DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) LITERATURA CATALANA MEDIEVAL I Codi 12254112
Ensenyament
Grau de Llengua i Literatura Catalanes (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Quart Juny, Jul.
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
NAVAS FARRÉ, MARINA
Adreça electrònica marina.navas@urv.cat
Professors/es
NAVAS FARRÉ, MARINA
Web
Descripció general i informació rellevant Introducció a la literatura catalana dels segles medievals

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A7 Demostrar que coneix la història de la literatura en llengua catalana.
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT3 Resoldre problemes de forma crítica, creativa i innovadora en el seu àmbit d'estudi.
 CT4 Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A7 Coneix els orígens de la literatura catalana.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT3 Identificar la situació plantejada com un problema en l’àmbit de la disciplina i tenir la motivació per afrontar-lo.
Seguir un mètode sistemàtic per dividir el problema en parts, identificar les causes i aplicar els coneixements propis de la disciplina.
Dissenyar una solució nova utilitzant els recursos necessaris per afrontar el problema.
Incloure els aspectes concrets de la solució proposada en un model realista.
Reflexionar sobre el model proposat i ser capaç de trobar-hi limitacions i proposar millores.
 CT4 Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup.
Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment.
Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup.
Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. INTRODUCCIÓ A LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES 1.1 Jaume I i El llibre dels fets
1.1.1 Context històric – Jaume I el Conqueridor
1.1.2 Característiques i anàlisi de fragments
1.2 Crònica de Bernat Desclot
1.2.1 Context històric – Pere II el Gran
1.2.2 Característiques i anàlisi de fragments
1.3 Crònica de Ramon Muntaner
1.3.1 Context històric – de Pere II el Gran a Jaume II el Just
1.3.2 Característiques i anàlisi de fragments
1.3.3 La Faula de Guillem de Torroella
1.3.3.1 Context històric – La reannexió del Regne de Mallorca
1.3.3.2 Característiques i anàlisi de fragments
1.4 Crònica de Pere el Cerimoniós
1.4.1 Context històric – Pere III el Cerimoniós
1.4.2 Característiques i anàlisi de fragments
2. Lo somni de Bernat Metge 2.1 Context històric – Joan I el Caçador i Martí I l’Humà
2.2 Característiques i anàlisi de fragments
3. Viatge al Purgatori de Ramon de Perellós 3.1 Context històric
3.2 Característiques i anàlisi de fragments
4. Introducció a Ramon Llull 4.1 Context històric
4.2 Descripció del conjunt de l’obra
4.3 Característiques i anàlisi d’alguns fragments
5. La producció poètica d’Ausiàs March 5.1 Context històric
5.2 Descripció del conjunt de l’obra
5.3 Característiques i anàlisi d’alguns fragments
6. “Teatre”, espectacle, performance. L’Edat Mitjana i la teatralitat difusa.
7. La Teatralitat religiosa. La cerimònia de la Visitatio Sepulchri i el mercader d’ungüents: de la celebració a l’espectacle.
8. Teatre de Nadal. 8.1. De l’Ordo Prophetarum a l’Ordo Stellae.
8.2. De la Sibil•la Eritrea a la Sibil•la Tiburtina.
9. Manifestacions teatrals profanes. 9.1. Entreteniment i diversió en la societat medieval.
9.2. Condemna i rehabilitació del joglar.
10. La festa popular. 10.1. Llibertats de Desembre. Dignitats efímeres: Bisbetó i Reis de Rialles.
10.2. L’Asinorum Festa o festivitat de l’Ase. 10.3. L’Officium Lusorum i la Festa dels Folls.
11. El Drama de la Passió. 11.1. De la representació unitària (plaça) a la cíclica (església).
11.2. La ciutat en el temple: grans espectacles de les Catedrals.
12. La Dansa Macabra. 12.1. Orígens i context.
12.2. La irrupció de la Mort en l’espectacle medieval.
12.3. Coreografia i iconografia.
13. L’Assumpció 13.1. La Representació assumpcionista de Tarragona (1388)
13.2. El Misteri de la Seu de València (1425).
13.3. El Misteris de Lleida i Castelló (última dècada del s.XV).
14. La Festa o Misteri d’Elx. 14.1. Datació i context.
14.2. Llengua i formes mètriques.
14.3. Manuscrits.
14.4. Música.
14.5. Escenificació: Escenari horitzontal (cadafal i andador). Escenari vertical (cel i màquines aèries).
14.6. Argument i representació
15. El Teatre a la Cort de Germana de Foix i el Duc de Calàbria: La vesita de Joan Ferrandis d’Herédia.
16. La Comèdia de Santa Bàrbara de Francesc Vicent Garcia i el teatre hagiogràfic modern.
17. Francesc Fontanella i Joan Ramis.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
4 8 12
Sessió Magistral
A7
30 0 30
Resolució de problemes, exercicis
A7
CT3
CT4
10 42 52
Atenció personalitzada
3 0 3
Pràctiques de camp/sortides
A7
CT3
CT4
13 32 45
 
Proves de desenvolupament
A7
0 8 8
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Coneixements previs de l'alumnat, relacionar-los entre ells i amb els continguts de l'assignatura
Sessió Magistral Introduccions contextuals, històriques i biogràfiques dels autors i anàlisi de les obres més importants
Resolució de problemes, exercicis Lectura i comentaris de textos
Atenció personalitzada Atenció als dubtes dels estudiants presencialment en horari de despatx, per correu electrònic o mitjançant el Fòrum del Moodle.
Pràctiques de camp/sortides Sortida per determinar: ruta literària o visita a la sala de reserva de la Biblioteca de Catalunya

Atenció personalitzada
Descripció
Atenció als dubtes dels estudiants presencialment en horari de despatx, per correu electrònic o mitjançant el Fòrum del Moodle.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Resolució de problemes, exercicis
A7
CT3
CT4
Comentar i analitzar un text literari medieval 15%
Proves de desenvolupament
A7
Examen 65%
Altres  

Es valorarà l'assistència a classe, a les conferències i a la sortida acadèmica

20%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

A la segona convocatòria es mantindrà la mateixa estructura que en la primera.

Els estudiants que no hagin assistit a classe hauran de fer un treball complementari que tindrà un valor del 40%. Aquest treball s'haurà de concretar a l'inici del quadrimestre amb el professor.


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Història de la literatura catalana. Literatura medieval (I). Dels orígens al segle xiv (2013):dir. Lola Badia, Barcelona: Enciclopèdia catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona.

F.Massip & Lenke Kovács (2017), Història de les Arts Escèniques Catalanes. Vol. 1: La teatralitat medieval i la seva pervivència, Barcelona, Institut del Teatre-Universitat de Barcelona.

Panorama crític de la literatura catalana. Edat Mitjana. vol I. Dels inicis a principis del segle xv. vol.II. Edat Mitjana. Segle d’or (2010-11), dir. Albert Hauf, Barcelona: Vicens Vives.

Rubió i Balaguer, Jordi (1984): Història de la literatura catalana, I, Barcelona: PAM.

Riquer, Martí de (1964): Història de la Literatura Catalana, vols. 1-3, Barcelona: Ariel.

Soler, Albert (2003): Literatura Catalana Medieval. Un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos, Barcelona: editorial UOC-Pòrtic.

Turró, Jaume (2004): “La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia”, Mot so razo, 3.

Bibliografía complementària


2. Historiografia

Asperti, Stefano (1993): “La qüestió de les prosificacions en les crò­niques cata­lanes”, Antoni Ferrando i Lluís Bertomeu Messeguer (coord.), Actes del V Col×loqui In­ter­nacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant–Elx 9–14.IX.1991), Montse­rrat: Publi­cacions de l’Abadia, pp. 85-137.

Asperti, Stefano (1985): “El rei i la història. Propostes per a una nova lectura del Libre dels feyts de Jaume I”, Randa, 18, pp. 5-24.

Badia, Lola (1993): “Veritat i literatura a les cròniques medievals catalanes: Ramon Muntaner”, Tradició i modernitat als segles xiv i xv: estudis de cultura literària, ed. Lola Badia, Barcelona: PAM, pp. 19-38.

Cingolani, Stefano M.  (2007): La memòria dels reis. Les Quatre Grans Cròniques i la historiografia catalana des del segle x al xiv, Barcelona: Base-Enciclopèdia Catalana.

Cingolani, Stefano M.  (2006): Historiografia, propaganda i comunicació al segle xiii:Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Cingolani, Stefano M.  (2000): “Memòria i estratègies comunica­tives al «Llibre» del rei Jaume I”, Revista de Catalunya, 154, pp. 111-141.

Coll i Alentorn, M.  (1991): Historiografia, Barcelona: Curial Edicions-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Desclot, Bernat (2010): Llibre del rei en Pere, ed. Stefano Cingolani, Barcelona: Barcino.

Hauf, Albert (2004): “Les cròniques catalanes medievals: Notes entorn de la seva intencionali­tat”, Història de la historiografia catalana, ed. Albert Balcells, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 39-75.

Jaume I (1991): Llibre dels fets, ed. Josep M. Pujol, Barcelona: Teide. [Edició divulgativa fragmentària.]

Les quatre grans cròni­ques (1971): ed. Ferran Solde­vila, Barcelona: Edito­rial Selecta.

Les quatre grans cròniques: II: Crònica de Bernat Desclot (2008):revisada per Maria Teresa Ferrer i Mallol i Jordi Bruguera, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Pujol, Josep M. (2010): “El rei En Jaume i Maria F.: la construcció artística del relat oral interactiu”, El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura, ed. Carme Oriol i Emili Samper, Tarragona: Publicacions URV.

Pujol, Josep M. (2003): “Jaume I, Rex facetus: notes de filologia humorística”, Estudis Romànics, XXV, pp. 215-236.

Pujol, Josep M. (2001): “¿Cultura eclesiàstica o competència retòrica? El llatí, la Bíblia i el rei En Jaume”, Estudis Romànics, XXIII, pp. 147-172.

Pujol, Josep M. (1996): “The Llibre del rei En Jaume: a Matter of Style”, Historical Literature in Medieval Iberia, ed. A. Deyermond, Londres: DHS-Queen Mary&Westfield College, pp. 35-65.

Vinas, Agnès i Robert (2008): El Llibre dels Fets de Jaume el Conqueridor, versió al català modern de Josep M. Pujol, Palma de Mallorca: ed. Moll.

Vinas, Agnès i Robert (2007): La conquesta de Mallorca. Textos i documents. Modernització del Llibre dels Fets de Josep M. Pujol, regularització cròniques Desclot i Muntaner de Marina Navàs, Palma de Mallorca: ed. Moll.


3. Ramon Llull

Badia, Lola (1991): Teoria i pràctica de la literatura en Ramon Llull, Barcelona: Quaderns Crema.

Bonillo, Xavier (2008): Literatura al “Llibre de Meravelles” de Ramon Llull, Barcelona: UOC.

Bonner, Anthony (2012): L’Art i la lògica de Ramon Llull. Manual d’ús. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Bonner, Anthony (1989): Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316), Palma de Mallorca: Edicions Moll, 2 vols.

Bonner, A. & Badia, L. (1988): Ramon Llull: vida, pensament i obra literària,Barcelona: Empúries.

Hillgarth, J.N. (1998): Ramon Llull i el naixement del lul·lisme, Barcelona: Curial-PAM.

Llull, Ramon (2011): Llibre de meravelles I, dir. Lola Badia, Xavier Bonillo, Eugènia Gisbert i Montserrat Lluch, Palma: Patronat Ramon Llull, NEORL.

Llull, Ramon (2012): Hores de Nostra Dona Santa Maria. Desconhort de Nostra Dona,  Palma-Barcelona: Patronat Ramon Llull-PAM, NEORL.

Llull, Ramon (2009): Romanç d’Evast e Blaquerna, ed. Joan Santanach i Albert Soler, Palma-Barcelona: Patronat Ramon Llull-PAM, NEORL.

Llull, Ramon (2009): Llibre de contemplació, ed. Josep E. Rubio, Barcelona: Barcino.

Llull, Ramon (1988): Llibre de l’orde de cavalleria, ed. Soler Albert, Barcelona: Barcino.

Llull, Ramon (1992): Pàgines pedagògiques, ed. Lola Badia i Albert Soler, Barcelona: Eumo Editorial, Diputació de Barcelona.

Pring-Mill, R. (1991): Estudis sobre Ramon Llull (1956-1978), Barcelona: Curial-PAM.

Pring-Mill, R. (1961): El microcosmos lul·lià, Palma: Moll.

Soler, Albert (2007): “El Llibre d’Evast e Blaquerna de Ramon Llull”, De Ramon Llull a T. S. Eliot: grans obres literàries del cristianisme, ed. Antoni Blanch, Barcelona: Proa, pp. 41-68.


4.  Literatura a la cort de Joan I

Badia, Lola (2003): Tres contes meravellosos del segle xiv, edició i comentaris, Barcelona: Quaderns Crema.

Badia, Lola (1991/92): “Bernat Metge i els «auctores»: Del material de construcció al producte elaborat”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 43, pp. 25-40.

Badia, Lola (1988): De Bernat Metge a Joan Roís de Corella: Estu­dis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Barce­lona: Quaderns Crema.

Badia, Lola (1983): Poesia catalana del segle xiv: Estudi i edició del “Canço­neret de Ripoll”, Barcelona: Quaderns Crema.

Bohigas, Pere & Vidal Alcover, Jaume, eds. (1986): La Faula, Tarragona: Tàrraco.

Butinyà, Júlia (1993): “De Metge a Petrarca pasando por Boccaccio”, Epos, 9, pp. 217–231.

Cabré, Miriam; Sadurní Martí i Marina Navàs (2009): "Geografia i història de la poesia occitanocatalana del segle XIV", Traslatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500), ed. L. Badia, Ll. Cabré i A. Alberni, Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, pp. 349-376.

Cingolani, Stefano M. (1999): “Lo somni de Bernat Metge: Prolegòmens per a una nova edició”. Llengua & Literatura 10, pp. 245–278.

Cingolani, Stefano M. (2002): El somni d´una cultura: «Lo somni» de Bernat Metge, Barcelona, Quaderns Crema.

Fleming, J. (1982): “The major source of Bernat Metge’s «Libre de Fortuna e Pru­dència»”. Journal of Hispanic Philology, 7, pp. 5–13.

Fourteenth-Century Classicism: Petrarch and Bernat Metge, ed. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu i Jill Kraye,  Warburg: Warburg Institute Colloquia.

Metge, Bernat (2012): El somni, versió d’Alba Dedeu, Barcelona: Barcino.

Metge, Bernat (2010): Llibre de Fortuna i Prudència,ed. Lluís Cabré, Barcelona: Barcino.

Metge, Bernat (2006): Lo somni, ed. Stefano M. Cingolani. Barcelona: Editorial Barcino.

Metge, Bernat (1999): Lo somni, ed. Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema.

Pacheco, Arseni, ed. (1983): Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV, Barcelona: Edicions 62.

Pacheco, Arseni (1982): "Notes per a l´estudi de la narrativa catalana en vers dels segles XIV i XV", Actes del Segon Col·loqui d´Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona: PAM, pp. 151-162.

Pacheco, Arseni (1973): “Viatge del vescomte Ramon de Perellós i de Roda fet al Purgatori anomenat de Sant Patrici”, A. Pacheco: Viatges a l’altre món, Barcelona: Edicions 62.

Renedo, Xavier (1994): “L’heretge i l’epicuri a «Lo Somni» de Bernat Metge”, Intel·lectuals i escriptors a la baixa edat mitjana, coord. Lola Badia i Albert Soler Barcelona: Curial Edicions-PAM, pp. 109–127.

Rico, Francisco (1983). "Petrarca y el "humanismo catalán", Actes del 6è Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM.

Riquer, Martín de, ed. (1959): Bernat Metge, Obras, Barcelona.


5. Teatre Medieval i modern.

* aa.dd. (1996), Formes teatrals de la tradició medieval, Barcelona, Institut del Teatre.

* aa.dd. (1999), El teatre popular a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Institut del Teatre.

* Higini Anglès (1988 [1935]), La Música a Catalunya fins al segle XIII, Barcelona, Biblioteca de Catalunya.

* Eva Castro ed. (1997), Teatro medieval. El drama litúrgico, Barcelona, Crítica.

* Richard  Donovan (1958), The Liturgical Drama in Medieval Spain, Toronto: IPMS.

* Francesc Massip (1984), Teatre religiós medieval als PPCC, Barcelona, Edicions 62,.

-------- (1991), La Festa d’Elx i els misteris medievals europeus, Alacant, Diputació / Ajuntament d’Elx: Colección Patrimonio.

------ (1992), El Teatro Medieval, Barcelona, Montesinos.

------ (2003), La monarquía en escena, Madrid.

------ (2007), Història del Teatre Català, 1: Dels orígens a 1800, Tarragona, Arola editors.

------ (2010), A cos de rei. Festa cívica i espectacle del poder reial a la Corona d’Aragó, Valls, Cossetània.

------ ed. (2014), Repensar el sombrío Medioevo. Nuevas perspectivas para el estudio de la cultura medieval y de la temprana Edad Moderna // Those Dark Ages Revisited.  New Perspectives for the Study of Medieval and Early Modern Culture, Kassel, Reichenberger.

* F.Massip & Lenke Kovács (2004), El baile: conjuro ante la muerte. Presencia de lo macabro en la danza y la fiesta popular, Ciudad Real, cioff-inaem.

* F.Massip & Lenke Kovács (2017), Història de les Arts Escèniques Catalanes. Vol. 1: La teatralitat medieval i la seva pervivència, Barcelona, Institut del Teatre-Universitat de Barcelona.

* Miguel Ángel Pérez Priego ed. (2009), Teatro Medieval, Madrid, Cátedra.

------------------------------ (1994-1995), Teatre català antic, 3 vols., a cura de F.Massip-P.Vila, Barcelona, Curial - Institut del Teatre.

* A.Rossich/A.Serrà/P.Valsalobre eds. (2001), El teatre català dels orígens al segle XVIII, Kassel, Ed.Reichenberger.

* Josep-Lluís Sirera ed. (2008), Estudios sobre teatro medieval, València, Publicacions de la Universitat de València.

 

Textos (ordre cronològic):

* El Misteri d’Elx- Misterio de Elche (2010), edició a cura de Maricarmen Gómez Muntané & Francesc Massip , València, Tirant lo Blanch.

* Teatre Bíblic (1976), ed. a cura de Ferran Huerta, Barcelona, Barcino (ENC, 109-110).

* Teatre Hagiogràfic (1957), ed. de Josep Romeu i Figueras Barcelona, Barcino.

* Teatre profà (1962), ed. de Josep Romeu i Figueras, Barcelona, Barcino.

* Joan Ferrandis d’Herédia, La vesita, ed. a cura de F.Massip, Salamanca, SEMYR.

* Francesc Vicenç Garcia: Comèdia de Santa Bàrbara (a cura d'Àngels i Francesc Massip). Edicions Universitàries, Barna, 1987.

* Francesc Fontanella: Tragicomèdia pastoral d'Amor, Firmesa i Porfia. Lo Desengany (estudi crític i edició a cura de Maria Mercè Miró), "Col·lecció Estudis, 3", Institut del Teatre,Barcelona 1988.

* Joan Ramis i Ramis, Lucrècia o Roma lliure, ed. acura de Jaume Gomila Saura, Barcelona, Proa 2004.

* -------------, Arminda, a cura de Vicent de Melchor i Pep Valsalobre (Philologica sèrie Textos, 2), Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la, 2006.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent