DADES IDENTIFICATIVES

2012_13

Assignatura (*)

TREBALL DE FI DE GRAU

Codi

11234301

Ensenyament

Grau d'Educació Primària (2009)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Treball fi de grau

Quart

Únic anual

Llengua d'impartició

Català

Departament

Bioquímica i Biotecnologia
Enginyeria Informàtica i Matemàtiques
Estudis Anglesos i Alemanys
Filologia Catalana
Filologies Romàniques
Història i Història de l'Art
Pedagogia
Psicologia

Coordinador/a

HOLGADO GARCÍA, JOSÉ BENITO

IRANZO GARCIA, MARIA PILAR

MARQUÉS MOLÍAS, LUIS

Adreça electrònica

esmeralda.rubio@urv.cat
luis.marques@urv.cat
marialuisa.girondo@urv.cat
mdelcarmen.perez@urv.cat
enric.valls@urv.cat
carmen.conde@urv.cat
sebastia.poy@urv.cat
joseluis.lazaro@urv.cat
mteresa.novo@urv.cat
gemma.vedriel@urv.cat
jaime.verrier@urv.cat
aitor.gomez@urv.cat
josepmaria.pons@urv.cat
mariajosep.alemany@urv.cat
ramon.palau@urv.cat
evelin.blanco@urv.cat
yolanda.susin@urv.cat
mdelpilarluisa.ruibaldeflores@ur

Professors/es

RUBIO ASENSIO, ESMERALDA

MARQUÉS MOLÍAS, LUIS

GIRONDO PÉREZ, MARÍA LUISA

PEREZ RAMIREZ, MARIA DEL CARMEN

VALLS GIMÉNEZ, ENRIC

CONDE DELGADO DE MOLINA, MARIA DEL CARMEN

POY ALEGRET, SEBASTIÀ

LÁZARO CANTABRANA, JOSÉ LUIS

NOVO MOLINERO, MARIA TERESA

VEDRIEL SÁNCHEZ, GEMMA

VERRIER DELAHAIE, JAIME

GOMEZ GONZALEZ, AITOR

PONS ALTES, JOSEP MARIA

ALEMANY VAZQUEZ, MARIA JOSEP

PALAU MARTIN, RAMON FELIX

BLANCO COBO, EVELIN

SUSÍN BALLESTEROS, YOLANDA

RUIBAL DE FLORES CALERO, MARIA DEL PILAR LUISA

Web

http://http://http://www.fcep.urv.cat/

Descripció general i informació rellevant

El Treball de Fi de Grau (TFG) s’ha d’entendre com un mòdul o matèria de caràcter globalitzador orientat a la integració de les competències associades al títol. Per tant, té com a finalitat afavorir que l’estudiant consolidi el marc competencial recollit a les directrius dels nous graus d’Educació (Ordres ECI/3854/2007 i ECI/3857/2007). Situat al final de la titulació, el TFG té com a objectius garantir l’assoliment de les competències professionalitzadores del futur mestre/a i palesar la capacitat d’autoregulació conreada al llarg de la formació, així com conscienciar l’estudiant sobre les pròpies necessitats enfocades a la pràctica docent. Per aquesta raó, el TFG ha de ser fruit de planificacions acurades, de presa de decisions estratègiques, d'avaluació constant dels corresponents processos i de l'aprofitament dels intercanvis mantinguts amb els tutors responsables. Més específicament, el TFG consisteix en el desenvolupament d’un projecte de recerca, anàlisi o planificació educativa orientats a la millora de la pràctica escolar, amb una vinculació preferentment directa amb el Pràcticum II sota la direcció d’un professorat tutor. Aquest projecte, d’acord amb el pla d’estudis vigent, és de naturalesa obligatòria, compta amb una càrrega lectiva de 9 crèdits ECTS i per a matricular-lo cal tenir assolits 168 crèdits. Es pot realitzar en anglès com a forma de certificar la competència C1. Com en el cas de les pràctiques, el TFG és d'una única convocatòria. A la web de la FECP, http://www.fcep.urv.cat/ es troba la Normativa o Guia del TFG dels Graus d'Educació Infantil i Primària, on hi consten totes les informacions relatives a àmbits de treball del TFG, assignació de tutors, així com es concreten les informacions d'aquesta guia docent.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A1	Conèixer les àrees curriculars de l'Educació Primària, la relació interdisciplinària entre elles, els criteris d'avaluació i el cos de coneixements didàctics entorn dels procediments d'ensenyament i aprenentatge respectius.
	A2	Dissenyar, planificar i avaluar processos d'ensenyament i aprenentatge, tant individualment com en col•laboració amb altres docents i professionals del centre.
	A3	Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i plurilingües. Fomentar la lectura i el comentari crític de textos dels diversos dominis científics i culturals continguts en el currículum escolar.
	A4	Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que atenguin a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans que conformin els valors de la formació ciutadana.
	A5	Fomentar la convivència a l'aula i fora d'ella, resoldre problemes de disciplina i contribuir a la resolució pacífica de conflictes. Estimular i valorar l'esforç, la constància i la disciplina personal en els estudiants.
	A6	Conèixer l'organització dels col•legis d'educació primària i la diversitat d'accions que comprèn el seu funcionament. Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les singulars necessitats educatives dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
	A8	Mantenir una relació crítica i autònoma respecte dels sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.
	A9	Valorar la responsabilitat individual i col•lectiva en la consecució d'un futur sostenible.
	A10	Reflexionar sobre les pràctiques d'aula per innovar i millorar la labor docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure’l entre els estudiants.
	A11	Conèixer i aplicar a les aules les tecnologies de la informació i de la comunicació. Discernir selectivament la informació audiovisual que contribueixi als aprenentatges, a la formació cívica i a la riquesa cultural.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	B1	Aprendre a aprendre.
	B2	Resoldre problemes complexos de forma efectiva en el camp de l'educació primària.
	B3	Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
	B4	Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
	B5	Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida.
	B6	Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets.
	B7	Tenir sensibilització en temes mediambientals.
	B8	Gestionar projectes tècnics o professionals complexos.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
	C1	Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
	C2	Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
	C3	Gestionar la informació i el coneixement.
	C4	Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
	C5	Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.
	C6	Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

Resultats d'aprenentatge

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A1	Dissenya, desenvolupa i avalua una unitat didàctica. Coneix, analitza i utilitza críticament les fonts i la bibliografia. Coneix els serveis, centres i institucions vinculats a l'àmbit professional del mestre. Elabora un discurs sintètic, coherent i que comica els resultats del treball.
	A2	Dissenya, desenvolupa i avalua una unitat didàctica. Utilitza les tècniques i recursos didàctics necessaris per una bona gestió del procés educatiu a l’aula. Identifica els aspectes institucionals i organitzatius més rellevants del servei, centre o institució escollida per al desenvolupament de les pràctiques.
	A3	Dissenya, desenvolupa i avalua una unitat didàctica. Aplica les habilitats de comunicació i interacció didàctica. Identifica les característiques de l'alumnat sobre el que s'incidirà.
	A4	Dissenya, desenvolupa i avalua una unitat didàctica. Utilitza les tècniques i recursos didàctics necessaris per una bona gestió del procés educatiu a l’aula. Identifica les característiques de l’alumnat sobre el qual incidirà. Aplica les habilitats de comunicació i interacció didàctica.
	A5	Identifica les característiques de l'alumnat sobre el que s'incidirà.
	A6	Identifica els aspectes institucionals i organitzatius més rellevants del servei, centre o institució escollida per el desenvolupament de les pràctiques.
	A8	Accepta i integra les crítiques sobre la seva actuació com a futur mestre. Elabora un discurs sintètic, coherent i que comica els resultats del treball.
	A9	Coneix els serveis, centres i institucions vinculats a l'àmbit professional del mestre. Identifica els aspectes institucionals i organitzatius més rellevants del servei, centre o institució escollida per al desenvolupament de les pràctiques.
	A10	Accepta i integra les crítiques sobre la seva actuació com a futur mestre. Elabora un discurs sintètic, coherent i que comica els resultats del treball.
	A11	Identifica els aspectes institucionals i organitzatius més rellevants del servei, centre o institució escollida per el desenvolupament de les pràctiques. Coneix, analitza i utilitza críticament les fonts i la bibliografia. Elabora un discurs sintètic, coherent i que comica els resultats del treball.
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	B1	Adopta autònomament les estratègies d’ aprenentatge en cada situació Fa aportacions significatives o certes innovacions Construeix coneixements compartits, aprèn i facilita la construcció conjunta de l’ aprenentatge
	B2	Recull la informació significativa que necessita per resoldre els problemes en base a dades i no només opinions subjectives i segueix un mètode lògic d’ anàlisis de la informació Té un mètode d’ anàlisis que li permet identificar causes poc evidents i avaluar el seu impacte en els problemes Dirigeix el procés sistemàtic de treball per a la presa de decisions en grup Obté el recolzament necessari d’altres per assolir l’èxit de les seves decisions
	B3	Analitza una situació donada i identifica aspectes que cal millorar Té en compte a qui i com afecta la innovació Dissenya nous productes, processos,...analitzant riscos i beneficis
	B4	Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa Presenta resultats d’allò que s’ espera en la manera adequada d’ acord amb la bibliografia donada i en el temps previst Pren decisions encertades en moments compromesos mostrant seguretat, coherència i d’ acord amb una sistemàtica
	B5	Col·labora en la definició, organització i distribució de les tasques del grup Porta a terme la seva aportació individual en el temps previst i amb els recursos disponibles. Contribueix a l’ establiment i aplicació dels processos de treball de l’ equip Dirigeix reunions amb eficàcia Facilita la gestió positiva de les diferències, desacords i conflictes que es produeixen a l’ equip
	B6	Planifica la comunicació: genera idees, busca informacions, selecciona i ordena la informació, fa esquemes, determina el tipus de públic i els objectius de la comunicació,... Analitza, valora i respon de manera adequada a les preguntes que se li formulen en una presentació oral Les seves presentacions estan degudament preparades, utilitzant estratègies per presentar i dur a terme les seves presentacions orals (ajuts audiovisuals, mirada, veu, gest, control de temps,...)
	B7	Soluciona els problemes considerant els elements del desenvolupament sostenible i les seves implicacions Comprèn la sostenibilitat des d'una perspectiva interdisciplinar, considerant la situació global i els reptes que planteja
	B8	Fa una estimació de l’ eficàcia i l’ eficiència de les accions, aprofitant els recursos que té a la seva disposició Valora i jerarquitza les necessitats i recursos en un context real d’ intervenció, prioritzant les necessitats que han de ser objecte del projecte Porta a terme un seguiment de la implementació del projecte per avaluar els resultats del mateix i fa un seguiment de la materialització dels riscos inherents al projecte
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge
	C1	Expressa opinions sobre temes abstractes o culturals de forma limitada Comprèn informació i articles de caràcter rutinari
	C2	Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu...
	C3	Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació
	C4	Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
	C5	Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat
	C6	Defineix i desenvolupa l'itinerari curricular considerant les necessitats formatives, interessos i motivacions acadèmico-professionals Desenvolupa recursos i estratègies que li facilitin la transició al món laboral

Procediments de selecció i assignació

Procediments

A la web de la FECP, http://www.fcep.urv.cat/ es troba la Guia del TFG on hi consten totes les informacions relatives a àmbits de treball del TFG i assignació de tutors.

Per norma general, en 2 dels 3 àmbits de treball del TFG ('Anàlisi i proposta de millora de la pràctica escolar' i 'Planificació curricular contextualitzada'), l'assignació de tutors es farà per part dels Responsables de l'ensenyament d'entre el professorat adjudicat pels departaments implicats. Donat que el TFG en aquests dos àmbits està clarament associat al Practicum II, cal atendre els criteris de selecció i assignació publicats a la Guia docent de Practicum II (i que apareixen a la web citada).

En el cas de l'àmbit de 'Col.laboració amb línies de recerca escolar', els estudiants hi optaran voluntàriament i els grups d'investigació adjudicaran les places atenent a criteris oportunament fets públic (Fonamentalment, Carta de motivació i expedient acadèmic).

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Selecció/assignació del treball de fi de grau

Mecanismes de coordinació i seguiment del treball de fi de grau

100

Elaboració del treball de fi de grau

Presentació i defensa del treball de fi de Grau

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Pla específic d'actuació

	Descripció
Activitats Introductòries	Sessions de formació globals i específiques de recerca
Selecció/assignació del treball de fi de grau	Sessions de decisió sobre temàtiques del TFG. Visites als centres.
Mecanismes de coordinació i seguiment del treball de fi de grau	Tutories individuals i/o grupals de planificació i revisió del progrés del TFG.
Elaboració del treball de fi de grau	Elaboració de l'informe seguint els esquemes proporcionats a la Guia del TFG i específics per a cadascun dels 3 àmbits.
Presentació i defensa del treball de fi de Grau	Exposició davant del tribunal avaluador.

Mecanismes coordinació/seguiment

Descripció

Data	Acció	*Agents*
Juliol	Matriculació	Estudiants
Juliol-agost	Assignació de tutors	Departaments
Setembre	Primera tutoria	Estudiants amb tutors
1a setmana novembre	Lliurament annexos 1-2	Estudiants
Novembre	Segona tutoria	Estudiants amb tutors
Novembre-abril	Desenvolupament del projecte de TFG	Estudiants
Novembre-abril	Tutories de seguiment (annex 3)	Estudiants amb tutors(es poden fer tutories grupals i revisions per parelles)*
1a setmana maig	Lliurament primera versió memòria a tutors	Estudiants
Maig	Millora de la memòria partint del feedback dels tutors	Estudiants amb tutors
Última setmana maig	Valoració, si s’escau, positiva de la memòria (annex 4)	Tutors
Última setmana maig	Dipòsit de la memòria i de les autoreflexions	Estudiants
Principi juny	Definició dels tribunal	FCEP i departaments implicats
Final juny	Defensa oral del TFG	Estudiants i tribunal

Criteris i procediments d’avaluació

Es durà a terme una avaluació interna (per part de la universitat) i una autoavaluació (per part de l'estudiant)

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Mecanismes de coordinació i seguiment del treball de fi de grau

Avaluació inicial, Planificació i seguiment i progrés del TFG.
Autoavaluació

10%
10%

Elaboració del treball de fi de grau

Memòria
Valoració tribunal

40%
20%

Presentació i defensa del treball de fi de Grau

Exposició del treball

20%

Altres

Altres comentaris i segona convocatòria

Es durà a terme una avaluació interna (per part de la universitat) i una autoavaluació (per part de l'estudiant)

Fonts d'informació

Bàsica
	ARNAL, L., DEL RINCON, D. LATORRE, D. (1992). Investigación educativa. Fundamentos y metodología. Barcelona: Cabor. BARTOLOMÉ, M. (1992). "La investigación cualitativa en educación: ¿comprender o transformar?” A Revista de Investigación Educativa. N. 20. Barcelona. Pp.: 7-37. BOGDAN i TAYLOR (1986). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Madrid: Paidós. BOLÍVAR, A., DOMINGO, J., FERNÁNDEZ CRUZ, M. (2001). La investigación biográfico-narrativa en educación. Enfoque y metodología. Madrid: La Muralla. COLÁS, M. P., i BUENDÍA, L. (1992). Investigación educativa. Sevilla: Alfar COOK, T. D., REICHARDT, CH.S.(1986). Métodos cualitativos y cuantitativos en investigación evaluativa. Madrid: Morata. DE KETELE, J. M. i ROEGIERS, X. (1995). Metodología de la recogida de la información. Madrid: La Muralla. DEL RINCÓN, D. (1995). Técnicas de investigación en Ciencias Sociales. Madrid: Dykinson. DOMINGO, J. y FERNÁNDEZ, M. (1999). Técnicas para el desarrollo personal y formación del profesorado. Bilbao: ICE Deusto. Cuaderno 10.Bilbao GOETZ, J. P. i LECOMPTE, L. O. (1990). Etnografía y diseño cualitativo en la investigación cualitativa. Madrid: Morata. KEMMIS, S. (1988). Como planificar la investigación-acción. Barcelona: Laertes. LIEBERMAN, A. y MILLER, L. (Eds.) (2003). La indagación como base de la formación del profesorado y la mejora de la educación. Barcelona: Octaedro. Cap. 13. Págs.: 247 – 275) LYONS, N. (1999). El uso de la carpeta de aprendizaje. Propuestas para un nuevo profesionalismo docente. Buenos Aires: Amorrortu MATEO, J. (1999). “La investigación educativa.” A Evaluación e investigación. Enciclopedia General de la Educación. Barcelona: Océano. Tomo 2, Pp. 586-647 MATEO, J. (2000). La evaluación educativa, su práctica y otras metáforas. BCN: ICE UB/Horsori. SHÖN, D.(1992). La formación de profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Barcelona: Paidós. SHÖN, D.(1998). El profesional reflexivo. Cómo piensan los profesionales cuando actúan. Barcelona: Paidós. SOLA, M. (1999). El análisis de las creencias del profesorado como requisito de desarrollo profesional. A Pérez Gómez, Barquín, Angulo (edts.) Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal. Pp. 661-683 STAKE, R. E. (1998). Investigación con estudio de casos. Madrid: Morata TEJADA, J. (1997). El proceso de investigación científica. Barcelona: La Caixa WITTROCK, M. C. (1989). La investigación en la enseñanza. 3v: I.: Enfoques, teorías y métodos. II.: Métodos cualitativos y de observación. III.: Profesores y alumnos. Madrid: Paidós. ZABALZA, M. A. (2004). Diarios de clase. Un instrumento de investigación y desarrollo profesional. Madrid: Narcea.
Complementària

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent