IDENTIFYING DATA 2008_09
Subject Code 12081101
Study programme
Historia (2001)
Cycle 1st
Descriptors Credits Theory credits Practical credits Type Year Period
6 4.5 1.5 Compulsory First First
Language
Català
Department Història i història d'art
Coordinator
BONET DONATO, MARIA
E-mail maria.bonet@urv.cat
robert.sala@urv.cat
jordi.diloli@urv.cat
Lecturers
BONET DONATO, MARIA
SALA RAMOS, ROBERT
DILOLI FONS, JORDI
Web http://moodle.urv.cat
General description and relevant information L’assignatura introdueix als alumnes en les principals formacions socioeconòmiques des del neolític fins al segle XV, per tal d’assolir una formació general orientada a contextualitzar el coneixement sobre les diverses etapes històriques, i poder comparar-les amb altres realitats històriques. Es tracta d’una introducció a la història que prepondera el coneixement de les estructures de llarga durada, però que ofereix aquest balanç des del context dels esdeveniments políticosocials. En definitiva, es tracta d’oferir una anàlisi dels grans processos socioeconòmics de manera molt panoràmica, més enllà de l’organització cronològica en què es vertebra la major part de l’itinerari de la llicenciatura o del grau d’història ja sigui per raons pedagògiques o fins i tot ideològiques, i per tant l’orientació d’aquesta matèria respon a la finalitat d’introduir als alumnes en la lògica i en la realitat de la història.

Competences
Code  
A1 Coneixement de la història general (universal) i del territori (coneixement de la història nacional pròpia –segons Aneca-)
A2 Coneixement de l’estructura diacrònica de la història
A4 Coneixement de la història com a disciplina en construcció: s’ha de repensar
A5 Consciència dels temes i problemàtiques objecte de debat historiogràfic: el que ens preocupa des de la contemporaneïtat o ha interessat en altres èpoques
A6 Us, ordenació e interpretació de les fonts històriques
A9 Coneixement detallat d’un o més períodes específics del passat de la humanitat
B1 Habilitat d’exposar de forma narrativa i oral –capacitat de comunicar-se oralment i utilitzar la terminologia o tècniques acceptades a la professió-
B3 Capacitat de llegir textos historiogràfics o documents originals en la pròpia llengua
B5 Coneixement de i habilitat per a usar mètodes i tècniques d’altres ciències humanes
B6 Capacitat analítica i crítica
B10 Independència de judici
B13 Raonament crític
C1 Dominar l’expressió i la comprensió d’un idioma estranger.
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Learning aims
Objectives Competences
Analitzar les característiques de les societats neolítiques, antigues i medievals A1
A2
A6
A9
B1
B3
B5
B6
B10
B13
C5
Comparar les formacions socials i identificar els denominadors comuns entre elles i explicar les diferències A1
A2
A4
A9
B1
B3
B5
B6
B10
B13
C5
Comprendre les relacions humanes entorn al procés productiu A1
Conèixer els principals processos d'organització econòmica de les societats del neolític, l'antiguitat i l'edat mitjana A1
A9
Conèixer les fórmules d’organització de les societats des del neolític fins a finals de l’edat mitjana A2
A9
B6
B10
B13
Relacionar els sistemes socioeconòmics amb les relacions de poder o el seu enfortiment per fórmules ideològiques A1
A2
A9
B1
B3
B5
B6
B10
B13
C5
Analitzar les causes i conseqüències de les principals fórmules organitzatives socials A2
A4
A5
B1
B3
B5
B6
B10
B13
C5
Introduir els grans temes de debat historiogràfic, ja que aproxima a la complexitat de la historiografia i permet descobrir tòpics del pensament històric A4
A5
A6
B1
B3
B6
B10
B13
C1
C5
Analitzar els conceptes a partir de les fonts històriques –intencionals i “no intencionals”- A6
A9
B1
B3
B6
B10
B13
C5
Comparar elements de les estructures econòmiques antigues o medievals amb d’altres de les societats actuals. A1
A5
A9
B1
B3
B5
B6
B10
B13
C5

Contents
Topic Sub-topic
1. Revolució neolítica: un canvi d’estratègia econòmica i social a llarg termini 1.1 Transformacions climàtiques
1.2 Explicacions de l’adopció de l’economia de producció
1.3 Canvi econòmic
1.4 Canvi social
1.5 Canvi tècnic
1.6 Neolític i arqueologia
1.7 Neolític i genètica
2. Els focus de neolitització arreu del món. Expansió del sistema per la Mediterrània 2.1 Geografia de les transformacions
2.2 Cronologia de les transformacions i geografia
2.3 Hipòtesis de neolitització i geografia
2.4 El Neolític a Europa: moviments poblacions i aculturació
3. Les primeres civilitzacions agràries 3.1 l’estat faraònic com a resultat de la formació social de classes entorn a la producció agrària
3.2 La ideologia políticorreligiosa i l’organització socioeconòmica
3.3 La transcendència dels canvis històrics a Egipte en contraposició a la visió ideal estàtica de l’estat, la religió i el passat
4. Esclavitud, colonialisme i imperialisme a la mediterrània antiga 4.1 Les estructures socioeconòmiques a Grècia i les expressions polítiques: de la gentilitat a l’estat o la formació de la polis, l’aristocràcia, la tirania, l’oligarquia i la democràcia
4.2.La translació de la polis i la colonització
4.3 Les característiques de l’economia, el desenvolupament del comerç, esclavisme i altres formes de servitud o algunes consideracions sobre el mercat a l’Antiguitat (K. Polany)
4.4. De la ciutat-estat de Roma a la creació d’un Imperi militarista: el contigut social de les institucions republicanes
4.5 L'expansió del món romà: la societat militaritzada, romanització, consolidació d’un mercat mediterrani i el desenvolupament del model d'economia esclavista. El contingut socioeconòmic de les crisis polítiques de la República Romana. L’Imperi i la pax romana.
5. Crisi del sistema esclavista i la formació del feudalisme 5.1. El debat entorn a la crisi de l’Imperi
5.2. Causes de la crisi de l'Imperi Romà: les transformacions socioeconòmiques al baiximperi: crisi del sistema de producció esclavista, les noves formes d’organització social prefeudals, la intervenció de l’estat i la crisi monetària com a exponent de la crisi económica
5.3 Les migracions bàrbares, la formació dels regnes i l'economia occidental tardoantiga
6. Les formacions socials a Bizanci, a l’Islam medieval i a l'Occident altmedieval 6.1 De l'Imperi romà oriental als inicis de la formació social bizantina. Característiques de l’economia bizantina i de la formació social bizantina.
6. 2 Les transformacions socials en la gènesi i en els desenvolupaments de l’Islam
6. 3 L’organització jurídico-institucional a l’Imperi carolingi: els orígens i els desenvolupaments de les relacions feudovassallàtiques. Les característiques de l'economia carolíngia
6. 4 Els principals debats historiogràfics: els problemes entorn a la teoria de H. Pirenne; el debat sobre el mode de producció tributari o feudal i les formacions socials
7. L’expansió i la primera crisi del feudalisme a l’Occident medieval 7.1. Les transformacions socioeconòmiques (segles XI-XIII), l’expansió del sector, evolució i característiques de les relacions de dependència pageses, la “revolució” comercial: rutes, mercats, productes i tècniques mercantils
7.2 El renaixement urbà: orígens de les ciutats, funcions, desenvolupaments i estructures urbanes
7.3 La Pesta Negra i les conseqüències socials en el medi agrari i en la vida urbana
7.4 El debat historiogràfic entorn als aspectes demogràfics, econòmics i socials
7. 5 La recuperació econòmica al segle XV: transformacions en el medi rural, les societats urbanes i el comerç de llarga distància

Planning
Methodologies  ::  Tests
  Competences (*) Class hours Hours outside the classroom (**) Total hours
Introductory activities
1 0 1
 
Lecture
43 43 86
Problem solving, classroom exercises
12 0 12
Previous studies
0 9 9
Assignments
0 16 16
 
Personal tuition
2 0 2
 
Extended-answer tests
5 19 24
 
(*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher.
(**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students.

Methodologies
Methodologies
  Description
Introductory activities Introducció a l'assignatura que es realitzarà al primer dia de classe i que constarà de l'explicació de la línia general de l'assignatura, els mètodes d'avaluació, etc.
Lecture Es presentarà l'assignatura a l'aula mitjançant PPT's. Posteriorment, es lliurarà, a través de Moodle, el material en format PDF o word als qui segueixen el curs segons les condicions de presencialitat i participació que esperem d’aquesta prova pilot.
Problem solving, classroom exercises Es plantegen activitats distintes per tal de constatar i estimular la tasca d’aprenentatge, entre les que detallem (anomenem aquesta activitat seminari, però es podria qualificar com a sessió de comprovació d’aprenentatge)
a) discussió del tema amb els següents elements de contrast: conceptes, síntesis dels principals eixos argumentals,
b) comentari oral de les imatges, mapes, gràfics que es troben en els materials que s’han distribuït als alumnes
c) comentari de text, que prèviament se’ls ha proporcionat un esquema dels temes a desenvolupar
d) anar al laboratori d’arqueologia a veure materials
e) alguna sortida de mig matí
Previous studies Considerem estudis previs:
1. adquisició d'informació mitjançant manuals recomanats

2. altres activitats recomanades per al professor/a com ara recerca informàtica, recollida d'informació per als treballs, etc.
Assignments Dos ressenyes
Un comentari de text

Personalized attention
 
Assignments
Personal tuition
Description
Tutoria (es correspon a una sessió setmanal d’una hora); i n’hi ha de tres modalitats a) tutoria de grup: la classe es divideix en dos grups per fer a l’aula les tasques complementàries a l’avaluació continua. Posar per escrit el comentari de text, acabar les feines al laboratori d’arqueologia, resoldre conceptes o qüestionaris, discutir les lectures b) tutoria individual: atendre en una hora a la meitat del grup. Ha de servir per culminar la tasca d’avaluació de l’aprenentatge o de resoldre les dificultats prova escrita de la part de la matèria que ja s’ha explicat i discutit. No és una tutoria, però en aquesta franja horària es faran les proves escrites dels tres grans blocs de la matèria.

Assessment
  Description Weight
Lecture - -
Assignments Ressenya neolític, història antiga i
Comentari de text:
6,5 %
3,2 %
Extended-answer tests Prova de la matèria de neolític
Prova de la matèria relativa a història antiga
Prova relativa a la matèria de feudalisme
Prova de conceptes d'Egipte
25,8%
25,8%
25,8%

3,2%
Others

La qualificació en l'adquisició dels coneixements tindrà una valoració que es correspondrà a la participació en els seminaris, a les notes de les tutories i en definitiva a la demostració del seguiment efectiu de la matèria L'assitència i el seguiment de les lectures amb participació es valora amb






9,7%
 
Other comments and second exam session

L'assistència a classe es considera condició sine qua non per tal de participar en l'avaluació continua, i per tant en el programa docent que aquí es detalla. Aquells alumnes que no vagin a classe no podran ser avaluats en aquestes condicions de treball. L'alumne que no hagi assolit les pràctiques en els terminis marcats i no hagi superat una de les proves escrites, o hagi faltat o fallat en les intervencions a classe més d'un 40 % haurà de recuperar alguna de les proves en la convocatòria ordinària, o bé tot a la segona convocatòria. Els percentatges corresponen a l'activitat de l'alumne en cada tasca


Sources of information

Basic

Recursos en format digital que han preparat els professors per us exclusiu dels alumnes (PPT/textos)

AA.DD. (1995). Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica, I i II. Museu de Gavà. Gavà.

Bloch, M.., (1958). La sociedad feudal, Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

Cipolla, C.M., (ed.).,  (1989), Historia económica de Europa. I Edad Media, Barcelona: Ariel.

Domingo, P., Estepa. C., (ed.), (1998), Transiciones en la antigüedad y feudalismo, Madrid: Fundación de investigaciones marxistas.

Childe, V.G. (1954). Los orígenes de la civilización  Breviarios 92. México: Fondo de Cultura Económica.

Clark, J.G.D. (1980). Mesolithic Prelude. The Palaeolithic-Neolithic Transition in Old World Prehistory. Edinburgh: Edinburgh University Press.

Cohen, M.N. (1981). La crisis alimentaria en la Prehistoria. Madrid: Alianza Universidad.

Kemp, B.J. (1992). El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización.  Crítica/Arqueología. Barcelona: Crítica (Grijalbo Mondadori, S.A.).

Herlihy, D., (1997) The Black Death and The Transformation of the West, Cambridge.

Martino, F., (1985) Historia económica de la Roma antigua, Madrid: Akal.

Rindos, D. (1990). Los orígenes de la agricultura. Una perspectiva evolucionista. Barcelona: Ediciones Bellaterra, S.A.

Ste. Croix, G. E. M., (1988). La lucha de clase en el mundo griego antiguo,  Barcelona: Ed. Crítica.

 

Bibliografia específica i complementària:

Bibliografia del tema  I i II

 

Childe, V. G. (1973). La evolución social. Madrid, Alianza Editorial.

Childe, V. G. (1981). Qué sucedió en la historia. Buenos Aires, Editorial La Pléyade.

Childe, V. G. (1994). El nacimiento de las civilizaciones orientales.Obras maestras del pensamiento contemporáneo,61. Barcelona, Planeta- De Agostini.

Clark, G. (1981). La prehistoria.Alianza Universidad. Textos. Madrid, Alianza Editorial.

Clark, J. G. D. (1974). Prehistoric Europe: the economic basis.In Willey, G. R., Archaeological researches in retrospect: 31-57.  Cambridge

(MA), Winthrop Publishers Inc.Clark,

J. G. D. (1980). Mesolithic Prelude. The Palaeolithic-Neolithic Transition in Old World Prehistory. Edinburgh, Edinburgh University Press.

Cohen, M. N. (1981). La crisis alimentaria en la Prehistoria. Madrid, Alianza Universidad.

Heun, M., R. Schäfer-Pregl, D. Klawan, R. Castagna, M. Accerbi, B. Borghi&F. Salamini (1997). “Site of einkorn wheat domestication identified by DNA fingerprinting.” Science 278(5341): 1312-1314.

Jarrige, J.-F.&R. H. Meadow (1980). “Antecedentes de la civilización del valle del Indo.” Investigación y Ciencia 49: 82-92.

Kemp, B. J. (1992). El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización.Crítica/Arqueología. Barcelona, Crítica ( Grijalbo Mondadori, S.A.).

Kerr, R. A. (2000). “A victim of the Black Seaflood found.” Science 289(5487): 2021-2022.

Luikart, G., L. Gielly, L. Excoffier, J.-D. Vigne, J. Bouvet&P. Taberlet (2001). “Multiple maternal origins and weak phylogeographic structure in domestic goats.” Proceedings of the National Academy of Sciences USA 98(10): 5927-5932.

Pääbo, S. (1999). “Neolithic genetic engineering.” Nature 398: 194-195.

Piperno, D. R.&K. V. Flannery (2001). “The earliest archaeological maize (Zea mays L.) from highland Mexico: new accelerator mass spectrometry dates and their implications.” Proceedings of the National Academy of Sciences USA 98(4): 2101-2103.

Pringle, H. (1998). “The original blended economies.” Science 282(5393): 1447.

Pringle, H. (1998). “Reading the signs of ancient animal domestication.” Science 282(5393): 1448.

Pringle, H. (1998). “The slow birth of agriculture.” Science 282(5393): 1446.

Rindos, D. (1990). Los orígenes de la agricultura. Una perspectiva evolucionista. Barcelona, Ediciones Bellaterra, S.A.

Smith, B. D. (1998). “Documenting plant domestication: the consilience of biological and arcaheological approaches.” Proceedings of the National Academy of Sciences USA 98(4): 1324-1326.

Troy, C. S., D. E. Machugh, J. F. Bailey, D. A. Magee, R. T. Loftus, P. Cunningham, A. T. Chamberlain&B. C. Sykes (2001). “Genetic evidence for Near-Eastern origins of European cattle.” Nature 410: 1088-1091.

Wendorf, F.&R. Schild (1994). “Are the early Holocene cattle in the Eastern Sahara domestic or wild?” Evolutionary Anthropology 3(4): 118-128.

Zeder, M. A.&B. Hesse (2000). “The initial domestication of goats (Capra hircus) in the Zagros mountains 10000 years ago.” Science 287(5461): 2254-2257.

La religió i la funció social: cultes divins i a la mort.

 

Bibliografia del tema  III

Aldred, C., Los egipcios, Barcelona, 1979.

Cotterell, A., (ed.)., Historia de las civilizaciones antiguas, Barcelona, 1984.

Hogarth, D. G., El antiguo oriente, Mèxic, 1957 (1a. ed. 1914).

Kempt, B.J., El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización, Barcelona, 1992.

López, R., Plácido, D., Historia Universal. Edad Antigua, Grecia y Oriente Próximo, Barcelona, 1992 (també és útil per l’apartat següent).

 

Bibliografia del tema  IV

Alföldy, G., Historia social de Roma, Madrid, 1987.

Austin, M., Vidal-Naquet, P., Economia y sociedad en la Antigua Grecia, Barcelona, 1986.

Bravo, G., Historia del mundo antiguo. Una interpretación crítica, Madrid, 1994. Combes, R., La Republique a Roma, París, 1972.

Domínguez Monedero, A.J., La Polis y la expansión colonial griega. Siglos VIII-VI, Madrid, 1991.

Finley, M.I., Los griegos de la Antigüedad, Barcelona, 1980.

- (ed.), Estudios sobre historia antigua, Madrid, 1981.

La Grecia Antigua: economía y sociedad, Barcelona, 1984.

Gersney, P., Saller, R., El Imperio romano. Economía, sociedad y cultura, Barcelona, 1991.

Gruen, E.S., The Last Generation of  the Roman Republic, Berkeley, 1995.

Heurgon, J., Roma y el Mediterráneo occidental hasta las guerras púnicas, Barcelona, 1982.

Kovaliov, Historia de Roma, Madrid, 1979.

Martino, F., Historia económica de la Roma antigua, Madrid, 1985.

Meyer, E., El historiador y la historia antigua, Mèxic, 1955.

Nicolet, C., Roma y la conquista del mundo mediterráneo (264-27), Barcelona, 1982.

Polany, K., Comercio y mercado en los imperios antiguos, Barcelona, 1976.

- ., El sustento del hombre, Barcelona, 1994.

Roldán, J.M., El Imperialismo romano. Roma y la conquista del mundo mediterráneo (264-133), Madrid, 1994.

Ruzé, F., Amouretti, M.C., El mundo griego antiguo, Madrid, 1992.

Santos Yanguas, N., Textos para la historia antigua de Roma, Madrid, 1994.

Starr, Ch., Historia del mundo antiguo, Madrid, 1974.

Struve, V.V., Historia de la antigua Grecia, Madrid, 1981.

Ste. Croix, G.E.M. de, La lucha de clases en el mundo griego antiguo, Barcelona, 1988.

 

Bibliografia del tema  V

-algunes referències de l’apartat anterior cobreixen qüestions d’aquest-

Anderson, P., Transiciones de la Antigüedad al feudalismo, Madrid, 1979.

Bloch, M.,  i altres, La transición del esclavismo al feudalismo, Barcelona-Madrid, 1976.

Brown, P., El mundo en la Antigüedad tardía: de Marco Aurelio a Mahoma, Madrid, 1989.

Depeyrot, G., Crisis e inflación entre la antigüedad y la Edad Media, Barcelona, 1996.

Estepa, C., Plácido, D., Transiciones en la antigüedad y feudalismo, Madrid, 1988.

Jones, A.H.M., The Later Roman Empire, Oxford, 1964.

Mazzarino, S., El fin del mundo antiguo, Mèxic, 1961.

Latouche, R., Les origines de l’economie occidentale, París, 1970 (1959).

Prieto, A., El fin del Imperio romano, Madrid, 1991.

Sanz, R., Las migraciones bárbaras y la creación de los primeros reinos de Occidente, Madrid, 1995.

Teja, R., Los orígenes del cristianismo, Madrid, 1990.

 

Bibliografia del tema  VI

Dhont, J., La Alta Edad Media, Madrid, 1971.

Faci, J., Introducción al mundo bizantino, Madrid, 1996.

Hodges, R., Dark Age Economics: the origins of Town and Trade (600-1000), Londres, 1989.

Isla, A., La Europa de los carolíngios, Madrid, 1993.

Kaplan, M., Martin, B., Ducellier, A., El cercano oriente medieval, Madrid, 1988.

Manzano, E., Sociedades musulmanas en la Edad Media, Madrid, 1992.

Maier, F.G., Las transformaciones del mundo mediterráneo (siglos III-VIII), Madrid, 1972.

 

Bibliografia del tema  VI

AA.VV., La transición del feudalismo al capitalismo, Madrid, 1975.

Bloch, M., La sociedad feudal, Mèxic, 1958.

Cipolla, C.M., Historia económica de Europa. I La Edad Media, Barcelona, 1989.

Dobb, M., Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, Madrid, 1971.

Duby, G., Economía rural y vida campesina en el Occidente medieval, Barcelona, 1968.

-., Hommes et structures au Moyen Âge, París, 1973.

García de Cortázar, J.A., Sesma, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, Madrid, 1998.

García de Cortázar, J.A., La sociedad rural en la España medieval, Madrid, 1985.

Heers, J., Occidente durante los siglos XIV y XV.  Aspectos económicos y sociales, Barcelona, 1968.

Hilton, R., Conflicto de clases y crisis del feudalismo, Barcelona, 1988.

Huizinga, J., El otoño de la Edad Media, 8a. ed., Madrid, 1971.

Ladero, M.A., Historia Universal. Edad Media, Barcelona, 1987.

Le Goff, J., La bolsa y la vida, Barcelona, 1987.

- La civilización del Occidente medieval, Barcelona, 1970.

-La Baja Edad Media, Madrid, 1971.

López, R.S., La revolución comercial en la Europa medieval, Barcelona, 1981.

Mitre, E., Introducción a la historia de la Edad Media europea, Madrid, 1976.

Romano, T.,  Tenenti, A., Los fundamentos del mundo moderno, Madrid, 1971.

Ziegler, Ph., The Black Death, Anglaterra, 2000.

 

ALGUNES REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES GENERALS

Fontana, J., Introducción al estudio de la historia, Barcelona, 1999*.

- Europa ante el espejo, Barcelona,1994*.

Kinder, H., Hilgeman, W., Atlas histórico mundial, Madrid, 1977.

Anderson, B.L., Latam, A.J.H., The market in history, Londres, 1986.

Gurevich, A.I., Los orígenes del individualismo europeo, Barcelona, 1997.

Complementary

Recommendations

Subjects that continue the syllabus
HISTÒRIA DE LES FORMACIONS SOCIALS II: DEL MERCANTILISME A LA GLOBALITZ./12081102