DADES IDENTIFICATIVES

2015_16

Assignatura (*)

HISTÒRIA ANTIGA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

Codi

12204202

Ensenyament

Grau d'Història (2008)

Cicle

1r i 2n

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Optativa

Tercer

Llengua d'impartició

Català

Departament

Història i Història de l'Art

Coordinador/a

DILOLI FONS, JORDI

Adreça electrònica

jordi.diloli@urv.cat

Professors/es

DILOLI FONS, JORDI

Web

Descripció general i informació rellevant

Plantegem aquesta assignatura com una aproximació a l’estudi dels pobles que van ocupar la Península Ibèrica des de la Protohistòria recent fins al Baix Imperi, fent especial incidència en l’evolució de les societats preromanes, la formació i evolució de la cultura ibèrica, la presència cartaginesa al sud peninsular, la conquesta i romanització de la Península i la implantació dels models socio- polítics impulsats per Roma a partir de l’època imperial.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A1	Conèixer, analitzar i interpretar la història general i la història pròpia del territori.
	A2	Conèixer, analitzar i interpretar l’estructura diacrònica de la Història i un o més períodes específics del passat de la humanitat.
	A4	Analitzar i interpretar els diferents llenguatges, procediments i tècniques artístiques: arquitectura, urbanisme, pintura, escultura, iconografia, fotografia, cinema, música, etc.
	A6	Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
	A8	Entendre els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s’integren.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	B4	Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
	C2	Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
	C3	Gestionar la informació i el coneixement.
	C4	Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A1	Coneix i comprèn l’evolució històrica de la Península Ibèrica. Analitza els sistemes econòmics i la seva influència en el desenvolupament dels estats.
	A2	Coneix els diversos models d’estructura política, econòmica i social existents en un període de la història. Compara les estructures i els processos històrics existents en un període de la història amb els seus antecedents i conseqüències. Coneix el desenvolupament polític, social i econòmic dels principals pobles mediterranis durant l’antiguitat i els seus sistemes de relació.
	A4	Coneix l’evolució de l’arquitectura i el seu significat socio-polític. Identifica els models urbanístics i el seu desenvolupament al llarg de la Història.
	A6	Analitza i valora els conceptes apresos a partir de les fonts històriques mitjançant el comentari de text o material afí. Coneix l’ús dels diferents instruments d’anàlisi de la història antiga: fonts escrites, numismàtica i arqueologia.
	A8	Coneix la geografia regional i mundial i la sap relacionar amb els diferents períodes històrics. Sap representar i llegir la informació geogràfica per a la comprensió i interpretació de la història del territori.
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	B4	Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa Presenta resultats d’allò que s’espera en la manera adequada d’acord amb la bibliografia donada i en el temps previst
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge
	C2	Coneix el maquinari bàsic dels ordinadors
	C3	Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
	C4	Produeix un text escrit gramaticalment correcte

Continguts

Tema	Subtema
1.- Conceptes, mètodes i fonts.	Concepte, límits i periodització de la Història Antiga de la Península Ibèrica. Historiografia i tendències actuals. Les fonts documentals: els textes històrics i literaris, l’epigrafia, la numismàtica i l’arqueologia. Estat actual de la investigació
2.- L'àmbit geogràfic	Condicionants geografics. Situació i característiques físiques de la Península Ibèrica: factors d’aïllament i de relació. Incidència del medi sobre l’explotació dels recursos i la distribució del poblament. Les vies de comunicació naturals.
3.- Els contactes amb les cultures mediterrànies	La documentació literària. La documentació arqueològica. Àrees d’ocupació i comerç fenicis i grecs a la Península Ibèrica. Colònies, factories i tallers. Els establiments del sur peninsular. El nord-est peninsular: la qüestió de la pre-colonització i de la fundació de Rhode i Emporion. Els contactes amb la població indígena. Influències i conseqüències
4.- Els pobles preromans de la Península Ibèrica	Concepte i formació de la cultura ibèrica: L’estructura política i social. L’economia. Els assentaments i les necròpolis. La religió: els santuaris. La cultura material: l’escultura, la ceràmica i el metall. L’alfabet: estat de la qüestió. Arquitectura i urbanisme. La problemàtica cèltica: les fonts literàries antigues i la distribució dels pobles celtes. Les dades de la lingüística. Els Celtíbers: formació i desenvolupament segons la documentació epigràfica i arqueològica. Distribució territorial de vacceus, vetons i carpetans. Els Lusitans. Els pobles del nord. Els pobles del nord-oest. Els galaics. La cultura Talaiòtica.
5.- La presència púnica a la Península Ibèrica	Les fundacions púniques. Eivissa: la ciutat i el poblament rural. Les factories del sur i est peninsular. La Península Ibèrica i els primers tractats entre Roma i Cartago. Conseqüències de la primera Guerra Púnica. La “reconquesta” i conquesta de la Península Ibèrica per part dels Bàrquides. La fundació d’Akkra Leuke i Carthago Nova. Causes de la segona guerra púnica: la qüestió de Sagunt. Els inicis de la conquesta d’Hispania per Roma. El desenvolupament de la guerra: els Escipions.
6.- La conquesta romana de la Península Ibèrica	Les campanyes del consul Cató: documents escrits i evidència arqueològica. L’obra de Tiberi Semproni Grac. Les guerres Celtíberes i Lusitanes. L’expedició romana a Galicia. La conquesta de les illes Balears. La pacificació de Celtibèria i Lusitània.
7.- La República romana i Hispània	Les Guerres Civils, repercussions a Hispania. L’etapa Sertoriana. La consolidació del poder de Pompeu a Hispania. Trencament de les hostilitats entre Pompeu i Cèsar: la lluita militar pel control d’Hispania. La transformació de les estructures indígenes. La importància de les fundacions urbanes. El paper de l’exèrcit. Els canvis ideològics i culturals. La divisió provincial del 197 aC. L’administració provincial. El regim jurídic de les ciutats. Magistratures romanes a Hispània. Organització política i administrativa. Organització econòmica i social. Transformació i desaparició dels assentaments indígenes.
8.- L'Alt Imperi	La reforma provincial d’August. Les diocesis. Conventus. Civitates. Populi. Les magistratures provincials. La política fiscal. Les institucions municipals. Agricultura i ramaderia. El règim de propietat. Les explotacions mineres. Comerç exterior i interior. Les vies i rutes de comunicació. La organització social indígena. La organització social romana. La religió. El culte a l’emperador. Les divinitats romanes i orientals a Hispania: introducció i evolució. La pervivència de formes culturals i ideològiques indígenes. La organització del culte.
9.- El Baix Imperi	Hispania durant l’anarquia militar. Les primeres invasions germàniques. Valoració de la crisis del segle III. Dioclecià i els bagaudes. Hispania sota la tetrarquia. De Constantí a Teodosi. De Teodosi a les invasions germàniques. Les invasions : causes i conseqüències. Economia i societat. Les noves formes de producció i explotació: el colonat i el latifundi. El sector artesanal. La mineria. El comerç: l’impacte de les invasions. Aspectes socials: bagaudes i heretgies socials.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Pràctiques de camp/sortides

Atenció personalitzada

Proves de desenvolupament

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Introducció a l'assignatura, objectius, metodologia, continguts i avaluació
Sessió Magistral	Classes teòriques impartides presencialment. És important l'ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació, per part de professor / alumnes. S'aprofundirà en els continguts per assolir els objectius d'aprenentatge de l'assignatura i s'orientarà a l'alumne.
Pràctiques de camp/sortides	Les pràctiques de camp/ sortides estan orientades a complementar l'aprenentage de l'alumne, a través de la mostra real d'elements relacionats amb la temàtica de l'assignatura. Es preveu la visita a jaciments arqueològics o a museus.
Atenció personalitzada	S'intentarà orientar als alumnes de forma personal en qualsevol aspecte acadèmic relacionat amb l'assignatura

Atenció personalitzada

Descripció

L'avaluació continuada preveu un seguiment tutoritzat de l’alumnat que permeti controlar la participació a totes les activitats proposades i alhora que serveixi per orientar curricularment als alumnes, indicant-los, en la mesura del possible, les seves aptituds i les possibilitats de desenvolupament de la seva pròpia elecció curricular. En aquest sentit es preveu una assistència personalitzada als alumnes que ho demanin.

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Sessió Magistral

Assistència

5 %

Pràctiques de camp/sortides

Assistència. Prova sobre els continguts de la sortida

25 %

Proves de desenvolupament

Es farà una prova sobre els continguts teòrics de l'assignatura, impartits a les sessions magistrals i en altres esdeveniments que s'hagin efectuat en el marc de l'assignatura

70 %

Altres


Altres comentaris i segona convocatòria
La segona convocatòria serà igual que la primera

Fonts d'informació

Bàsica
	Textes literaris i obres clàssiques: Bibliotheca scriptorum graecorum et latinorum TEUBNERIANA. Leipzig. Loeb Classical Library. Londres, Cambridge, Massachusets. Collection des universités de France. París. Biblioteca Clásica. Ed. Gredos. Madrid. Colección hispánica de autores griegos y latinos. Barcelona. Bibliografía general: BLÁZQUEZ, J.M. (1978): Historia económica de la Hispania romana. Ed. Cristiandad. Madrid. CABO, A.; VIGIL, M. I. (1973): Historia de España. Edad Antigua Alfaguara. Madrid. CARO BAROJA, J. (1975): Los pueblos de España. (2 vols.). Ed. Istmo. Madrid. CHAVES, F. (ed.) (1982): Griegos en Occidente. Ed. Universidad de Sevilla. Sevilla. DD. AA. (1987): Història de Catalunya. Dirigida per Pierre Vilar. Vol. I. Edicions 62. Barcelona. DD. AA. (1978): Historia de España Antigua. Ed. Cátedra. Madrid. DD. AA. (1978): Hispania Romana. Madrid. DD. AA. (1986): Historia de España. Ed. Gredos. Madrid. DD. AA. (1960-1982): Historia de España. Dirigida por R. Menéndez Pidal. Madrid. DD. AA. (1980-1981): Historia de España. Dirigida por M. Tuñón de Lara. Barcelona. DD. AA. (1991): Los Celtas en la Península Ibérica. “Revista de Arqueología”. Madrid. GRACIA, F. (COORD.) (2008): De Iberia a Hispania. Ariel Prehistoria GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1997): Protohistòria. Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles XIV i II a.C. HARRISON, R.J. (1989): España en los albores de la Historia. Iberos, fenicios y griegos. Madrid. KRUTA, V.(1977): Los Celtas. Ed. Edaf. LOMAS, F.J. (1980): Pueblos celtas de la Península Ibérica. Instituciones Indoeuropeas. Historia de España Antigua. Madrid. MANGAS, J. (1980): Hispania romana.Historia 16. Madrid MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (1992): La campaña de Catón en Hispania. Ed. Universitat de Barcelona. OLMOS, R. (1992): La sociedad ibérica a través de la imagen. Ed. Ministerio de Cultura. Madrid. PLÁCIDO, D.; ALVAR, J.; GONZÁLEZ WAGNER, C. (1991): La formación de los estados en el Mediterráneo Occidental. Ed. Síntesis. ROLDAN, J.M. (2006): Diccionario Akal de la Antigüedad hispana. Ed. Akal. RUÍZ, A.; MOLINOS, M. (1993): Los íberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Ed. Crítica. Barcelona. SANTOS YANGUAS, J. (1989): Los pueblos de la España Antigua. Biblioteca Historia 16, núm. 17. TARRADELL, M. (1963): Les arrels de Catalunya. Ed. Vicens Vives. Barcelona. TOVAR, A.; BLÁZQUEZ, J.M.: Historia de la Hispania romana. Alianza Editorial. Madrid.
Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari

PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA/12204224

HISTÒRIA DE L'ANTIGUITAT TARDANA I PRIMERA EDAT MIJANA/12204223

HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE GRÈCIA/12204257

HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE ROMA/12204256

Assignatures que es recomana cursar simultàniament

HISTÒRIA MEDIEVAL DE LA CORONA D'ARAGÓ/12204116

HISTÒRIA MEDIEVAL D'ESPANYA/12204203

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament

ARQUEOLOGIA/12204111

HISTÒRIA ANTIGA/12204104

PREHISTÒRIA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA/12204201

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent