| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A2 | Aplicar la metodologia científica en història de l’art: estats de la qüestió, anàlisis integrals de l’obra d’art, replantejament de problemes, cerca d’informació inèdita, plantejament d’hipòtesis, processos crítics de síntesi, formulació ordenada de conclusions. | |
| A5 | Aplicar la interdisciplinarietat en l’àmbit de les ciències humanes. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B1 | Aprendre a aprendre | |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A2 |
Reeix en l’ús d’eines i recursos bàsics per aplicar-los a la investigació històrica. | |
| A5 |
Aplica i assimila una visió global sobre la Història de la Música i l’Espectacle a Occident des del Renaixement fins al món contemporani. Assoleix la terminologia i els coneixements necessaris per analitzar i interpretar les Arts escèniques, i la seva evolució en relació als avenços tecnològics. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B1 |
Fa preguntes intel·ligents que qüestionen el que ha après i mostra iniciativa en la cerca d’informació | |
| B4 |
Proposa millores a les orientacions relatives de com realitzar el treball amb qualitat | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C4 |
Produeix un text oral gramaticalment correcte Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa Produeix un text escrit gramaticalment correcte Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| TEMA 1. Música i contingut dramàtic: de la Polifonia del Renaixement al"Dramma per musica" |
El contingut teatral dins l’obra artística: de la catarsi atmosfèrica a la catarsi afectiva. De Josquin a Palestrina: música per amplificar la paraula L'Edat d'Or de la Polifonia Hispana. Juan del Encina, els Fletxa, Francisco de Guerrero, Cristóbal de Morales i Tomás Luis de Victoria. Contextualització: l’adveniment dels gèneres amb contingut teatral entre el Renaixement i el Barroc. Commedia dell’Arte” versus “Dramma per musica”. La paradoxa de la “Camerata fiorentina”: arqueologia musical i nous llenguatges. |
| TEMA 2. Arts escèniques, música i Barroc (segle XVII) |
Claudio Monteverdi i el seu temps. Del "Dramma per musica" a l’Òpera. Oratori i contingut dramàtic: dels Felipons a Giacomo Carissimi Dona, música i Barroc:de la Ferrara del "Concerto delle dame" a la Venècia de Barbara Strozzi. William Shakespeare: invenció de la persona humana. El gran teatre del món: realitat i somni en l’univers de Calderón. Música escènica al Segle d’Or. Música Barroca a Amèrica. De la Policoralitat Veneciana a Ciutat de Mèxic, Oaxaca i Puebla. Gaspar Fernandez y Miguel de Sumaya Barroc hispànic. La festa barroca fins a la Guerra de Successió: elements visuals i sonors, espai urbà, dramatúrgia (I) . |
| TEMA 3. De l’or a les llums. El segle de Johann Sebastian Bach |
Música religiosa luterana: símbol, ritus i teatralitat de Heinrich Schütz a Johann Sebastian Bach. Georg F. Haendel: virtuosisme, espectacularitat i funcionalitat La “Querelle des Bouffons” com a dialèctica de frontera. Carlo Goldoni: tornant a inventar el teatre. Els llibrets i les seves versions musicals. La reforma del llenguatge operístic de C.W. Gluck: contingut dramàtic i emoció dinàmica. |
| TEMA 4. Wolfgang A. Mozart i el seu temps. |
El classicisme musical: precedents, evolució i característiques. De Franz J. Haydn a Ludwig v. Beethoven Les òperes de Mozart: dramaticitat polièdrica. D' “Idomeneo” a “Die Zauberflöte” Lorenzo da Ponte “en musica”:la trilogia mozartiana. L' “Edat d'or de la música” com a avantsala del Romanticisme: Ludwig v. Beethoven |
| TEMA 5. El segle del Romanticisme. Una visió de conjunt |
Herois, monstres i amants: passió, transgressió i mort en l’imaginari estètic del segle XIX. Ludwig v. Beethoven i el seu temps: l'artista i l'entorn. Dones compositores i societat. L'univers sonor de Franz Schubert , Robert Schumann i Johannes Brahms. Intimisme i grandesa en la música del segle XIX. El lied alemany i la música simfònica. Música programàtica i música absoluta. El moviment coral català. Richard Wagner i Catalunya |
| TEMA 6. Òpera: del Romanticisme al Verisme | Òpera italiana i convenció:” belcanto” versus teatralitat. Del Barber de Gioacchino Rossini a Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti. Giuseppe Verdi: individualisme, nacionalisme i escenografia “en música”. Richard Wagner: l’obra d’art total. Òperes nacionals: una visió de conjunt. França, Rússia, Txèquia. La Sarsuela espanyola: costumisme i grandesa. Del Romanticisme al Verisme: drama musical i tempo psíquic en Giacomo Puccini. |
| TEMA 7. Música i espectacle al segle XX |
Segle XX: nous llenguatges i cultura de masses. Revolucions sonores, recepció i espectacle. La segona escola de Viena: Arnold Schönberg, compromís i radicalitat. Música i arts plàstiques. El París dels ballets russos. El grup dels sis. Música i pluridisciplinarietat. Igor Stravinsky versus Manuel de Falla. Frederic Mompou i el seu temps: música callada. Una visió de conjunt. Òpera: els nous formats escenogràfics i conceptuals. Kurt Weill, Alban Berg i Dimitri Shostakovitx a vol d’ocell. Música o silenci?: de Dusapin a Cage |
| Tema 8.Músiques populars i espectacle al segle XX | L'adveniment del Jazz com a element generador d'espectacle. Aportacions i influències. Del rock al grunge. Visions panoràmiques des de 1960 a l'actualitat. Flamenc: arrels barroques i noves tendències. Evocant Camarón. Música i reivindicació a Catalunya des dels 16 jutges Músiques i fi de segle :de l'obra d'art a l'objecte de consum. Neobarrocs: elements visuals, cultures de la post-modernitat i música. de Pink Floyd a Nirvana |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
3 | 2 | 5 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
30 | 28 | 58 | ||||||
| Fòrums de debat |
|
6 | 8 | 14 | ||||||
| Pràctiques de camp/sortides |
|
15 | 12 | 27 | ||||||
| Seminaris |
|
6 | 10 | 16 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
15 | 15 | 30 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Marc teòric amb pluja d'idees i propostes d'intervenció a l'aula |
| Sessió Magistral | Sessió magistral amb comentaris sobre audició enregistrada |
| Fòrums de debat | Fòrums virtuals interdisciplinars lligats a les pràctiques externes i a una observació de camp basada en el consum continuat de música i espectacle |
| Pràctiques de camp/sortides | Assitència periòdica a espectacles, exposicions o altres esdeveniments relacionats amb la música. |
| Seminaris | Es fomentarà l'elaboració d'itineraris d'audició que es presentaran a l'aula en format seminari i per escrit en forma d'assaig |
| Atenció personalitzada | Caldrà concertar com a mínim una tutoria amb la professora |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Atenció personalitzada, prèvia cita per correu electrònic i seguiment individualitzat de treballs relacionats amb l'assignatura o possibles línies d'investigació properes a la matèria. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Sessió Magistral |
|
Prova sumativa parcial de desenvolupament | 35% | ||||
| Fòrums de debat |
|
Intercanvi continuat d'idees dins dels fòrums virtuals oberts sobre temes relacionats amb el programa. Es valoraran el contingut i l'expressió escrita. | 15% | ||||
| Pràctiques de camp/sortides |
|
Assistència a les sortides proposades i discussió dins els fòrums virtuals de debat (es facilitaran les dates durant el mes de setembre) Participació activa en l'organització de Jornades Multidisciplinàries |
25% | ||||
| Seminaris |
|
Es fomentarà l'elaboració d'itineraris d'audició que es presentaran a l'aula en format seminari i per escrit en forma d'assaig | 25% | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
A la segona convocatòria hi podran accedir també estudiants que no hagin seguit l'avaluació continuada i que vulguin optar a una prova sumativa de tot el contingut de l'assignatura (oral i escrita). |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Roger Alier, Guia Universal de l'Òpera, 2002, Edicions Robinbook, col. "Ma non troppo"
Miquel Desclot, L'edat d'or de la música, 2003, Editorial Angle, Barcelona
Enrico Fubini, La estética musical desde la antigüedad hasta el siglo XX, 1988, Editorial Alianza Música, Madrid
Alfred Einstein, La música en la época Romántica, 1086, Editorial Alianza Música, Madrid
Paul Henry Lang (direcció i coordinació, Historia de la música del mundo occidental, 1992, Edicions Akal, S.A., Madrid
Leeman L. Perkins, La música del renacimiento, ,
George Buelow, La música barroca, ,
Philip Downs, La música clásica, ,
Leon Plantinga, La música romántica, ,
Robert P. Morgan, La música del siglo XX, ,
Gustave Kobbé, Tout l'opéra, 1982, Ed.R. Laffont, Paris
Ulrich Michaels, Atlas de la música (1), 1989, Ed. Alianza, Madrid
Ulrich Michaels, Atlas de la música (2), 1992, Ed. Alianza, Madrid
Oriol Martorell i Manuel Valls, Síntesi Històrica de la música catalana , 1985, Els llibres de la frontera, S. Cugat del Vallès
Stanley Sadie i Alison Lathan, Guía Akal de la música, 2000, Ediciones Akal, Madrid
Stanley Sadie (editor i director), The new grove dictionary of music and musicians, 1988, Editorial Macmillan, London
Societat Italiana de Musicologia, Historia de la música, 1986, Edicions Turner, Madrid
Claudio Gallico, La época del humanismo y del renacimiento , ,
Lorenzo Bianconi, El siglo XVII, ,
Alberto Basso, La época de Bach y Haendel, ,
Giorgio Pestelli, La época de Mozart y Beethoven, ,
Renato di Benedetto, El siglo XIX (1), ,
Claudio Casini, El siglo XIX (2), ,
Giulio Salvetti, El siglo XX (1), ,
Gianfranco Vinay, El siglo XX (2), ,
Andrea Lanza, El siglo XX (3), ,
Igor Stravinsky, Poética Musical, 1987, Editorial Taurus, Madrid
Eugenio Trías, El canto de las sirenas, 2007, Galaxia Gutenberg: Círculo de lectores. Barcelona
Manuel Valls Gorina, Per comprendre la música, 1985, Edicions Destino, Barcelona
Aaron Copland, Como escuchar la música, 1994, Fondo de cultura económica
, , ,
Alex Ross, Escucha esto, Seix barral, Madrid 2012
Patrice Pavis, El análisis de los espectáculos, Paidós Ibérica, Barcelona 2000
Patrice Pavis, Diccionario del Teatro, Paidós Ibérica, Barcelona 1984
Kristine Forney y Joseph Machlis, Disfrutar de la Música, Akal Música, Madrid 2011
Luigi Garbini, Breve historia de la música sacra, Alianza Música, Madrid 2009 |
||||||||
A través de l'espai moodle trobareu referències a articles i altres fonts d'informació que s'aniran enriquint durant el curs. |
|||||||||
| Complementària |
Pere Albert Balcells , Autoretrat de Mozart a través de la seva correspondència, Edicions la Campana, Barcelona, 1997
J. M. Corredor , Converses amb Pau Casals , Biblioteca Selecta, Barcelona, 1974
Iannis Xenakis , Música i arquitectura , Edicions d'Antoni Bosch, 1982
TAMARIT SUMALLA, Rosa , Maria Magdalena, “ecce mulier”. Música plor i èxtasi en l’adveniment del Barroc, Arola editors, col.lecció Atenea, Tarragona, 2008
Ph. Béaussant, Passages. de la Rénaissance au Baroque, Fayard, paris 2006
Omar Calabrese, L'età neobarocca, Laterza, Bari 1987 |
||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament | ||||
|
||||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||
|
||
| Altres comentaris | |
| Ajuda molt venir amb un bon magatzem d'audicions sobre tots els temes del programa. Caldrà durant el curs anar fabricant aquesta petita fonoteca per poder seguir i entendre els continguts de l'assignatura. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent