| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A1 | Conèixer, analitzar i interpretar la història general i la història pròpia del territori. | |
| A2 | Conèixer, analitzar i interpretar l’estructura diacrònica de la Història i un o més períodes específics del passat de la humanitat. | |
| A7 | Conèixer, comprendre i saber usar les fonts historiogràfiques. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B1 | Aprendre a aprendre | |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa | |
| B6 | Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Coneix els conceptes principals i les dinàmiques de la història general o universal. Coneix i comprèn l’evolució històrica de l’estat espanyol i d’Europa. Analitza els sistemes econòmics i la seva influència en el desenvolupament dels estats. | |
| A2 |
Coneix i analitza les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat. Coneix l'estructura diacrònica de la història. Coneix els diversos models d’estructura política, econòmica i social existents en un període de la història. Compara les estructures i els processos històrics existents en un període de la història amb els seus antecedents i conseqüències. Coneix els conceptes fonamentals de la història medieval universal. | |
| A7 |
Analitza, valora i crea discursos elaborats sobre assumptes principals de la història, aplicant el coneixement adquirit i la consulta bibliogràfica. Analitza de forma crítica les tradicions historiogràfiques sobre temes controvertits o en general. Coneix i utilitza correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B1 |
Selecciona un procediment d’entre els que li proposa el professorat | |
| B4 |
Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa | |
| B6 |
Intervé de forma efectiva i transmet informació rellevant | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C4 |
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
1. VIURE |
1. Moviments de pobles a) Eurasia b) Noves migracions 2. Gaudir de la terra a) En harmonia amb la natura b) Els boscos c) Roturacions d) Arades i filoses 3. L'espai domèstic a) Comunitats b) La casa |
2. COMPTAR |
2. COMPTAR 1. Pesar, comptar, mesurar a) El cos com a mesura: el sistema antropomètric b) La sobirania metrològica, un exercici de poder c) El còmput del temps d) El rellotge mecànic, un invent medieval 2. El món urbà a) El renéixer de la vida urbana b) L'orgull de la ciutat c) L'artesanat d) Els tallers medievals 3. Les relacions comercials a) Els protagonistes b) Les fórmules i els espais del comerç 4. Les relacions amb el diner a) Atresorar i regalar b) Objectes valuosos i monedes c) El triomf del diner d) Les innovacions: diner sense metall i crèdit e) Dec, deus, deu |
3. APRENDRE |
3. APRENDRE 1. L'oralitat a) Les característiques de l'oralitat b) La llengua c) L'autoritat de la memòria 2. L'escriptura a) L'escriptura mediadora b) L'escriptura i la llengua c) Dels manuscrits a l'impremta 3. Aprendre a aprendre a) Ensenyar i aprendre b) De l'escola antiga a l'escola medieval c) Com i què s'ensenyava d) Com i a qui s'ensenyava |
4. RESAR |
1. La trobada amb la Pobresa a) La pobresa voluntària, un descobriment medieval b) Dels moviments de pau a la reforma del Císter c) Els beguins i les beguines d) Les ordres mendicants 2. La trobada amb Déu fet paraula a) El diàleg auto/biogràfic b) L'escriptura de l'experiència i la mística 3. Passió i Devoció a) Les pràctiques devocionals b) El diàleg amb la paraula sagrada c) El diàleg amb la imatge sagrada 4. Ortodoxia i heterodoxia a) La vida de l'esperit b) Les grans corrents heterodoxes |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
0.5 | 0 | 0.5 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
40.5 | 60 | 100.5 | ||||||
| Seminaris |
|
6 | 30 | 36 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
0.15 | 0 | 0.15 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació de l'assignatura i informació als alumnes del sistema d'avaluació i de les tasques a desenvolupar. |
| Sessió Magistral | Explicació del professor dels temes que s'acompanyara de l'estudi i lectura per part dels alumnes del material bibliogràfic pertinent, comunicat pel professor i/o penjat al Moodle |
| Seminaris | Comentari amb els alumnes d'algunes de les lectures propossades o del material per a preparar els treballs sobre textos literaris com a fonts històriques |
| Atenció personalitzada | Resoldre els dubtes i problemes de comprensió |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Hi haurà diverses actuacions per tal de donar les pautes de l'assignatura, la comprovació de l'aprenentatge i finalment la realització de les tasques. En les hores de seminari es treballaran les lectures obligatòries, per comprovar-ne el seguiment i la integració al coneixement de l'assignatura. La professora atendrà els dubtes i altres incidències dels alumnes en horari d'atenció als alumnes al despatx de professora. El correu electrònic es reserva per les comunicacions professora-alumne, i si cal per atendre la resposta dels alumnes. No es podrà utilitzar un correu electrònic que no sigui de la URV ni tampoc per comunicar incidències. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Sessió Magistral |
|
proves de desenvolupament: teoria i textos | 75% | ||||
| Seminaris |
|
Participació, però en cas de no participar la valoració d'això es farà amb el seguiment de les lectures | 5% | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
En segona convocatòria l'alumne realitzarà una prova única amb atenció als continguts de l'assignatura, a les lectures i als textos. Per tant, en la prova única es fa atenció a la teoria i a la pràctica. Es correspon al 100% de la qualificació de la segona convocatòria. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
VALDEÓN, J.,, El feudalismo, 1987, Madrid
BARBERO, A.- VIGIL, M, La formación del feudalismo en la Península Ibérica, 1978, Barcelona
BROWN, P., El mundo de la antigüedad tardía: de Marco Aurelio a Mahoma, 1989, Madrid
FINLEY, M.I., Estudios sobre historia antigua, 1981, Madrid
ISLA, A., La Europa de los carolingios, 1993, Madrid
MANZANO, E., Historia de las sociedades musulmanas, 1992, Madrid
MAZZARINO, S, El fin del mundo antiguo, 1961, México
Mc. CORNICK, Orígenes de la economia europea, 2005, Barcelona
OSTROGORSKY, G, Historia del estado bizantino, 1984, Madrid
VASILIEV, A.H, El Imperio Bizantino, 1963, Barcelona
VV.AA, La transición del feudalismo al capitalismo, 1975, Madrid
BLOCH, M., La sociedad feudal, 1958, Mèxic
CIPOLLA, C.M, Historia económica de Europa. I La Edad Media, 1989, Barcelona
DOBB, M, Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, 1971, Madrid
DUBY, G., Economía rural y vida campesina en el Occidente medieval, 1968, Barcelona
DUBY, G., Hommes et structures au Moyen Âge, 1973, Paris
García de Cortázar, J.A., Sesma, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, 1998, Madrid
HEERS, J., Occidente durante los siglos XIV y XV. Aspectos económicos y sociales, 1968, Barcelona
HILTON, R., Conflicto de clases y crisis del feudalismo, 1988, Barcelona
HUIZINGA, J., El otoño de la Edad Media, 1971, Madrid
Ladero, M.A., Historia Universal. Edad Media, 1987, Barcelona
LE GOFF, J., La bolsa y la vida, 1987, Barcelona
LÓPER, R, S., La revolución comercial en la Europa medieval, 1981, Barcelona
MITRE, E., Introducción a la historia de la Edad Media europea, 1976, Madrid
ROMANO, T. TENENTI, A., Los fundamentos del mundo moderno, 1971, Madrid
ZIEGLER, Ph., The Black Death, 2000, Anglaterra
BOIS, G., La gran depresión medieval: Siglos XIV-XV, 2003, València
HERLIHY, D., The Black Death and the Transformation of the West, 1997, Cambridge
MONSALVO, J.M., Las ciudades europeas del Medioevo, 1997, Madrid
PAUL, J., Historia intelectual del Occidente medieval, 2003, Madrid
VAUCHEZ, A, La espiritualidad del Occidente Medieval, 1985, Madrid
EPSTEIN, S. R., Libertad y crecimiento. El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa. 1300-1750, 2009, Valencia
MURRAY, A., Razón y sociedad en la Edad, 1983, Madrid
CAMERON, A.,, El mundo en la Antigüedad Tardía (395-600), 1998, Barcelona
, , , |
||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent