DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) FAMÍLIA I XARXA SOCIAL EN ELS FLUXOS MIGRATORIS Codi 12675209
Ensenyament
Migracions i Mediació Social (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
2.5 Optativa Únic anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
SORONELLAS MASDEU, MARIA MONTSERRAT
Adreça electrònica mariamontserrat.soronellas@urv.c
Professors/es
SORONELLAS MASDEU, MARIA MONTSERRAT
Web
Descripció general i informació rellevant L'assignatura explora el paper de les relacions familiar i de la xarxa social, en general, en els projectes i en les trajectòries migratòries dels protagonistes dels actuals fluxos migratoris internacionals

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació social a partir del fet migratori, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors internacionals.
  AC2 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió del fet migratori i l'elaboració de projectes de recerca bàsica o aplicada per tal d'analitzar i/o assesorar sobre les fonts del problema i sobre els possibles abordatges.
  Professionalitzador
  AP6 Adquisió de capacitats per planificar, implementar i avaluar la intervenció de manera conjunta amb persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats, partint de l'anàlisi de les seves necessitats i circumstàncies.
  AP7 Capacitat per actuar, des dels diferents àmbits professionals, en la resolució de situacions de risc i de conflicte amb els propis col•lectius, la resta d'agents socials i les organitzacions.
  Recerca
  AR1 Adquisició dels coneixements bàsics i dels principals debats en matèria de planificació, mediació social i resolució de conflictes en un nivell multidisciplinar. Saber discernir, en definitiva, què es pot demanar als especialistes de les diferents disciplines socials en el disseeny d'un projecte de recerca concret.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC1 Respecte profund per l’ètica i la integritat intel•lectual.
  Professionalitzador
  BP3 Apreciació de que el coneixement avançat proporciona a l’estudiant la capacitat de lideratge en l’àrea d’especialitat.
  BP6 Capacitat per involucrar-se, quan s’escaigui, en aspectes de la societat contemporània.
  Recerca
  BR1 Capacitat per iniciar projectes de recerca i definir el context i les variables que hi intervenen.
  BR4 Habilitats ben desenvolupades per resoldre problemes.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.
  CC2 Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l'assignatura AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
CC1
CC2
CC3
2. Incorporar els elementes teòrics adquirits a l'anàlisi empírica de la realitat en aquest camp específic AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
CC1
CC2
CC3
3. Integrar aquests coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina AC1
AC2
AP6
AP7
AR1
BP3
BP6
BR1
BR4
BC1
CC1
CC2
CC3

Continguts
Tema Subtema
1. Xarxes socials, xarxes familiars i societat urbana.
L'aplicació dels estudis sobre xarxes socials a les xarxes familiars. Les parenteles a l'occident urbà. Relacions conjugals i xarxes socials.
2. La funció assitencial de les xarxes familiars. Parentiu i poder: les elits. Parentiu i mobilitat social: les classes mitges. Parentiu i supervivència: les classes populars.
3. Família i xarxa familiar en els projectes migratoris. Migració i mobilitat social. La migració com a estratègia de reproducció familiar. La família i la planificació de la migració.
4. Família i xarxa familiar en les trajectòries de la migració. La família transnacional. La família en la realitat migratòria. Famílies deslocalitzades, famílies reagrupades i famílies mixtes. Estratègies transnacionals d'organització familiar. La imprompta del procés migratori en les famílies. Dones i famílies transnacionals.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
 
Sessió Magistral
12 24 36
Seminaris
4 8 12
 
Atenció personalitzada
2.5 2.5 5
 
Proves pràctiques
2.5 5 7.5
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció als objectius de l'assignatura i presentació dels instruments de treball.
Sessió Magistral Desenvolupament sistemàtic del temari de l'assignatura a càrrec del professor.
Seminaris Debat al voltant d'estudis de cas sobre conflictes de diferent naturalesa dins l'entorn de la societat multicultural. Les darreres sessions d'aquest seminari es dedicaran als debats sobre els projectes d'assaig presentats pels estudiants.

Atenció personalitzada
 
Sessió Magistral
Seminaris
Proves pràctiques
Descripció
L'atenció personalitzada (realitzada de forma presencial o mitjançant les TIC) te com a finalitat el suport al treball i desenvolupament individual de cada alumne, i, al mateix temps, serveix de referent al professor per orientar la marxa de l'assignatura i realitzar el procés d'avaluació continua.

Avaluació
  Descripció Pes
Sessió Magistral Avaluació de les fitxes de lectura i dels exercicis proposats per cadascú dels temes 35%
Seminaris Avaluació continuada de la participació i aportacions fetes pels estudiants, amb especial atenció a la proposta d'assaig que cada estudiant presentarà a debat 25%
Proves pràctiques Avaluació de l'assaig escrit que cada estudiant presentarà al finalitzar el curs. Es valoraran tant la documentació com l'elaboració teòrica i la capacitat d'argumentació 40%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Aixelà, Y. 2001, “Cuando los hombres emigran… Discursos y prácticas en torno al reconocimiento social y familiar de las mujeres en Marruecos”. En: OFRIM Publicación especializada en inmigración. Monográfico Historias de vida e inmigración. Pág. 183-200.

 

Attias-Donfout, Cl; Lapierre, N; Segalen, M. 2002 “Le devoir et l’altruisme” En: Le nouvel sprit de famille. Paris. Odile Jacob. Pág. 99-138.

 

Beck-Gernsheim, E. 2003, “De camino hacia la familia multicultural”. En: La reinvención de la familia. En busca de nuevas formas de convivencia. Barcelona. Paidós. Pág. 195-254.

 

Beltran, J. y Sáiz, A. “Família xinesa i immigració”. En: Els xinesos a Catalunya. Barcelona. Fundació Jaume Bofill. Alta-fulla. Pág: 20-36

 

Bott, E. 1990, “Roles conyugales y redes sociales” y “Relaciones con los parientes”. En: Familia y red social. Madrid. Taurus [1971]. Pág. 91-136 y 155-202.

 

Bryceson, D. (Ed.) 2001, The transnational family. New european frontiers and global networks. London. Berg.

 

Carrasco, S. 2004, (ed.) Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoriana y senegambiana. Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciències de l’Educació.

 

Comas d’Argemir, D y otras, 1990 “Sistema familiar y redes de parentesco en contextos urbanos; conflictos y solidaridades” En: Antropologia, colección Estudis i propostes, 2, Generalitat Valenciana. Pág. 103-114.

 

Comas d’Argemir, D., Grioles, P. y Soronellas, M., 1994 “Emigración, etnicidad y redes de parentesco en un barrio de Tarragona”. San Sebastián. Actas de III Congreso de Antropologia.

 

Constable, N. 2005, “Introduction. Cross-border Marriages, Gender and Mobility in Transnacional Asia”. En: Constable, N. (ed.) Cross-border Marriages, Gender and Mobility in Transnacional Asia. Philadelphia. University of Pennsylvania Press.

 

D’Aubeterre, M.E., 1995 “Tiempos de espera: emigración masculina, ciclo doméstico y situación de las mujeres en San Miguel Acuexcomac, Puebla” En: González, S. y Sallez, V. (Coord.) Relaciones de género y transformaciones agrarias. México. El Colegio de México. Pág. 255-297.

Depraz, N. 1992 “Réseau familiale et modes de residence. L’exemple de deux communautés grecques entre Grèce et Turquie. Ethnologie Française, XXII. Pág. 442-451.

 

Dennersmarck-Berner, C. 1995 Las élites emergentes en las grandes empresas corporativas: estructura familiar y movilidad geográfica. Tesis Doctoral. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona.

 

Firth, R. (ed.) 1956, Two Studies of Kinship in London. Londres. The Athlone Press.

 

Izquieta, L. 1996 “Protección y ayuda mutua en las redes familiares” En: Revista Española de Investigaciones Sociológicas 74:189-207.

 

Le Wita, B. 1988, Ni vue ni conque. Approche ethnographique de la cultura bourgeoise. Paris. Editions de la MSH.

 

McDonogh, G. 1986 “Familia, agencia y red de relaciones del poder: Hacia una comprensión comparativa de las élites”. En: Las buenas familias de Barcelona. Barcelona. Omega. Pág. 265-279.

 

Mascarell, M. 1998, “Estrategias familiares de acceso a la vivienda. Redes familiares y ayudas intergeneracionales en Hospitalet de Llobregat.” En: Actas del Congreso Español de Sociología. A Coruña, 24-26 de septiembre.

 

Pedone, Cl. 2006, De l'Equador a Catalunya: El paper de la família i les xarxes migratòries. Barcelona. Editorial Mediterrània.

 

Pedroso de Lima, A. 2003, Grandes familias, grandes empresas. Ensaio Antropológico sobre uma elite de Lisboa. Lisboa. Publicaçoes. Dom Quixote.

 

Rodríguez, D. 2004, Inmigración y mestizaje hoy. Formación de matrimonios mixtos y familias transnacionales de población africana en Catalunya. Barcelona. Publicacions de la UAB.

 

Roigé, X. 1998, “Les xarxes de parentiu”. En: Giner S. (Dir.) La societat catalana. Barcelona. Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Pág. 417-141.

 

Segalen, M. 1992, “Familia y poder social” y “Las relaciones de parentesco en la sociedad urbana”. En: Antropología histórica de la familia. Madrid. Taurus. Pág. 239-243.

 

Segalen, M. 1990, “L’importance d’être parent” En: Nanterriens. Les familles dans la ville. Une ethnologie de la identité. Toulousse. Presses Universitaires du Mirail. Pág. 113-126.

 

Sennet, R. 1980, La famille contre la ville. Les classes moyennes de Chicago a l’ère industriel (1872-1890). Encre. Recherches.

 

Turner, C. 1965, “Conjugal roles and social networks”. En: Human Relations. 20:121-131.

 

Young, M. y Willmott, P. 1957, Family and Kinship in East London. Londres. Routledge.

 

Young, M. y Willmott, P. 1968, Family and Class in London Suburb. Londres Routledge.


Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent