IDENTIFYING DATA

2008_09

Subject

Code

12081007

Study programme

Historia (2001)

Cycle

1st

Descriptors

Credits

Theory credits

Practical credits

Type

Year

Period

4.5

1.5

Troncal

Second

First

Language

Català

Department

Història i història d'art

Coordinator

BONET DONATO, MARIA

E-mail

maria.bonet@urv.cat

Lecturers

BONET DONATO, MARIA

Web

http://moodle.urv.cat

General description and relevant information

L’assignatura explica la història de la Corona d’Aragó en els temps medievals, i així ofereix l’anàlisi dels principals processos del període circumscrits a un marc geogràfic reduït i proper. En aquest sentit, permet comprendre un període complex a partir d’unes realitats i fonts pròximes, i per tant resulta més fàcil assolir una millor aproximació a l’època des de la història local i regional. A més els orígens medievals de Catalunya, d’Aragó i de València han estat i són referents per a múltiples aproximacions històriques sobre aquestes entitats regionals, i en tot cas hi ha molts elements d’aquestes realitats actuals que es prefiguraren o definiren en el període medieval com per exemple les llengües romàniques d’aquestes territoris, els seus pobles, i que des d’una besant política van donar lloc a la Corona d’Aragó. A més el pensament històric nacionalista ha abordat el passat de les entitats polítiques que la configuraven com els orígens d’aquestes nacionalitats o regions, i aquestes tradicions s’estudiaran de forma crítica a partir d’un millor coneixement del rerafons ideològic dels tòpics historiogràfics. Per això, tot i que l’elecció del concepte de Corona tampoc està lliure d’una presa de posició ideològica, ens permet aproximar-nos a les formacions polítiques o territorials des d’un concepte important de l’època com era la unió dels territoris sota l’hègira del rei, però també la participació en empreses militars comuns, la integració en un mercat que mirava cap a la Mediterrània i naturalment valorar les proximitats i diferències. Per altra banda, i per tal de comprendre millor els fenòmens polítics, socials o econòmics dels territoris de la Corona es procurarà integrar-los en una explicació atenta a les entitats polítiques veïnes com les de Al-Andalus, Occitània i altres regnes hispans.

Competences

Code
A1	Coneixement de la història general (universal) i del territori (coneixement de la història nacional pròpia –segons Aneca-)
A2	Coneixement de l’estructura diacrònica de la història
A4	Coneixement de la història com a disciplina en construcció: s’ha de repensar
A5	Consciència dels temes i problemàtiques objecte de debat historiogràfic: el que ens preocupa des de la contemporaneïtat o ha interessat en altres èpoques
A6	Us, ordenació e interpretació de les fonts històriques
A7	Coneixement de la història local
A9	Coneixement detallat d’un o més períodes específics del passat de la humanitat
B2	Coneixement de i habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques
B3	Capacitat de llegir textos historiogràfics o documents originals en la pròpia llengua
B6	Capacitat analítica i crítica
B10	Independència de judici
B13	Raonament crític
B15	Aprenentatge autònom
C2	Utilitzar com a usuaris les eines bàsiques en TIC.
C5	Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Learning aims

Objectives	Competences
Conèixer la història de la Corona d’Aragó medieval en els seus territoris i en les tres etapes principals.	A1 A7 A9
Comprendre els principals debats historiogràfics	A4 A5	B10 B15	C5
Comparar els processos en els quatre grans territoris de la Corona d’Aragó i entre aquests i els processos de caire local	A1 A7	B6 B13	C5
Conèixer els processos històrics de la Corona d’Aragó medieval en relació a l’evolució d’altres fenòmens històrics relatius a Al-Andalus, i altres regnes hispànics	A1 A7	B6
Comparar les estructures i processos històrics donats en un període de l’edat mitjana, o d’aquest amb els antecedents i conseqüents	A1 A2 A9	B6
Analitzar les fonts documentals o artístiques	A6	B2 B3 B6 B13	C2
Relacionar la història política amb els principals processos socioeconòmics	A2 A4	B6 B10
Explicar algun fenòmen històric o monument històrico-artístic des del coneixement de la història regional.	A7	B6 B10 B13	C2 C5

Contents

Topic	Sub-topic
1. Introducció: el sentit de la història de la Corona d’Aragó.	1.1. - Contribucions de la història local, la història regional, “nacional” i de la Corona d’Aragó a la formació com a historiador. 1.2. - Romanticisme, nacionalisme, història nacional, regional o local i la renovació de la història medieval.
2. De la conquesta islàmica a la formació dels comtats pirenencs.	2.1.- El passat hispanovisigot, la conquesta islàmica i l'emirat independent. 2.2.- Les expedicions de Carlemany i els problemes de la Marca Hispànica. 2.3.- La Marca Hispanica i els comtats dels Pirineus. 2.4.- Aspectes de la societat feudal (ss.VIII-X).
3. Les transformacions econòmiques i polítiques des del s.X.	3.1.- Les transformacions econòmiques al s.X 3.2.- El Califat de Còrdova, les relacions amb els poders cristians, la desintegració del Califat, les razzies, els regnes de taifes (1031-1090), les marques i l’època de les pàries. 3.3.- El concepte de frontera. 3.4.- La consolidació de l'expansió cristiana.
4. L'eclosió de la feudalització i l'expansió cristiana en els inicis de la PEM.	4.1.- L'eclosió dels poders feudals i les primeres manifestacions d'un estat feudal català els temps de Ramon Berenguer I (1035-1076). 4.2.- La culminació de la feudalització i expansió d'Aragó. 4.3.- El poder polític i l’aristocràcia feudal. 4.4.- El problema historiogràfic entorn a la revolució feudal.
5. Les societats feudals en els inicis de l’expansió.	5.1. - Característiques i repercussió de l'expansió i el creixement econòmic 5.2.- Els grans dominis, les infeudacions, els fenòmens d’encastellament de les marques i la pagesia dependent. 5.3.- Les roturacions, el creixement rural i l’evolució de la pagesia. Les primeres formacions urbanes, el govern de les ciutats –les cartes de població, franquícies -, i les revoltes urbanes.
6. El regnes d’Aragó i els comtats catalans al segle XII i les transformacions a Al-Andalus.	6.1.- Alfons el Bataller (1104-1134) i l’expansió aragonesa. 6.2.- Ramon Berenguer III i els projectes expansionistes. 6.3.- La unió amb Aragó i la consolidació de poder comtal barceloní amb Ramon Berenguer IV (1131-1162). 6.4.- Els temps d'Alfons el Cast i Pere el Catòlic. 6.5.- La recomposició del poder musulmà: els almoràvits (1085-1145) i els almohades (1146-1228).
7. Les transformacions a l’economia i la societat en la plenitud medieval.	7.1.- Trets generals. 7.2.- Les transformacions de l’aristocràcia feudal i el sistema de prestacions de la pagesia. 7.3.- Les relacions productives a Al-Andalus, les principals fórmules d’explotació i la “revolució agrícola”. 7.4.- El paper del nou monacat: Cister, les transformacions socials al medi rural cristià i ordes militars. 7.5.- La feudalització de les ciutats andalusines i al camp. 7.6.- L’activitat comercial i les elits mercantils. 7.7.- L’administració. 7.8.- El desenvolupament de la ciutat feudal i la vida urbana.
8. L’expansió de la Corona d’Aragó.	8.1.- Jaume I i la culminació de la conquesta de Sharq al-Andalus. 8.2.- L’expansió mediterrània: nord d’Àfrica, de les Vespres sicilianes (1282) al tractat de Caltabellota, i els almogàvers. 8.3.- La intervenció a Sardenya. 8.4.- El desenvolupament de la fiscalitat. 8.5.- L’expansió mercantil.
9. Algunes manifestacions culturals.	9.1.- L’eclosió del romànic i el desenvolupament del gòtic 9.2.- La producció literària: els trobadors, el llegat de Ramon Llull i les cròniques.
10. De la crisi política a la consolidació de la corona a Aragó.	10.1.- El regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387) i successors. 10.2.- El compromís de Casp i l’estat “modern” d’Alfons el Magnànim (1416-1458).
11. La crisi del segle XIV i la recuperació del XV.	11.1.- Les mortaldats i els despoblats. 11.2.- La resposta senyorial a les dificultats. 11.3.- Creixement econòmic i transformacions estructurals: les grans ciutats, la consolidació mercantil a la Mediterrània i els canvis productius en l’agricultura. 11.4.- Els conflictes socials: els remenses, les lluites urbanes, i el debat historiogràfic. 11.5.- Les recuperacions del XV i la reorganització social.
12. Cultura i vida quotidiana a la baixa edat mitjana.	12.1.- La vida familiar i social. 12.2.- Els espais de l’activitat social a les ciutats baixmedievals. 12.3.- Els canvis de mentalitat.

Planning

Methodologies :: Tests

Competences

(*) Class hours

Hours outside the classroom

(**) Total hours

Introductory activities

Lecture

108

Problem solving, classroom exercises

Seminars

Problem solving, exercises

External practicals (in the field/ excursions)

Presentations / expositions

Previous studies

Personal tuition

Extended-answer tests

Practical tests

Oral tests

(*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher.
(**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students.

Methodologies

Methodologies

	Description
Introductory activities	Plantejament del sentit de la història local de la Corona d'Aragó, fent especial èmfasi en les contribucions de la història local, la història regional i "nacional" en la formació de l'historiador.
Lecture	Les classes magistrals consisteixen en les explicacions dels temes, i de tots els apartats i epígrafs que tenen els alumnes en el temari. Per tal de facilitar el seguiment de la lliçó a classe, l’assignatura ha estat preparada totalment en PPT. Les lliçons dels PowerPoint contenen imatges, textos, mapes. Aquests materials, prèvia selecció de les imatges es passarà als alumnes. Per tal d’establir ponts de diàleg i elements de reflexió, la professora procurarà establir comparacions i anàlisis de la realitat actual que puguin enriquir o relativitzar la comprensió d’un fenomen medieval.
Problem solving, classroom exercises	Comentari de text preparat per la professora i participat per algun alumne voluntari.
Seminars	Els alumnes hauran de participar en la discussió dels temes sobre els que hagin fet les lectures prèvies a l’explicació dels temes. Per tal d’estimular aquesta activitat abans o a mig treball d’un tema es demanarà que algun alumne exposi alguna de les idees abordades en el manual, en temes anteriors, i que permeti explicar millor les classes magistrals. En lloc de dedicar sessions explícites a aquestes activitats s’integrarà en el desenvolupament del tema a l’aula, per tal que les anàlisis es facin, en la mesura de les possibilitats, amb la participació dels alumnes. No obstant això, es dedicarà alguna hora en exclusiva a la sessió de seminari.
Problem solving, exercises	Correcció i debat dels exercicis.
External practicals (in the field/ excursions)	Es faran una o dues sortides externes amb l’objectiu d’explicar in situ els espais i les funcions espacials d’una ciutat medievals. En aquesta oportunitat es procurarà que els alumnes recullin les informacions oportunes per a presentar un treball escrit sobre una visita guiada a una ciutat per tal que mostrin la capacitat d’aplicar els coneixements a la tasca d’explicar un conjunt monumental.
Presentations / expositions	Es realitzarà la presentació oral de la lectura d'un text o tema relatiu a la història medieval de la Corona d'Aragó.
Previous studies	Els alumnes han de preparar les lectures obligatòries que seran objecte d'avaluació

Personalized attention

Lecture

Seminars

Personal tuition

Description

Tutoria individualitzada de seguiment: Serà realitzada per a comentar aspectes concrets a un alumne, i fer un seguiment a la tasca de lectures. Tutoria per grups: Es realitzaran després de la correcció de proves i treballs per comentar aspectes generals a destacar, i errors que tots aquells hagin comès. Pretén ésser una ajuda en els inicis de l'assignatura i anar resolent problemes i errors a mida que aquests es vagin presentant, de manera que l'alumne pugui assolir el curs i els objectius plantejats inicialment de manera satisfactòria.

Assessment

	Description	Weight
Lecture	Els continguts i estudis d'aquests temes es fan en les proves de desenvolupament
Seminars	Els seminaris contribueixen a la preparació de les proves de desenvolupament, però també poden ser el marc per a fer les presentacions orals.
External practicals (in the field/ excursions)	La sortida a Barcelona i la visita a l'Arxiu Històric de Tarragona s'avaluen en la part de pràctiques
Presentations / expositions
Extended-answer tests	-Primera prova: de continguts teòrics. Constarà de dos temes i en la definició de cinc conceptes. -Segona prova: de continguts teòrico pràctics. 20% (continguts teòrics. Dos temes i la definició de cinc conceptes de la història medieval de la corona d'Aragó) i 20% (comentari dels articles de la bibliografia.)	40% 40%
Practical tests	-Activitats de caràcter pràctic. Transcripció i/o estudi de documentació medieval	10%
Oral tests	Presentació d'un text o tema de qualsevol aspecte de la història medieval de la Corona d'Aragó que es relacioni amb els continguts de les lectures	10%

Other comments and second exam session
L'avaluació es farà de forma contínua per tots aquells alumnes que segueixin presencialment almenys el 80% de les classes i participin de les activitats que es vagin generant. Les proves estaran espaiades en el temps de manera equitativa i seguint el programa. La nota final de l'assignatura dependrà de les qualificacions obtingudes a les diverses proves. L'avaluació contínua es durà a terme mitjançant diverses proves i activitats que es realitzaran durant tot el quadrimestre. Aquestes proves seran dues, i de diversa índole: - La primera prova serà de caràcter teòric, i constarà en el desenvolupament de dos temes a triar entre tres, a més de la definició de cinc conceptes de la història medieval de la Corona d'Aragó. - La segona prova es dividirà en dues parts: la primera part serà de caràcter pràctic i constarà, com la primera, del desenvolupament de dos temes del programa, a més de la definició de 5 conceptes. La segona part constarà del comentari dels articles de la bibliografia. Per aquesta part de la prova es deixaran tenir els dits articles. - Completaran la nota dues activitats de caràcter pràctic: comentari d'un text de manera oral, inscrit dins les classes pràctiques a l'aula, i el treball sobre un monument o una ruta medieval.

Sources of information

Basic
	OBRES BÀSIQUES DE CONSULTA AVENTÍN, M., SALRACH, J.M.: Història medieval de Catalunya, Barcelona, edicions UOC, Barcelona, 1998. BELENGUER, E. (coord.): Història del País Valencià, edicions 62, Barcelona, 1988-1990. En especial: - Volum 1: SANCHIS GUARNES, M: Prehistòria i antiguitat. Època musulmana. - Volum 2: BATLLORI, M., BELENGUER, M., (et alii): De la conquesta a la federació hispànica. SOBREQUÉS I CALLICÓ, J. (dir.): Història de Barcelona, Enciclopèdia catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1991-2001. En especial: - Volum 2: La formació de la Barcelona Medieval. - Volum 3: La ciutat consolidada, s.XIV i XV. ARTICLES DE LA PROVA FELIU, G.: La crisis catalana en la Baja Edad Media: Estado de la cuestión, dins Revista Hispània: revista española de historia, núm.217, CSIC, Madrid, 2004. IRADIEL, P.: La economia de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media, dins Los Reyes Católicos y la monarquia de España, Ministerio de Cultura, Madrid, 2004. IRADIEL, P.: La crisis Bajomedieval: un tiempo de conflictos, dins Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV, XV y XVI, Semana de Estudios Medievales, Nájera, 2003 SERRA, E.: El règim feudal català abans i desprès de la Sentència Arbitral de Guadalupe, dins Recerques, 10, editorial Curial, Barcelona, 1980, pags.17-32. VILAR, P.: Catalunya dins l'Espanya Moderna, editorial 62, Barcelona, 1987 (6ª edició). Part que correspon als remences.
Complementary
	BIBLIOGRAFIA GENERAL BISSON, T., Història de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, Barcelona, 1988. DOZY, R.P., Historia de los musulmanes de España, Madrid, 1984, 4 vols. DUFOURCQ, C., y GAUTIER-DALCHE, J., Historia económica y social de la España cristiana en la Edad Media, Barcelona, 1983. GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L. Curso de Historia de las instituciones españolas, Madrid, 1977. GLICK. T., Cristianos y musulmanes en la España medieval (711-1250), Madrid, 1991. IRADIEL, P., MORETA, S., y SARASA, E., Historia Medieval de la España Cristiana, Madrid, 1989. LACARRA, J. M., Aragón en el pasado, Madrid, 1972. -Historia del reino de Navarra en la Edad Media, Pamplona, 1976. MACKAY, A., La España de la Edad Media. Desde la frontera hasta el Imperio, 1000-1500, Madrid, 1981. SALRACH, J.M., El procés de feudalització, segles III-XII, “Història de Catalunya”, Pierre Vilar, dir., vol.II, edicions 62, Barcelona, 1987. SALRACH, J.M., Història dels Països Catalans, Dels orígens a 1714, coord. A.Balsells, vol.I, editorial Edhasa, Barcelona, 1981. UBIETO, A. (ed)., Historia de Aragón, Zaragoza, 1981. VICENS VIVES, J., Aproximación a la Historia de España, Barcelona, 1972. VV.AA, Història de Catalunya. Biografies catalanes, Barcelona, volúms 1-8, desde 1958 vàries edicions i detallat en els títols. VV. AA., Història de Catalunya Salvat, Barcelona, 1978. 1) L’ALTA EDAT MITJANA: ECONOMIA, SOCIETAT I ESGLÈSIA. ABADAL, R. d', La batalla del adopcionismo yla desintegración de la Iglesia visigoda, Barcelona, 1949. BARCELÓ, M. (coord.), Musulmans i Catalunya, Barcelona, 1999. BONNASSIE, P., Catalunya mil anys enrera, Barcelona, 1976, 2v. CHALMETA, P., "Concesiones territoriales en Al-Andalus", en Cuadernos de Historia (Anexos de la revista Hispania, 6 (1975), pp. 1-90. GUICHARD, P., Structures sociales “orientales” et “occidentales" dans l’Espagne musulmane, París-La Haya, 1977. HINOJOSA, E., "El régimen señorial y la cuestion agraria en Cataluña durante la Edad Media", Obras de Don Eduardo de Hinojosa, II, Madrid, 1955. ISLA, A., La Alta Edad Media. Siglos VIII-XI, Madrid, 2002. SAMSÓ, J., Las ciencias de los antiguos en AI-Andalus, Madrid, 1992. TORRES BALBAS, L. y TERRASSE, H., Ciudades hispano-musulmanas, Madrid, 1972. WATSON, A.M., Innovaciones en la agricultura en los primeros tiempos del mundo islámico. Difusión de los distintos cultivos ytécnicas agrícolas del año 700 al 1100, Granada, 1998. 2) HISTÒRIA POLÍTICA I INSTITUCIONAL A LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA ABADAL, R. Pere el Ceremoniós i els inicis de la decadencia política a Catalunya, Barcelona, 1987. ABULAFIA, D., Un emporio mediterráneo. El reino catalán de Mallorca, Barcelona, 1996. BATLLE, C., La crisis social y económica de Barcelona a mediados del XV, Barcelona, 1973. - L’expansió baixmedieval (ss. XIII-XV) , III de Historia de Cataluña, Barcelona, 1988. BENSCH, Barcelona and its rulers, 1096-1291, Cambridge, 1995. BISSON, T. N., Fiscal accounts of Catalonia under the carly count-kings, 1151-1213, Berkeley, 1983. BURNS, R. I. (ed.), Los mundos de Alfonso el Sabio y Jaime el Conquistador. Razón y fuerza en la Edad Media, Valencia, 1990. CLARAMUNT, S. y UTRILLA, J., La génesis de la Corona de Aragón. (Desde la invasión almorávide hasta la muerte de Ramón Berenguer IV), Barcelona, 1989. CORRAL J. L., La culminación territorial, vol. 5 de Historia de Aragón, Zaragoza, 1985. DUFORCQ, Ch. E., L'Iberie chretienne et le Maghreb, XIIe-XVe siècles, Aldeshot, 1990. DURÁN, A., Ramiro I de Aragón, Zaragoza, 1978. FONT RIUS, J. M., Orígenes del régimen municipal en Cataluña, Madrid, 1946. FURIÓ, A (ed)., La gènesi de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV), Valencia, 1996. GONZÁLEZ ANTÓN, L., Las Uniones Aragonesas y las Cortes del Reino (1283-1301), Zaragoza, 1975. GONZALVO, G., La Pau i la Treva a Catalunya. Orígens de les Corts catalanes, Barcelona, 1986. GUICHARD, P., L’Espagne et la Sicilie musulmanes aux XI et XII siècles, Lyon, 1990. GUILLERÉ, C., Girona medieval. L’etapa d'apogeu, 1285-1360, Girona, 1991. LACARRA, J. M., Alfonso el Batallador, Zaragoza, 1978. - Estudios dedicados a Aragón, Zaragoza, 1987. LALIENA, C., La formación del Estado feudal. Aragón y Navarra en la época dePedro I, Huesca 1996. LALINDE, J., El soberano en la Corona de Aragón. (La Corona, el rey, personas regias, etc), Barcelona, 1989. - Los Fueros de Aragón, Zaragoza, 1976. LEMA, J. A., Instituciones políticas del reinado de Alfonso I “el Batallador”, rey de Aragón y Pamplona (1104-1134), Bilbao, 1997 LÓPEZ ELUM, P., La conquista y repoblación valenciana durante el reinado de Jaime I, Valencia, 1995. MARTÍNEZ FERRANDO, E., SOBREQUÉS, J. y BAGUÉ, E., Els descendents de Pere el Gran: Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne, Barcelona, 1954. MASÍA DE ROS, M.A., Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso, Madrid, 1994. MENÉNDEZ PIDAL, R., El Imperio hispánico y los cinco reinos, Madrid, 1950. PALACIOS, B., La coronación de los reyes de Aragón. 1204-1410, Valencia, 1975. PONS, A., Historia del Reino de Mallorca, Palma de Mallorca, 1964-1970. ROCA, F., El Justicia de Valencia (1238-1321), Valencia, 1970. RUBIO, L., La Corona de Aragón en la reconquista de Murcia, Murcia, 1989. SALABERT, V., Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1297-1314), Barcelona, 1956. SÁNCHEZ MARTÍNEZ, M., El naixement de la fiscalitat d'estat a la Catalunya (segles XII-XIV), Girona, 1995. SÉNAC, Ph., La Frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle). Le peuplement musulman au nord de l’Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise, París, 2000. SCHRAMM, P. E., CABESTANY, J. F. y BAGUÉ, E., Els primers comtes-reis. Ramon Berenguer IV, Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Barcelona, 1966. SOLDEVILLA, F., Els grans reis del segle XIII: Jaume 1, Pere el Gran, Barcelona, 1985. TORRES FONTES, J., La reconquista de Murcia en 1266 por Jaime 1 de Aragón, Murcia, 1967. UBIETO, A., Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, vol. VII de Historia de Aragón, Zaragoza, 1987. VALLS TABERNER, F., Los Usatges de Barcelona, Barcelona, 1984. VENTURA, J., Alfons el Cast, el primer comte-rei, Barcelona, 1961. 3) LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA: ECONOMIA, SOCIETAT I ESGLÉSIA. BOLOS, J. de, El mas, el pagés i el senyor. Paisatge i societat en una parroquia de la Garrotxa a l'edat mitjana, Barcelona, 1995. BURNS, R. I., El reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y sociedad), Valencia, 1982. DEL TREPPO, M., Els mercaders catalans i l’expansió de la Corona catalanoaragonesa, Barcelona, 1976. FONT RIUS, J. M., Cartas de población y franquícia de Cataluña, Barcelona, 1969-1983. FREEDMAN, P., Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, 1988. GUAL CAMARENA, M., Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV), Tarragona, 1968. GUINOT, E.: La Baja Edad Media: economia y sociedad, Editorial Síntesis, Madrid, 2003. LALIENA, C. y UTRILLA, J., (eds.)., De Toledo a Huesca. Sociedades medievales en transición a finales del siglo XI (1080-1100), Zaragoza, 1998. LALIENA, C., Sistema social, estructura agraria y organización del poder en el Bajo Aragón en la Edad Media (siglos XII-XV), Teruel, 1987. PONS, A., Los judíos del Reino de Mallorca durante los siglos XIII y XIV, Palma,1984. RIERA, A., El reino de Mallorca y el municipio de Barcelona, 1298-1327 Barcelona, 1977. - La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV, Madrid, 1986. SARASA, E., Sociedad y conflictos sociales en Aragón, siglos XIII-XV, Madrid, 1981. SOBREQUÉS, S., Els barons de Catalunya, Barcelona, 1957. TÓ, L., Família i hereu a la Catalunva nord-oriental (segles X-XII), Poblet, 1997. URGELL HERNÁNDEZ, R., El Regne de Mallorca a l'epoca de Joan II. La guerra civil catalana i les seves repercusions, Mallorca, 1997.

Recommendations

Subjects that are recommended to be taken simultaneously

ART MEDIEVAL I/12081104