| URV- CIUTADANA (Grau) |
 Assignatures |
| HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE L'ESPECTACLE |
| Continguts |
| DADES IDENTIFICATIVES | 2011_12 |
| Assignatura | HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE L'ESPECTACLE | Codi | 12214120 | ||||
| Ensenyament | Cicle | 1r | |||||
| Descriptors | Crèd. | Tipus | Curs | Període | |||
| 6 | Obligatòria | Tercer | Primer |
||||
| Competències | Resultats d'aprenentage | Continguts |
| Planificació | Metodologies | Atenció personalitzada |
| Avaluació | Fonts d'informació | Recomanacions |
| Tema | Subtema |
| TEMA 1. Música i contingut dramàtic: de la Polifonia del Renaixement al"Dramma per musica" |
El contingut teatral dins l’obra artística: de la catarsi atmosfèrica a la catarsi afectiva. De Josquin a Palestrina: música per amplificar la paraula Contextualització: l’adveniment dels gèneres amb contingut teatral entre el Renaixement i el Barroc. Commedia dell’Arte” versus “Dramma per musica”. La paradoxa de la “Camerata fiorentina”: arqueologia musical i nous llenguatges. |
| TEMA 2. Arts escèniques, música i Barroc (segle XVII) |
Claudio Monteverdi i el seu temps. Del "Dramma per musica" a l’Òpera. Oratori i contingut dramàtic: dels Filipons a Giacomo Carissimi Dona, música i Barroc: la Venècia de Barbara Strozzi i la Roma de les Basile William Shakespeare: invenció de la persona humana.Versions operístiques de Henry Purcell a Giuseppe Verdi. El gran teatre del món: realitat i somni en l’univers de Calderón. Música escènica al Segle d’Or. . |
| TEMA 3. De l’or a les llums. L'època de Johann Sebastian Bach |
Música religiosa luterana: símbol, ritus i teatralitat de Heinrich Schütz a Johann Sebastian Bach. Georg F. Haendel: virtuosisme, espectacularitat i funcionalitat La “Querelle des Bouffons” com a dialèctica de frontera. Carlo Goldoni: tornant a inventar el teatre. Els llibrets i les seves versions musicals. La reforma del llenguatge operístic de C.W. Gluck: contingut dramàtic i emoció dinàmica. |
| TEMA 4. Wolfgang A. Mozart i el seu temps. |
El classicisme musical: precedents, evolució i característiques. De Franz J. Haydn a Ludwig v. Beethoven Les òperes de Mozart: dramaticitat polièdrica. D' “Idomeneo” a “Die Zauberflöte” Lorenzo da Ponte “en musica”:la trilogia mozartiana. L' “Edat d'or de la música” com a avantsala del Romanticisme: Ludwig v. Beethoven |
| TEMA 5. El segle del Romanticisme. Una visió de conjunt |
Herois, monstres i amants: passió, transgressió i mort en l’imaginari estètic del segle XIX. Ludwig v. Beethoven: l'artista i l'entorn social L'univers sonor de Franz Schubert , Robert Schumann i Johannes Brahms. Intimisme i grandesa en la música del segle XIX. El lied alemany i la música simfònica. Música programàtica i música absoluta. |
| TEMA 6. Òpera: del Romanticisme al Verisme | Òpera italiana i convenció:” belcanto” versus teatralitat. Del Barber de Gioacchino Rossini a Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti. Giuseppe Verdi: individualisme, nacionalisme i escenografia “en música”. Richard Wagner: l’obra d’art total. Òperes nacionals: una visió de conjunt. França, Rússia, Txèquia. La Sarsuela espanyola: costumisme i grandesa. Del Romanticisme al Verisme: drama musical i tempo psíquic en Giacomo Puccini. |
| TEMA 7. Música i espectacle al segle XX |
Segle XX: nous llenguatges i cultura de masses. Revolucions sonores, recepció i espectacle. La segona escola de Viena: Arnold Schönberg, compromís i radicalitat. Música i arts plàstiques. El París de Ricard Vinyes. El grup dels sis. Música i pluridisciplinarietat. Igor Stravinsky versus Manuel de Falla. Frederic Mompou i el seu temps: música callada. Una visió de conjunt. Òpera: els nous formats escenogràfics i conceptuals. Kurt Weill, Alban Berg i Dimitri Shostakovitx a vol d’ocell. Música o silenci?: de Dusapin a Cage |
