DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) ARQUEOLOGIA I ARTS ROMANS Codi 12214242
Ensenyament
Grau d'Història de l'Art (2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa Jul., Set.
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
RUIZ DE ARBULO BAYONA, JOAQUIN
Adreça electrònica joaquin.ruizdearbulo@urv.cat
Professors/es
RUIZ DE ARBULO BAYONA, JOAQUIN
Web
Descripció general i informació rellevant Aproximació a la història, societat i economia de l´Antiga Roma mitjançant la seva cultura material i grans obres artístiques. Coneixement de les metodologies de treball i del caràcter plural de les dues disciplines

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer les coordenades espai-temps (diacronia i sincronia) i els límits i interrelacions culturals de la història i de la història de l’art.
 A2 Aplicar la metodologia científica en història de l’art: estats de la qüestió, anàlisis integrals de l’obra d’art, replantejament de problemes, cerca d’informació inèdita, plantejament d’hipòtesis, processos crítics de síntesi, formulació ordenada de conclusions.
 A4 Analitzar i interpretar els diferents llenguatges, procediments i tècniques artístiques: arquitectura, urbanisme, pintura, escultura, iconografia, fotografia, cinema, música, etc.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Assoleix una base de coneixements sobre les manifestacions artístiques del període que permeti la interpretació i la contextualització espai-temporal.
Assoleix una base de coneixements sobre les manifestacions artístiques dels períodes en relació al territori que permeti la interpretació i la contextualització espai-temporal.
 A2 Reeix en l’ús d’eines i recursos bàsics per aplicar-los a la investigació històrica.
 A4 Reconeix a través dels mecanismes lingüístics i semiològics que ens proporciona l’obra d’art, els elements temporals (diacronia i sincronia) i culturals que conté.
Interpreta tots els elements narratius i simbòlics, presents en un discurs artístic.
Coneix l’evolució de l’arquitectura i el seu significat socio-polític.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. Els orígens de Roma, els mites i la seva expressió artística. La Roma dels reis llatins i etruscos.
2. Les grans etapes de l'expansió romana.
3. La vida urbana en època tardo-republicana I. Definició del pomerium i de l'espai urbà.
4. La vida urbana en època tardo-republicana II. Pompeia i l'evolució de la casa itàlica. La producció.
5. Pintura, mosaic i arts de l'estuc com a elements de definició de l'espai simbòlic en l'àmbit privat.
6. La Roma dels emperadors. Gigantisme i marmolització.
7. Les grans termes públiques com a expressió de poder.
8. L'escultura i el retrat romans: àmbits d'utilització.
9. Arqueologia de les ciutats romanes d'Hispània: les capitals provincials.
10. Castra et limes. L'art romà de la fortificació.
11. Roma ciutat de consum. Els magatzems de Roma, Òstia i Portus. Rutes i productes del comerç mediterrani en època imperial.
12. Explotacions agrícoles i residències de les elits: les villae.
13. Infraestructures de servei: vies, ponts i aqüeductes.
14. Les grans activitats productives: mines, pedreres i pesqueres en els territoris hispans.
15. El món funerari.
16. Els segles III-V d. de C. Cap a un nou model de societat.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 2 4
Sessió Magistral
A1
A2
A4
40 70 110
Treballs
A1
A2
A4
15 15 30
Atenció personalitzada
3 3 6
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Elecció tema de treball, elaboració index i presentació oral
Sessió Magistral Al llarg del curs
Treballs Recensions.
Metode cientific de recollida i exposició bibliografica, Notes peu de pagina i notes entre parentesi sistema Harvard. Llistats bibliogràfics.
Tractament de les imatges.
Tipus de Publicacions: monografies, articles, participació congressos.
Elaboració d'una presentació
Atenció personalitzada De forma permanent al despatx, moodle i correu electronic

Atenció personalitzada
Descripció
De forma permanent al despatx, moodle i correu electrònic.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Treballs
A1
A2
A4
Elecció tema treball, elaboració index i presentació oral: 30% Elaboració de dues recensions: 20%
Treball escrit equivalent a TFG o comunicació a un congres, presentació oral amb P Point i escrita amb figures: 50%
100%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

En el cas que no s'hagi seguit l'avaluació continuada els estudiants hauran de realitzar una prova escrita amb valor 100%


Fonts d'informació

Bàsica

* Autores clásicos.

APIANO, Historia Romana, Madrid: Biblioteca Clásica Gredos, 1985-1994.

DION CASIO, Historia Romana, 2 vols., Madrid: Biblioteca Clásica Gredos,  2004.

FRONTINO,  Los acueductos de Roma, Madrid: CSIC, 1985.

LIVIO,  Historia de Roma desde su fundación, 8 vols., Madrid: Biblioteca Clásica Gredos, 1990-1997.

PLINIO,

Historia natural. Obra completa. 3 vols. Madrid: Editorial Gredos, 1995-2003

POLIBIO, Historias, Madrid: Biblioteca Clásica Gredos, 1983-1997.

TÁCITO,  Anales, 2 vols.,  Madrid: Biblioteca Clásica Gredos, 1986 y 1991.

VIRGILIO, Obras Completas, Madrid: Cátedra, 2003.

VITRUBIO, Los Diez libros de Arquitectura, Madrid: Alianza, 2009.

*Selecciones y referencias a Autores clásicos

GUALANDI, M.L.  Le Fonti per la Storia dell’Arte. L’Antichità Classica, Roma: Carocci ed., 2001.

SCHULTEN, A. y MALUQUER DE MOTES, J. (dirs),  Fontes Hispaniae Antiquae,  7 vols.  Barcelona: Universidad de Barcelona, 1922 - 1987.

TORREDO, E. (ed), Plinio. Textos de Historia del Arte, Madrid: Ed. Visor, 1987.

*Colecciones de ediciones y traducciones críticas de fuentes documentales.

Teubneriana.

Scriptorum classicorum bibliotheca oxoniensis.

Les Belles Lettres (con traducción francesa).

Loeb (con traducción inglesa).

Biblioteca Universale Rizzoli (BUR) Classici Greci e Latini (con traducción italiana).

Fundació Bernat Metge (con traducción catalana).

* Atlas.MARCO, F. y  BELTRAN, F., Atlas de Historia Antigua, Zaragoza, 1987.

TALBERT, J. (ed), Atlas of classical history, London, 1985.

* Enciclopedias / Diccionarios.

Enciclopedia dell’Antichità Classica, Roma: Garzanti, 2000.

Dictionnaire des Antiquités Grecques et Romaines, París, 1877-1919.

GRIMAL, P., Diccionario de Mitología Griega y Romana, Buenos Aires: Paidos, 1982.

Enciclopedia dell’ Arte Antica, Classica ed Orientale, Roma.

Lexicon Iconographicum Mytologiae Classicae, Zurich-München.

Real Encyclopädie der classischen altertumswissenschaft, Stuttgart, 1894 y ss, (con reeds.).

* Arqueología y ciencias de la Antigüedad

ARCE, J. y OLMOS, R. (coords.): Historiografía de la Arqueología y de la Historia Antigua en España (s. XVIII-XX), (Madrid 1988), Madrid: Ministerio de Cultura,  1991.

Artistas y artesanos en la Antigüedad Clásica, Cuadernos emeritenses, 8, Mérida, 1994.

BIANCHI BANDINELLI, R.: Introducción a la arqueología clásica como historia del arte antiguo, Madrid, 1982.

BRANDT, O. i D`ALESSIO, M.T. (a cura di): Parola di archeologo. Incontri con Bernard Andreae, Andrea Carandini, Filippo Coarelli, Edward C. Harris, Adriano La Regina, Dieter Mertens, Paul Zanker, Roma: Editorial Service System, 2008.

CARANDINI, A.:  Arqueología y cultura material, Barcelona, 1984.

CARANDINI, A.:  Historias en la Tierra. Manual de la excavación arqueológica, Barcelona: Ed. Crítica, 1997.

DAREMBERG, Ch.  et SAGLIO, Edm.  (eds.):  Dictionnaire des Antiquités Grecques et Romaines, Paris, 1877 y ss.

ETIENNE, R.,  1989: Pompeya. La ciudad bajo las cenizas, Aguilar Univ., Madrid.

FRANCOVICH, R. y MANACORDA, D.: Diccionario de Arqueología: conceptos y métodos, Barcelona, 2001.

GARCIA Y BELLIDO, A. Arte Romano, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1990.

GOMEZ PALLARES, J. y CAEROLS, J.J. (eds.):   Antigua tempora. Reflexiones sobre las Ciencias de la Antigüedad en España, Madrid, 1991.

GUTIERREZ, S.: Arqueología. Introducción a la historia material de las sociedades del pasado, Alicante, 1997.

MAR, R.  El Palatí. La formació dels palaus imperials a Roma, Col. Instrumenta, 3, Tarragona: ICAC, 2005.

MOATTI, Cl., La Antigua Roma. Historia de su descubrimiento, Madrid: Aguilar, 1991.

RODA, I. (ed.): Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la Arqueología, Bellaterra, 1992.

ROLDÁN, J.M. La República Romana, Madrid: Cátedra, 1981.

SCHIAVONE, A. (dir.), Storia di Roma, 6 vols., Torino: G. Einaudi ed., 1990 y ss.

ZANKER, P.: Augusto y el poder de las imágenes, Madrid: Alianza Editorial, 1992.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent