DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) LITERATURA ROMÀNICA Codi 12254105
Ensenyament
Grau de Llengua i Literatura Catalanes (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Segon 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
MASSIP BONET, JESÚS FRANCESC
Adreça electrònica francesc.massip@urv.cat
marina.navas@urv.cat
Professors/es
MASSIP BONET, JESÚS FRANCESC
NAVAS FARRÉ, MARINA
Web http://www.urv.es/centres/departaments/fcatalana
Descripció general i informació rellevant Iniciació al coneixement de la poètica medieval i de les literatures romàniques dels segles XII-XIII, a la contextualització de les literatures catalana i espanyola medievals i a la interpretació dels textos literaris medievals en general.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A6 Demostrar que coneix l'evolució del llatí a les llengües romàniques i l'origen de les literatures romàniques.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A6 Coneix els orígens i l'evolució de la literatura de les llengües romàniques.
Identifica els gèneres literaris medievals.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
I. Les bases socials i lingüístiques de la literatura de l’edat mitjana 1. Les bases socials de la literatura romànica
2. La literatura romànica i les seves llengües.
3. El llatí i l'eclosió de les llengües romàniques.
4. Literatura i Oralitat.
II. El món eclesiàstic i la literatura llatina Clergues i goliards
III. La literatura dels laics: A) L'èpica Chanson de Roland.
Chanson de Guillaume.
Cantar de Mio Cid.
IV. La Literatura dels laics: B) La lírica. 1. La veu femenina i l'origen de la lírica romànica: de les kharges a les cançons d'amigo galaico-portugueses.

2. La lírica aristocràtica: trobadors, trouvères i minnesänger.
V. La literatura dels laics: C) La narrativa.
El Cicle Artúric o Matèria de Bretanya. Chrétien de Troyes.
Tristany i Iseut (Thomas, Béroul).
El lai.
VI. Entre "literatura" de tema religiós i de temàtica profana: D) El diàleg dramàtic. Del Drama litúrgic llatí als gèneres dramàtics en vulgar (misteris, moralitats, entremesos i farses).
Ordo Rappresentationis Adae. Representación de los Reyes Magos. Rutebeuf: Dir de l'Herbolari.
Jean Bodel: Jeu de saint Nicolas.
Adam de La Halle: Le Jeu de la Feuillée. Jeu de Robin et Marion.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 5 7
Sessió Magistral
A6
40 0 40
Presentacions / exposicions
A6
3 25 28
Treballs
A6
2 28 30
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A6
5 21 26
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
A6
4 11 15
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves de desenvolupament
A6
2 0 2
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació programa i bibliografia
Sessió Magistral Desenvolupament del programa amb suport Power Point
Presentacions / exposicions Anàlisi de textos
Treballs Cerca d'informació sobre trobadors
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Resolució d'exercicis penjats al Moodle
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Comentaris sobre estructures poètiques
Atenció personalitzada Planificació i revisió de proves i exàmens

Atenció personalitzada
Descripció
Els estudiants poden contactar personalment amb el professor al despatx o a través del Moodle.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Presentacions / exposicions
A6
Exposició d'un tema assignat pel professor 10%
Treballs
A6
Redacció de ressenyes d'articles o conferències que tindran lloc durant el curs 20%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A6
Intervenció voluntària en els exercicis plantejats a classe 10%
Proves de desenvolupament
A6
Examen final: comentari de text, desenvolupament d'un tema del programa i test sobre les lectures obligatòries 60%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

A la segona convocatòria es mantindrà la mateixa estructura que en la primera.

Els estudiants que no hagin assistit a classe hauran de fer un treball complementari que tindrà un valor del 40%. Aquest treball s'haurà de concretar a l'inici del quadrimestre amb el professor.


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

 

1. General:

- Cerdà, Jordi /Stefano M. Cingolani / Francesc Massip/ Isabel de Riquer/ Mertixell Simó, Introducció a la literatura europea, Barcelona FUOC 2011. Versió castellana: Introducción a la literatura europea, Barcelona FUOC 2011.

- Riquer, Martí de; & José M.ª Valverde. Historia de la Literatura Universal. 2ª ed. Barcelona: Planeta. (Vol. II: M. de Riquer, Literaturas medieva­les de transmisión oral, 1984; Vol. III: M. de Riquer, Literaturas medi­evales de trans­misión escrita, 1985.)

- Varvaro, Alberto. Literatura románica de la Edad Media. Trad. de Lola Badia i Carlos Al­var. Esplugues de Llobregat: Ariel 1983.


2. Lírica Galaicoportuguesa i Trobadoresca:

- Alvar, Carlos. Poesía de trovadores, trouvères i Minnesinger. Madrid: Alianza Editorial 1981.

- Di Girolamo, Costanzo. Els trobadors. València: Diputació Provincial - Institució Alfons IV el Magnànim 1993.

- Dronke, P., La lírica en la Edad Media, Barcelona: Seix Barral 1978.

- Oliveira, A. Resende de, Aventures i desventures del joglar galaicoportuguès, Barcelona, Columna, 2001.

- Pena, X.R., Historia de la literatura medieval galego-portuguesa, Santiago de Compostela: Sotela Blanco ed. 2002.

- Riquer, Martín de. Los trovadores: Historia literaria y textos. Barce­lona: Ariel 2011.


3. Èpica:

- Cantar de Mío Cid, edició d’A.Montaner, estudi preliminar de Francisco Rico, Barcelona: Galaxia Gutenberg 2007.

- Catalán, D., La épica española: nueva documentación y nueva evaluación, Madrid: Fundación Menéndez Pidal 2001.

- Real, Elena, Épica medieval francesa, Madrid, Síntesis 2002.

- Riquer, Martín de, Los cantares de gesta franceses, Madrid: Gredos 2009.

- Vallcorba, Jaume, Lectura de la “Chanson de Roland”, Barcelona: Acantilado 2010.


4. Matèria de Bretanya:

- Alvar, Carlos. El Rey Arturo y su mundo, Madrid: Alianza Editorial, 1991.

- García Gual, Carlos, Historia del Rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Análisis de un mito literario. Madrid, Alianza Editorial (diverses edicions).


5. Teatre medieval romànic:

- Massip, Francesc, El teatro medieval, Barcelona, Montesinos 1992.

- F.Massip & L.Kovács, La teatralitat medieval i la seva pervivència, (Institut del Teatre & Universitat de Barcelona Edicions 2017).

- Morandi, Nausicaa, L'Officium Stellae. Studio comparativo e trascrizione dei testimoni liturgico-musicali, La Tradizione Musicale. Studi e testi, 17, Bros 2016.


TEXTOS LECTURA

Chrétien de Troyes, Erec i Enide

id., El cavaller del Lleó (Iwain)

id., El cavaller de la Carreta (Lancelot)

id., El conte del Graal (Perceval)

Tristán e Iseo/ Tomás de Inglaterra, Berol, María de Francia y otros ; edición de Isabel de Riquer ; epílogo de Michel Cazenave. Madrid, Siruela 2001.

Flamenca.

Rutebeuf, El dit de l’herbolari

Representación de los Reyes Magos

Complementària , , ,

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

AA.DD.,  Les troubadours, monogràfic de la revista Europe, 950-951 (2008): 3-163.

Adams, Alison (Editor), The Romance of Yder (Arthurian Studies, VIII)  Cambridge 1983

Alvar, Carlos, La poesía trovadoresca en España y Portugal, CUPSA, 1977.

Auerbach, E., Mimesis. La representación de la realidad en al literatura occidental, Mèxic, F.C.E. 1996.

Beltran, Vicenç, Poesía española. II. Edad media: Lírica y cancioneros, Barcelona: Crítica 2002.

-----, Poética, poesía y sociedad en la lírica medieval (Verba Anexo 59), Universidade de Santiago de Compostela 2007.

------, La poesía oral en la Edad Media y Renacimiento: antropología y poética de la poesía tradicional, Kassel, Reichenberger , 2009

Bossong, Georg, Poesía en convivencia. Estudios sobre la lírica árabe, hebrea y romance en la España de las tres religiones, Gijón: Trea [Bibliotheca Arabo-Romanica et Islamica], 2010.

Carré, Antònia, Narrativa catalana medieval en versEditorial UOC 2007.

Chrétien de Troyes, El Cavaller del lleó, traducció de Meritxell Simó. Barcelona : Quaderns Crema, 2001.

-----, El conte del Graal, trad. Martí de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema 2000.

-----, El cavaller de la carreta, Valencia, Bromera 1998

Cirlot, Victoria, Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval, Siruela 2005.

Corriente, Federico, Poesía dialectal árabe y romance en Alandalús : cejeles y xarajat de muwassahat, Madrid, Gredos , 1998

Covarsí, Jaime, El Roman de Flamenca, Ediciones de la Universidad de Murcia 2010.

Dansas provenzali del XIII secolo. Appunti di genere ed edizione critica, ed. Anna Radaelli, Alinea, Florència, 2004

Di Girolamo, Costanzo (ed.), La letteratura romanza medievale, Bologna, Il Mulino, 1994.

Dragonetti, Roger. La téchnique poétique des trouvères dans la chanson cour­toise. Bruges 1960 (repr.: Ginebra: Slatkine).

Duby, Georges, El amor en la Edad Media y otros ensayos, Alianza editorial , 1990

Jaufré , Madrid : Gredos, 1996,  traductor: Fernando Gómez Redondo.

Jaufre, edició a cura de Charmaine Lee, Roma, Carocci, 2006 (Biblioteca medievale, 105).

Flamenca, ed. Roberta Manetti, Modena, Mucchi, 2009.

Flamenca, traducció pròleg i notes d’Anton Espadaler, , Barcelona, P.U.B. 2015.

Galmes de Fuentes, Álvaro, El amor cortés en la lírica árabe y en la lírica provenzal, Madrid: Cátedra 1996.

-----, La Épica romanica y la tradición árabe, Gredos Madrid , 2002.

García Gómez, Emilio, Las jarchas romances de la serie árabe en su marco, Barcelona, Seix Barral, 1975

García Gual, Carlos Lecturas y fantasías medievales, Madrid, Mondadori, 1990.

Gaunt, Simon; i Barbara Key, eds. The troubadours: An introduction. Cambridge: Cambridge University Press 1999.

Lavis, G. L’expréssion de l’affectivité dans la poésie lyrique française du Moyen Age (XIIe XIIIe s.): Etude sémantique et stylistique du réseau lexi­cal “joie” “dolor”. París: Les Belles Lettres 1972.

Lazar, Moshe. Amour courtois et “fin’ amors” dans la littérature du XIIe siè­cle. París: Klincksieck 1964.

Lazzerini, Lucia, Letteratura medievale in lingua d'oc, Modena, Muchi, 2001

Le Gentil, Pierre. La Chanson de Roland. Connaissance des Lettres. Pa­rís: Hatier 1967.

Martínez Pérez, A.-Palacios Bernal, C., El teatro de Adam de la Halle: Le Jeu de la Feuillée. Le Jeu de Robin et Marion, Universidad de Murcia, 1989

Martínez Romero, Tomàs, La literatura profana antiga i el Cançoner satírich valencià, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, (Biblioteca Milà i Fontanals 57), 160 pg. 2010.

Paterson, Linda, Nel mondo dei trovatori. Storia e cultura di una società medievale, pròleg d'Stefano Asperti, ed. Anna Radaelli, Roma, Viella, 2007

Riquer, Martín de, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995.

Riquer, Martín de & Riquer, Isabel de, La poesía de los trobadores, Madrid: Espasa Calpe 2002.

Rychner, Jean. La chanson de geste: Essai sur l'art épique des jon­gleurs. Ginebra: Droz 1955.

Rossell, Antoni, Literatura i música a l’Edat Mitjana: lírica. Barcelona, DINSIC 2004.

-----, Els Trobadors catalans, Barcelona, DINSIC 2006 (+ CD de música).

Tavani, Giuseppe ed., Castia-gilos e i testi lirici de Ramon Vidal de Besalú. Milano, Luni 1999.

Torres Asensio, Gloria, Los orígenes de la literatura artúrica, 2003.

Tristany i Isolda : Anònim medieval / versió de Pere Danès i Montserrat Morera, Barcelona: Biblioteca Hermes, 2005.

Tristán e Iseo / Béroul ; edición y traducción de Roberto Ruiz Capellán Madrid, Cátedra 2005.

Victorio, J. (dir.). L'Epopée. Typologie des Sources du Moyen Age Occi­den­tal , Turnhout: Brepols 1987.

Repertorio informatizzato dell’antica letteratura trobadorica e occitana

http://www.rialto.unina.it

 

Repertorio informatizzato dell’antica letteratura catalana

http://www.rialc.unina.it/

Base de datos da lírica profana galego-portuguesa:

www.cirp.es/prx2/lirica_profana.html

Narpan. Universitat de Girona

http://www.udg.edu/ilcc/narpan.htm

Lletra. Universitat Oberta de Catalunya

http://www.uoc.edu/lletra/index.html

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent