| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A2 | Identificar, interpretar i utilitzar les fonts jurídiques internes, europees, internacionals i comparades | |
| A3 | Assessorar, mitjançar, negociar i resoldre conflictes des d’una perspectiva jurídica | |
| A4 | Identificar qüestions jurídiques a partir d’un conjunt complex de fets no estructurats jurídicament | |
| A6 | Elaborar documents jurídics o amb rellevància jurídica complexos | |
| A7 | Ser conscient de la funció del dret com a sistema regulador de les relacions socials i econòmiques | |
| A8 | Reconèixer el caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la interdisciplinarietat dels problemes jurídics | |
| A9 | Conèixer en profunditat les principals institucions jurídiques públiques i privades, la seva gènesi i evolució històrica | |
| A10 | Utilitzar de manera precisa el dret aplicable, involucrant-se en els problemes d’actualitat | |
| A11 | Distingir entre el raonament jurídic i els arguments de naturalesa ètica, política, econòmica i social | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B1 | Aprendre a aprendre | |
| B2 | Resoldre problemes complexos de forma efectiva en el camp jurídic | |
| B3 | Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació | |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa | |
| B5 | Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida | |
| B6 | Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A2 |
Genèric | |
| A3 |
Genèric | |
| A4 |
Identifica les institucions jurídiques aplicables a un conjunt de fets o problemes jurídics | |
| A6 |
Genèric | |
| A7 |
Genèric | |
| A8 |
Genèric | |
| A9 |
És capaç de distingir i relacionar les diferents institucions jurídiques, públiques i privades | |
| A10 |
Genèric | |
| A11 |
Genèric | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B1 |
Genèric | |
| B2 |
Genèric | |
| B3 |
Genèric | |
| B4 |
Genèric | |
| B5 |
Genèric | |
| B6 |
Intervé de forma efectiva i transmet informació rellevant | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C4 |
Produeix un text escrit gramaticalment correcte |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
Lliçó 1 : La successió per causa de mort. Conceptes fonamentals del dret de successions |
1. El dret de successions vigent a Catalunya. 2. L'eficàcia jurídica de la mort. 2.1. En relació amb les situacions jurídiques que afectaven al causant. 2.2. La conversió del patrimoni en herència. 3. La destinació de les situacions jurídiques subsistents. 3.1. La successió per causa de mort. 3.1.1. Aspectes generals de la successió universal i la particular. 3.1.2. Títol successori i fonament successori. 3.1.3. El títol d'hereu. 3.1.3.1. L'hereu com a successor universal. 3.1.3.2. La qualitat d'hereu. 3.1.3.3. La successió universal en l'actiu. 3.1.3.4. La successió en els deutes. 3.1.3.5. La possessió de l'herència. 3.1.4. El títol de legatari. Els tres aspectes del llegat. 3.2. L'atribució liquidatòria. El seu caràcter excepcional. 4. L'atribució del títol d'hereu i del títol de legatari. 4.1. Els criteris bàsics de distinció. 4.1.1. El caràcter universal o particular del títol. 4.1.2. L'eficàcia plena o limitada del títol. 4.1.3. La designació com a hereu o legatari. 4.2. Els casos dubtosos. 4.2.1. L'hereu instituït en cosa certa. 4.2.2. El legatari de part alíquota. 4.2.3. L'hereu instituït en usdefruit. |
| Lliçó 2: Els principis successoris del dret català | 1. La necessitat d'un executor de la voluntat del causant: l'hereu o el marmessor universal. 1.1. La regla general: la necessitat d'institució d'hereu en la successió. 1.2. La possibilitat de distribuir tota l'herència en llegats: la successió sense hereu. 2. La universalitat del títol d'hereu. 3. Els principis d'incompatibilitat de fonaments successoris, i de preferència del fonament voluntari. 4. El principi de perdurabilitat de la institució d'hereu. |
| Lliçó 3: Els negocis mortis causa | 1. El testament 1.1. Acte jurídic per causa de mort 1.2. Acte formal 1.3 Acte unilateral 1.4. Acte personalíssim 1.5. Acte essencialment revocable 1.6. Institució d’hereu 2. Formalitats del testament 2.1. Identificació del testador 2.2. Unitat d’acte 2.3. Data i hora 2.4. Testimonis 2.5. Idioma 3. Capacitat per a testar. La intervenció de facultatius 4. Contingut del testament 5. Classes de testaments 5.1. Testaments notarials 5.1.1. Testament obert 5.1.2. Testament tancat 5.1.3. Formes especials 5.2. Testament hològraf 6. El codicil 6.1. Concepte i contingut 6.2. La clàusula codicil•lar 7. La memòria testamentària 8. La interpretació dels negocis mortis causa |
| Lliçó 4: La ineficàcia dels negocis mortis causa | 1. Concepte i classes d’ineficàcia 2. La nul•litat 2.1. Causes de nul•litat. Especial consideració dels vicis de la voluntat 2.2. L’acció de nul•litat testamentària 2.3. Efectes de la nul•litat 2.4. La conversió del testament nul 2.5. La nul•litat del codicil i la memòria testamentària 3. La revocació 3.1 Concepte i classes 3.2 El testament merament revocatori 3.3 La revocació material 3.4 La revocació de codicils i memòries testamentàries 3.5 La revocació de testament per pacte successori 4. La ineficàcia de les disposicions a favor del cònjuge o convivent en els casos de crisi de parella 5. La caducitat |
| Lliçó 5: La institució d’hereu | 1. Aspectes generals 2. La identificació i determinació dels hereus 3. La distribució de l’herència 4. La institució d’hereu sota condició i termini 4.1. La condició resolutòria i el termini suspensiu i resolutori imposats a la institució d’hereu es tenen com a no formulats 4.1.1. La no admissió de la condició i el termini resolutoris 4.1.2. La no admissió del termini suspensiu 4.2. La institució d’hereu sota condició suspensiva 4.2.1. Admissibilitat 4.2.2. Requisits: possibilitat i licitud 4.2.2.1. Les condicions impossibles 4.2.2.2. Les condicions il•lícites 4.2.3. Efectes de la institució d’hereu condicional 4.2.3.1. Efectes de la institució d’hereu condicional mentre la condició està pendent de compliment 4.2.3.2. Efectes del compliment de la condició 4.2.3.3. Efectes de l’incompliment de la condició |
| Lliçó 6: Les disposicions fiduciàries | 1. La designació d’hereu per fiduciari 1.1. L’encàrrec fiduciari al cònjuge o al convivent 1.2. L’encàrrec fiduciari als dos parents 2. L’herència de confiança 2.1. Concepte 2.2. Les facultats i les obligacions dels hereus de confiança 2.3. La revelació de la confiança |
| Lliçó 7: Les substitucions pupil•lar i exemplar | 1. Introducció 2. La substitució pupil•lar 2.1. Requisits 2.2. El beneficiari 2.3. Extinció 3. La substitució exemplar 3.1. Requisits 3.2. El beneficiari 3.3. Ineficàcia |
| Lliçó 8: Els fideïcomisos | 1. Introducció 2. Caracterització i modalitats 3. Constitució, requisits i límits del fideïcomís. La seva extinció 4 La delació al fiduciari. Les conseqüències de la seva mancança 5. Els efectes del fideïcomís abans de la delació fideïcomissària 5.1. Obligacions del fiduciari 5.2. Facultats del fiduciari 5.3 El dret del fiduciari de la quarta trebel•liànica 5.4. L’administració i la conservació dels béns fideïcomesos 5.5. La disposició dels béns fideïcomesos 5.6. Facultats del fideïcomissari 6. La delació fideïcomissària 6.1. El moment de la delació fideïcomissària 6.2. Les conseqüències de la falta del fideïcomissari 6.3. Les conseqüències de la delació fideïcomissària 7. El fideïcomís de residu 8. La substitució preventiva de residu |
| Lliçó 9: Els llegats | 1. Concepte i característiques 2. El llegat com a disposició testamentària 2.1. Negocis mortis causa idonis per a ordenar llegats 2.2. El contingut de la disposició testamentària 2.3. Ineficàcia i extinció del llegat 2.4. Classes de llegats 2.4.1. Llegat de cosa aliena 2.4.2. Llegat alternatiu 2.4.3. Llegat de cosa genèrica 2.4.4. Llegat de diners 2.4.5. Llegat de cosa gravada 2.4.6. Llegat de crèdit, de deute i d’alliberament de deute 2.4.7. Llegat d’usdefruit universal 2.4.8. Llegat de part alíquota 3. El llegat com a títol adquisitiu 3.1. La delació en el llegat 3.2. Delació i adquisició del llegat 3.3. Règim de l’adquisició del llegat 3.4. Acceptació i repudiació del llegat 3.5. La destinació de la porció del legatari que falta 3.6. El prellegat 4. El llegat com a gravamen 4.1. La persona gravada 4.2. La transmissió passiva del llegat 4.3. Els límits del llegat. La reducció de llegats 4.3.1. La reducció de llegats excessius 4.3.2. La quarta falcídia |
| Lliçó 10: Les disposicions modals | 1. Concepte i distinció amb altres institucions 2. La persona gravada amb el mode 3. El contingut del mode 3.1. El mode de compliment impossible o il•lícit. Conseqüències 3.2. Els modes específicament regulats per la Llei 3.2.1. Les disposicions per a sufragis i obres pies i per als pobres 3.2.2. Les prohibicions o limitacions de disposar 4. L’afavorit amb el mode 5. El compliment del mode 5.1. Persones legitimades per a sol•licitar el seu compliment 5.2. La conversió o commutació del mode 5.3. Garanties per assegurar el compliment del mode |
| Lliçó 11: La marmessoria | 1. L’execució de la voluntat del causant 2. El càrrec de marmessor 2.1. Capacitat i legitimació 2.2. El nomenament de marmessor 2.3. L’acceptació, l’excusa i la renúncia al càrrec 2.4. La titularitat del càrrec 2.4.1. El seu caràcter personalíssim 2.4.2. La pluralitat de marmessors. Mancomunitat i solidaritat 2.5. La remuneració del marmessor i el rescabalament de les despeses 2.6. El temps de compliment de l’encàrrec 3. L’exercici del càrrec de marmessor 3.1. El marmessor universal i el marmessor particular 3.2. El marmessor universal: la funció de substitució de l’hereu 3.3. L’àmbit d’actuació del marmessor universal 3.4. L’àmbit d’actuació del marmessor particular 4. L’extinció de la marmessoria. La rendició de comptes |
| Lliçó 12: Els pactes successoris | 1. Presentació. 2. Aspectes personals. 2.1. Els atorgants. 2.2. Les persones afavorides (no atorgants). 3. Aspectes formals i publicitat. 4. Contingut general dels pactes successoris. 5. La ineficàcia dels pactes successoris. 5.1. La seva modificació i resolució per acord dels atorgants. 5.2. La seva revocació. 5.3. La incidència de les crisis matrimonials o de convivència. 6. La nul•litat dels pactes successoris. 7. Els heretaments. 8. Els pactes successoris d'atribució particular. |
| Lliçó 13: Les donacions per causa de mort | 1. Concepte. 2. Elements tipificadors d'una donació com a mortis causa. 3. Naturalesa i finalitat. 4. Qualificació: el caràcter essencial de la voluntat del donant. 5. La transmissió de la propietat. 5.1. La transmissió diferida de la propietat. 5.2. La transmissió immediata de la propietat. 6. L'adquisició de la possessió. 7. Objecte. 8. Capacitat. |
| Lliçó 14: La successió intestada | 1. L’obertura de la successió intestada 2. El parentiu: la successió ordinum et graduum 3. La successió intestada per dret de representació 4. Els ordres successoris 4.1. Els descendents 4.2. El cònjuge i el convivent de fet 4.3. Els ascendents 4.4. Els col•laterals 4.5. La Generalitat de Catalunya 5. La concurrència de classes de successors 5.1. Les llegítimes en la successió intestada 5.2. L’usdefruit vidual abintestat 6. La successió intestada de l’impúber |
| Lliçó 15: La llegítima | 1. La llegítima: concepte i justificació 2. Naturalesa jurídica de la llegítima 3. La categoria dels legitimaris 3.1. Descendents 3.2. Progenitors 4. Les causes d’incapacitat 5. L’atribució de la llegítima 6. La concurrència del títol d’hereu i de legitimari en el mateix successor 7. La quantia de la llegítima i la determinació de la llegítima global 7.1. La computació legitimària 7.1.1. La determinació i valoració del cabal relicte 7.1.2. La depuració del cabal relicte 7.1.3. La computació del donatum 7.2. El càlcul de la llegítima global 8. La llegítima individual 8.1. Càlcul de la llegítima individual 8.2. La imputació legitimària 9. El pagament de la llegítima 10. L’acció de reclamació de la llegítima 11. La responsabilitat per al pagament de la llegítima 12. Els interessos de la llegítima 13. La privació del contingut patrimonial inherent a la qualitat de legitimari: la desheretació 14. La protecció del títol del legitimari 14.1. La preterició 14.1.1. La preterició errònia 14.1.2. La preterició intencional 14.2. El desheretament injust 15. La intangibilitat qualitativa de la llegítima 15.1. Els gravàmens de la llegítima 15.2. La cautela socini 16. La protecció del contingut econòmic de la llegítima 16.1. L’acció de suplement de llegítima 16.2. La inoficiositat 17. L’extinció de la llegítima 17.1. La renúncia a la llegítima 17.2. La prescripció de l’acció de reclamació |
| Lliçó 16: La quarta vidual | 1. Concepte i funció de la quarta de vidual 2. Naturalesa jurídica 2.1. La quarta vidual és un dret de crèdit contra l’hereu 2.2. Compatibilitat amb l’usdefruit universal en la successió intestada del cònjuge o convivent difunt 2.3. Compatibilitat de la quarta vidual amb la qualitat d’hereu del cònjuge premort 3. Requisits per al naixement de la quarta vidual 3.1. Pressupòsits subjectius 3.2. La situació de necessitat. El primer límit màxim de la quarta vidual 4. El còmput de la quarta vidual 4.1. El segon límit màxim de la quarta vidual 4.2. La imputació 4.3. L'import de la reclamació 5. El pagament de la quarta vidual 5.1. L’objecte de la prestació 5.2. L'afectació de béns de l'herència al pagament de la quarta vidual 5.3. Reducció de llegats i donacions 6. Extinció del dret a reclamar la quarta vidual |
| Lliçó 17: El procés d'adquisició de l'herència | 1. Les fases de l'adquisició de l'herència. 2. L'herència jacent. 2.1. La situació d'herència jacent. 2.2. L'administració de l'herència jacent. 3. La designació de l'hereu 4. L'obertura de la successió 5. La vocació. 6. La delació. |
| Lliçó 18: La capacitat successòria | 1. La personalitat jurídica. 2. La coexistència entre el causant i el drethavent. 2.1. El concebut 2.2. El no concebut. 2.3. Les persones jurídiques en constitució. 3. La inhabilitat per a succeir. 4. La indignitat successòria. 4.1. Concepte. 4.2. Les causes d'indignitat. 4.3. La reconciliació i el perdó. 5. Els efectes de la inhabilitat i de la indignitat successòries. |
| Lliçó 19: L'acceptació i la repudiació de l'herència | 1. Introducció. L'acceptació i la repudiació de l'herència com a exercici de la delació. 2. Els actes d'acceptació i repudiació de l'herència: aspectes comuns. 2.1. Característiques dels actes d'acceptació i repudiació de l'herència. 2.2. La capacitat per acceptar o repudiar. 2.2.1. L'acceptació per persones físiques. 2.2.2. L'acceptació de l'herència deferida a favor de persones jurídiques. 2.3. El termini per acceptar o repudiar. La interrogatio in iure. 2.4. L'abast dels actes d'acceptació i de repudiació de l'herència. 3. L'acceptació de l'herència. Les formes d'acceptació. 3.1. L'acceptació expressa. 3.2. L'acceptació tàcita. 3.3. L'acceptació de l'herència com a sanció. 4. La repudiació de l'herència. 4.1. La repudiació com a acte formal. 4.2. La repudiació en perjudici dels creditors. |
| Lliçó 20: L’ordre de successió respecte a les quotes hereditàries vacants | 1. Introducció. 2. Les causes que poden donar lloc a una quota hereditària vacant. 2.1. La falta de disposició d'una quota hereditària. 2.2. La falta de l'hereu. 3. La destinació de la quota hereditària vacant. 4. La substitució vulgar. 4.1. Concepte. 4.2. Casos en que pot operar la substitució. 4.3. La capacitat del substitut vulgar. 4.4. Les modalitats de substitució vulgar en funció del nombre de substituts i de substituïts. 4.5. La substitució vulgar expressa i la tàcita. 4.6. Els efectes de la substitució vulgar. 5. El dret de representació. 5.1. El supòsit de fet: la frustració de la crida al cap d'una estirp. 5.2. Característiques. 5.3. Els casos en que s'admet el dret de representació en la successió testada. 5.3.1. Les crides testamentàries tàcites als hereus intestats. 5.3.2. La institució a favor dels parents del testador. 5.3.3. La institució a favor dels fills del testador. 6. La transmissió de la delació: l'anomenat ius transmissionis. 6.1. Concepte. 6.2. Requisits. 6.3. Efectes. 7. El dret d'acréixer. 7.1. Concepte. 7.2. Àmbit. 7.3. Requisits per la procedència del dret d'acréixer. 7.4. Efectes del dret d'acréixer. |
| Lliçó 21: L'adquisició de l'herència i la responsabilitat de l'hereu | 1. Introducció. 2. Els deutes del causant i les càrregues hereditàries. 3. Adquisició de l'herència i liquidació: l'ordre de cobrament amb els béns hereditaris. 4. El règim de l'adquisició de l'herència en el cas de l'acceptació a benefici d'inventari. 4.1. Casos en què l'hereu gaudeix del benefici d'inventari. 4.2. La formació de l'inventari. 4.3. Efectes de l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari. 4.3.1. La responsabilitat limitada de l'hereu. 4.3.2. La separació de patrimonis. 4.3.3. L'administració de l'herència beneficiària. 4.4. La pèrdua del benefici d'inventari 5. El règim de l'adquisició de l'herència en el cas de l'acceptació pura i simple. 5.1. El supòsit de fet. 5.2. La confusió de patrimonis. 5.3. El benefici de separació de patrimonis. 5.3.1. El supòsit de fet. 5.3.2. Persones legitimades per a sol•licitar el benefici de separació de patrimonis. 5.3.3. Procediment. 5.3.4. Efectes. 5.3.5. Extinció. |
| Lliçó 22: La comunitat hereditària | 1. La comunitat hereditària: aspectes generals. 2. Els subjectes de la comunitat hereditària. 3. El seu objecte. 4. La naturalesa jurídica de la comunitat hereditària. 5. El tanteig i el retracte hereditaris. 6. L'administració de l'herència en comunitat. |
| Lliçó 23: La partició de l'herència | 1. Concepte i aspectes generals de la partició. 2. La naturalesa jurídica de la partició. 3. L'objecte de la partició. 4. La legitimació per realitzar la partició. 4.1. La partició feta pel causant. 4.2. La partició feta pels mateixos hereus. 4.3. La partició feta pel partidor o pel marmessor. 4.4. La partició arbitral. 4.5. La partició judicial. 5. La legitimació per demanar la partició. 6. La no divisió de l'herència. 6.1. La indivisió voluntària de l'herència. 6.2. La suspensió de la partició. 7. La mecànica de la partició. 8. El pagament dels deutes hereditaris. 9. La inexactitud de la partició. 9.1. El principi d'igualtat de valor entre la quota de participació i la quota de partició. 9.2. La inexactitud de la partició per una valoració defectuosa dels béns: la rescissió per lesió. 9.3. La inexactitud de la partició per causes que afecten a la composició de la massa partible. 9.3.1. La detracció de béns: l'evicció. 9.3.2. La omissió de béns: l'addició a la partició. 10. La inexactitud de la partició per raó dels cohereus. 10.1. La partició feta amb l'hereu aparent. 10.2. La partició feta amb omissió d'algun cohereu. |
| Lliçó 24: La col.lació | 1. Concepte i funció de la col.lació. 2. El supòsit de fet de la col.lació. 2.1. Atribucions col.lacionables. 2.2. La no col.lacionabilitat: la dispensa i l'exclusió de la col.lació. 2.3. La renúncia a la col.lació. 3. Persones afectades per la col.lació. 4. La pràctica de la col.lació. 4.1. La computació de les atribucions col.lacionables. 4.2. La imputació de l'atribució col.lacionable a la quota hereditària de l'obligat a col.lacionar. |
| Lliçó 25: La protecció dels drets derivats de la successió | 1. L'acció de petició d'herència. 1.1. Concepte. 1.2. La universalitat de l'acció. 1.3. Legitimació activa: l'hereu real. 1.4. Legitimació passiva: l'hereu aparent i el posseïdor que no al•lega títol. 1.5. Eficàcia de l'acció de petició d'herència. Les relacions liquidatòries. 1.6. La imprescriptibilitat de l'acció de petició d'herència. 2. L'acreditació i la constància registral dels drets derivats de la successió. 2.1. L'acreditació. 2.2. La constància registral. 2.3. La suspensió dels efectes de la inscripció. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
32 | 25 | 57 | ||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
15 | 15 | 30 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 2 | 4 | ||||||
| Proves objectives de tipus test |
|
3 | 9 | 12 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
1 | 45 | 46 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació de l'assignatura: objectius i avaluació |
| Sessió Magistral | Explicació de les diferents institucions, amb exemples pràctics |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Correcció a l'aula dels casos pràctics que l'alumne haurà resolt prèviament a classe |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Resolució dels dubtes dels alumnes al despatx del professor |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Proves objectives de tipus test |
|
3 proves de les diferents parts del programa amb preguntes tipus test de caràcter teòric o teòric - pràctic | 75% de la nota final (25% cada prova) | ||||
| Proves pràctiques |
|
resolució d'un o varis casos pràctics relatius a tot el temari de l'assignatura. Es podran utilitzar textos legals i llibres (no fotocòpies) | 25% de la nota final | ||||
| Altres | L'assistència i exposició a les classes pràctiques podrà fer augmentar fins a un 5% la nota final |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Per poder superar l'assignatura caldrà treure un nota mínima de 5 sobre 10, una vegada fet el promig de les 4 proves. Això no obstant, no es considerá superada l'assignatura si, en qualsevol de les proves, l'alumne ha obtingut una qualificació inferior a 3 sobre 10. NOMÉS PODRAN SUPERAR L'ASSIGNATURA EN PRIMERA CONVOCATÒRIA ELS ALUMNES QUE HAGIN SEGUIT EL SISTEMA D'AVALUACIÓ CONTINUA - SEGONA CONVOCATÒRIA: per als alumnes que no hagin superat l'avaluació continua, es farà un examen final que inclourà tota la matèria; l'examen constarà de preguntes tipus test (75% de la nota) i d'un o varis casos pràctics (25% de la nota). Els alumnes que, havent seguit el sistema d'avaluació continua, hagin suspès l'assignatura per haver obtingut en alguna de les proves una qualificació inferior a 3, podran optar per examinar-se només de la part que hagin suspès sempre que la nota mitjana de les 4 proves sigui com a mínim de 5 sobre 10. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
M. del Carmen GETE-ALONSO, Derecho de sucesiones, 2006, Mataró, Cálamo
Lluís PUIG FERRIOL- Encarna ROCA TRIAS, Institucions del dret civil de Catalunya, vol. III, 2009, València, Tirant lo Blanc, 6a Ed., 2009.
Pedro DEL POZO, Antoni VAQUER, Esteve BOSCH, Derecho civil de Cataluña. Derecho de Sucesiones, 2009, Barcelona, Marcial Pons |
||||||||
| Complementària |
, , , |
||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||
|
||
| Altres comentaris | |
| - TANT A L'HORARI DE CLASSES TEÒRIQUES COM DE CLASSES PRÀCTIQUES ES COMBINARÀ L'EXPLICACIÓ DEL TEMARI AMB L'APLICACIÓ PRÀCTICA DELS CONEIXEMENTS. - LES DARRERES SESSIONS DEL CURS ES DEDICARAN EXCLUSIVAMENT A PREPARAR EL CAS PRÀCTIC FINAL RELATIU A TOT EL TEMARI - PER A LA BONA COMPRENSIÓ I PREPARACIÓ DE L'ASSIGNATURA ÉS NECESSÀRIA L'ASSISTÈNCIA TANT A LES CLASSES TEÒRIQUES COM A LES CLASSES PRÀCTIQUES - ÉS IMPRESCINDIBLE LA LECTURA PRÈVIA EN UN MANUAL DE LA LLIÇÓ QUE S'EXPLICARÀ A CLASSE - ÉS IMPRESCINDIBLE ESTA AL DIA EN L'ESTUDI DE L'ASSIGNATURA. - ÉS CONVENIENT UTILITZAR ELS HORARIS DE TUTORIES PER RESOLDRE ELS DUBTES |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent