| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Professionalitzador | ||
| AP1 | Dominar en profunditat la llengua, la literatura i la cultura catalanes | |
| AP2 | Plantejar i resoldre qüestions al voltant dels autors i les obres de diferents períodes de la literatura catalana | |
| AP3 | Aplicar les tècniques d'expressió en llengua catalana | |
| AP4 | Utilitzar amb propietat els mètodes de la crítica literària catalana | |
| AP5 | Utilitzar amb propietat els mètodes de la crítica de les arts escèniques | |
| AP8 | Discernir els elements de la teoria literària aplicada a la literatura catalana | |
| AP9 | Corregir i assessorar d’acord amb les tècniques de correcció i assessorament lingüístics | |
| AP11 | Analitzar adequadament les estratègies del discurs | |
| AP13 | Valorar críticament els discursos contemporanis sobre dones, cultura i llenguatge | |
| Recerca | ||
| AR2 | Plantejar i resoldre qüestions al voltant dels autors i les obres de diferents períodes de la literatura catalana | |
| AR4 | Gestionar els mecanismes d’organització i transferència cultural | |
| AR10 | Valorar críticament els discursos contemporanis sobre dones, cultura i llenguatge | |
| AR14 | Fer recerca amb la metodologia adequada en història cultural i història literària | |
| AR15 | Analitzar textos orals i escrits des del punt de vista lingüístic, sociolingüístic i literari | |
| AR16 | Formar-se una opinió crítica sobre un text | |
| AR17 | Expressar una opinió (sobre un text) amb claredat i concisió oralment i per escrit | |
| AR18 | Fer una presentació multimèdia sobre un tema de llengua, literatura i cultura catalanes | |
| AR19 | Cercar informació de tipus filològic en fons documentals (biblioteques, bases de dades, diccionaris, fonoteques, atles lingüístics, etc.) | |
| AR20 | Fer recerca historicoliterària i lingüística en fons documentals (arxius públics i privats, hemeroteques, i altres entitats culturals) | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Comú | ||
| BC1 | Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals | |
| BC2 | Treballar autònomament amb iniciativa | |
| BC3 | Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants | |
| BC4 | Resoldre problemes de manera efectiva | |
| BC5 | Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a la seva àrea específica | |
| BC6 | Actuar amb un esperit crític i responsable | |
| BC7 | Considerar l’ètica i la integritat intel•lectual com a valors essencials a la pràctica professional | |
| BC8 | Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement i del seu impacte a la societat/comunitat | |
| BC9 | Disponibilitat a la participació compromesa en la vida social | |
| BC12 | Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes | |
| BC13 | Aprendre a aprendre | |
| BC14 | Planificació i organització | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Comú | ||
| CC2 | Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau. | |
| CC3 | Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau | |
| CC4 | Desenvolupament d’habilitats informacionals | |
| CC6 | Desenvolupament de processos d'incorporació al món del treball (compte d'altres i/o emprenedoria) (Orientació professional) | |
| CC7 | Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com ciutadà/na i com professional (Ciutadania) | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| -Conèixer i definir els estudis de dones, gènere i feminismes en relació a literatura catalana. Comprendre i demostrar la validesa i necessitat dels estudis de dones, gènere i feminismes | AP3 AP4 AP8 AP11 AP13 AR4 AR19 AR20 |
BC1 BC4 BC5 BC6 BC9 BC13 |
CC2 CC3 |
| -Analitzar des d’una perspectiva de gènere els llenguatges escrits, orals i audiovisuals des de la cultura i la realitat catalanes. | AP2 AP3 AP4 AP8 AP11 AP13 AR4 AR14 AR15 AR16 AR17 AR19 AR20 |
BC1 BC2 BC4 BC5 BC6 |
CC2 CC3 CC4 |
| -Analitzar, distingir, comparar i saber jutjar teories i textos internacionals i catalans sobre dones, cultura, llengua i literatura. | AP2 AP4 AP5 AP8 AP11 AP13 AR10 AR14 AR15 AR16 AR17 AR18 AR19 AR20 |
BC1 BC2 BC4 BC6 BC9 BC12 BC14 |
CC2 CC3 CC4 |
| -Adaptar-se a les noves realitats actuals i prendre consciència de la necessitat de visibilització de les autores en la història literària i cultural, de les seves aportacions en els textos assagístics i les obres de ficció, de les escoles teòriques i dels estudis de dones, gènere i/o feminismes. | AP1 AP2 AP4 AP8 AP11 AP13 AR2 AR4 AR10 AR14 AR15 AR16 AR17 AR18 AR19 AR20 |
BC1 BC2 BC4 BC5 BC6 BC8 BC9 |
CC2 CC3 CC4 |
| -Utilitzar llenguatges no excloents i corregir els biaixos androcèntrics i sexistes en els discursos i relats textuals, orals i audiovisuals de la cultura, llengua i literatura catalanes. | AP1 AP3 AP4 AP9 AP11 AP13 AR4 AR10 AR15 AR16 AR17 AR18 AR19 AR20 |
BC1 BC2 BC3 BC4 BC5 BC6 BC9 BC12 BC14 |
CC2 CC3 CC4 |
| -Conèixer i definir els estudis de dones, gènere i feminismes en relació a literatura catalana. Comprendre i demostrar la validesa i necessitat dels estudis de dones, gènere i feminismes per tal de donar diferents percepcions ètiques i filosòfiques sobre la ciència i el món acadèmic. | AP13 |
BC7 BC8 |
CC7 |
| -Posar a l'abast els mitjans necessaris per assolir una educació integral i vital, en equilibri amb l’especialització que l’alumnat hagi triat per adaptar-se a les noves realitats actuals, sobretot de la perspectiva i els indicadors de gènere. | AP13 AR10 |
BC6 BC9 |
CC3 CC7 |
| -Donar formació genèrica i transversal de ciutadania, pel que fa a polítiques i agents d'igualtats i competència en la utlització dels llenguatges, discursos i relats textuals, orals i audiovisuals. | AR10 |
BC6 BC7 BC8 BC9 |
CC4 CC6 CC7 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 0. Introducció general a la temàtica del curs. |
-Ciutadania democràtica, drets humans i igualtat de gènere. -Els reptes de la societat actual. -Multiculturalisme i adaptació al canvi cultural. |
| 1. Dones i cultura | 1.1. Imaginari cultural i ordre simbòlic 1.2. Les bases dels discursos sobre les dones: la mitologia clàssica i la religió judeocristiana 1.3. Misogínia |
| 2. Llengua i gènere | 2.1. Llengua escrita, oral i audiovisual 2.2. Androcentrisme i sexisme |
| 3. Literatura i gènere | 3.1 Literatura i gènere 3.1.1 Crítica del cànon: llegir com a dones 3.1.2 Escrit per dones, genealogies femenines 3.1.3 Llenguatge literari i subjecte femení 3.2 Autores catalanes 3.2.1 L’accés de les autores catalanes al món professional 3.2.2 Inventari d’autores catalanes (segles XIX i XX) 3.2.3 Les primeres generacions d’autores catalanes |
| 4. Mitjans de comunicació i publicitat | 4.1 Mitjans de comunicació 4.1.1 L’accés i el treball de les dones en els mitjans de comunicació 4.1.2 El tractament i la representació de les dones en els mitjans de comunicació 4.1.3 Mitjans de comunicació i violència masclista 4.2 Publicitat 4.2.1 Creació i utilització d’estereotips 4.2.2 Les imatges de les dones a la publicitat 4.2.3 Pràctiques i observatoris |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
3 | 3 | 6 | |||||
| Sessió Magistral |
|
40 | 40 | 80 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
16 | 16 | 32 | |||||
| Proves pràctiques |
|
0 | 32 | 32 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | -Introducció al funcionament del campus virtual. -Introducció als continguts i pràctiques de l'assignatura. |
| Sessió Magistral | -Documents de teoria en el campus virtual. -Documents de recursos sobre els temes teòrics. -Documents per al desenvolupament de les proves pràctiques per aplicar la teoria de cada tema. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Proves pràctiques |
Activitats pràctiques per desenvolupar la teoria dels 4 temes. 4 activitats obligatòries. Cal tenir aprovades totes 4 activitats per aprovar el curs. Nota final: Suma de la puntuació de cada activitat i mitjana. Per arrodonir o pujar la nota es tindran en compte també altres factors com la participació, dedicació, aportacions i aprofundiment. -Activitat 1, Dones i cultura -Activitat 2. Llengua i gènere -Activitat 3. Literatura i gènere -Activitat 2. Mitjans de comunicació i publicitat |
-20 -20 -40 -20 |
|
| Altres | -Intervencions, participació i aportacions als fórums. |
|
|
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , , |
||||||||
Bibliografia Tema 1. Dones i cultura Amorós, Celia (1997): Tiempo de feminismo. Sobre feminismo, proyecto ilustrado y postmodernidad, Madrid, Cátedra. C. Amorós (ed.) (2000): Feminismo y Filosofía, Madrid, Síntesis. M. Aritzeta i M. Palau (eds.) (1997), Paraula de Dona. Dones, Literatura i Mitjans de Comunicació, Diputació de Tarragona. P., Bordieu (2000), La dominación masculina, traducció de Joaquín Jordá, Barcelona, Anagrama. E. Bosch; V. Ferrer, i M. Gili (1999): Historia de Cárcel de amor. Relatos culturales sobre la violencia de género. http://www.carceldeamor.net/vsc/textos/indexc.html Bram Dijkstra (1994), Ídolos de perversión: La imagen de la mujer en la cultura de fin de siglo. Madrid y Barcelona, Debate/Círculo de Lectores. M. Ángeles Durán (2000), Si Aristóteles l Ana Iriarte (2002), De Amazonas a Ciudadanos. Pretexto ginecocrático y patriarcado en la Grecia antigua, Madrid, Ed. Akal. H. Küng (2002): La mujer en el cristianismo, Madrid, Ed. Trotta. M. Eugenia Monzón Perdomo i Inmaculada Perdomo Reyes (eds.) (1999), Discursos de las mujeres, discursos sobre las mujeres, Centro de Estudios de Victoria Sau (1986), Ser mujer: el fin de una imagen tradicional, Barcelona, Icaria. - (2000): Reflexiones feministas para principios de siglo, 2000, Madrid, Edición horas y Horas. Bibliografia tema 2: Llengua i gènere
M.A. Arconada i C. Lomas (2003) “La construcción de las identidades masculinas en el lenguaje y en la publicidad” en ¿Todos los hombres son iguales? Identidades masculinas y cambios sociales, Paidós Educador, Barcelona. Deborah Cameron (ed.) (1998), The Feminist Critique of Language: A Reader.2a ed. Londres, Routledge. A.V. Catalá i E. García (1995), Ideología sexista y lenguaje, València, Galaxia. J. Coates (1986), Women, men and language, Londres, Longman. P. García Mouton (1999), Cómo hablan las mujeres, Madrid, Arco Libros.
Eulàlia Lledó (2005), De llengua, diferència i context. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones. http://www.gencat.net/icdona/publica_online.htm -(2005). L’espai de les dones als diccionaris: silencis i presències. Vic: Eumo. I. Lozano Domingo (1995), Lenguaje femenino, lenguaje masculino. ¿Condiciona nuestro sexo la forma de hablar?, Madrid, Minerva Ediciones. Judy C. Pearson, Lynn H Turner i W. Todd-Mancillas (1993), Comunicación y género, Barcelona, Paidós. Marcar les diferències: la representació de dones i homes a Marta Segarra (ed.) (2004), Lengua por venir, Barcelona, Icaria. Juan Carlos de Suárez (2006), La mujer construida: comunicación e identidad femenina, Barcelona, Mad. Bibliografia tema 3: Literatura i gènere 3.1 Laura P. Alonso; Pilar Cuder i Zenón Luis (eds.) (1996): La mujer del texto al contexto. Universidad de Huelva. Celia Amorós (1997), Tiempo de feminismo, Madrid, Cátedra. -(ed.) (2000): Feminismo y Filosofía. Madrid, Sintesis. Nancy Amstrong (1993): Deseo y ficción doméstica. Madrid, Càtedra/Instituto de la Mujer. R, Baccolini; M.G. Fabi; V. Fortunati i R. Monticelli (eds.) (1997): Critiche femministe e teorie letterarie. Bolonya, CLUEB. Simone de Beauvoir (1949), Le deuxième sexe (ed. Castellana, Cátedra, 1999) E. Beck-Gernsheim; J. Butler, J. i L. Puigvert, L. (2002):Mujeres y transformaciones sociales. El Roure, Barcelona, 2002. S. Benhabib, S. i D. Cornell (1990): Teoría feminista y teoría crítica. València, Ed. Alfons el Magnánim. Fina Birulés (1992): Filosofía y género. Identidades femeninas, Barcelona, Pamiela. Erika Bornay (1990), Las hijas de Lilith. Madrid: Cátedra. Laura Borràs (ed.) (1998) Reescribir Rosi Braidotti (2004): Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade, Barcelona, Ed. Gedisa. J. Butler (2002): Cuerpos que importan: sobre los límites materiales y discursivos del "sexo", Buenos Aires,Paidós. Caballé, Anna (dr.) (2003): La vida escrita por las mujeres. Obras y autoras de la literatura hispánica e hispanoamericana, IV volums, Barcelona, Círculo de Lectores. M. Angeles Calero (coord.) (1996), Scriptura. La imagen de la mujer en Victoria Camps (1998): El siglo de las mujeres, Madrid, Cátedra. Neus Carbonell i Meri Torras (eds.) (1999): Feminismos literarios, Madrid, Arco Libros. Biruté Ciplijauskaité (1988): La novela femenina contemporánea (1970-1985). Hacia una tipología de la narración en primera persona, Madrid, Anthropos. Gisela Cker (ed.) (1986): Estética feminist,. Barcelona, Edicions Icaria. C. Clément, C. i J. Kristeva (2000):Lo femenino y lo sagrado, Ed. Cátedra, Madrid. Cixous, Héléne (1995): La risa de la medusa, Barcelona, Anthropos. Giulia Colaizzi (ed.) (1990): Feminismo y teoría del discurso, Madrid, Cátedra. Pilar Cuder (ed.) (2000): Exilios femeninos, Universidad de Huelva.
Miriam Díaz-Diocaretz i Iris M. Zavala (coord.) (1996): Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana). Diversos volums, el volum VI, dedicat a la literatura catalana, gallega i basca.
B. Didier (1981): L’écriture-femme, París, P.U.F.
Mary Eagleton (1991): Feminist Literary Criticism, London, Logman. (1996): Working with Feminist Criticism, Oxford, Blackwell. A. Gómez Rodríguez i J. Tally (eds.) (1998): La construcción cultural de lo femenino, Universidad de la Laguna. M.A. González de Chávez Fernandéz (1998): Feminidad y Masculinidad. Subjetividad y orden simbólico, Madrid,Ed. Biblioteca Nueva. Carolyn G. Heilbrun (1994), Escribir la vida de una mujer. Madrid: Megazul. Giuliana di Febo (1979), Resistencia y movimiento de mujeres en España (1936.1976). Barcelona: Edicions Icaria. Nathalie Heinch (1996), Ëtats de femme. L’identité femenine dans la fiction occidentale. París: Gallimard. Maggie Humm (1994), Contemporany Feminist Literary Criticism, London, Harvester Wheatsheaf. Nieves Ibeas i M. Angeles Millán (ed.) (1997), La conjura del olvido, Barcelona, Icária. Luce Irigaray (1978): Speculo. Espejo del otro sexo, Madrid, Saltés. -(1992): Yo, tu, nosotras, Madrid, Cátedra. -(1994): Amo a ti, Barcelona, Icaria. Angel G. Loureiro (coord.) (1994): El gran desafío: Feminismos, autobiografía y postmodernidad, Madrid, Megazul-Endymion. A. Martín Gamero (1975): Antología del feminismo, Madrid, Alianza editorial. M. Jesús Mayans Natal (1991): Narrativa feminista española de posguerra, Madrid, Pliego.
Kate Millet (1970), Política sexual, Madrid, Càtedra. Toril Moi (1988): Teoría literaria feminista, Madrid, Cátedra. Jan Montefiore (1987): Feminism and Poetry: Language, Experience, identity in women’s writing, Londres, Pandora. M. Eugenia Monzón Perdomo i Inmaculada Perdomo Reyes (eds.) (1999): Discursos de las mujeres, discursos sobre las mujeres. Centro de Estudios de Pam Morris (1993): Literature and Feminism, Oxford, Blackwell. L. Muraro (1994): El orden simbólico de la madre, Madrid, Horas y Horas. Pilar Pérez Cantó i Elena Postigo Castellano (eds.) (2000): Autoras y protagonistas, Ediciones de M. Milagros Rivera (1994): Nombrar el mundo en femenino. Barcelona: Icaria. -(1996) El cuerpo indispensable. Significados del cuerpo de mujer. Madrid: Horas y horas. Marta Segarra (ed.) (2004): Lengua por venir, Barcelona Icaria. M Segarra i A. Carabí (eds.):Feminismo y crítica literaria, Barcelona, Icaria. Suárez Briones, Beatriz (2003): Sextualidades: Teorías Literarias Feministas, Alcalá de Henares. Susan Tower Hollis, Linda Pershing i M. Jane Young (eds.) (1993): Feminist Theory and the Study of Folklore, Urbana, University Illinois Press. Aránzazu Usandizaga (1993), Amor y literatura. La búsqueda literaria de la identidad femenina. Barcelona: PPU. Virgina Woolf (1985): Una cambra pròpia, Barcelona, Grijalbo. -(1999): Dones i literatura. Barcelona, Columna. 3.2 Dones i Literatura catalana
Montserrat Abelló; Neus Aguado; M. Aritzeta i M. Palau (eds.) (1997), Paraula de Dona. Dones, Literatura i Mitjans de Comunicació, Diputació de Tarragona. Esteve Albert (compilador) (1975), Les cinc branques. Poesia femenina catalana. Barcelona: Esteve Albert editor. Maria Aurèlia Capmany (1978) , Dona i societat a la Catalunya actual. Barcelona: Edicions 62. (1987) (1966) La dona a Catalunya. Barcelona, Edicions 62. Grandesa i misèria del feminisme a L’Avenç, 4, 30-37. (1970) El feminismo ibérico. (Col. Carmen Alcade). Barcelona: Oikós-Tau. (1982) En busca de la mujer española a DD.AA. España sin ir más lejos. Barcelona: Laia. (1971) De profesión, mujer. Barcelona: Plaza &Janés. (1973) El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra. Llucieta Canyà, (1934) L’etern femení. Barcelona: Llibreria Duran. (1945) L’etern masculí. Barcelona: F. Carbó; S. Mattalía; E. Miñano i C. Morenilla (eds.) (1997), Quaderns de Filologia. Estudis Literaris III. Dona i Literatura, Universitat de València.
Anne Charlon (1990), La condició de la dona a la narrativa femenina catalana (1900-1983). Barcelona: Edicions 62.
DD.AA. (1995) Dossier ”Dona i Educació” a Escola Catalana, núm. 318, març. DD.AA. (1988) Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal. DD.AA. (1997) Memorials ICD, 1993-1996, 2 vol., Institut Català de la Dona. DD.AA. (2005): Escriptores. De Caterina Albert al nostres dies. Nadala Fundació Carulla. Patricia Gabancho (1982) , La rateta que escombrava l’escaleta. Cop d’ull a l’actual literatura catalana de dona. Barcelona: Edicions 62.
Juan Antonio Hormigón (dr.) (1996) , Autoras en la historia del teatro español (1500-1994), 4 vol. Madrid: Publicaciones de la Asociación de Escena de España. Carme Karr, (1910) Cultura femenina. Estudi i orientacions. Barcelona: Tipologia l’Avenç. (1916) “De la misión social de la mujer en la vida moderna” a Educación Femenina. Barcelona: Librería Parera. M. Mercè Marçal (ed.) (1998), Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa. Laia Martín Marty (1984) , Aproximació a la imatge literària de la dona al Noucentisme català. Barcelona: Fundació Vives-Casajuana. Roser Mateu (1972), Quatre dones catalanes. Barcelona: La Sal. Jaume Medina (1998), Les dames de Josep Carner. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Dolors Monserdà (1909), Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana. Barcelona: Lluís Gili. (1983) Del món. Barcelona: La Sal. Federica Montseny (1978), Seis años de mi vida. Barcelona: Galba. (1977) Cent dies de la vida d’una dona. Barcelona: Galba. (1987) Mis primeros cuarenta años. Barcelona: Galba. Montserrat Palau (ed.) (1997), Dones i Literatura, present i futur, Tarragona, Institut Català de la Dona. Vinyet Panyella (ed.) (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. Tarragona: ICD/Paraula de Dona (URV). Montserrat Roig (1980), ¿Tiempo de mujer? Barcelona: Plaza & Janés, (1991). Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62. BIBLIOGRAFIA TEMA 4 4.1 Mitjans de comunicació Elvira Altés(2000), Imágenes de las mujeres en los medios de comunicación. Líneas actuales de investigación, Madrid, Instituto de la Mujer. José Ramón Bueno (et al) (1996), Estudio longitudinal de la presencia de la mujer en los medios de comunicación. Prensa escrita, Nau Llibres. Natalia Fernández Díaz (2003), La violencia sexual y su representación en Joana Gallego, (1990): Mujeres de papel. De ¡Hola! a Vogue: la prensa femenina en la actualidad, Barcelona, Icaria. -(1993), El sostre de vidre. Situació socio-professional de les Dones Periodistes, Barcelona: Institut Català de la Dona. -(coord) (2002), La prensa por dentro. Producción informativa y transmisión de estereotipos de género. Los Libros de la Frontera Drac Màgic. Dones i ciutat en l’espai mediàtic. Ajuntament de Barcelona. Consell de Dones de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998: http://www.bcn.es/congresdones/cponenc4.htm. Dossier: Tratamiento informativo de la violencia contra las mujeres. Instituto de la mujer http://www.mtas.es/mujer/medios/comunicacion/tv.pdf Dossier: Representación de la violencia de género en los informativos de la televisión pública estatal http://www.mtas.es/mujer/medios/docs/Dossier%20Prensa.pdf Dossiers Feministes, 11 (2008), Dones periodistes. Nous reptes en l’era de E. OLÁBARRI et al (2004), La identidad de género en la imagen televisiva, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer. Ana Jorge (2004), Mujeres en los medios, mujeres de los medios, Barcelona: Icaria. Eulàlia Lledó (2002), “Crònica d’un equívoc: la construcció d’una identitat femenina en les notícies sobre maltractaments”, Lectora. Revista de dones i textualitat, 8. Barcelona, 2002, pp. 87-97. - (2005): De llengua, diferència i context, Barcelona: Institut Català de la Dona. Webs: Associació de Dones Periodistes de Catalunya: -AMECO (Asociación Española de Mujeres Profesionales de los Medios de Comunicación): - Global Media Monitoring Project: http://www.nodo50.org/ameco/Global%20Report%202005%5B1%5D.pdf. -Informe Sindicat de Periodistes: (http://www.sindicat.org/spc/inf/index.php?nid=614&ln=ct). Observatori de les dones en els mitjans de comunicació: http://www.observatoridelesdones.org/ - Representación de género en los informativos de radio y televisión, Instituto de la mujer: http://www.mtas.es/mujer/medios/comunicacion/informeiortv.pdf -Representación de género en los informativos de radio y televisión (Conclusiones), Instituto de la Mujer: http://www.mtas.es/mujer/medios/comunicacion/infortvconclus.pdf -Sexisme en la publicitat i mitjans de comunicació, Institut Català de les Dones: http://www.gencat.net/icdona/queessexista.htm. 4.2 Publicitat M.A. Arconada i C. Lomas (1999) “Mujer y publicidad: de la diferencia a la desigualdad” en ¿Iguales o Diferentes? Género, diferencia sexual, lenguaje y educación. Paidós Educador, Barcelona. -(2003), “La construcción de las identidades masculinas en el lenguaje y en la publicidad” en ¿Todos los hombres son iguales? Identidades masculinas y cambios sociales, Paidós Educador, Barcelona. Mª José Barral; Mercedes Blázquez i Pilar Escario (1985), Mujer y publicidad, Madrid, Instituto de la mujer. Ana M. Brenes (2002), “La representación del cuerpo de Superwoman en la publicidad española de finales de siglo XX”, en Carme Riera, Meri Torras e Isabel Clúa (eds.), Perversas y divinas: la representación de la mujer en las literaturas hispánicas, 227-233. Informes de l’Institut català de les dones http://www.gencat.net/icdona/docs/informesexisme.pdf Informes de l’Observatorio de la publicidad de l’Instituto de la Mujer http://www.mtas.es/mujer/medios/publicidad/observatorio.htm Quilo Martínez (1996), Aprenguem a llegir publicitat. Vic Eumo Editorial. Cristina Penya-Marin, i Carlo Frabetti (1990), La mujer en la publicidad, Ministerio de Asuntos Sociales, Instituto de la mujer. R. Torres (2004), “Medios de deseo. Apuntes para el análisis de la representación femenina en la publicidad contemporánea. El caso español” en PhD, Contemporany Cultural Studies, Espéculo. Revista de estudios literarios. Universidad Complutense de Madrid www.ucm.es/info/especulo/numero28/m_deseo.html J.J. Sánchez; C. García; M.P. Grandío, i M.R. Berganza (2002), El espejo mágico. La nueva imagen de la mujer en la publicidad actual. Pamplona, Instituto Navarro de la Mujer. Judith Williamson (1978), Decoding Advertisements: Ideology and Meaning in Advertising. |
|||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |