny de projectes socials amb evidènciesempíriques. L’autora proposa una sèrie de consideracions a tenir en compte al’hora de dissenyar projectes socials a partir de la recollida d’informació idel coneixement de la realitat social. D’aquets manera es posa en relacióconeixement de la realitat i actuació a través del projecte social. Lesindicacions que realitza l’autora són rellevants quan es tracta de què larecerca social tingui un interès social i pugui millorar la realitat social.

SCHMELKES DEL VALLE, S. (2001). “La combinación de estrategias cuantitativas y cualitativas en la investigación educativa: reflexiones a partir de tres estudiós”, Revista Electrónica de Investigación Educativa,Vol. 3, Núm. 2: https://redie.uabc.mx/redie/article/view/43/1187

Aquest article mostra tres experiències d’investigació empírica que van combinar metodologies quantitatives i qualitatives d’investigació. L’autora presenta les leccions apreses d’aquestes tres experiències i conclou la necessitat de la combinació d’aproximacions metodològiques, fet que en els tres casos presentats va permetre troballes que no hagessin estat possibles mitjançant el recurs aïllat de qualsevol dels dos enfocaments metodològics.

SILVA, E. (2010) Investigación Acción. Metodologíatransformadora. Universidad Nacional Experimental “ Rafael María Baralt”.Venezuela. Recuperat de: https://drive.google.com/file/d/0B00rfQ9umQlAMDBVblhEV1B3MW8/view?pref=2&pli=1 Des del’experiència d’una recerca en l’àmbit educatiu aquest llibre presentacríticament com va es va aplicar la investigació acció. Aborda temes coml’apropament a la realitat, bases teòriques i conceptuals, estratègiesconcretes. A més profunditza en els supòsits epistemològics i metodològics del’acció metodològica (disseny, recollida i anàlisis de la informació).

TAYLOR, S.J. y BOGDAN, R. (1987) Introduccióna los Métodos Cualitativos de Investigación. Taylor y Bogdan (2000).Ediciones Paidos. (introducció) Recuperat de: https://asodea.files.wordpress.com/2009/09/taylor-s-j-bogdan-r-metodologia-cualitativa.pdf
Aquestllibre tracta sobre com conduir la recerca qualitativa. Esta dirigida als quino estan familiaritzats amb els mètodes qualitatius. Introdueix adequadament unaperspectiva general de la gamma d'enfocaments diferents i una guia sobre lamanera de conduir realment un estudi. En aquest bloc en centrarem en laintroducció del llibre; “Ir hacia la gente”

BLOC TEMÀTIC 2. Tractament de la informacióderivada de les metodologies quantitatives i qualitatives en la investigació

CALBERG, C (2011). Análisis estadístico con Excel. Madrid: Anaya. Especialment el capítol 4 (pp. 109-128), capítol 9 (pp. 295-338).

MARTINEZ-GUZMAN, A i MONTENGEGRO, M (2014) La producción de narrativas como herramienta de investigación y acción sobre el dispositivo de sexo/género: Construyendo nuevos relatos. Quaderns de Psicología. Vol. 16. No.1, 111-125. Recuperat de: http://www.quadernsdepsicologia.cat/article/view/v16-n1-martinez-guzman-montenegro/pdf-es

PENALVA, C., ALAMINOS, A., FRANCES, F., i SANTACREU ,O. (2015 ) La investigación cualitativa: técnicas de investigación y anàlisis con Atlas.ti    PYDLOS Ediciones. Recuperat de: https://rua.ua.es/dspace/handle/10045/52606 En aquest treball es discuteixen algunes les implicacions dels abordatges narratius per a l'estudi de les identitats sexe-genèriques. Es mostren algunes les diferències rellevants que hi ha l'aproximació narrativa i altres formes d'anàlisi del discurs. Es discuteixen les potencialitats de la perspectiva narrativa per a l'estudi del sexe-gènere com a dispositiu semiòtic-material. Presenta una proposta particular de comprensió i desenvolupament d'abordatge narratiu al voltant de les identitats sexogenéricas, on els relats o narracions no són només instruments de producció de coneixements sinó també vehicles per a l'acció social. A manera d'il·lustració, citem dues experiències d'investigació utilitzant la metodologia de les produccions narratives.

SCHETTINI, P. CORTAZZO, P. (coord) (2016) Técnicas y estrategias en la investigación cualitativa, Libros de Cátedra. Universidad Nacional de la Plata. Buenos Aires. Recuperat de: http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/53686

Aquest text reuneix treballs realitzats per les integrants de la càtedra de Recerca Social II de la Facultat de Treball Social de la Universitat Nacional de la Plata i del Laboratori de Recerca Moviments Socials i Condicions de vida. Fa més de 20 anys que realitzen un treball d'equip on les diferents docents s’han especialitzat, investigat i aprofundit diferents temes de la recerca social de caràcter qualitatiu.

BLOC TEMÀTIC 3. Interpretació de narratives i de dades quantitatius derivats de la investigació

BODOQUE I SORONELLAS (2010) Anàlisi dels continguts. Com indexar les entrevistes (63-72). En Manel Català Viudez  (ed)Metodologia de Recerca Etnològica.


HAMMERSLEY & ATKINSON (1994)."La escritura etnográfica". A: Martyn Hammersley; Paul Atkinson. Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona: Paidós Básica. Pp. 259-281.

Fernández Núñez, Lissette (2005). “Cómo elaborar un informe de investigación”. Fitxa 1 Butlletí La Recerca. Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l'Educació. Secció de Recerca: http://www.ub.edu/ice/recerca/pdf/ficha1-cast.pdf.

Una guia precisa i concisa de com elaborar un informe d’investigació. L’autora proposa una sèrie de recomanacions per fer un informe seguint un model clàssic i que pot ser de gran ajuda per a l’alumnat.