Ciències Empresarials (2002) |
Assignatures |
DISSENY ORGANITZATIU |
Continguts |
DADES IDENTIFICATIVES | 2012_13 |
Assignatura | DISSENY ORGANITZATIU | Codi | 16051213 | |||||
Ensenyament |
|
Cicle | 1r | |||||
Descriptors | Crèd. | Crèd. teoria | Crèd. pràctics | Tipus | Curs | Període | ||
6 | 4.5 | 1.5 | Optativa | Primer |
Continguts | Atenció personalitzada | Avaluació |
Fonts d'informació |
Tema | Subtema |
TEMA 1 ELEMENTS BÀSICS DE DISSENY DE L’ORGANITZACIÓ | 1.1. L’empresa com a coalició de participants. 1.2 Concepte, definicions, classificació i elements de les organitzacions. 1.3. L’organització com a sistema obert. 1.4. Formes organitzacionals: organigrames. 1.5. Organitzacions mecàniques i orgàniques. |
TEMA 2 PARÀMETRES DE DISSENY ORGANITZATIU | 2.1. Concepte i components de l’estructura organitzativa. 2.2. Els paràmetres de disseny segons Mintzberg. 2.3. La diferenciació de tasques. 2.4. Disseny dels llocs de treball. 2.5. Interdependència de tasques. 2.6. Integració i mecanismes de coordinació. 2.7. Autoritat, jerarquia, àmbit de control i òrgans staff. 2.8. Centralització i descentralització. |
TEMA 3 FACTORS DE CONTINGÈNCIA |
3.1. Fins i objectius. 3.2. L’adaptació a l’entorn. 3.3. Relacions entre estratègia i estructura. 3.4. L'imperatiu de la tecnologia. 3.5. La repercussió de la grandària de l’organització. 3.6. L’evolució de les organitzacions: el cicle de vida. 3.7. Cultura, poder i lideratge a l’organització. |
TEMA 4 EVOLUCIÓ DELS TIPUS DE DISSENYS ORGANITZATIUS | 4.1. Les configuracions estructurals de Mintzberg. 4.2. L’organització horitzontal. 4.3. L’organització xarxa. 4.4. L’organització trèvol i federal. 4.5. L’organització virtual. 4.6. Districtes industrials i clusters. |
TEMA 5 EL CANVI A L’ORGANITZACIÓ | 5.1. Concepte de canvi o de desenvolupament organitzacional. 5.2. Tipus de canvi i resistències al canvi. 5.3. Models per al canvi. 5.4. Grups i equips de treball. 5.5. La reenginyeria de processos. 5.6. La teoria de recursos i capacitats: el factor humà a l’organització. 5.7. Responsabilitat corporativa i intel•ligència social. 5.8. La gestió del coneixement: la teoria de l’organització que aprèn. |