IDENTIFYING DATA

2008_09

Subject

Code

12081006

Study programme

Historia (2001)

Cycle

1st

Descriptors

Credits

Theory credits

Practical credits

Type

Year

Period

4.5

1.5

Troncal

Second

Language

Català

Department

Història i història d'art

Coordinator

BONET DONATO, MARIA

E-mail

maria.bonet@urv.cat

Lecturers

BONET DONATO, MARIA

Web

http://moodle.urv.cat

General description and relevant information

L’assignatura serveix per aportar a l’alumne el coneixement sobre els conceptes i processos fonamentals d’un ampli període de la història occidental, conegut com a edat mitjana i concretament a la plena i baixa edat mitjana, tot introduint-lo en la comprensió de les diferents versions dels corrents historiogràfics sobre l’esmentada època. Per facilitar això les diverses propostes bibliogràfiques per tema seran comentades, a fi i a efecte de guiar a l’estudiant cap a lectures de caire generalista per una major efectivitat, però sense renunciar a la diversitat inherent a les diverses contribucions historiogràfiques. En aquest sentit, també la bibliografia seleccionada s’ha confeccionat a partir de diversos criteris que la justifiquen: preferència per les obres en castellà o català, elecció de llibres de síntesi ben confeccionats o monografies importants o transcendents, i fins i tot articles per els casos en que no es troba una apropiada proposta en format de llibre. A més a més en la bibliografia s’indica amb un guionet entre parèntesis aquells títols que són més útils o importants a l’hora de preparar el tema en qüestió. Cal advertir que a pesar de la poca fortuna dels ja analitzats termes “edat mitjana” i “universal”, l’alumne descobrirà determinades constants o elements estructurats que permeten situar la matèria de l’assignatura en tres o quatre blocs temàtics dins del mateix marc contextual. Aquesta situació justifica i fa gairebé necessària la comprensió de la matèria de l’assignatura en un mateix curs acadèmic, però dividida en dos blocs relatius a la plena i baixa edat mitjana. Quant a l’abast geogràfic, l’explicació del desenvolupament dels processos i estructures esmentades se centrarà en Occident —Europa— amb una atenció mínima a la Península Ibèrica, i en determinats temes a Pròxim Orient. No s’estudiaran amb deteniment els temes específics relatius a Espanya perquè s’entén que els alumnes ja tenen una mínima formació en història medieval d’Espanya i que adquiriran l’oportú nivell universitari amb les assignatures d’història Medieval d’Espanya i d’història de la Corona d’Aragó, —optativa i obligatòria respectivament— de la llicenciatura d’Història, però en tot cas s’abordarà de forma general per a oferir les qüestions bàsiques per a tots els alumnes –tant d’història com d’història de l’art-.

Competences

Code
A1	Coneixement de la història general (universal) i del territori (coneixement de la història nacional pròpia –segons Aneca-)
A2	Coneixement de l’estructura diacrònica de la història
A3	Coneixement de la didàctica de la història
A4	Coneixement de la història com a disciplina en construcció: s’ha de repensar
A8	Coneixement de la història de la integració europea
A9	Coneixement detallat d’un o més períodes específics del passat de la humanitat
B2	Coneixement de i habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques
B5	Coneixement de i habilitat per a usar mètodes i tècniques d’altres ciències humanes
B6	Capacitat analítica i crítica
B7	Capacitat d’organització i planificació
B10	Independència de judici
B12	Reconeixement de la diversitat i multiculturalitat
B15	Aprenentatge autònom
B20	Creativitat
C1	Dominar l’expressió i la comprensió d’un idioma estranger.
C5	Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Learning aims

Objectives	Competences
Conèixer els conceptes fonamentals de la història medieval universal	A1 A2 A9	B12
Conèixer de l'estructura diacrònica de la història	A2
Conèixer de la història de la integració europea	A8	B12
Conèixer dels diversos models d'estructura política, econòmica i social donats en aquest període la història	A1 A3 A9	B5 B6 B10 B20
Comparar les estructures i processos històrics donats en un període de l’edat mitjana, i d’aquest amb els antecedents i conseqüents	A1 A2 A3 A9	B2 B6 B7 B10 B12 B20	C1
Analitzar, conèixer i valorar els conceptes a partir de les fonts històriques o bé interpretacions historiogràfiques sobre el tema.		B2 B6 B10	C1 C5
Anàlisi, valoració i elaboració d'un discurs raonat al voltant d'aspectes claus de la història medieval, tenint en compte els diversos factors exposats a classe i posant especial èmfasi en la recopilació d'informació que faci cada alumne.	A3 A4	B2 B6 B7 B10 B15 B20	C1 C5

Contents

Topic	Sub-topic
1. Imperi i Papat al segle XI: la reforma de l’Església i el conflicte de les investidures	- Els primers moviments reformistes: el monacat reformista, reforma episcopal i imperial. - Situació de l’Imperi i papat a la primera meitat del XI - La reforma pontifical. - La “querella” de les investidures fins a la solució de Worms.
2. Transformacions de l’economia i societat a la plena edat mitjana (ss.XI-XIII).	- El creixement de la població, canvis en la tecnologia, el clima i en els rendiments agraris. - Les colonitzacions agràries. - Evolució de les relacions de dependència i la transformació de la renda feudal.
3. Transformació de l’economia i societat a la plena edat mitjana (ss.XI-XIII). II: el renaixement comercial i urbà.	- Introducció: característiques de la ciutat medieval. - El desenvolupament de la vida urbana: teories entorn de la reactivació de les ciutats. - Les estructures urbanes i els nous grups socials. - El renaixement comercial: rutes, mercats, fires i l’activitat artesana.
4. L’expansió politicomilitar del món feudal: les croades.	- El context geopolític a la Mediterrània oriental: els fatimíes a Egipte, els seljúcides a Anatòlia i l’entronització dels Commens. - La situació a l’Occident feudal: la irrupció dels normands a Itàlia, el progrés expansionista a la Península Ibèrica. - Causes de les croades i la idea de croada. - La primera creuada: participants, desenvolupament i formació dels estats croats. - Els ordres militars. - De la segona a la quarta creuada: canvis en la definició i execució en relació a la primera. - Altres fronts croats: la Península Ibèrica i Alemanya.
5. Les monarquies feudals en l’àmbit occidental europeu: els primers Capets a França i el desenvolupament de la monarquia normanda a Anglaterra i les monarquies hispanes.	- Els principats territorials i el sorgiment de la dinastia capeta. - Els primers Capets i la consolidació de la monarquia. - Lluís VII. - De la conquesta d’Anglaterra per Guillem I a la formació de l’imperi angeví. - Desenvolupament, contradiccions del sistema monàrquic d’Enric II i les característiques de l’economia i societat a Anglaterra del segle XII - Les monarquies hispanes entre els segles X i XII: orígens, desenvolupaments i característiques de les societats.
6. L’imperi en temps dels Staufen	- La plenitud de l’imperi amb Frederic I: política alemanya, italiana i els inicis de la colonització de “l’est” d’Alemanya. - Enric IV i el cisma reial a Alemanya. - L’imperi i el regne de Sicília en temps de Frederic II. - El declivi dels Staufen.
7. L’espiritualitat, l’Església, i la vida intel•lectual entre els segles XI i el XIII	- Reformes i renovació del monacat: del Cister als mendicants. - Els moviments heterodoxos o “herètics” i la seva repressió. - El renaixement cultural del segle XII i l’escolàstica. - Les universitats.
8. França des de Felip August fins a la guerra dels cent anys	- Consolidació monàrquica de Felip II August: l’enfonsament de l’imperi angeví i conseqüències. - L’expansió cap al Llenguadoc. - Política unitària de Lluís IX i característiques socioeconòmiques del període. - La política mediterrània de Carles Anjou i els conflictes amb la Corona d’Aragó. - Felip IV: el conflicte amb el papat i la consolidació de l’administració monàrquica.
9. Anglaterra des de Joan sense Terra fins a la guerra dels cent anys.	- Vicissituds del regnat de Joan sense Terra i la Magna Carta. - Enric III, la crisi institucional i el rerafons social. - La guerra dels barons. - Equilibri en temps d’Eduard I. - Dificultats polítiques i econòmiques amb Eduard II.
10. La primera crisi del feudalisme (segle XIV) i la recuperació.	- El debat historiogràfic: el corrent malthusià i els seus detractors. - La Pesta Negra i les conseqüències en el medi agrari i en la vida urbana. - Conflictes socials rurals i la ciutat. - De la crisi a la recuperació dels segle XV: la nova realitat rural, les societats urbanes i l’evolució del comerç de llarga distància. - La crisi a la Península Ibèrica.
11. Transformacions polítiques en l’àmbit occidental europeu baixmedieval: la guerra dels cent anys i els regnes hispànics.	- Causes del conflicte: precondicions i precipitants. - Els regnats d’Eduard III, els Lancaster, la darrera ofensiva anglesa i Carles V. - Les corones d’Aragó, de Castella, Navarra i el regne de Granada a la Baixa Edat Mitjana. - La guerra civil a França i la liquidació del conflicte.
12. Les transformacions polítiques en l’àmbit imperial baixmedieval: Alemanya, Itàlia i formacions polítiques en la perifèria europea.	- Els emperadors alemanys de Rodolf d’Habsburg a Carles IV (1273-1370). - Prínceps, ciutats i la decadència dels poders polítics a Alemanys en els segles XIV i XV. - Altres formacions polítiques a l’Europa central, oriental i bàltica. - El marc polític italià i les relacions econòmiques: les ciutats estat del nord, els estats pontificis i el regne de Nàpols. - L’àmbit mediterrani oriental: restauració imperial dels Paleòlegs i la conquesta dels otomans de l’Imperi bizantí.
13. L’Església, l’espiritualitat i el pensament a la baixa edat mitjana.	- El papat d’Avinyó i el desenvolupament de les estructures d’estat, administració i fiscalitat. - El Cisma d’Occident. - L’evolució de la teoria del coneixement i els orígens de la ciència moderna. - La secularització de la teoria política i noves concepcions entorn a la societat. - Canvis en les mentalitats.

Planning

Methodologies :: Tests

Competences

(*) Class hours

Hours outside the classroom

(**) Total hours

Introductory activities

Lecture

56.25

101.25

Seminars

Presentations / expositions

External practicals (in the field/ excursions)

Previous studies

Personal tuition

Extended-answer tests

Objective short-answer tests

Objective multiple-choice tests

(*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher.
(**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students.

Methodologies

Methodologies

	Description
Introductory activities	La introducció al període s’ha fet en l’assignatura del primer quadrimestre amb el mateix nom, per la qual cosa només es farà una mínima referència al tema.
Lecture	Les classes magistrals consisteixen en les explicacions dels temes, i de tots els apartats i epígrafs que tenen els alumnes en el temari detallat. Per tal de facilitar el seguiment de la lliçó a classe, l’assignatura ha estat preparada totalment en PPT. Les lliçons dels PowerPoint contenen imatges, textos i mapes. Per tal d’establir ponts de diàleg i elements de reflexió, la professora procurarà establir comparacions i anàlisis de la realitat actual que puguin enriquir o relativitzar la comprensió d’un fenomen medieval.
Seminars	Els alumnes hauran de participar en la discussió dels temes sobre els que hagin fet les lectures prèvies a l’explicació dels temes. Per tal d’estimular aquesta activitat abans o a mig treball d’un tema es demanarà que algun alumne exposi alguna de les idees abordades en el manual, o en temes anteriors, i que permeti explicar millor les classes magistrals. En lloc de dedicar sessions explícites a aquestes activitats s’integrarà en el desenvolupament del tema a l’aula, per tal que les anàlisis es facin, en la mesura de les possibilitats, amb la participació dels alumnes. Per això els alumnes l’hauran d’haver llegit en un dels manuals i abans de començar-lo es demanarà sempre una sinopsi a algú de la classe i es donarà una qualificació.
Presentations / expositions	Els comentaris de text es podran presentar a classe per part dels alumnes, que serà el que tenen que lliurar per escrit –la professora els hi demanarà per escrit un o més, però amb poca anticipació atès que s’hauran fet a classe-.
External practicals (in the field/ excursions)	Sortida externa compartida amb Art Medieval II. D'aquesta sortida es farà una petita exposició o anàlisi d'alguna de les parts de la sortida.
Previous studies	Dues lectures obligatòries.

Personalized attention

Personal tuition

Description

Tutoria individualitzada de seguiment: Serà realitzada per a comentar aspectes concrets a un alumne relatius al seguiment de les lectures, o a la preparació dels temes. Aquestes i les de grup són obligatòries pels alumnes en el procés d’avaluació contínua. Tutoria per grups: Es realitzaran després de la correcció de proves per fer un balanç dels resultats, tot indicant els problemes comuns o errors i els encerts. Pretén ésser una ajuda en els inicis de l'assignatura i anar resolent problemes i errors a mida que aquests es vagin presentant, de manera que l'alumne pugui assolir el curs i els objectius plantejats inicialment de manera satisfactòria.

Assessment

	Description	Weight
External practicals (in the field/ excursions)	Sortida juntament amb Art Medieval II i petit qüestionari per comprovar l'aprofitament, sumat a l'assistència a classe. En aquest apartat s'avalua també l'assistència als seminaris voluntaris	4%
Extended-answer tests	Seran un total de dos, distribuïdes al llarg del curs. En aquestes proves s'avaluarà la capacitat de l'alumne de desenvolupar un discurs clar i coherent dels temes tractats a l'aula. Es valorarà especialment si el dit alumne fonamenta i desenvolupa la seva resposta sobre altres fonts d'informació, mostrades a classe, o recollides per pròpia iniciativa. L’elaboració d’una sèrie de temes en una prova escrita serveix per a comprovar si l’alumne és capaç d’oferir una síntesi ordenada de les idees bàsiques sobre una qüestió, amb referències tan als aspectes concrets o singulars que en demostren el seu coneixement i al mateix temps la referència als processos generals que demostren la capacitat de relació o abstracció.	80%
Objective short-answer tests	L'avaluació dels conceptes fonamentals de la història medieval universal, es farà mitjançant una prova de resposta breu, a on es demanarà a l'alumne que defineixi d'una manera breu i concisa el significat del concepte en qüestió, sobre el que es demana la concreció en el temps, i la transcendència del mateix. Aquesta prova anirà inclosa dins les proves de contingut i també s’utilitzarà en les dos proves de comprovació de les lectures, en les que els alumnes podran portar el llibre llegit i el resum fet a mà. La lectura del primer llibre s’avaluarà també amb la resposta de conceptes i un tema.	8%
Objective multiple-choice tests	La lectura del segon llibre obligatori s'avaluarà amb un examen tipus test de 25 preguntes, en el que també hi haurà una segona part de conceptes.	8%
Others	Participació en els seminaris voluntaris de les lectures obligatòries ide la lectura optativa Es fa una valoració qualitiativa per arrodonir la nota.

Other comments and second exam session
Proves de caràcter pràctic: (25%) - Primera prova: Comentari de text i assistència a classe, 5% - Segona prova: Lectura del llibre Las ciudades europeas del Medioevo, 10% - Tercera prova: Lectura del llibre La guerra de los cien años, o un altre per determinar 10% Proves de caràcter teòric (75%, que es divideix en dos proves) - 2 proves de continguts: el 80% de la nota correspondrà a la pregunta dels temes, i el 20% a la definició de conceptes. Cada prova tindrà un valor total sobre la nota final de 37,5% - És condició sine qua non aprovar les proves o la mitjana de les dues.

Sources of information

Basic
	-LECTURES OBLIGATÒRIES: MONSALVO, J.M., Las ciudades europeas del Medioevo, Madrid, 1997. PERROY, E., La guerra de los cien años, Barcelona, 1982 –aquesta es podria canviar, atès que el llibre està exhaurit-. -MANUALS RECOMANATS: GARCÍA DE CORTÁZAR, J.A., SESMA MÚÑOZ, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, Madrid, 1997. LADERO, M.A., Historia Universal. Edad Media, Barcelona, 1987. PREVITTE-ORTON,C.W., Historia del Mundo en la Edad Media, Barcelona, 1967, (3 volums). -BIBLIOGRAFIA GENERAL: BALARD, J. Ph., i altres Des Barbares à la Renaissance, Parýs, 1984. BURY, J. B., (dir.), Cambridge Medieval History, 8 volums, Cambridge, 1968-75. CONTAMINE, P., La guerra en la Edad Media, Barcelona, 1984. DHONT,J., La Alta Edad Media a Historia Universal Siglo XXI, Madrid, 1971. DOHEAERD, R.,Occidente durante la Alta Edad Media. Economía y sociedades, Barcelona, 1984. DOPSCH,A., Fundamentos económicos y sociales de la cultura europea. De César a Carlomagno, Mèxic, 1971. FOSSIER,R., La infancia de Europa. Aspectos económicos y sociales. Barcelona, 1984. -Histoire sociale de l´Occident Médiévale, París, 1984. FOURNIAL, E., Histoire monetaire de l´Occident médiévale, París, 1971. Historia económica de la Universidad de Cambridge: La vida agraria en la Edad Media, Madrid, 1967; -El comercio y la industria en la Edad Media, Madrid, 1967; -Organización política y económica, Madrid, 1967. GARCIA DE CORTAZAR, J.A., VALDEÓN, J., Historia general de la Edad Media Madrid, 1974. GURIEVICH, A., Las categorías de la cultura medieval, Madrid, 1990. HAY, D., Europa en los siglos XIV y XV, Madrid, 1980. LACARRA, J.M., REGLÀ, J., Historia de la Edad Media, Barcelona, 1978. LE GOFF,J., La Baja Edad Media, a Historia Universal Siglo XXI, Madrid, 1971. LE GOFF, J. La civilisation de l’Occident médiéval, París, 1965 (també en edició espanyola). LÓPEZ, R.S., El nacimiento de Europa, Barcelona, 1965. LÓPEZ,R.S., El nacimiento de Europa, Barcelona, 1965. MITRE, E., Historia de la Edad Media en Occidente, Madrid, 1995. MITRE, E., Introducción a la Historia de la Edad Media, Madrid, 1976. MUNDY,J.H., Europa en la Alta Edad Media (1150-1309), Madrid,. MURRAY, A., Razón y sociedad en la Edad Media, Madrid, 1982. PACAUT, M., Les structures politiques de l´Occident Médiévale, París, 1969.PERROY, E., (dir.); -La Edad Media, Barcelona, 1961. PERROY,E., La Edad Media, Barcelona, 1967. PIRENNE,H., Historia económica y social de la edad Media, Mèxic, 1976. POLY, J.P., BOURNAZEL, E., El cambio feudal (siglos X al XII), Barcelona, 1984. POUNDS, N.G.J., An historical Geography of Europe 450 BC-1330 AD. Cambridge, 1973. SAMARKIN, V.V. Geografia histórica de la Europa occidental en la Edad Media, Madrid, 1976. TOUCHARD, J., Historia de las ideas políticas, Madrid, 1981. VALDEÓN, J., Historia General de la Edad Media (ss. XI-XV), Madrid, 1971. -OBRES DE CARÀCTER INSTRUMENTAL: CLARAMUNT, M., i altres Atlas de Historia Medieval, Barcelona, 1980. KINDER, H., HILGEMANN, W., Atlas histórico mundial, Madrid, 1990 (hi ha diverses edicions). MITRE, E., Textos y documentos de época medieval (análisis y comentario), Barcelona, 1992. PLAT, C., The Atlas of Medieval Man, Londres, 1979. RIU, M., i altres Textos comentados de época medieval (siglos V al XII), Barcelona, 1975. WESTERMANNS, G., (ed.), Atlas zum Welt Geschichte, Berlin, 1967. -BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA: Tema 1 PAUL, J., La Iglesia y la cultura en Occidente. Siglos IX-XII, Barcelona, 1987. PACAUT, T., La Théochratie. L’Eglise et le pouvoir au Moyen Âge, París, 1957. ULLMANN, W., Historia del pensamiento político en la Edad Media, Barcelona, 1983. Tema 2 CIPOLLA, C.M., Historia económica de Europa. I La Edad Media, Barcelona, 1979. DUBY, G., Economia rural y vida campesina en el Occidente Medieval, Barcelona, 1968. POSTAN, M.M., Ensayos sobre agricultura y problemas generales de la economía medieval, Madrid, 1981. WHITE, Tecnologia medieval y cambio social, Buenos Aires, 1970. Tema 3 DOBB, M., Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, Madrid, 1971. MONSALVO, J.M., Las ciudades europeas del Medioevo, Madrid, 1997. POUNDS, N.G.J., Historia económica de la Europa medieval, Barcelona, 1981. Tema 4 GARCIA GUIJARRO, L., Papado, cruzadas y ordenes militares, Madrid, 1995. RUNCIMAN, S., Las Cruzadas, Madrid, 1973. Vegeu la bibliografia relativa a Bizanci i a Islam per el context oriental de les croades de Història Medieval Universal I. Tema 5 POSTAN, M.M., “The medieval economy and society”, The pelican economic history of Britain, Pelikan book, 1984. PETIT DUTAILLIS, CH., La monarquia feudal en Francia y Inglaterra, Mèxic, 1961. WARREN, The governance of Norman and Angevin England (1086-1276), Londres, 1985. Tema 6 PACAUT, M., Federico Barbarroja, Madrid, 1971. KANTOROWICZ, E.H., Los dos cuerpos del rey. Un estudio de teologia política medieval, Madrid, 1985. Tema 7 GRUNDMANN, H., Movimenti religiosi nel Medioevo, Bolònia, 1974. LITTLE, L.K., Pobreza voluntaria y economía de beneficio en la Europa medieval, Madrid, 1984. VAUCHEZ, A., La espiritualidad del Occidente Medieval, Madrid, 1985. Tema 8 RUNCIMAN, S., Vísperas sicilianas. Una historia del mundo mediterráneo a finales del siglo XIII, Madrid, 1960. Tema 9 MILLER, E., HATCHER, J., Medieval England: Rural Society and Economic change, 1086-1348, Londres, 1983.POWICKE, F.M., The thierteenth century a “Oxford History of England”, Oxford, 1953 Tema 10 AA. VV., La transición del feudalismo al capitalismo, Madrid, 1975. CHAUNU,P.,La expansión europea, siglos XIII al XV, Barcelona, 1972. HILTON, R. Conflicto de clases y crisis del feudalismo, Barcelona, 1988. MOLLAT, M., Uñas azules, Jaques y Ciompi. Las revoluciones en Europa en los ss. XIV y XV, Madrid, 1991. Tema 11 ROMANO, T. TENENTI, A., Los fundamentos del mundo moderno, a Historia Universal Siglo XXI, Madrid, 1971. Tema 12 CUVILLIER, J.P., Echec d’une nation 1273-1525, a L’Allemagne Médiévale, volum 2, París, 1984. WALEY,D., Las ciudades-repúblicas italianas, Madrid, 1970. RYDER, A., The kingdom of Naplesunder Alfonso The Magnanimous. The making of a modern State, Oxford, 1976. Tema 13 ÁLVAREZ PALENZUELA, V.A., El Cisma de Occidente, Madrid, 1982. MOLLAT, G., Les Papes d’Avignon (1305-1378), París, 1965. RAPP, F., La Iglesia y la vida religiosa en Occidente a fines de la Edad Media, Barcelona, 1973.
Complementary

Recommendations