DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) DRET ECLESIÀSTIC DE L'ESTAT Codi 15214226
Ensenyament
Grau de Dret (2009)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
4 Optativa 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Dret Públic
Coordinador/a
QUERALTÓ SERRANO, JOSÉ
 Adreça electrònica josep.queralto@urv.cat
Professors/es
QUERALTÓ SERRANO, JOSÉ
Web http://www.fcj.urv.es
Descripció general i informació rellevant El dret eclesiàstic de l'estat estudia les implicacions que comporta el dret fonamental de llibertat religiosa i la seva rellevància a la societat.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Utilitzar principis jurídics i valors fonamentals com a instrument de treball en la interpretació de l’ordenament jurídic
 A2 Identificar, interpretar i utilitzar les fonts jurídiques internes, europees, internacionals i comparades
 A9 Conèixer en profunditat les principals institucions jurídiques públiques i privades, la seva gènesi i evolució històrica
Tipus B Codi Competències Transversals
 B2 Resoldre problemes complexos de forma efectiva en el camp jurídic
 B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Utilitza una interpretació jurídica crítica, fonamentada en valors i principis fonamentals
 A2 Comprèn com sorgeixen les normes internacionals i entén la interacció entre l’ordenament normatiu intern i l’internacional
 A9 Genèric
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B2 Identifica el que és un problema i pren la decisió d’ afrontar-lo
 B3 Genèric
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Lliçó 1.- El Dret Eclesiàstic Concepte. Origen. Contingut. Dret Eclesiàstic
autonòmic. El Dret Eclesiàstic de l'Estat. El
Dret Eclesiàstic de la C.E. El Dret Eclesiàstic
Internacional.
Lliçó 2.- El Dret Eclesiàstic Dret i factor religiós. Dret Eclesiàstic i Dret
Confessional. Autonomia del Dret Eclesiàstic.
I. FORMULACIONS DOCTRINALS HISTÒRIQUES

Lliçó 3.- Formulacions doctrinals històriques
 Context precristià. Ordre Religiós Ordre Temporal.
L'Església a l'Imperi Romà: Les persecucions. El
Cesaropapisme. El Dualisme Gelasià. Els orígens del
Hierocratisme. L'Agustianisme Polític. La Reforma
Protestant. Les Teories de la Potestat indirecta.
Formes nacionals de Regalisme.
Lliçó 4.- La Laïcitat de l'Estat i la Llibertat Religiosa Fi de l'Antic Règim i l'aparició del Liberalisme.
La separació de l'Església i l'Estat. Els Estats
Totalitaris. La Llibertat religiosa.
II. DRET DE L'ESTAT I DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE
CATALUNYA

Lliçó 5.- Introducció Històrica
 Antecedents històrics. El Dret Eclesiàstic a la Segona
República. El Règim 1940-1975. La transició política
1975-1978.

Lliçó 6.- Fonts del Dret Eclesiàstic de l'Estat i de la Comunitat Autònoma de Catalunya
 La Constitució de 1978. L'Estatut d'Autonomia de 2006.Classificació de les fonts. Els convenis
internacionals. Fonts bilaterals i fonts unilaterals.
Lliçó 7.- Els acords amb les confessions religioses Els acords amb l'Església Catòlica. Els subjectes dels acords. Contingut, objecte i forma dels acords. La interpretació i l'extinció. Acords amb confessions
acatòliques.
Lliçó 8.- Fonts unilaterals La llei orgànica de llibertat religiosa. Rellevància en l'ordenament de l'Estat i de la Comunitat Autònoma
Catalunya de les fonts dels ordenaments jurídics de les Confessions religioses. Projecte de llei de llibertat religiosa.
Lliçó 9.- Principis informadors del Dret Eclesiàstic El principi de la llibertat religiosa. El principi
de la laïcitat de l'Estat. El principi d'igualtat
religiosa. El principi de cooperació mútua entre
l'Estat i les Confessions religioses.
III. LA PERSONA HUMANA

Lliçó 10.- Dret a la llibertat religiosa
 Noció. Contingut. Fonament. Titularitat: La llibertat
religiosa com a dret de la persona. Les Esglésies i
grups religiosos. Les sectes. Protecció Jurídica.
Límits.

Lliçó 11.- L'Objecció de Consciència
 Noció. Principals manifestacions d'objecció de
consciència: consciència fiscal, objecció professional
tractaments mèdics. Altres.
Lliçó 12.- L'Ensenyament Llibertat d'Ensenyament. Llibertat de càtedra.
Llibertat acadèmica. L'Ideari dels centres docents.
Finançament de l'Ensenyament. L'Ensenyament religiós.
IV. LES CONFESSIONS

Lliçó 13.- Posició Jurídica de les Confessions Religioses
 Noció. Personalitat jurídica de les Confessions.
Conferència Episcopal Espanyola. Conferència
Episcopal Tarraconense. Associacions.
Lliçó 14.- Règim Patrimonial Finançament de les confessions: mitjans propis i
cooperació de l'Estat. L'Església catòlica: mitjans
propis d'adquirir i finançament estatal. Règim fiscal
i contractual de les confessions. Els negocis jurídics
de les confessions.
Lliçó 15.- Els ministres del culte i el Patrimoni Històric de les Confessions Religioses La condició del ministre del culte. Règim jurídic
dels ministres del culte. El patrimoni històric-
artístic de l'Església catòlica. El patrimoni històric-artístic de les confessions no catòliques.
Lliçó 16.- L'Assistència Religiosa Noció. Assistència religiosa a les forces armades.
Assistència religiosa a les Institucions
penitenciàries. Assistència als Centres hospitalaris.
Assistència als Centres d'ensenyament. Altres
situacions.
Lliçó 17.- Sistema Matrimonial Matrimoni i Dret. Sistema matrimonial: precedents,
concepte i classes. Sistema matrimonial espanyol.
El matrimoni canònic en l'ordenament espanyol:
inscripció, separació, nul•litat, reconeixement civil
de resolucions canòniques. El matrimoni de les
minories religioses en l'ordenament espanyol.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
Sessió Magistral
A1
A2
A9
 30 27 57
Debats
B2
B3
 15 21 36
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves objectives de tipus test
A1
 1 0 1
Proves de desenvolupament
A2
 1 0 1
Proves pràctiques
B2
 1 0 1
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Explicació i plantejament general de l'assignatura
Sessió Magistral Explicació del temari i contingut de l'assignatura
Debats A les pràctiques de l'assignatura es comentaran els casos plantejats
Atenció personalitzada Tutories

Atenció personalitzada
Descripció
El professor estarà a disposició dels alumnes amb cita prèvia

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Proves objectives de tipus test
A1
 Un conjunt de preguntes tipus test. 40%
Proves de desenvolupament
A2
 Una pregunta a desenvolupar a escollir entre dues propostes 30%
Proves pràctiques
B2
 Un cas pràctic sobre una de les matèries estudiades 30%
Altres  

Assistència a classe es valorarà positivament
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La segona convocatòria té les mateixes regles que la primera convocatòria.


Fonts d'informació

Bàsica

José-Antonio Souto Paz, Derecho Eclesiástico del Estado. El Derecho de la Libertad de Ideas y Creencias, Marcial Pons, Madrid, 1992.

AA.VV. Derecho Eclesiástico del Estado, EUNSA, Pamplona, 1996.

AA.VV. Acuerdos del Estado Español con los Judíos, Musulmanes y Protestantes, Publicaciones Universidad Pontificia de    Salamanca, Salamanca 1994.

AA.VV. Los Acuerdos entre La Santa Sede y El Estado Español (Veinte años de vigencia), Junta Episcopal de Asuntos           Jurídicos CEE, EDICE, Madrid 2001.

Esther Souto Galván. El Reconocimiento de la Libertad Religiosa en Naciones Unidas, Marcial Pons, Madrid 2000.

Lombardía Díaz, P. Lecciones de Derecho Canónico, Tecnos.

García Reyes, J. Matrimonio de las Minorias Religiosas en el Derecho Español, Tecnos.

Martínez-Torrón. Normas de Derecho Eclesiástico, Comares, 1994.

Alvarez Cortina, A.C. Derecho Eclesiático Español en la Jurisprudencia Postconstitucional 1978-1990, Tecnos.

Reina, V. Lecciones de Derecho Eclesiástico Español, Marcial Pons, Madrid, 1983.

Bueno, S. Legislació Eclesiàstica de l'Estat i de Catalunya, Barcelona, Bosch.

Corral-Echevarria. Los Acuerdos entre la Iglesia y España, BAC, Madrid, 1980.

Gutiérrez del Moral, Mª Jesús, El Matrimonio en los estados de la Unión Europea y la eficacia civil del matrimonio religioso, Atelier, 2003 

Hervada-Zumaquero. Textos Internacionales de derechos Humanos, EUNSA, Pamplona, 1978.

Llamazares, D. Derecho Eclesiástico del estado. Dercho de la Libertad de Conciencia, Madrid, 1989.

Iglesias Altuna, J.M. Procesos Matrimoniales Canónicos, Civitas, Madrid, 1991.

Seglers, Àlex,Autogovern i fet religiós, Proa, Barcelona, 2000

Costa Bou, Joan, Nació i Nacionalismes, M&M Euroeditors, Barcelona 2000

Rodríguez Blanco, Miguel, Libertad religiosa y confesiones,el Régimen jurídico de los lugares de culto, BOE Centro de Estudios Políticos y Constitucionales,Madrid, 2000

Corral Salvador, Carlos, La relación entre la Iglesia y la comunidad política, BAC (633) Madrid, 2003.

Santos, José Luis, y Corral, Carlos (eds.), Acuerdos entre La Santa Sede y los Estados, BAC, Madrid, 2006.

Helena Cirac Sasturain (autora de la selección y recopilación sentencias) La Libertad Religiosa en el Tribunal Constitucional y en el Tribunal Supremo (1979-2004), Ministerio de Justicia Dirección General de Asuntos Religiosos, Madrid, 2005. 

Legislación Eclesiástica (edición preparada por Mª Elena Olmos Ortega)Civitas Thomson Reuters, Pamplona 2014
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent