DADES IDENTIFICATIVES 2015_16
Assignatura (*) METODOLOGIA HISTÒRICA Codi 12204114
Ensenyament
Grau d'Història (2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
SALA RAMOS, ROBERT
DUCH PLANA, MONTSERRAT
ROIG ROSICH, JOSEP MARIA
Adreça electrònica josepmaria.roig@urv.cat
montserrat.duch@urv.cat
robert.sala@urv.cat
Professors/es
ROIG ROSICH, JOSEP MARIA
DUCH PLANA, MONTSERRAT
SALA RAMOS, ROBERT
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura ha de permetre conèixer els diversos mètodes per a la recerca. També es presenta com a eina útil per a la realització de treballs d’investigació parant atenció a les tipologies documentals més generals, les seves possibilitats i la forma com poden ser treballades per tal de treure’n dades per a la recerca històrica. Els objectius de la matèria són, per tant, a nivell teòric i a nivell pràctic, i es resumeixen en dos aspectes generals: els métodes de diverses escoles historiogràfiques i l’aplicació d’aquestes en els documents o altres testimonis històrics procedents de l'arqueologia o altres.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A3 Analitzar i interpretar el registre arqueològic.
 A5 Aplicar la interdisciplinarietat en l’àmbit de les ciències humanes.
 A6 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
 A7 Conèixer, comprendre i saber usar les fonts historiogràfiques.
 A10 Aplicar la didàctica de la Història.
 A11 Interpretar la història com a disciplina en construcció.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B1 Aprendre a aprendre
 B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d'innovació
 B6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
 C3 Gestionar la informació i el coneixement.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A3 Introdueix els rudiments metodològics per utilitzar altres fonts no escrites com les arqueològiques i altres.
 A5 Coneix i usa mètodes i tècniques d’altres ciències humanes.
 A6 Aplica els mètodes històrics al tractament de les fonts i a l’anàlisi del coneixement històric.
 A7 Analitza les fonts i els estudis històrics a partir de la historiografia.
Coneix i utilitza correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques.
Realitza i gestiona informes, memòries, projectes i monografies sobre temes concrets.
 A10 Realitza projectes relacionats amb el coneixement històric.
Coneix i aplica les diferents tecnologies de la informació.
 A11 Coneix l’estat de la recerca.
Comprèn la importància de la hipòtesi com a punt de partida de tota la investigació i sap aplicar-la a l’estudi.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B1 Contrasta els esquemes mentals propis amb els dels demés i ho aprofita com a oportunitat d’aprenentatge
 B3 Troba nous mètodes per fer les coses
 B6 Intervé de forma efectiva i transmet informació rellevant
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C2 Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals
 C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors
Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús
Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació

Continguts
Tema Subtema
1. Història i historiografia, aspectes introductoris
2. La historiografia contemporània
3. Els mètodes de la Història Contemporània
4. Teoria i mètodes en Arqueologia de l'evolució humana, aspectes introductoris
5. Teoria en Arqueologia de l'evolució humana
6. Mètodes en Arqueologia de l'evolució humana

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
Sessió Magistral
A5
A6
A7
A10
50 65 115
Treballs
A5
A6
A7
A10
A11
4 23 27
Atenció personalitzada
2 2 4
 
Proves de desenvolupament
A5
A6
A7
A10
A11
2 0 2
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Finalitat de l'assignatura i introducció als temes bàsics
Sessió Magistral Explicació dels continguts de l'assignatura
Treballs Treball de recerca breu a partir de fonts primàries
Atenció personalitzada Els professors quedaran a disposició de l'alumne dins del seu horari d'atenció a l'alumnat.

Atenció personalitzada
Descripció
Els professors quedaran a disposició de l'alumne dins del seu horari d'atenció a l'alumnat.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Treballs
A5
A6
A7
A10
A11
Treball de curs 25%
Proves de desenvolupament
A5
A6
A7
A10
A11
Exàmens (Parcial i Final) 75%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'Examen Parcial inclourà la primera part de l'assignatura (temes 1 a 3).

La qualificació de PRIMERA CONVOCATÒRIA serà el resultat del sumatori de l'aplicació dels percentatges per cada un dels ítems d'avaluació; això és, 75%, per la mitjana aritmètica obtinguda del sumatori de les notes de l'Examen Parcial (temes 1 a 3) i l'Examen Final (temes 4 a 6), i 25% pel Treball. Si el resultat del sumatori és igual o superior a 5, l'alumne restarà aprovat.

L'estudiant que no hagi superat la primera convocatòria o que no hagi realitzat l'avaluació contínua haurà de presentar-se a la SEGONA CONVOCATÔRIA, que constarà d'un Examen de Recuperació (anomenat també de Segona Convocatòria). Si la nota de l'examen és igual o superior a 5, l'alumne restarà aprovat.


Fonts d'informació

Bàsica

Aróstegui Julio, La investigación histórica. Teoría y método, Crítica, 1995.

Bloch, M., Introducción a la historia, Mèxic, 1958.

Braudel, F., La historia y las ciencias sociales, Madrid, 1968.

Burke, P., La revolucion historiográfica francesa, Barcelona, 1994.

Carr, E.H., Qué es la historia?, Barcelona, 1978.

Egido, A, (coord.); Alted, A.; Montero, F. y Sepúlveda, I., La historia contemporánea en la práctica. Textos escritos y orales, mapas, imágenes y gráficos comentados,Madrid, Editorial Universitaria Ramón Areces, 1996.

Fontana, J., La historia de los hombres: el siglo XX, Barcelona, 2002.

Kocka, J., Historia social y conciencia histórica. Madrid, Marcial Pons, 2002.

Pagès, P., Introducción a la historia. Epistemología, teoría y problemas de método en los estudios históricos, Barcelona, 1983.

Thompson, P., La voz del pasado. Historia oral. València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988.

Tuñón de Lara, M., Por qué la Historia, Barcelona, 1985.

Vilar, P., Iniciación al vocabulario del análisis histórico, Barcelona, 1980.

Complementària

1. PRIMERA PART (Dr. Moreno Julià)

AAVV., Las Ciencias Sociales en Internet. Mérida, Junta de Extremadura, 2001.

Alcina, J., Aprender a investigar. Métodos de trabajo para la redacción de tesis de trabajo, Madrid, 1994.

Aurell, Jaume, La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos, Valencia, Universidad de Valencia, 2005.

Black, J., Maps and politics, Londres, 1993.

Bourde, G., Martin, H., Las escuelas históricas, Madrid, 1992.

Braudel, F., La historia y las ciencias sociales, Madrid, 1968.

Collingwood, R.G., Idea de la historia, Mèxic, 1972.

Cardoso, C. F. S. y Pérez Brignoli, H., Los métodos de la historia. Barcelona, Crítica, 1979.

Febvre, L., Combates por la historia, Barcelona, 1975.

Ferreter Mora, J., Cuatro visiones de la historia universal, Madrid, 1984.

Jabinet, M.P., Introduction a la historiographie, París, 1994.

Le Goff, J., Pensar la historia. Modernidad. Presente. Proceso. Barcelona, 1991.

Marrou, H.I., De la conaissance historique, París, 1954.

Mitre, E., Historia y pensamiento histórico. Estudio y antología, Madrid, 1997.

Romano, D., Elementos y técnica del trabajo científico, Barcelona, 1979.

Rabadal, M. y Lara Peinado, F., Comentario de textos históricos. Madrid, Cátedra, 1997.

Rosentone, R. A., El pasado en imágenes. El desafío del cine a nuestra idea de la historia. Barcelona, Ariel. 1997.

Schaft, A., Historia y verdad, Barcelona, 1983.

Valdeón, J., En defensa de la historia, Valladolid, 1988.

Vilar, P., Historia marxista, historia en construcción, Barcelona, 1973.

Vogt, J., El concepto de la historia de Ranke a Toynbee, Madrid, 1971.

Woods, D., The power of maps, Londres, 1993.

2. SEGONA PART (Dr. Sala Ramos)

La bibliografia està composta per obres de referència. Per al treball concret a classe es donaran puntualment articles de recerca actual que exemplifiquin la metodologia en arqueologia de l’evolució humana

Binford, L. R. (1988). En busca del pasado. Crítica / Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica S.A.

Chalmers, A. F. (1986). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos. Madrid, Siglo XXI de España Editores, S.A.

Childe, V. G. (1972). Introducción a la arqueología. Barcelona, Editorial Ariel.

Clark (1980). Arqueología y sociedad. Barcelona, Editorial Crítica.

Hempel, C. G. (1991). Filosofía de la ciencia natural. 47. Madrid, Alianza Editorial.

Hodder, I. (1988). Interpretación en Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica.

Johnson, M. (2000). Teoría arqueológica. Ariel Historia. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Koyré, A. (1990). Estudios de historia del pensamiento científico. Madrid, Siglo XXI de España Editores s.a.

Kuhn, T. S. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. 213. Madrid, Fondo de Cultura Ecónomica.

Oldroyd, D. (1993). El arco del conocimiento. Introducción a la historia de la filosofía y metodología de la ciencia. General, 228. Barcelona, Crítica.

Trigger, B. G. (1992). Historia del pensamiento arqueológico. Crítica / Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica, S.A.

Renfrew, C. &P. Bahn (1993). Arqueología. Teorías, métodos y práctica. Madrid: Ediciones Akal, S.A.

Russell, B. (1989). La perspectiva científica. Colección Ariel, 5. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Watson, P. J., E. A. Le Blanc, et al. (1974). El método científico en Arqueología. Alianza Universidad. Madrid, Alianza editorial, S.A.

Bibliografia complementària

Anfruns, J. and E. Llobet (1990). El canvi cultural a la Prehistòria. Barcelona, Columna.

Aristóteles Tratados de Lógica (Órganon). Categorías. Tópicos. Sobre las refutaciones sofísticas. (Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 51. Madrid: Editorial Gredos, 1982.1.

Aristóteles Tratados de Lógica (Órganon). Sobre la Interpretación. Analíticos Primeros. Analíticos Segundos. (Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 115, 2. Madrid: Editorial Gredos, 1982.

Arquímedes El método. (Introducción y notas de L. Vega; traducción de M.L. Puertas y L. Vega) El libro de bolsillo, serie clásicos 1151. Madrid, Alianza Editorial, S.A., 1986.

Ayer, A. J. (1983). Llenguatge, veritat i lògica. Clàssics del pensament modern, 3. Barcelona, Edicions 62. Diputació de Barcelona.

Binford, L. R. (1981). Bones. Ancient Men and Modern Myths. Orlando, Academic Press, Inc.

Binford, S. R. and L. R. Binford (1968). New Perspectives in Archaeology. Chicago, Aldine.

Bunge, M. (1985). Teoría y realidad. Colección Ariel, 52. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Buxó, R. (1997). Arqueología de las plantas. La explotación económica de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península Ibérica. Crítica/Arqueología. Barcelona, Crítica. Grijalbo Mondadori.

Chalmers, A. (1992). La ciencia y cómo se elabora. Madrid, Siglo XXI de España Editores, S.A.

Chang, K. C. (1967). Nuevas perspectivas en Arqueología. Madrid, Alianza editorial.

Clarke, D. L. (1982). Arqueología analítica. Barcelona, Editorial Bellaterra.

Crick, F. (1989). Qué loco propósito. Una visión personal del descubrimiento científico. Metatemas, 19. Barcelona, Tusquets Editores, S.A.

Daniel, G. (1968). El concepto de Prehistoria. Nueva colección Labor. Barcelona, Editorial Labor.

Daniel, G. (1974). Historia de la arqueología. De los anticuarios a V. Gordon Childe. Libro de bolsillo. Madrid, Alianza Editorial.

Recomanacions


 
Altres comentaris
Es recomana portar l'assignatura al dia.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent