Tema Subtema
TEMA 1. Música i contingut dramàtic: de la Polifonia del Renaixement al"Dramma per musica"

El contingut teatral dins l’obra artística: de la catarsi atmosfèrica a la catarsi afectiva.

De Josquin a Palestrina: música per amplificar la paraula

L'Edat d'Or de la Polifonia Hispana. Juan del Encina, els Fletxa, Francisco de Guerrero, Cristóbal de Morales i Tomás Luis de Victoria.

Contextualització: l’adveniment dels gèneres amb contingut teatral entre el Renaixement i el Barroc.
Commedia dell’Arte” versus “Dramma per musica”.

La paradoxa de la “Camerata fiorentina”: arqueologia musical i nous llenguatges.
TEMA 2. Arts escèniques, música i Barroc (segle XVII)

Claudio Monteverdi i el seu temps. Del "Dramma per musica" a l’Òpera.

Oratori i contingut dramàtic: dels Felipons a Giacomo Carissimi

Dona, música i Barroc:de la Ferrara del "Concerto delle dame" a la Venècia de Barbara Strozzi.

William Shakespeare: invenció de la persona humana.

El gran teatre del món: realitat i somni en l’univers de Calderón. Música escènica al Segle d’Or.

Música Barroca a Amèrica. De la Policoralitat Veneciana a Ciutat de Mèxic, Oaxaca i Puebla. Gaspar Fernandez y Miguel de Sumaya

Barroc hispànic. La festa barroca fins a la Guerra de Successió: elements visuals i sonors, espai urbà, dramatúrgia (I)
.
TEMA 3. De l’or a les llums. El segle de Johann Sebastian Bach
Música religiosa luterana: símbol, ritus i teatralitat de Heinrich Schütz a Johann Sebastian Bach.

Georg F. Haendel: virtuosisme, espectacularitat i funcionalitat

La “Querelle des Bouffons” com a dialèctica de frontera.

Carlo Goldoni: tornant a inventar el teatre. Els llibrets i les seves versions musicals.

La reforma del llenguatge operístic de C.W. Gluck: contingut dramàtic i emoció dinàmica.
TEMA 4. Wolfgang A. Mozart i el seu temps.
El classicisme musical: precedents, evolució i característiques. De Franz J. Haydn a Ludwig v. Beethoven

Les òperes de Mozart: dramaticitat polièdrica. D' “Idomeneo” a “Die Zauberflöte”

Lorenzo da Ponte “en musica”:la trilogia mozartiana.

L' “Edat d'or de la música” com a avantsala del Romanticisme: Ludwig v. Beethoven
TEMA 5. El segle del Romanticisme. Una visió de conjunt

Herois, monstres i amants: passió, transgressió i mort en l’imaginari estètic del segle XIX.

Ludwig v. Beethoven i el seu temps: l'artista i l'entorn. Dones compositores i societat.

L'univers sonor de Franz Schubert , Robert Schumann i Johannes Brahms. Intimisme i grandesa en la música del segle XIX. El lied alemany i la música simfònica.

Música programàtica i música absoluta.

El moviment coral català.
Richard Wagner i Catalunya
TEMA 6. Òpera: del Romanticisme al Verisme Òpera italiana i convenció:” belcanto” versus teatralitat. Del Barber de Gioacchino Rossini a Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti.

Giuseppe Verdi: individualisme, nacionalisme i escenografia “en música”.

Richard Wagner: l’obra d’art total.

Òperes nacionals: una visió de conjunt. França, Rússia, Txèquia. La Sarsuela espanyola: costumisme i grandesa.

Del Romanticisme al Verisme: drama musical i tempo psíquic en Giacomo Puccini.
TEMA 7. Música i espectacle al segle XX
Segle XX: nous llenguatges i cultura de masses. Revolucions sonores, recepció i espectacle.

La segona escola de Viena: Arnold Schönberg, compromís i radicalitat. Música i arts plàstiques.

El París dels ballets russos. El grup dels sis. Música i pluridisciplinarietat. Igor Stravinsky versus Manuel de Falla.

Frederic Mompou i el seu temps: música callada. Una visió de conjunt.

Òpera: els nous formats escenogràfics i conceptuals. Kurt Weill, Alban Berg i Dimitri Shostakovitx a vol d’ocell.

Música o silenci?: de Dusapin a Cage
Tema 8.Músiques populars i espectacle al segle XX L'adveniment del Jazz com a element generador d'espectacle. Aportacions i influències.

Del rock al grunge. Visions panoràmiques des de 1960 a l'actualitat.

Flamenc: arrels barroques i noves tendències. Evocant Camarón.

Música i reivindicació a Catalunya des dels 16 jutges

Músiques i fi de segle :de l'obra d'art a l'objecte de consum.

Neobarrocs: elements visuals, cultures de la post-modernitat i música. de Pink Floyd a Nirvana