Code |
|
A1 |
Coneixement de la història general (universal) i del territori (coneixement de la història nacional pròpia –segons Aneca-) |
A2 |
Coneixement de l’estructura diacrònica de la història |
A3 |
Coneixement de la didàctica de la història |
A4 |
Coneixement de la història com a disciplina en construcció: s’ha de repensar |
A5 |
Consciència dels temes i problemàtiques objecte de debat historiogràfic: el que ens preocupa des de la contemporaneïtat o ha interessat en altres èpoques |
A6 |
Us, ordenació e interpretació de les fonts històriques |
A7 |
Coneixement de la història local |
A9 |
Coneixement detallat d’un o més períodes específics del passat de la humanitat |
B1 |
Habilitat d’exposar de forma narrativa i oral –capacitat de comunicar-se oralment i utilitzar la terminologia o tècniques acceptades a la professió- |
B2 |
Coneixement de i habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques |
B3 |
Capacitat de llegir textos historiogràfics o documents originals en la pròpia llengua |
B4 |
Capacitat de llegir, analitzar i interpretar el registre arqueològic |
B5 |
Coneixement de i habilitat per a usar mètodes i tècniques d’altres ciències humanes |
B6 |
Capacitat analítica i crítica |
B7 |
Capacitat d’organització i planificació |
B8 |
Treball en equip |
B9 |
Relativisme constructiu |
B10 |
Independència de judici |
B12 |
Reconeixement de la diversitat i multiculturalitat |
B13 |
Raonament crític |
B14 |
Compromís ètic |
B15 |
Aprenentatge autònom |
B17 |
Motivació per la qualitat |
B18 |
Motivació pel rigor |
B20 |
Creativitat |
B22 |
Coneixement de llengua estrangera |
B24 |
Resol problemes de forma efectiva |
B25 |
Aplica pensament, crític, lògic i creatiu |
B26 |
Treballa de forma autònoma |
B27 |
Treballa de forma col·laborativa |
C1 |
Dominar l’expressió i la comprensió d’un idioma estranger. |
C2 |
Utilitzar com a usuaris les eines bàsiques en TIC. |
C3 |
Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món. |
C4 |
Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món |
C5 |
Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia |
Objectives |
Competences |
Conèixer els continguts específics sobre la Protohistòria de la Península Ibèrica |
A1 A2 A4 A5 A6 A7 A9
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 B10 B12 B13 B14 B17 B18 B22 B24 B25 B26 B27
|
C1 C2 C4 C5
|
Comprendre el pas de les societats simples a les societats complexes |
A1 A2 A6 A7 A9
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 B13 B17 B18 B20 B22 B24 B25 B26 B27
|
C1 C2 C5
|
Analitzar la importància dels contactes entre els pobles mediterranis durant la Protohistòria |
A1 A2 A3 A6 A7 A9
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 B8 B10 B12 B13 B14 B15 B22 B25
|
C1 C2 C3 C4 C5
|
Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisi històric: fonts escrites, numismàtica i arqueologia |
A1 A2 A4 A6 A7 A9
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 B9 B10 B13 B15 B22 B24 B25 B26
|
C1 C2 C5
|
Dominar els mecanismes per a poder desenvolupar un treball d'investigació relacionat amb la temàtica de l'assignatura |
A1 A2 A6 A7 A9
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 B8 B9 B10 B13 B14 B17 B18 B20 B22 B24 B25 B26 B27
|
C1 C2 C5
|
Topic |
Sub-topic |
Introducció. |
Concepte de protohistòria. Introducció general a la protohistòria al Mediterrani. Periodeitzacions.
La Península Ibèrica. Situació geogràfica. El medi.
Cronologia protohistòrica de la Península Ibèrica. |
El Bronze Final a la Península Ibèrica. |
Característiques generals del Bronze Final peninsular.
La Meseta. El nord. Andalusia. La façana atlàntica.
El nord-est. El substrat indígena. Les penetracions indo-europees. Els rituals d’enterrament. |
Tartessos. |
Les Fonts escrites.
El món tartèssic. Formació i evolució.
Relacions amb altres pobles mediterranis. El període orientalitzant.
Estructuració econòmica, social i política. La cultura tartèssica. Les creences i el món de la mort.
|
La colonització fenícia al Mediterrani Occidental. |
Els interessos comercials fenicis a Occident.
Els contactes amb la Península Ibèrica. La colonització i els intercanvis comercials.
La cultura fenícia a la península. El sud-oest. El sud-est. El Llevant. El nord-est.
Els contactes amb el món indígena
|
Els grecs al Mediterrani Occidental. |
Les colonitzacions gregues. Objectius grecs al Mediterrani Occidental.
Els establiments del nord-est.
Relacions amb el món indígena.
|
La cultura ibèrica. |
La formació del món ibèric. El substracte.
Les Fonts escrites.
Els patrons d’assentament i d’ocupació del territori. Estructura social i econòmica del món ibèric. Arquitectura i urbanisme ibèrics.
La cultura material.
Manifestacions artístiques.
La numismàtica.
Religió i mon funerari. |
Els celtíbers |
El concepte de celtíber.
El marc cronològic.
El marc territorial.
La cultura celtibèrica. Estructuració social, econòmica i política. Arquitectura i urbanisme. Cultura material. Creences i rituals. El món de la mort.
|
Els pobles del centre i nord de la Península Ibèrica |
Les Fonts.
La cultura castrenya. El nord i el nord-oest.
Organització política, social i econòmica. Arquitectura i urbanisme. El món de la mort i les creences.
La cultura material.
|
Els lusitans. |
Les Fonts.
Organització política, social i econòmica. Arquitectura i urbanisme. El món de la mort i les creences. L’explotació dels recursos del sud peninsular.
La cultura material.
|
Les Balears. |
Mallorca i Menorca. La cultura talaiòtica. Les estructures socials, polítiques i econòmiques. Les relacions comercials entre les Balears.
El món funerari dels pobles baleàrics.
Eivissa. L’establiment fenici i l'ocupació cartaginesa.
|
La Península Ibèrica entre Cartago i Roma. |
La Península Ibèrica en el marc dels primers tractats romano-cartaginesos.
Els interessos de Cartago i Roma sobre la península.
El paper dels pobles indígenes.
La conquesta d’Hispània per Roma.
Les Guerres lusitanes i celtibèriques.
La implantació romana
|
Methodologies :: Tests |
|
Competences |
(*) Class hours |
Hours outside the classroom |
(**) Total hours |
Introductory activities |
|
2 |
2 |
4 |
|
Lecture |
|
30 |
30 |
60 |
Problem solving, classroom exercises |
|
3 |
9 |
12 |
Assignments |
|
3 |
9 |
12 |
External practicals (in the field/ excursions) |
|
8 |
16 |
24 |
Presentations / expositions |
|
5 |
5 |
10 |
|
Personal tuition |
|
10 |
10 |
20 |
|
Extended-answer tests |
|
2 |
6 |
8 |
|
(*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher. (**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students. |
Methodologies
|
Description |
Introductory activities |
Hi haurà una introducció als estudis proposats a l'assignatura, així com a la metodologia i a la avaluació |
Lecture |
Les classes s’impartiran com a classes teòriques presencials, intercalant-se activitats pràctiques consistents en l’anàlisi de textos i de mapes geopolítics. Es considera essencial l’ús de les noves tecnologies d’aprenentatge i desenvolupament, Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), tant per part del professor com de l’alumne, individualment, mitjançant la preparació de presentacions audiovisuals (PowerPoint) com a través de programes especialitzats (Moodle). |
Problem solving, classroom exercises |
Durant el curs s'aniran plantejant problemes derivats de les explicacions teòriques, a partir de la lectura de textos o de comprensió de geografia antiga, que s'avaluaran. |
Assignments |
Les activitats d’avaluació són una prova sobre les lliçons teòriques i seminaris consistent en un treball teòric i/o un treball pràctic que permeti avaluar els objectius generals proposats, així com un treball sobre las pràctiques externes. |
External practicals (in the field/ excursions) |
Les pràctiques, de caràcter obligatori, seran de tipus extern, consistint en la visita a museus, exposicions i jaciments arqueològics relacionats amb el temari de l’assignatura. S’instarà a la participació a congressos, seminaris o cicles de conferències relacionats amb la temàtica de l’assignatura. |
Presentations / expositions |
Alguns dels temes tractas a classe seran presentats pels alumnes. |
|
Personal tuition |
Lecture |
Problem solving, classroom exercises |
Assignments |
External practicals (in the field/ excursions) |
Presentations / expositions |
|
Description |
L'avaluació continuada preveu un seguiment tutoritzat de l’alumnat que permeti controlar la participació a totes les activitats proposades i alhora que serveixi per orientar curricularment als alumnes, indicant-los, en la mesura del possible, les seves aptituds i les possibilitats de desenvolupament de la seva pròpia elecció curricular. En aquest sentit es preveu una assistència personalitzada als alumnes que ho sol·licitin. |
|
|
Description |
Weight |
Lecture |
Assistència |
10 % |
Problem solving, classroom exercises |
Comentari de text i comprensió geogràfica de la Península Ibèrica durant l'antiguitat |
15 % |
Assignments |
En el cas de no realitzar una prova teòrica, es farà un treball a especificar. |
50 % |
External practicals (in the field/ excursions) |
Treball a especificar i assistència |
25 % |
Extended-answer tests |
Prova teòrica sobre els temes impartits a les sessions magistrals. Aquesta prova pot ser substituida per un treball a especificar. |
50 % |
|
Other comments and second exam session |
|
Basic |
|
ALMAGRO, M.; ARTEAGA, O.; BLECH, M.; RUÍZ MATA, D.; SCHUBART, H. (2001): Protohistoria de la Península Ibérica. Ed. Ariel.
AUBET. M.E. (1994): Tiro y las colonias fenicias de Occidente. Ed. Crítica. Barcelona.
DD. AA. (1991): Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica. Fortificacions. La problemàtica de l’Ibèric Ple (segles IV-III aC). Ed. SCA. Manresa.
DD. AA. (1986): Iberos. I Jornadas Arqueológicas sobre el mundo ibérico. Ed. Junta de Andalucía. Jaen.
DD. AA. (1992): Paletnología de la Península Ibérica. “Complutum” 2-3. U.C. Madrid.
DD. AA. (1992): Congreso de Arqueología Ibérica. Las necrópolis. Ed. U.A.M. Madrid.
DD. AA. (1993): El poblament ibèric a Catalunya. “Laietània”, 8.
GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1997): Protohistòria. Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles XIV i II a.C.
HARRISON, R.J. (1989): España en los albores de la Historia. Iberos, fenicios y griegos. Madrid.
PLÁCIDO, D.; ALVAR, J.; GONZÁLEZ WAGNER, C. (1991): La formación de los estados en el Mediterráneo Occidental. Ed. Síntesis.
RUÍZ, A.; MOLINOS, M. (1993): Los íberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Ed. Crítica. Barcelona.
SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (2005): Els ibers del nord. Ed. Dalmau. Barcelona. |
Complementary |
, www.juntadeandalucia.es/cultura/museos/, ,
|
http://www.xtec.es/recursos/socials/ibers/
http://www.tinet.org/~jjdm/
http://www.mac.es/ruta_dels_ibers/
http://www.arqueotur.org/rutas_redes/ruta-de-los-iberos.html
http://contestania.com/principal.htm
http://usuarios.lycos.es/iberos/Asociacion.html |
Subjects that continue the syllabus |
HISTÒRIA ANTIGA D'ESPANYA/12083206 | ARQUITECTURA I URBANISME DE LA HISPANIA ROMANA/12082237 | PROTOHISTÒRIA DEL MEDITERRANI/12082240 |
|
|