DESCRIPCIÓ GENERAL

El desig de l'òptim (perfecció) és inherent als éssers humans. La recerca dels extrems inspira a muntanyencs, científics, matemàtics, i a la resta de la raça humana. La teoria matemàtica i la implementació pràctica de l'optimització (és a dir, la cerca d'estratègies òptimes) es va desenvolupar als anys seixanta (del segle passat), quan van aparèixer els ordinadors. Cada nova generació d'ordinadors permet atacar nous tipus de problemes i desenvolupar nous mètodes. L'objectiu de la teoria és la creació de mètodes fiables per a captar l'extrem d'una funció mitjançant un arranjament intel.ligent de les seves avaluacions (mesures). Aquesta teoria i la corresponent pràctica són de vital importància per a l'enginyeria moderna, en totes les etapes de disseny, i en general per a la planificació de processos, on l'optimització està implícitament o explícita incorporada en cada pas. La primera etapa d'aquest procés de disseny òptim consisteix en la identificació d'una oportunitat de millora, on intervé més la creativitat i la imaginació de l'individu. A continuació, cal modelar el problema prèviament identificat mitjançant un procés d'abstracció i l'assumpció de hipòtesis consistents, tot generant un model matemàtic que representi bé la realitat. La tercera etapa en el procés de disseny òptim és resoldre aquest model matemàtic d'optimització mitjançant els algorismes adients i/o utilitzant el programari disponible. Finalment, cal analitzar el resultat obtingut i revisar la validesa de les hipòtesis assumides, tenint sempre present que l'optimització és un procés de millora contínua que no s'ha de donar mai per acabat (si bé és cert que els enginyers hem de tenir sempre en compte la limitació dels recursos disponibles). L'objectiu principal de l'assignatura és, doncs, modelar i solucionar problemes de millora de la producció d'un procés químic, o altres processos relacionats de l'àmbit de l'enginyeria.