DADES IDENTIFICATIVES 2018_19
Assignatura (*) HISTÒRIA MEDIEVAL DE LA CORONA D'ARAGÓ Codi 12204116
Ensenyament
Grau d'Història (2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
PUIG GAVARRO, GERARD
Adreça electrònica gerard.puig@urv.cat
Professors/es
PUIG GAVARRO, GERARD
Web
Descripció general i informació rellevant L’assignatura explica la història de la Corona d’Aragó en els temps medievals, i així ofereix l’anàlisi dels principals processos del període circumscrits a un marc geogràfic reduït i proper. En aquest sentit, permet comprendre un període complex a partir d’unes realitats i fonts pròximes, i per tant resulta més fàcil assolir una millor aproximació a l’època des de la història local i regional. A més els orígens medievals de Catalunya, d’Aragó i de València han estat i són referents per a múltiples aproximacions històriques sobre aquestes entitats regionals, i en tot cas hi ha molts elements d’aquestes realitats actuals que es prefiguraren en el període medieval com per exemple les llengües romàniques d’aquestes territoris, els seus pobles, i que des d’una besant política van donar lloc a la Corona d’Aragó. A més el pensament històric nacionalista ha abordat el passat de les entitats polítiques que la configuraven com els orígens d’aquestes nacionalitats o regions, i aquestes tradicions s’estudiaran de forma crítica a partir d’un millor coneixement del rerafons ideològic dels tòpics historiogràfics. Per això, tot i que l’elecció del concepte de Corona tampoc està lliure d’una presa de posició ideològica, ens permet aproximar-nos a les formacions polítiques o territorials des d’un concepte important de l’època com era la unió dels territoris sota l’hègira del rei, però també la participació en empreses militars comuns, la integració en un mercat que mirava cap a la Mediterrània i naturalment valorar les proximitats i diferències. Per altra banda, i per tal de comprendre millor els fenòmens polítics, socials o econòmics dels territoris de la Corona es procurarà integrar-los en una explicació atenta a les entitats polítiques veïnes com les de Al-Andalus, Occitània i altres regnes hispans.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer, analitzar i interpretar la història general i la història pròpia del territori.
 A7 Conèixer, comprendre i saber usar les fonts historiogràfiques.
 A8 Entendre els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s’integren.
 A10 Aplicar la didàctica de la Història.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B2 Resoldre problemes complexos de forma efectiva
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C3 Gestionar la informació i el coneixement.
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Coneix la història de l'entorn proper local i regional.
Aprèn a explicar el mitjà proper a partir de la coneixement del passat.
Analitza els sistemes econòmics i la seva influència en el desenvolupament dels estats.
Coneix en profunditat temes específics tant històrics com metodològics.
 A7 Sap posicionar-se en els debats i exposar els seus arguments amb claredat i rigor, relacionant els temes tractats amb l'actualitat.
Analitza de forma crítica les tradicions historiogràfiques sobre temes controvertits o en general.
Inicia la investigació històrica a partir de fonts variades (intencionals i no intencionals).
Coneix i utilitza correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques.
 A8 Coneix la geografia regional i mundial i la sap relacionar amb els diferents períodes històrics.
 A10 Presenta de forma didàctica alguna de les qüestions estudiades.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B2 Té un mètode d’anàlisi que li permet identificar causes poc evidents i avaluar el seu impacte en els problemes
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
 C4 Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa

Continguts
Tema Subtema
1. Sentit de la història de la Corona d'Aragó Introducció: el sentit de la historia de la Corona d’Aragó. Contribucions de la historia local, regional, “nacional” i de la Corona d’Aragó a la formació com a historiador. Romanticisme, nacionalisme, història nacional, regional o local i la renovació historiogràfica
2. De la conquesta islàmica a la formació dels comtats pirinencs El passat hispanovisigot, la conquesta i la formació de l’emirat omeia de Còrdova. Les expedicions de Carlemany i els problemes de la Marca Hispànica. La Marca Hispanica i els comtats dels Pirineus. Característiques de la societat feudal (segles VIII-X).
3. De les transformacions a al-Andalus als inicis de l’expansió cristiana Els canvis econòmics al segle X. El Califat de Còrdova, les relacions amb els poders cristians, la desintegració del Califat, les razzies, els regnes de taifes (1031-1090), les marques i l’època de les pàries. El concepte de frontera. Els inicis de l’expansió dels regnes i dels comtats pirenaics.
4. Les organitzacions políticosocials als segles X i XI De la Catalunya comtal a la consolidació del comtat de Barcelona: Ramon Berenguer I (1035-1076). La dinastia i l’expansió de Navarra i Aragó. El poder polític i l’aristocràcia feudal. El problema historiogràfic entorn a la revolució feudal.
5. Les societats feudals en els inicis de l’expansió Característiques i repercussió de l’expansió i creixement econòmic. Els grans dominis, les infeudacions, els fenòmens d’encastellament de les marques i la pagesia dependent. Les roturacions, el creixement rural i l’evolució de la pagesia. Les primeres formacions urbanes, el govern de les ciutats –les cartes de població, franquícies-, i les revoltes urbanes
6. El regnes d’Aragó, els comtats catalans al segle XII i les transformacions a Al-Andalus Alfons el Batallar (1104-1134) i l’expansió aragonesa. Ramon Berenguer III i els projectes expansionistes. La unió amb Aragó i la consolidació de l’estat” feudal català amb Ramon Berenguer IV (1131-1162). La recomposició del poder musulmà: els almoràvids (1085-1145) i els almohades (1146-1228).
7. Les transformacions a l’economia i la societat en la plenitud medieval Trets generals. .- Les transformacions de l’aristocràcia feudal i el sistema de prestacions de la pagesia. - Les relacions productives a Al-Andalus, les principals fórmules d’explotació i la “revolució agrícola”. - El paper del nou monacat: Cister, les transformacions socials al medi rural cristià, les cartes de població, franquícies i ordes militars.- La feudalització de les ciutats andalusines i al camp. .- L’activitat comercial i les elits mercantils. L’administració.- El desenvolupament de la ciutat feudal i la vida urbana.
8. L’expansió de la Corona d’Aragó Jaume I i la culminació de la conquesta de Sharq al-Andalus. - L’expansió mediterrània: nord d’Àfrica, de les Vespres sicilianes (1282) al tractat de Caltabellota, i els almogàvers. - La intervenció a Sardenya. - El desenvolupament de la fiscalitat. - L’expansió mercantil.
9. Les manifestacions culturals - L’eclosió del romànic i el desenvolupament del gòtic - La producció literària: els trobadors, el llegat de Ramon Llull i les cròniques. Els espais de l’activitat social a les ciutats baixmedievals. - Els canvis de mentalitat
10. L'afermament monàrquic, el dinamisme social i la consolidació de la corona d'Aragó a la baixa edat mitjana El regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387), i dels successors: afermament monàrquic i reaccions socials o supraterritorials. - El compromís de Casp i l’estat “modern” d’Alfons el Magnànim (1416-1458).
11. La crisi demogràfica, les repercusions i les transformacions estructurals en l'economia baixmedieval Les mortaldats i els despoblats. - La resposta senyorial a les
dificultats. - Creixement econòmic i transformacions estructurals: les grans ciutats, la consolidació mercantil a la Mediterrània i els canvis productius en l’agricultura. - Els conflictes socials: els remenses, les lluites urbanes, i el debat historiogràfic. - Les recuperacions del XV i la reorganització social.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
0.15 0 0.15
Sessió Magistral
A1
A7
40 60 100
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A1
A7
14 4 18
Treballs
A1
A7
0.3 30 30.3
Atenció personalitzada
0.15 0 0.15
 
Proves de desenvolupament
A1
A7
1 0 1
Proves mixtes
A1
A7
1 0 1
Proves de desenvolupament
A1
A7
1 0 1
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de la dinàmica del curs i de la matèria
Sessió Magistral Explicacions del temari, que els alumnes treballen a partir de la bibliografia.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Comentari de text, que es preguntaran en una prova escrita pràctica
Treballs Quadern d'aprenentatge
Atenció personalitzada Seguiment del quadern d'aprenentatge i de les lectures

Atenció personalitzada
Descripció
Els alumnes podran resoldre els seus dubtes en l'horari d'atenció als alumnes al despatx de la professora. No s'atendran incidències personales en el correu electrònic, sinó en les fórmules de presencialitat previstes en l'horari.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Treballs
A1
A7
El treball autònom consisteix en preparar les lectures, llegir i fer fitxes escrites a mà que es poden portar a la prova. L'alumne podrà demostrar l'assoliment de les lectures en una prova oral o en una prova escrita. L'avaluació es farà en dues parts. 15%
Proves de desenvolupament
A1
A7
Primera prova: de continguts teòrics 35%
Proves mixtes
A1
A7
Prova de les lectures i comentaris de text. Els alumnes que no facin la presentació i discussió oral de les lectures, ho farà per escrit. El professor/professora valorarà, segons el seguiment dels alumnes, si poden fer-ho oral o escrit. En la prova escrita hi haurà també un comentari de text 15%
Proves de desenvolupament
A1
A7
Segona prova dels contiguts del temari i de la bibliografia 35%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La segona convocatòria és una prova total pels alumnes que no han superat l'avaluació continuada i no s'han presentat. Es demanen també les lectures. Tot i que és una única prova hi ha dues parts objecte d'avaluació: la prova de desenvolupament i la prova de les lectures.


Fonts d'informació

Bàsica

Bibliografia bàsica instrumental

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L.- HISTORIA DE ESPAÑA. DESDE LOSORÍGENES A LA BAJA EDAD MEDIA, Madrid, Rev. De Occidente, 1963, 2 vols.

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L.- CURSO DE HISTORIA DE LASINSTITUCIONES ESPAÑOLAS , Madrid, Revista de Occidente, 1968.

LACARRA, J.M.- ARAGON EN EL PASADO , Madrid, Austral,1972.

LACARRA, J. M.- ESUDIOS DEDICADOS A ARAGON , Zaragoza,Univ. de Zaragoza, 1987

MANZANO, E.- EPOCAS MEDIEVALES, Vol. 2 de la HISTORIADE ESPAÑA dirigida por J. Fontana y R. Villares, Barcelona, Crítica, 2010.

SABATÉ, F., The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire, Leiden, 2018.

SALRACH. J. M.- LA CORONA DE ARAGÓN , Segunda Parte del vol.IV de la HISTORIA DE ESPAÑA dirigida porTuñón de Lara, Barcelona, Labor, 1980, pp. 201-364.

SALRACH, J. M.- EL PROCÉS DE FEUDALITZACIÓ , Vol. 2 dela HISTORIA DE CATALUNYA, dirigida por P. Vilar, Barcelona, Ed. 62, 1987.

SALRACH, J. M.- HISTORIADEL PAÏSOS CATALANS. DELS ORIGENS A 1714 , Vol. 1, Barcelona, EDHASA, 1982.

Para El tema 2: VIGIL, M.- EDAD ANTIGUA , VOL. I DE LA HISTORIA DE ESPAÑA ALFAGUARA, Madrid,Alianza, 1973.

MORERA, E.- TARRAGONA CRISTIANA , Tarragona,Diputación, 1982, 2 vols.

Próximamente, el ICAC publicará la Tesis doctoral de M.PEREZ MARTÍNEZ, con el mismo título que el libro de Morera: TARRACOCRISTIANA .

Para las lecciones siguientes, se recomiendan los trabajos,numerosos e importantes de ABADAL, de LACARRA para Aragón, de P. BONNASSIE paraCataluña, de SALRACH, así como otros trabajos de historiadores aragoneses, comoUbieto, Sesma, Utrilla, etc. La bibliografía puntual se dará en las clases.

Complementària

OBRES BÀSIQUES DE CONSULTA

AVENTÍN, M., SALRACH, J.M.:  Història medieval de Catalunya, Barcelona, edicions UOC, Barcelona, 1998.

BELENGUER, E. (coord.): Història del País Valencià, edicions 62, Barcelona, 1988-1990. En especial:

-          Volum 1: SANCHIS GUARNES, M: Prehistòria i antiguitat. Època musulmana.

-          Volum 2: BATLLORI, M., BELENGUER, M., (et alii): De la conquesta a la federació hispànica.

SOBREQUÉS I CALLICÓ, J. (dir.): Història de Barcelona, Enciclopèdia catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1991-2001. En especial:

-          Volum 2: La formació de la Barcelona Medieval.

-          Volum 3: La ciutat consolidada, s.XIV i XV.

ARTICLES DE LA PROVA PRÀCTICA

FELIU, G.: La crisis catalana en la Baja Edad Media: Estado de la cuestión, dins Revista Hispània: revista española de historia, núm.217, CSIC, Madrid, 2004.

IRADIEL, P.: La economia de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media, dins Los Reyes Católicos y la monarquia de España, Ministerio de Cultura, Madrid, 2004.

IRADIEL, P.: La crisis Bajomedieval: un tiempo de conflictos, dins Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV, XV y XVI, Semana de Estudios Medievales, Nájera, 2003

SERRA, E.: El règim feudal català abans i desprès de la Sentència Arbitral de Guadalupe, dins Recerques, 10, editorial Curial, Barcelona, 1980, pags.17-32.

VILAR, P.: Catalunya dins l'Espanya Moderna, editorial 62, Barcelona, 1987 (6ª edició). Part que correspon als remences.

BIBLIOGRAFIA GENERAL

BISSON, T., Història de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, Barcelona, 1988.

DOZY, R.P., Historia de los musulmanes de España, Madrid, 1984, 4 vols.

DUFOURCQ, C., y GAUTIER-DALCHE, J., Historia económica y social de la España cristiana en la Edad Media, Barcelona, 1983.

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L. Curso de Historia de las institu­cio­nes españolas, Madrid, 1977. (JA ESTÀ EN  BIBLIO. PRIMERA PART)

GLICK. T., Cristianos y musulmanes en la España medieval (711-1250), Madrid, 1991.

IRADIEL, P., MORETA, S., y SARASA, E., Historia Medieval de la España Cristiana, Madrid, 1989.

LACARRA, J. M., Aragón en el pasado, Madrid, 1972.

-Historia del reino de Navarra en la Edad Media, Pamplona, 1976.

MACKAY, A., La España de la Edad Media. Desde la frontera hasta el Imperio, 1000-1500, Madrid, 1981.

SALRACH, J.M., El procés de feudalització, segles III-XII, “Història de Catalunya”, Pierre Vilar, dir., vol.II, edicions 62, Barcelona, 1987. (JA ESTÀ EN  BIBLIO. PRIMERA PART)

SALRACH, J.M., Història dels Països Catalans, Dels orígens a 1714, coord. A.Balsells, vol.I, editorial Edhasa, Barcelona, 1981. (JA ESTÀ EN  BIBLIO. PRIMERA PART)

UBIETO, A. (ed)., Historia de Aragón, Zarago­za, 1981.

VICENS VIVES, J., Aproximación a la Historia de España, Barcelona, 1972.

VV.AA, Història de Catalunya. Biografies catalanes,  Barcelona, volúms 1-8, desde 1958 vàries edicions i detallat en els títols.

VV. AA., Història de Catalunya Salvat, Barcelona, 1978.

2) HISTÒRIA POLÍTICA I INSTITUCIONAL A LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA

ABADAL, R. Pere el Ceremoniós i els inicis de la decadencia política a Catalunya, Barcelona, 1987.

ABULAFIA, D., Un emporio mediterráneo. El reino catalán de Mallorca, Barcelona, 1996.

BATLLE, C., La crisis social y económica de Barcelona a mediados del XV, Barcelona, 1973.

-          L’expansió baixmedieval (ss. XIII-XV) , III de Historia de Cataluña, Barcelona, 1988.

BENSCH,  Barcelona and its rulers, 1096-1291, Cambridge, 1995.

BISSON, T. N., Fiscal accounts of Catalonia under the carly count-kings, 1151-1213, Berkeley, 1983.

BURNS, R. I. (ed.), Los mundos de Alfonso el Sabio y Jaime el Conquistador. Razón y fuerza en la Edad Media, Valencia, 1990.

CLARAMUNT, S. y UTRILLA, J., La génesis de la Corona de Aragón. (Desde la invasión almorávide hasta la muerte de Ramón Berenguer IV), Barcelona, 1989.

CORRAL J. L., La culminación territorial, vol. 5 de Historia de Aragón, Zaragoza, 1985.

DUFORCQ, Ch. E., L'Iberie chretienne et le Maghreb, XIIe-XVe siècles, Aldeshot, 1990.

DURÁN, A., Ramiro I de Aragón, Zaragoza, 1978.

FONT RIUS, J. M., Orígenes del régimen municipal en Cataluña, Madrid, 1946.

FURIÓ, A (ed)., La gènesi de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV), Valencia, 1996.

GONZÁLEZ ANTÓN, L., Las Uniones Aragonesas y las Cortes del Reino (1283-1301), Zaragoza, 1975.

GONZALVO, G., La Pau i la Treva a Catalunya. Orígens de les Corts catalanes, Barcelona, 1986.

GUICHARD, P., L’Espagne et la Sicilie musulmanes aux XI et XII siècles, Lyon, 1990.

GUILLERÉ, C., Girona medieval. L’etapa d'apogeu, 1285-1360, Girona, 1991.

LACARRA, J. M., Alfonso el Batallador, Zaragoza, 1978.

   - Estudios dedicados a Aragón, Zaragoza, 1987.

LALIENA, C., La formación del Estado feudal. Aragón y Navarra en la época dePedro I, Huesca 1996.

LALINDE, J., El soberano en la Corona de Aragón. (La Corona, el rey, personas regias, etc), Barcelona, 1989.

   - Los Fueros de Aragón, Zaragoza, 1976.

LEMA, J. A., Instituciones políticas del reinado de Alfonso I “el Batallador”, rey de Aragón y Pamplona (1104-1134), Bilbao, 1997

LÓPEZ ELUM, P., La conquista y repoblación valenciana durante el reinado de Jaime I, Valencia, 1995.

MARTÍNEZ FERRANDO, E., SOBREQUÉS, J. y BAGUÉ, E., Els descendents de Pere el Gran: Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne, Barcelona, 1954.

MASÍA DE ROS, M.A., Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso, Madrid, 1994.

MENÉNDEZ PIDAL, R., El Imperio hispánico y los cinco reinos, Madrid, 1950.

PALACIOS, B., La coronación de los reyes de Aragón. 1204-1410, Valencia, 1975.

PONS, A., Historia del Reino de Mallorca, Palma de Mallorca, 1964-1970.

ROCA,  F., El Justicia de Valencia (1238-1321), Valencia, 1970.

RUBIO, L., La Corona de Aragón en la reconquista de Murcia, Murcia, 1989.

SALABERT,  V., Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1297-1314), Barcelona, 1956.

SÁNCHEZ MARTÍNEZ, M., El naixement de la fiscalitat d'estat a la Catalunya (segles XII-XIV), Girona, 1995.

SÉNAC, Ph., La Frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle). Le peuplement musulman au nord de l’Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise, París, 2000.

SCHRAMM, P. E., CABESTANY, J. F. y BAGUÉ, E., Els primers comtes-reis. Ramon Berenguer IV, Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Barcelona, 1966.

SOLDEVILLA, F., Els grans reis del segle XIII: Jaume 1, Pere el Gran, Barcelona, 1985.

TORRES FONTES, J., La reconquista de Murcia en 1266 por Jaime 1 de Aragón, Murcia, 1967.

UBIETO, A., Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, vol. VII de Historia de Aragón, Zaragoza, 1987.

VALLS TABERNER, F., Los Usatges de Barcelona, Barcelona, 1984.

VENTURA, J., Alfons el Cast, el primer comte-rei, Barcelona, 1961.

3) LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA: ECONOMIA, SOCIETAT I ESGLÉSIA.

BOLOS, J. de, El mas, el pagés i el senyor. Paisatge i societat en una parroquia de la Garrotxa a l'edat mitjana, Barcelona, 1995.

BURNS, R. I., El reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y sociedad), Valencia, 1982.

DEL TREPPO, M., Els mercaders catalans i l’expansió de la Corona catalanoaragonesa, Barcelona, 1976.

FONT RIUS, J. M., Cartas de población y franquícia de Cataluña, Barcelona, 1969-1983.

FREEDMAN, P., Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, 1988.

GUAL CAMARENA, M., Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV), Tarragona, 1968.

GUINOT, E.: La Baja Edad Media: economia y sociedad, Editorial Síntesis, Madrid, 2003.

LALIENA, C. y UTRILLA, J., (eds.)., De Toledo a Huesca. Sociedades medievales en transición a finales del siglo XI (1080-1100), Zaragoza, 1998.

LALIENA, C., Sistema social, estructura agraria y organización del poder en el Bajo Aragón en la Edad Media (siglos XII-XV), Teruel, 1987.

LALIENA, C., Una economía integrada. Comercio, instituciones y mercados en Aragón, 1300-1500, Grupo CEMA, Zaragoza, 2012.

PONS, A., Losjudíos del Reino de Mallorca durante los siglos XIII y XIV,  Palma,1984.

RIERA, A., El reino de Mallorca y el municipio de Barcelona, 1298-1327 Barcelona, 1977.

   - La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV, Madrid, 1986.

SARASA, E., Sociedad y conflictos sociales en Aragón, siglos XIII-XV, Madrid, 1981.

SOBREQUÉS, S., Els barons de Catalunya, Barcelona, 1957.

TÓ, L., Família i hereu a la Catalunva nord-oriental (segles X-XII), Poblet, 1997.

URGELL HERNÁNDEZ, R., El Regne de Mallorca a l'epoca de Joan II. La guerra civil catalana i les seves repercusions, Mallorca, 1997.

Recomanacions


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
SOCIETAT I CULTURA A L'EDAT MITJANA/12204005
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent