DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL Codi 12204104
Ensenyament
Grau d'Història (2008)
Cicle 1er
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Segon Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
HUNTINGFORD ANTIGAS, ELISABET
DILOLI FONS, JORDI
Adreça electrònica jordi.diloli@urv.cat
elisabet.huntingford@urv.cat
Professors/es
DILOLI FONS, JORDI
HUNTINGFORD ANTIGAS, ELISABET
Web http://moodle.urv.cat
Descripció general i informació rellevant Amb aquesta assignatura es pretén que l’alumne conegui els processos de formació de les societats estatals mediterrànies i les diferents formes d’organització social, política i econòmica de les anomenades civilitzacions clàssiques: Grècia i Roma. Aquesta assignatura complementa la informació proporcionada a Història Antiga Universal I per tal d’oferir una panoràmica complerta sobre el desenvolupament de les societats històriques Mediterrànies i del Proper Orient, incidint en cada un dels blocs culturals de forma diacrònica però relacionant-los sincrònicament.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer, analitzar i transmetre la història general i la història pròpia del territori.
 A2 Conèixer i analitzar l’estructura diacrònica de la història.
 A4 Conèixer i interpretar la història com a disciplina en construcció.
 A6 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
 A9 Conèixer, analitzar i interpretar detalladament un o més períodes específics del passat de la humanitat.
 A10 Conèixer i tenir habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques.
 A12 Analitzar i interpretar el registre arqueològic.
 A18 Elaborar, relacionar, sintetitzar i representar gràfica i cartogràficament informació geogràfica per a la comprensió i interpretació del territori.
 A19 Explicar la diversitat de llocs, regions i localitzacions interrelacionant els fenòmens geogràfics (medi físic i humà) a diferents escales territorials.
 A20 Conèixer les teories dels principals pensadors.
 A27 Conèixer i comprendre a un nivell elemental els sistemes socials (parentesc, religió i visió del món, política, economia, gènere, art, etc.) i les seves dinàmiques dins de cultures específiques.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B3 Aplicar pensament analític, crític, lògic i creatiu, demostrant dots d'innovació.
 B7 Sensibilització en temes mediambientals.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Entendre el desenvolupament diacrònic de les formes polítiques, socials i econòmiques del món grec durant l’antiguitat
Conèixer les principals formes de pensament a la Grècia antiga i les seves interrelacions amb altres elements culturals
Conèixer el desenvolupament dels principals pobles mediterranis durant l’antiguitat i els seus sistemes de relació
Relacionar els elements religiosos amb les formes polítiques i la seva evolució
 A2 Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisi de la Història Antiga: fonts escrites, numismàtica i arqueologia
Entendre el desenvolupament diacrònic de les formes polítiques, socials i econòmiques del món grec durant l’antiguitat
Conèixer el desenvolupament dels principals pobles mediterranis durant l’antiguitat i els seus sistemes de relació
Entendre el desenvolupament diacrònic de les formes polítiques, socials i econòmiques del món romà durant l’antiguitat
 A4 Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisi de la Història Antiga: fonts escrites, numismàtica i arqueologia
 A6 Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisi de la Història Antiga: fonts escrites, numismàtica i arqueologia
 A9 Entendre el desenvolupament diacrònic de les formes polítiques, socials i econòmiques del món grec durant l’antiguitat
Conèixer les principals formes de pensament a la Grècia antiga i les seves interrelacions amb altres elements culturals
Conèixer el desenvolupament dels principals pobles mediterranis durant l’antiguitat i els seus sistemes de relació
Entendre el desenvolupament diacrònic de les formes polítiques, socials i econòmiques del món romà durant l’antiguitat
 A10 Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisi de la Història Antiga: fonts escrites, numismàtica i arqueologia
 A12 Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisi de la Història Antiga: fonts escrites, numismàtica i arqueologia
Entendre el desenvolupament diacrònic de les formes polítiques, socials i econòmiques del món grec durant l’antiguitat
Conèixer el desenvolupament dels principals pobles mediterranis durant l’antiguitat i els seus sistemes de relació
Entendre el desenvolupament diacrònic de les formes polítiques, socials i econòmiques del món romà durant l’antiguitat
 A18 Conèixer la geografia del Mediterrani durant l’antiguitat
 A19 Conèixer la geografia del Mediterrani durant l’antiguitat
 A20 Conèixer les principals formes de pensament a la Grècia antiga i les seves interrelacions amb altres elements culturals
 A27 Entendre el desenvolupament diacrònic de les formes polítiques, socials i econòmiques del món grec durant l’antiguitat
Conèixer el desenvolupament dels principals pobles mediterranis durant l’antiguitat i els seus sistemes de relació
Entendre el desenvolupament diacrònic de les formes polítiques, socials i econòmiques del món romà durant l’antiguitat
Relacionar els elements religiosos amb les formes polítiques i la seva evolució
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B3 Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisi de la Història Antiga: fonts escrites, numismàtica i arqueologia
Relacionar els elements religiosos amb les formes polítiques i la seva evolució
 B7 Conèixer la geografia del Mediterrani durant l’antiguitat
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1.Grècia 1.- Introducció geogràfica i cronològica al món grec.
2.- El món Egeu durant l’Edat del Bronze.
3.- La civilització micènica.
4.- L’època fosca.
5.- L’època arcaica. L’origen de la polis.
6.- L’esplendor grec. L’època clàssica.
7.- L’hel•lenisme.
2.Roma 1.- El medi físic. Fonts per a l’estudi de la Història de Roma
2.- Protohistòria d’Itàlia
3.- La civilització etrusca.
4.- Roma arcaica. La monarquia.
5.- La República romana.
6.- El Principat d’August.
7.- L’Alt Imperi. Dinastia Juli-Claudia, Flàvia, Severs i Antonins.
8.- Les crisis del segle III
9. El Baix Imperi

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A2
A4
5 3 8
Sessió Magistral
A1
A2
A6
A9
A18
A19
A20
A27
35 35 70
Pràctiques de camp/sortides
A1
A10
A12
30 30 60
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A6
A9
B3
20 10 30
Atenció personalitzada
A1
10 0 10
 
Proves de desenvolupament
A1
A2
A9
A18
A19
A20
A27
4 0 4
Proves pràctiques
A1
A2
A6
A9
A10
A12
A18
A19
A20
A27
B3
4 0 4
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció a l'assignatura. Metodologia i fonts d'informació. Avaluació. Es realitzarà al primer dia de classe
Sessió Magistral Explicació del temari. L'assistència és obligatòria
Pràctiques de camp/sortides Consistiran en la visita a museus, exposicions i jaciments arqueològics relacionats amb el temari de l’assignatura
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Anàlisi de textos i mapes geopolítics a l'aula

Atenció personalitzada
Descripció
La tutoria s’efectuarà a nivell general per grups de treball i de tipus individual. En el primer cas els objectius són bàsicament fomentar el treball en grup, l’expressió oral, la ressolució de problemes relacionats amb la investigació i l’adquisició de coneixements relacionats amb la recerca de la informació; els objectius de la tutoria individual consisteixen en l’orientació dels alumnes en el seguiment de l’assignatura, en l’adquisició de tècniques d’estudi i anàlisi adequades i en la seva trajectòria curricular

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Sessió Magistral
A1
A2
A6
A9
A18
A19
A20
A27
Avaluació de l'adquisició de les competències a partir d'una prova escrita de desenvolupament Prova
Pràctiques de camp/sortides
A1
A10
A12
Treball de pràctiques Prova
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A6
A9
B3
Prova específica. Comentari de texte i prova de coneixement geopolític 20 %
Proves de desenvolupament
A1
A2
A9
A18
A19
A20
A27
Prova sobre el temari impartit a les sessions magistrals 50 %
Proves pràctiques
A1
A2
A6
A9
A10
A12
A18
A19
A20
A27
B3
Prova associada a les pràctiques. 30 %
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Considerem essencial el coneixement dels recursos electrònics a disposició dels alumnes, que es poden consultar a la biblioteca de la Facultat de Lletres.

Bibliografia.

BLÁZQUEZ, J.M.; LÓPEZ MELERO, R.; SAYAS, J. J. (1989): Historia de Grecia antigua. Ed. Cátedra. Madrid.

FINLEY, M.I. (1980): Los griegos en la antigüedad. Ed. Labor.

HORNBLOWER, S. (1985): Historia de las civilizaciones clásicas. El mundo griego (479-323 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona.

LOZANO, A. (1992): El mundo Helenístico. Ed. Síntesis.

MORKOT, R. (1996): The Penguin Atlas of Ancient Greece. Ed. Penguuin Books, London.

                  (1999): Atlas de la Grèce antique. Ed. Autrement, Paris.

OSBORNE, R. (2001): La formación de Grecia (1200-479 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona

OSBORNE, R. (2002): La Grecia clásica. Ed. Crítica, Barcelona

POMEROY, S.; BURNSTEIN, S.; DONLAN, W.; TOLBERT, J. (2002): La antigua Grecia. Historia política, social y cultural. Ed. Crítica, Barcelona.

RUZÉ, F., AMOURETTI, M.C. (1987) El mundo griego antiguo, Ed. Akal, Madrid

ALFÖLDY, G. (1987) : Historia social de Roma.  Alianza Editorial. Madrid.

CHRISTOL, M.; NONY, D. (1988) :  De los origenes de Roma a las invasiones bárbaras. Ed. Akal. Madrid.

GARNSEY, P.; SALLER, P. (1991): El imperio romano. Economía, sociedad y cultura. Ed. Crítica, Barcelona.

GRANT, Michael (2002) Atlas Akal de Historia Clásica. Del 1700 a.C al 565 d.C., Ed. Akal, Madrid.

GRIMAL, P. (1981) Diccionario de Mitología Griega y Romana, Ed. Paidós, Barcelona.

KOVALIOV, S.I. (1973) : Historia de Roma. Ed. Akal. Madrid.

A.A.V.V. (1991) : Historia de las mujeres en Occidente. La Antigüedad, Ed. Taurus, Madrid.

 

 

 

 

 

 

 

 

ROLDAN, J.M. (1995): Historia de Roma. Ediciones Universidad de Salamanca.

ROSTOVTZEFF, M.I. (1972): Historia social y económica del Imperio Romano. (2 vols.) Editorial Espasa- Calpe. Madrid.

Complementària , www.culture.gr/, ,
, www.ypai.gr/atlas/defaut_uk.asp, ,
, www.perseus.tufts.edu, ,

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL I/12081005


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL I/12081003
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent