|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A6 |
Demostrar que coneix l'evolució del llatí a les llengües romàniques i l'origen de les literatures romàniques. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | CT4 |
Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa. |
| | CT5 |
Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A6 |
Coneix la metodologia lingüística aplicada a les llengües romàniques.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | CT4 |
Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup.
Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment.
Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup.
Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes.
| | | CT5 |
Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques.
Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu.
Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral.
Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori.
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
1. Què és la Gramàtica Històrica
2. Fonètica
3. Morfològic nominal
4. Morfologia verbal
5. Lexicologia
6. Semàntica |
1.1. Sicronia i diacronia
1.2. El canvi lingüístic
1.3. L'etimologia
2.1. Vocalisme tònic
2.1. Vocalisme àton
2.3. Consonants inicials
2.4. Consonants intervocàliques
2.5. Consonants finals
2.6. Fenòmens fonètics
3.1. Els casos, el nombre, el gènere
3.2. Comparatiu i superlatiu
3.3. Numerals
3.4. Pronoms personals
3.5. Article determinat
3.7. Demostratius
3.8. Relaatius i interrogatius
3.9. Indefinits
3.10.Preposicions, adverbis, conjuncions
4.1. Temps impersonals
4.2. Present d'indicatiu i de subjuntiu
4.3. Imperfet d'indicatiu i de subjuntiu
4.4. Pretèrit perfet
4.5. Imperatiu
4.6. Futur i condicional
4.7. Formes incoatives
4.8. Verbs irregulars
5.1. Mots patrimonials
5.2. Cultismes i semicultismes
5.3. Interferències manlleus
5.4. El diminutiu
5.5. Tabús i eufemismes
5.6. Derivació i composició
6.1. Canvis de significat
6.2. Etimologia popular
6.3. Analogia
6.4. Ultracorrecció
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
3 |
0 |
3 |
| Atenció personalitzada |
|
27 |
0 |
27 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura
Exposició dels continguts teòrics de l'assignatura
Exposició oral per part de l'alumnat dels exercicis pràctics
Comentari dels coneixements adquirits de les matèries que es consideren bàsiques per entendre adequadament aquesta assignatura
Treballs realitzats fora de l'aula
Comentari dels exercicis pràctics realitzats fora de l'aula
|
| Atenció personalitzada |
Totes les tipologies assenyalades requereixen una atenció personalitzada. La resolució de dubtes no es refereix exclusivament als que sorgeixin a partir dels exercicis pràctics, sinó també dels que es derivin de les sessions magistrals. També les exposicions a l'aula han d'anar acompanyades de consultes periòdiques al professor. |
|
Descripció |
|
Totes les tipologies assenyalades requereixen una atenció personalitzada. La resolució de dubtes no es refereix exclusivament als que sorgeixin a partir dels exercicis pràctics, sinó també dels que es derivin de les sessions magistrals. També les exposicions a l'aula han d'anar a companyades de consultes periòdiques al professor. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Activitats Introductòries |
|
EXERCICIS PRÀCTICS |
70 |
| Atenció personalitzada |
|
EXERCICIS PRÀCTICS |
30 |
| Altres |
|
Resoldre l'evolució fonètica 'ètims llatins i comentari filològic de textos antics. Exercecis sobre l'evolució fonètica de mots des del llatí fins a l català. Comentaris filològics de textos catalans antics. Lectura de bibliografia sobre la matèria. |
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
Gramàtica històrica catalana. MOLL, F. B. (2006): Universitat de València.
Gramàtica històrica catalana. BADIA I MARGARIT, A. M. (1984): Ed. Tres i Quatre.
Del llatí al català. Morfologia verbal històrica. PÉRZ SALDANYA, M. (1998): Universitat de València
Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (10 volums). COROMIES, J. (1983-2001): Curials Eds.
Lleures i converses d'un filòleg. COROMINES, J. (1974): Club Editor.
El lèxic català dins la Romània. COLON, G. (1993): Universitat de València.
Estudis de gramàtica històrica. GULSOY, J. (1993): Institut Universitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Gramàtaica històrica. Problemes i mètodes. MARTÍ, J. (1990): Universitat de València.
Lingüística histórica. BYNON, T. (1981): Ed. Gredos.
Diàleg sobre la meravellosa història dels nostres mots. BASTARDAS, J. (1996): Eds. 62. La llengua catalana mil anys enrere. BASTARDAS, J. (1995): Ed. Curial |
| Complementària |
|
Diccionari Català-Valencià-Balear. ALCOVER. A. M.; MOLL F. B. (1926-1968) Ed. Moll
Diccionari etimològic. BRUGUERA, J. (1996): Enciclopèdia Catalana.
Diccionari etimològic manual. MORAN, J.; RABELLA, A. A. (1999): Eds. 62.
Economía de los cambios fonéticos. MARTINET, A. ()1974: Ed. Gredos.
Entre dos llenguatges 2. COROMINES, J. (1976): Curial Eds.
Estudis sobre la fonologia del català preliterari. RASICO Ph. (1982): Curial Eds. / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Elcatalà antic. RASICO, Ph. (2006): CCG Edicions.
L'étymologie. BRUCKER, Ch. (1988): Presses Universitaires de France.
Sincronía, diacronía e historia. COSERIU, E. (1978): Ed. Gredos
El cambio en las lenguas: ¿progreso o decadencia? AITCHSON, J. (1993): Ed. Ariel
Etimología. MALKIEL, Y. (1996): Ed. Cátedra.
Història de la llengua catalana. FERRANDO, A.; NICOLÀS, M. (2011): Ed. UOC. Aproximació a la història de la llengua catalana. SANCHS GUARNER, M. (1980): Ed. Salvat. Història de la llengua catalana 1. Dels inicis fins al segle XV. NADAL, J. M. ; PRATS, M. (1982): Eds. 62 Història de la llengua catalana 2. El segle XV. NADAL, J. M. ; PRATS, M. (1996): Eds. 62 |
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| LLATÍ/12254115 | | LINGÜÍSTICA ROMÀNICA/12254113 | | EL LLEGAT CLÀSSIC/12254114 | | COMUNICACIÓ ORAL EN CATALÀ/12254116 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|