Per a superar la 2a convocatòria cal fer exactament el mateix que a la 1a convocatòria.

Recursos, materials i bibliografia complementària

1. LaBase de Dades de l’Observatori de Neologia (BOBNEO) de l’IULA de la UPF

Elprincipal recurs per a l’estudi de la formació de paraules (neologia) en elcatalà d’avui és la BOBNEO. La BOBNEO, base de dades de l’Observatori deNeologia (OBNEO) de l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la UniversitatPompeu Fabra és una base de dades de neologia lèxica. No és pròpiament uncorpus, perquè no és un conjunt de textos, sinó que més aviat s’acostaria a unrecurs lexicogràfic: és una base de dades (conté fitxes de neologismes).

ElBOBNEO és una base de dades de neologismes lèxics procedents dels mitjans decomunicació, escrits i orals, en català i en castellà, recollits des del 1992.S’hi pot accedir en línia.

Lapremsa és un dels àmbits en què es detecta de manera clara la vitalitatneològica de les llengües. Cada dia apareixen paraules noves —neologismes— endiaris i revistes. L’OBNEO ha desenvolupat un programa que processa diaris enlínia i en buida les unitats que són candidats a ser considerats neologismes.El corpus del BOBNEO, doncs, seria la premsa en versió electrònica que elprograma explora. El programa crea una fitxa per a cada unitat, que deprés hade ser revisada i analitzada per un lingüista per veure si la unitat pot sercatalogada com a neologisme, d’acord amb uns protocols i uns criteris fixatspee l’OBNEO.

L’Observatoride Neologia ha anat publicant el resultat de recerques sistemàtiquesrealitzades a partir de l’anàlisi dels materials del BOBNEO. Cal destacar-neels següents:

Cabré, M. Teresa; Rosa Estopà(eds.) (2009): Les paraules noves.Criteris per detectar i mesurar els neologismes,Vic/Barcelona, EumoEditorial / Universitat Pompeu Fabra.

Freixa, Judit; Elisenda Bernal; M. TeresaCabré (eds.) (2015): Laneologia lèxica catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Conjuntd’estudis sobre els diferents procediments neològics (sufixació, prefixació,composició culta, etc.) i recull de neologismes (materials dels anys2007-2009).

Freixa, Judit (2015): «Reagrupamiento lexicográfico de neologismos frecuentes»,dins ElisendaBernal i Sergi Torner (eds.), Relaciones morfológicas y diccionario, La Corunya, Universidade daCoruña[Anexos de Revista de Lexicografía, 36],pp. 95-112.

Examen i avaluació dels criteris que hande conduir a incloure els neologismes al diccionari normatiu.

Observatori de Neologia (1998): Diccionari de paraules noves,Barcelona, Universitat Pompeu Fabra / Enciclopèdia Catalana.

Recull 1.028 neologismes de la premsacatalana apareguts entre els anys 1989 i 1996. Amb definició dels neologismes.

Observatori de Neologia (2004): Llengua catalana i neologia,Barcelona, Meteora.

Conjunt d’estudis sobre els diferents procedimentsneològics (sufixació, prefixació, composició culta, etc.) i recull deneologismes.

Observatori de Neologia (2004): Metodologiadel treball en neologia: criteris, materials i processos. Barcelona:Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

2.El projecte NEOXOC

Elprojecte de recerca anomenat NEOXOC tenia com a objectiu estudiar la variacióterritorial en la neologia de la premsa escrita arreu de tot el dominilingüístic català: inquirir si hi ha procediments més característics d’unadeterminada àrea geogràfica, si hi ha classes de neologismes específics, si hiha àrees més neològiques, etc. El projecte es va centrar en l'estàndard escrit;en concret, en el buidatge de textos de premsa editada des de territorisrepresentatius de les cinc varietats geolectals del català que la SeccióFilològica de l'Institut d'Estudis Catalans considera com a bàsiques en elsestudis sobre l'estàndard: baleàric, català septentrional, valencià,nord-occidental i català central.

En el projectede recerca hi va haver implicada una xarxa d’observatorisde neologia formada per grups d’investigació de vuit universitats catalanes: laUniversitat d’Alacant (coord.: Josep Martines), la Universitat d’Andorra(coord.: Carolina Bastida), la Universitat de Girona (coord.: Andreu Pulido),la Universitat de les Illes Balears (coord.: Ramon Bassa i Rosa Calafat), laUniversitat de Perpinyà (coord.: Miquela Valls i Joan Peytaví), la Universitatde Lleida (coord.: Imma Creus i Joan Julià-Munné), la Universitat Pompeu Fabra(coord.: Ona Domènech i Rosa Estopà) i la Universitat Rovira i Virgili (coord.:Jordi Ginebra i Xavier Rull). Cada un dels observatoris ?que s’anomenen nodes? es va ocupar del buidatgesistemàtic de la premsa del seu territori. El projecte va ser coordinat per M.Teresa Cabré i Castellví, i va comptar amb el finançament de l’Institutd’Estudis Catalans. El mètode i protocols de treball seguits van ser els del’OBNEO.

La tascarealitzada va consistir en el buidatge i anàlisi dels neologismes de la premsadels anys 2008, 2009 i 2010. L’estudi detallat que ha resultat d’aquestaanàlisi s’ha publicat recentment, en el llibre següent:

Cabré, Teresa; Ona Domènech;Rosa Estopà (eds.) (2014): Motsnous en català / New words in Catalan. Una panoràmica geolectal / Adiatopic view, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company.

Altres publicacionsrelacionades amb els resultats del projecte:

Domènech, Ona i Rosa Estopà (2011): «Laneologia per sufixació: anàlisi contrastiva entre varietats diatòpiques de lallengua catalana», Caplletra, núm. 51 (tardor 2011), pp. 9-33.

Ginebra, Jordi i Xavier Rull (2013): «Creació lèxica enla premsa del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre», dins Jornades de la SeccióFilològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Reus. Homenatge a Ramon Amigó iAnglès (20 i 21 d’abril de 2012), Barcelona/Reus, Institut d’EstudisCatalans / Fundació Privada Reddis, pp. 73-86.

Accés en línia:http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=botiga&subModuleName=&idCatalogacio=20008

3. Diccionaris que contenen dades i materials per a l’estudi de lamorfologia

Els principals diccionaris catalans sónels següents.

1. DIEC2= Institut d’Estudis Catalans: Diccionari de la llengua catalana, 2aedició, Barcelona, Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana, 2007. Accés en línia:http://dlc.iec.cat/

El nom DIEC2prové del fet que, anteriorment, el 1995, l’Institut d’Estudis Catalans haviapublicat una primera edició del diccionari, que es coneix com a DIEC1:

Institutd’EstudisCatalans (1995): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona / Palma / València, Edicions 3 i 4/ Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana / Moll / Publicacions de l’Abadia deMontserrat.

El DIEC2 és l’actualdiccionari normatiu oficial de la llengua catalana.

2. DCVB= Alcover, Antoni M.; Francesc de Borja Moll: Diccionaricatalà-valencià-balear, 10 vols., Palma de Mallorca, Editorial Moll,1926-1962. Accés en línia: http://dcvb.iecat.net/

És el gran diccionari de la llengua històrica. Unaobra sense precedents en la filologia romànica.

3. DECat = Coromines, Joan (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de lallengua catalana, 10 vols., Barcelona, Curial / «La Caixa”, 1980-2001.

És l’obra d’un dels grans romanistes del segle xx. És un diccionari etimològic, peròconté molta informació sobre la història dels mots. Per tant, també es potconsiderar un diccionari històric.

4.GDLC = Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona,Enciclopèdia Catalana, 1998.

Accés en línia:http://www.enciclopedia.cat/

És un diccionari general, bàsicamentnormatiu, que també inclou terminologia tècnica i altres materials no presentsal DIEC2. Conté informació etimològica.

Cal distingir el diccionari del’Enciclopèdia Catalana, que és l’obra a la qual ens referim ara (aquí«Enciclopèdia Catalana» és el nom de l’editorial), de la Gran enciclopèdiacatalana, que és una enciclopèdia que també publica l’editorialEnciclopèdia Catalana.

5. GD62 = Lluís López del Castillo (director), Gran diccionari 62 de la llengua catalana,Barcelona, Edicions 62, 2000.

És el grandiccionari d’ús de la llengua catalana, que recull paraules habituals en catalàque no trobem al DIEC2 ni al GDLC.

Altresdiccionaris catalans pera l’estudi de la morfologia flexiva i lèxica i de la formació de mots:

Bruguera, Jordi (2006): Diccionari de la formació de mots, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Cal llegir-ne, però, la ressenya a DavidPaloma, 50 obresde llengua del segle xxi.Ressenyes i propostes de recerca, Bellaterra, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma deBarcelona, 2010, pp. 35-36.

Acadèmia Valenciana de la Llengua: Diccionari normatiu valencià.

És l’obra de referència lexicogràfica del’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Només accessible en línia.

Lacreu,Josep (dir.) (1995): Diccionari valencià,Valencia, Generalitat Valenciana / Institut Interuniversitari de FilologiaValenciana / Edicions Bromera.

Lópezdel Castillo,Lluís (2002): Diccionari de formació de paraules, Barcelona, Edicions62.

Ressenya de Teresa Cabré a Estudis Romànics, núm. 26 (2004), pp. 362-366.

Mascaró, Joan i Joaquim Rafel (1990): Diccionari català invers amb informaciómorfològica, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Mestres, Josep M.; Josefina Guillén (2001): Diccionari d’abreviacions, 2a edició, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Rafel,Joaquim (director) (1996-1998): Diccionaride freqüències,3vols,Barcelona, Institutd’Estudis Catalans.

Obra que sistematitza les dades delCTILC quant a freqüències.

Riera-Eures,Manel i Margarida Sanjaume (2002):Diccionari d’onomatopeies i mots decreació expressiva, Barcelona, Edicions 62.

4. Estudis sobre morfologia flexiva i apreciativa

Creus, Imma(2002): «La morfologia verbal nord-occidental: dades per al tractament cronolectalde l’imperfet d’indicatiu», Estudis deLlengua i Literatura Catalanes, vol. xlv[= Miscel·lània Joan Veny, 1], pp.33-66.

Lloret, Maria-Rosa (1996a): «El tractament de lesformes nominals ‘invariables’ quant a nombre», Caplletra, núm. 19(tardor 1995), pp. 215-227.

—(1996b): «Els diminutius i les marques de gènere», dins Estudis delingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, vol. 3,Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona /Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 63-76.

—(1998): «Sobre l’estructura morfològica dels noms en català i en castellà»,dins Giovanni Ruffino (ed.), Atti del xxiCongresso Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza, vol. 2,Tübingen, Niemeyer, pp. 557-566.

—(2013): «Diferències en les terminacions flexives dels elements nominal», dins EsteveClua i Maria-Rosa Lloret (eds.), Qüestions de morfologia flexiva i lèxicadel català. Volum d’homenatge a Joaquim Viaplana, Alacant, InstitutInteruniversitari de Filologia Valenciana, pp. 245-278.

— (2015): «La sufixació apreciativa del català:creacions lèxiques i implicacions morfològiques», Caplletra, núm. 58(primavera 2015), pp. 55-89.

Lloret, Maria-Rosa i Joaquim Viaplana (1992): «Les vocals finals dels elements nominalsen català», dins Antoni Ferrando i Albert G. Hauf (ed.), Miscel·lània JoanFuster, vol. 5, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp.419-445.

— (1997):«Variació, fonologia i morfologia», dins Maria-Rosa Lloret, Emili Boix, MercèLorente, Lluís Payrató i M. Pilar Perea (eds.), Anàlisi de la variació lingüística. Actes de la 2a Jornada sobre laVariació Lingüística i del 3r Col·loqui Lingüístic de la Universitat deBarcelona (CLUB-3), Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias,pp. 93-120.

—(1997): «On the morphological category of gender in Catalan and in Spanish»,dins Wolfgang U. Dressler, Martin Prinzhorn i John R. Rennison (ed.), Advancesin Morphology, Berlin / New York, Mouton de Gruyter, pp. 171-188.

—(1998): «El binarismo del género gramatical en castellano y en catalán», Verba,núm. 25, pp. 71-91.

Mascaró, Joan (1985): «Catalan nominal markersand vowel insertion», Working Papers in Linguistics (CornellUniversity), vol. 7, pp. 162-175.

Solé i Oltra, Xavier (1994): «L’oposició de lesàtones finals e/a en els elements nominals del catalànord-occidental», tesina de llicenciatura, Universitat Pompeu Fabra.

Viaplana, Joaquim (1991): «Sobre la flexiónominal en català», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol.23 [= Miscel·lània Jordi Carbonell, 2], pp. 235-264.

— (2011):«Les classes flexives i la flexió nominal en català», dins Maria-Rosa Lloret iClàudia Pons (ed.), Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia delcatalà. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler, Alacant, InstitutInteruniversitari de Filologia Valenciana, pp. 543-568.

5. Estudis sobre morfologia lèxica i formació de mots (exclososels recollits a 1. i 2.)

Badia i Margarit, Antoni M. (1991): «Els “nomina actionis” dins el Diccionari general de Pompeu Fabra.Situació i suggeriments», dins Estudis dellengua i literatura. Homenatge a Josep Roca-Pons, Barcelona/Indiana, Publicacionsde l’Abadia de Montserrat / Indiana University, pp. 23-42.

Baià, M. Rosa, ElisendaBernal i M. Teresa Cabré(2000): «La sufixació nominal amb -adaen català», dins Actes du XXIIe CongrèsInternational de Linguistique et de Philologie Romanes, vol. iv, Tübingen, Niemeyer, pp. 85-91.

Barri,Montserrat (1999): Aportació a l’estudidels gal·licismes del català, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Bernal, Elisenda (2000):«Els sufixos verbalitzadors del català.Descripció sintacticosemàntica», tesi doctoral, Institut Universitari deLingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

? (2005): «El sufijo catalán -ejary la norma: un sospechoso habitual», dins Carsten Sinner (ed.), Norm und Normkonflikte in der Romania,Munic, Peniope, pp. 131-144.

? (2007): «Formació de verbs, variantsmorfològiques i neologismes: entre lagenuïnitat i el calc», dins Mercè Lorente, Rosa Estopà, Judit Freixa, Jaume Martí i Carles Tebé (eds.),Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré Castellví, vol. ii,Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, pp. 197-207.

— (2008): «Els prefixosverbalitzadors a- i en-: elementsper a un diccionari morfològic digital», dins Dolores Azorín Fernández (ed.), Eldiccionario como puente entre las lenguas y culturas del mundo: Actas del IICongreso Internacional de Lexicografía Hispánica, Alacant, BibliotecaVirtual Miguel de Cervantes, pp. 299-307.

— (2010): «Nuevos prefijos: implicacionespara la morfología y la lexicografía», dins Maria Iliescu, HeidiSiller-Runggaldier i Paul Danler (eds.), Actes du XXV Congrès Internationalde Linguistique et Philologie Romanes, Berlín, Walter de Gruyter, vol. vii, pp. 361- 373.

— (2012):«Catalan compounds», Probus, vol. 24, núm. 1 (juny 2012), pp. 5-27.

Bernal, Elisenda; Carsten Sinner (2006): «L’expressió de la causativitat en català i la desapariciódel prefix a-», dins VII Congrés de Lingüística General :actes, del 18 al 21 d'abril de 2006, Barcelona, Universitat deBarcelona.

Bruguera, Jordi (1995): Història del lèxic català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

— (2001): «Sufixos fòssils en català», Estudisde Llengua i Literatura Catalanes, vol. xlii,Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 333-372.

Cabré ,M. Teresa (1985): «La competència lèxica», Com,núm. 7, pp. 30-33.

— (1986): «La nominalització de radicals adjectius.Aspectes de lexicologia descriptiva», Estudisde Llengua i Literatura Catalanes, vol. xii,Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 123-154.

— (1992): «Qüestions de lexicologia: a propòsit delsnoms de cop», dins Miscel·lània SanchisGuarner I, Barcelona/València, Publicacions de l’Abadia de Montserrat /Universitat de València, pp. 337-354.

— (1994a): Al’entorn de la paraula (I). Lexicologia general, València, Publicacions dela Universitat de València.

—(1994b): A l’entorn de la paraula(II). Lexicologia catalana, València, Publicacions de la Universitat deValència.

—(2000): «La neologia com a mesura de la vitalitat de les llengües», dins M.Teresa Cabré, Judit Freixa iElisabet Solé (eds.), La neologia en eltombant de segle, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada(Universitat Pompeu Fabra), pp. 85-108.

—(2004): «La importància de la neologia per al desenvolupament sostenible de lallengua catalana», dins Observatori (ed.) (2004), Llengua catalana ineologia, Barcelona,Meteora, pp. 17-45.

Cabré, M. Teresa, Ona Domènech, Rosa Estopà, Judit Freixa,Mercè Lorente (eds.) (2010): Actesdel I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques,Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

Cabré, M. Teresa, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.) (2000): La neologia en el tombant de segle, Barcelona, InstitutUniversitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra).

Cabré, M. Teresa, Judit Freixa iElisabet Solé (2001): «Anàlisicontrastiva de la innovació lèxica en català i en castellà», Caplletra, núm. 30, pp. 199-212.

Cabré, M. Teresa, Judit Freixa iElisabet Solé (eds.) (2002): Lèxic i neologia, Barcelona, Observatoride Neologia (Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UniversitatPompeu Fabra).

Caplletra = Volum monogràficsobre neologia, coordinat per Teresa Cabré: núm. 59 (tardor 2015).

Casanova,Emili (1984): «Sobre la moció del sufix -iste/-ista»,Boletín de la Sociedad Castellonense deCultura, vol. ix, pp. 259-267.

Estopà, Rosa (2010): «La composició patrimonial en català perd representativitat.Estudi d’un corpus de neologismes de premsa i de ràdio», Estudis Romànics, vol. 32, pp. 125-147.

— (2011): «Neologisms at the boundaries ofprefixation, composition and syntagmatic composition in catalan: controversialand open questions», Organon, núm. 25 (50), pp.275-291.

Fargas, Xavier i David Paloma(2005): «Els mitjans de comunicació en català i la naturalització del sufix -ing en la formació de mots», Els Marges, núm. 75, pp. 87-98.

Feliu, Judit, Yanik Garcia i IsabelObradós (2002): «Aspectes de composició:neologismes nom-nom», dins M. Teresa Cabré, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.),Lèxic i neologia, Barcelona, Observatoride Neologia (Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UniversitatPompeu Fabra), pp. 217-224.

Feliu, Judit, Sergi Ramírez i ÒscarTalamino (2000): «El formant ciber-: funcionament i distribució»,dins Cabré, Freixa i Solé (eds.) (2000), pp. 183-192.

Freixa, Judit (2009): «La interferència en la innovació lèxica del català:anàlisi dels neologismes amb ciber- ihomo-»,Revista de Llengua i Dret, núm. 51, pp. 259-281.

Ginebra, Jordi (2011): «Un cas de neologia lèxica i sintàctica: els verbs formatsamb el prefix auto-», dins Maria-RosaLloret i Clàudia Pons (eds.), Novesaproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d’homenatge aMax W. Wheeler, Alacant, Institut Interuniversitari de FilologiaValenciana, pp. 217-242.

— (2015): «Neologia i gramàtica: entre el neologismelèxic i el neologisme sintàctic», Caplletra, núm. 59 (tardor 2015), pp.137-157.

Ginebra,Jordi i Roser Llagostera (2010):«Tendències en el règim sintàctic dels neologismes verbals: anàlisi contrastivacatalà-castellà», dins Imma Creus, Maite Puig i Joan R. Veny (eds.), Actesdel Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009, Barcelona, Publicacions del’Abadia de Montserrat, vol. i,pp. 461-474.

Ginebra, Jordi i Xavier Rull (2010): «Tendències en el règimsintàctic dels neologismes verbals: una aproximació», dins M. Teresa Cabré, OnaDomènech, Rosa Estopà, Judit Freixa, Mercè Lorente (eds.), Actes del ICongrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques, Barcelona,Institut Universitari de Lingüística Aplicada, pp. 377-390.

Gràcia, Lluïsa (1995): Morfologialèxica. L’herència de l’estructura argumental, València, Universitat deValència.

Grossmann, Maria (1986): «Anàlisi dels compostos catalans tipus somiatruites», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol XII, pp. 155-169.

— (1998): «Més sobre la formació dels nomina agentis, instrumenti i loci encatalà», Estudis de llengua i literaturaen honor de Joan Veny, vol. II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia deMontserrat, pp. 559-575.

Lüdtke,Jens (1983): «L’originalitat de la nominalització catalana», dins Miscel·lània Aramon i Serra, vol. III,Barcelona, Curial, pp. 331-335.

Martines, Josep (1997): «El sufix -aire al País Valencià», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes,vol. xxxiv, Barcelona, Publicacionsde l’Abadia de Monsterrat, pp. 229-262.

Moll,Aina (1957): «Sufijos nominales yadjetivales en ibicenco», Revista deFilología Española, vol. xli, pp.341-371.

Moran,Josep (1995): «Els sufixos per a la formació de gentilicis en català», Estudis d’onomàstica catalana,Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Paloma,David (2015): Personatges convertits en paraules, Barcelona, Barcanova.

Ribes i Marí,Enric (2005): «Els sufixos -oi i -oll de l’eivissenc: proposta de sistematització i de representaciógràfica», Llengua & Literatura, núm.16, pp. 389-406.

Rull, Xavier (2009): Dela sufixació en català. Apunts i reflexions (1999-2009), Benicarló, OnadaEdicions.

Salvanyà, Jaume(2015): «Mots escurçats per apòcope: entre la norma i l’ús», dinsÀlex Martín Escribà, Adolf Piquer Vidal i Fernando Sánchez Miret (eds.), Actesdel Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.Universitat de Salamanca, 1-6 de juliol de 2012, vol. ii, Barcelona,Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 315-325.

Saragossà, Abelard (1991): «Notes sobre elssufixos -er(a) i –ar», dins Miscel·lània JoanFuster, vol. III, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp.397-433.

Solà,Joan (1972): «Substantivació de l’infinitiu», dins Estudis de sintaxi catalana, vol. I, Barcelona, Edicions 62, pp.45-71.

Turon, Lídia (1999): «La construcció del significat en els mots complexos: semàntica delsderivats amb formes prefixades preposicionals», tesi doctoral, UniversitatPompeu Fabra.

Vallès, Teresa (2000): «La innovació lèxica en la premsa: un repte per a lalingüística», dins Teresa Cabré, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.), La neologia en el tombant de segle, Barcelona,Universitat Pompeu Fabra, pp. 43-53.

— (2004): Lacreativitat lèxica en un model basat en l’ús, Barcelona, Publicacions del’Abadia de Montserrat.

— (2007): «Els prefixoides del català», dins Mercè Lorentei altres (eds.), Estudis de lingüística ide lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré i Castellví, Barcelona,Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra /Documenta Universitaria, pp. 459-471.

Vañó-Cerdà, Antonio (2005): «Reflexions sobre elsufix -ada en català», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 18, pp.115-140.

6. Estudis sobre fraseologia, locucions i concurrències (selecció)

a) Repertorisd’unitats fraseològiques:

DSFF(2004) = M. Teresa Espinal, Diccionari desinònims de frases fetes, Barcelona/València, Servei de Publicacions de laUniversitat Autònoma de Barcelona / Publicacions de la Universitat de València/ Publicacions de l'Abadia de Montserrat. [Accessible en línia.]

Farnés, Sebastià(1992-1999): Paremiologiacatalana comparada, edició a cura de Jaume Vidal Alcover, Magí Sunyer iJosep L. Savall, amb la col·laboració de Josep M. Pujol, 8 vols., Barcelona,Columna.

Cal no oblidar, però, que el principal repertoride fraseologismes catalans continua sent el DCVB.

b) Estudis:

Bataller Calderón, Josep (2014): Els fraseologismes:Classificació, variacions, recursos estilístics i contingut etnogràfic,Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Conca, Maria; Josep Guia (2014):, La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions, Alzira, Bromera.

Espinal, M. Teresa (2000): «Sobre lesexpressions lexicalitzades», Els Marges,núm. 67 (octubre de 2000), pp. 7-31.

Ginebra,Jordi (2000): «Sintaxi i fraseologia: els límits de les unitats fraseològiquesverbals», dins El discurs prefabricat.Estudis de fraseologia teòrica i aplicada, edició a cura de Vicent Salvadori Adolf Piquer, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 65-80.

–– (2002): «Lasunidades del tipo dinero negro y dormir como un tronco: ¿naturalezaléxica o gramatical?», dins Alexandre Veiga, Miguel González Pereira iMontserrat Souto Gómez (eds.), Léxico ygramática, Lugo, Editorial Tris Tram, pp. 147-154.

–– (2003):«Fraseologia, concurrències lèxiques i llengua estàndard», dins Miquel ÀngelPradilla (ed.), Identitat lingüística iestandardització, Valls, Cossetània Edicions, pp. 7-55.

––(2004): «Contribució de la lexicologia a la gramàtica», dins Maria-Rosa Lloreti Clàudia Pons (eds.), Lingüística igramàtiques, Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 2004,pp. 59-108.

Sancho Cremades, Pelegrí (1999a): Introduccióa la fraseologia. Aplicació al valencià col·loquial, València, EditorialDenes.

7. Neologia terminològica(neologia planificada)

Colomer,Rosa;Fargas, Xavier (2003): “El tractament dels manlleus en la terminologiacatalana: criteris i noves perspectives”, Revistade Llengua i Dret, núm. 40, pp. 61-88.

Marquet, Lluís (1977): «Els neologismescientífics», dins Actes del IV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes,Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 251-268.

Termcat(1990a): Formació de termes amb elements cultes, Barcelona, Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya.

Termcat(1990b): Manlleus i calcs en els treballs de terminologia catalana,Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Termcat(1992): Formació del plural dels manlleus,Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Termcat(1997): Diccionari de neologismes, Barcelona,Edicions 62.

Termcat(2001): Nou diccionari de neologismes,Barcelona, Edicions 62.

Termcat(2005): Manlleus i calcs lingüístics enterminologia. Vic/Barcelona, Eumo/Termcat.

Termcat(2006): La normalització terminològica encatalà: criteris i termes 1986-2004, Barcelona, Publicacions de l’Abadia deMontserrat.

8. Qüestions de teoriamorfològica

Bonet, Eulàlia,Maria Rosa Lloret i Joan Mascaró (eds.) (2015): Understanding Allomorphy: Perspectives fromOptimality Theory, Sheffield, Equinox.

Corbin, Danielle (1987):Morphologie dérivationnelle etstructuration du lexique, Lilla, Presses Universitaires.

Corbin, Danielle (ed.) (1991): Laformation des mots: structures et interprétations, Lilla, PressesUniversitaires.

Di Sciullo, Anne-Marie i Edwin S. Williams (1987): Onthe definition of word, Massachussetts, MassachussetsInstitute of Technology.

Dressler,WolfgangU., Willi Mayerthaler i altres (eds.)(1987): Leitmotifs in natural morphology, Amsterdam/Filadèlfia, John Benjamins.

Gavarró, Anna (1990): «SyntacticTheory and the Grammar of Catalan Compounds», tesi doctoral, Universityof Edinburgh.

Matthews, p.h. (1974): Morphology, Cambridge, Cambridge University Press (versióespanyola: Morfología, Madrid,Paraninfo, 1980).

Picallo, M. Carme (1991): «Nominals andnominalization in Catalan», Probus, vol.3/3, pp. 279-316.

Scalise, Sergio (1985): Generative Morphology, Dordrecht, Foris Publications (versióespanyola: Morfología generativa,Madrid, Alianza, 1987).

Wurzel,WolfgangU. (1989): Inflectional Morphology andNaturalness, Dordrecht/Boston/Londres, Kluwer Academic Publishers.

9.Observacions diverses