DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) MARGINACIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL Codi 15224003
Ensenyament
Grau de Treball Social (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Formació bàsica Primer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
MORERAS PALENZUELA, JORDI
Adreça electrònica jordi.moreras@urv.cat
carlosalonso.chirinos@urv.cat
Professors/es
MORERAS PALENZUELA, JORDI
CHIRINOS MEDINA, CARLOS ALONSO
Web
Descripció general i informació rellevant El curs vol introduir a una anàlisi comprensiva de la marginació social en la qual s'emfasitzen les articulacions entre processos socials i imatges culturals. En la primera part es dóna compte de la multiplicitat d'aproximacions parcials que les Ciències Socials han anat aportant a la construcció del concepte de marginació social, a partir, sobretot, de les demandes d'intervenció en temes que es plantegen com a problemes socials. Mentre que a la segona part, es fa un recorregut a través de les principals teories socioantropològiques sobre la marginació social. En els dos últims temes s'analitzen les principals aportacions específiques de l'antropologia a la qüestió.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Potenciar el desenvolupament i independència de les persones per a facilitar l'enfortiment de les seves habilitats de relació interpersonal i millorar les seves condicions de vida.
 A2 Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona l'exercici professional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents
 A7 Implementar correctament les tècniques pròpies de la investigació social aplicada per a analitzar situacions socials
 A11 Donar suport al desenvolupament de xarxes per a fer front a les necessitats socials
Tipus B Codi Competències Transversals
 B1 Aprendre a aprendre
 B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
 B6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Genèric
 A2 Coneix les eines d’anàlisi dels indicadors socials que li proporcionen les ciències socials
 A7 Coneix les tècniques d’anàlisi dels processos socials
 A11 Genèric
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B1 Genèric
 B3 Genèric
 B6 Genèric
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Bloc I: El concepte de marginació. 1. Marginació social i marginalitat. Recursos conceptuals per a la definició sociològica de la marginació: exclusió, identitat, control social, despersonalització, cultura i subcultura, desviació...
2. La definició de la realitat com a problema. La construcció cultural de la marginació.
3. El tractament de la marginació des del treball social
Bloc II: Els principals enfocaments teòrics. 1. La desviació social. Criminologia i positivisme.
2. Funcionalisme i anomia social.
3. L'Escola de Chicago i les subcultures. La teoria de l'associació diferenciada.
4. La teoria de la reacció social. Etiquetatge i carrera desviada.
5. Enfocaments antropològics: simbolisme i marginació.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A2
A7
2 2 4
Sessió Magistral
A2
A7
50 6 56
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A2
A7
19 19 38
Presentacions / exposicions
A2
A7
19 21 40
Atenció personalitzada
A2
A7
10 2 12
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció al desenvolupament de l’assignatura: objectius, metodologia i sistema d’avaluació. Moments i vies de contacte amb el professor al llarg del curs.
Sessió Magistral Exposició sistemàtica dels continguts bàsics de l'assignatura per part del professor, tal com es distribueixen dins dels dos grans blocs temàtics i dels diferents subtemes.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Exercicis relacionats amb la lectura d'algun text a l'aula ordinària o bé amb alguna experiencia viscuda (en l'àmbit quotidià, laboral, familiar...), ja siguin de caràcter oral o escrit.
Presentacions / exposicions Presentació grupal d'algun tema concret d'interès dels estudiants, a partir de la teoria impartida o d'algun cas o fenomen quotidià relacionat amb la marginació social, o d'exposició d'alguna de les lectures recomanades al programa.
Atenció personalitzada Els alumnes poden demanar una cita (mitjançant correu electrònic) amb la professora per aclarir dubtes.

Atenció personalitzada
Descripció
En totes les activitats senyalades l'estudiant comptarà amb la presència i l'assessorament de la professora: puntual durant les sessions magistrals, les presentacions/exposicions, la resolució de problemes o exercicis a l'aula i les eventuals proves de desenvolupament, i regular (en forma d'atenció a l'estudiant en horari de despatx o per correu electrònic) pel que fa a la realització de les notes de lectura i del treball d'assaig.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Sessió Magistral
A2
A7
Examen (dos parcials) 50%
Presentacions / exposicions
A2
A7
Presentació o exposició grupal a classe sobre algun tema o fenomen actual d'interès en l'àmbit de la marginació social a través de l'anàlisi d'una pel·lícula escollida. La participació en dites exposicions i en la dinàmica general de les classes (de caire teòric o més pràctic: recursos audiovisuals, lectures, etc.) es valora positivament en termes d'avaluació. 40%
Altres  

Participació en els seminaris pràctics

10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació de la segona convocatòria consistirà en la realització d'un examen i/o un treball de síntesi.


Fonts d'informació

Bàsica

BECKER, H. 1964. Los extraños. Sociología de la desviación. Buenos Aires: Tiempo Contemporáneo.

BERGER, P.; LUCKMANN, Th. 1988. La construcció social de la realitat. Barceona: Herder.

CASTEL, R. 1984. La gestión de los riesgos. Barcelona: Anagrama.

FOUCAULT, M. 1981. Vigilar y castigar. Madrid: S. XXI.

FREILICH, M.; RAYBECK, D.; SAVISHINSKY, J. 1991. Deviance: Anthropological Perspectives. New York: Bergin and Garvey.

GIL, F. 2002. La exclusión social. Barcelona: Ariel.

GOFFMAN, E. 1989. Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortu.

LEWIS, O. 1985. Antropología de la pobreza. Cinco familias. México: F.C.E.

LOMNITZ, L. 1985. Cómo sobreviven los marginados. México: S. XXI.

MATZA, D. 1981. El Proceso de desviación. Madrid: Taurus.

PAVARINI, M. 1983. Control y dominación. Teorías criminológicas burguesas y proyecto hegemónico. Madrid: S. XXI.

PESET, J. L. 1983. Ciencia y marginación. Barcelona: Crítica Grijalbo.

PITCH, T. 1980. Teoría de la desviación social. México: Nueva Imagen.

PRAT, J. 1997. El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas. Barcelona: Ariel.

SAN ROMAN, T. 1994. La diferència inquietant. Velles i noves estratègies culturals dels gitanos. Barcelona: Serveis de Cultura Popular / Alta Fulla.

TYLOR, I.; WALTON, P.; YOUNG, J. 1990. La nueva criminología. Contribución a una teoría social de la conducta desviada. Buenos Aires: Amorrortu.

Complementària

ACKERMANN, W.; DULONG, R.; JEUDY, H. 1983. Imaginaires de l’insécurité, Paris: Librairie des Meridiens.

ALVAREZ-URIA, F. 1983. Miserables y locos. Medicina mental y Orden social en la España del siglo XIX. Barcelona: Tusquets.

ALVAREZ-URIA, F; ALONSO, L.; FERNANDEZ, B. i altres. 1995. Desigualdad y pobreza hoy. Madrid: Talasa.

ALLPORT, W. 1968. La naturaleza del prejuicio. Buenos Aires: Eudeba.

AZAOLA, E. 1990. La institución correccional en México. Una mirada extraviada. Méxic: S. XXI.

BALIBAR, E.; WALLERSTEIN, I. 1988. Raza, nación y clase. Madrid: IEPALA.

BARATTA, A. 1998. Criminología crítica y crítica del derecho penal. Madrid: S. XXI.

BAUMAN, Z. 2000. Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona: Gedisa.

BECK, U. 1998. La sociedad del riesgo. Barcelona: Paidós.

BENNET, J. 1981. Oral History and Delinquency. Chicago: The University of Chicago Press.

BERGALLI, R.; MARI, E. (eds.) 1989. Historia ideológica del control social. Barcelona: PPU.

BONFIL, G. 1987. México profundo. Una civililzación negada. México: SEP / CIESAS / Foro 2000.

CASTEL, R. 1998. La metamorfosis de la cuestión social. Barcelona: Paidós.

CLINARD, M. (comp.) 1964. Anomia y conducta desviada. Buenos Aires: Paidós.

COHEN, S. 1988. Visiones de control social. Barcelona: PPU.

DOUGLAS, M. 1991. Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: S. XXI.

DOUGLAS, M.; WILDAVSKY, A. 1982. Risk and Culture. California University Press.

DURKHEIM, E. 1982. Las reglas del método sociológico. Madrid: Morata.

DURKHEIM, E. 1992. El suicidio. Madrid: Akal.

EDGERTON, R. 1986. Rules, Exceptions and Social Order. Berkeley. California University Press.

ENCINAS, J. L. 1994. Bandas juveniles. Perspectivas teóricas. México: Trillas.

FOUCAULT, M. 1990. La vida de los hombres infames. Madrid: La Piqueta.

FOUCAULT, M. 1991. Microfísica del poder. Madrid: La Piqueta.

FOUCAULT, M. 1992. Genealogía del racismo. Buenos Aires: Altamira.

FREILICH, M.; RAYBECK, D.; SAVISHINSKY, J. 1991. Deviance: Anthropological Perspectives. New York: Bergin and Garvey.

GARCÍA, M. 2002. Yo no soy racista, pero... El aprendizaje de la discriminación. Barcelona: Intermón Oxfam.

GUASCH, O. 1991. La sociedad rosa. Barcelona: Anagrama.

GUSFIELD, J. 1981. The Culture of Public Problems. Chicago University Press.

HANNERZ, U. 1986. Exploración de la ciudad. México: F.C.E.

HERNÁNDEZ, J.; OLZA, M. (comps.) 1998. La exclusión social. Reflexión y acción desde el Trabajo Social. Navarra: Eunate.

JIMÉNEZ, F.; RIVAS, F.; RODRÍGUEZ, J. 1983. Violencia y marginación social. Murcia: Universidad de Murcia.

JULIANO, D. 2004. Excluidas y marginales. Una aproximación antropológica. Madrid: Ed. Cátedra / Universidad de Valencia / Instituto de la Mujer.

KAPLAN, A. 1998. De Senegambia a Cataluña. Procesos de aculturación e integración social. Barcelona: Fundació “La Caixa”.

LAMO DE ESPINOSA, E. 1989. Delitos sin víctimas. Madrid: Alianza.

LARRAURI, E. 1991. La herencia de la criminología crítica. Madrid: S. XXI.

LOWRY, R. 1974. Social Problems. A Critical Analisis of Theories and Public Policy. Lexington, Toronto, Londres. D. C. Heath and Company: 81-133.

MALINOWSKI, B. 1981. Crimen y costumbre en la sociedad salvaje. Barcelona: Ariel.

MANZANOS, C. 1991. Carcel y marginación social. Contribución crítica e investigación aplicada a la sociedad vasca. Donostia: Tercera Prensa.

MARTINEZ VEIGA, U. 1997. La integración social de los inmigrantes extrangeros en España. Madrid: Trotta.

MARX, K. 1993. Manuscritos: Economía y Filosofía. Madrid: Alianza.

MELOSSI, D. 1992. El Estado del control social. México: S. XXI.

MERTON, R.; NISBET, R. (eds.). 1961. Contemporary Social Problems. New York: Harcourt, Brace and World.

MONREAL, P. 1996. Antropología y pobreza urbana. Madrid: Los libros de la Catarata.

MORENO, J. J. 2001. Hasta la libertad. Barcelona: Ediciones B.

MOORE, R. I. 1989. La formación de una sociedad represora. Barcelona: Crítica-Grijalbo.

PALMONARI, A. 1989. Processi simbolici e dinamiche sociale. Bologna: Il Mulino.

PAUGAM, S. (dir.) 1996. L’exclusion, l`état des savoirs. Paris: La Découverte.

PROSS, H. 1989. La violencia de los símbolos sociales. Barcelona: Anthropos.

PUJADAS, J. J. 1992. El método biográfico. El uso de las historias de vida en las ciencias sociales. Madrid: CIS. Cuadernos Metodológicos.

ROBERTS, B. 1980. Ciudades de campesinos. La economía política de la urbanización en el tercer mundo. México: Siglo XXI.

ROMANI, O. 1999. Las drogas. Sueños y razones. Barcelona: Ariel.

SAN ROMAN, T. 1989. Vejez y cultura. Hacia los límites del sistema. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.

SAN ROMAN, T. 1997. Los muros de la separación. Ensayo sobre heterofobia y filantropía. Madrid: S. XXI.

SCHUTZ, A. 1974. El problema de la realidad social. Amorrortu: Buenos Aires.

SHUTERLAND, E. 1988. Ladrones profesionales. Madrid: La Piqueta-

SPECTOR, M.; KITSUSE, J. 1977. Constructing Social Problems. California: Cummings Publishing Co.

TODOROV, T. 1988. Cruce de culturas y mestizaje cultural. Madrid: Júcar.

TURNER, V. 1988. El proceso ritual. Madrid: Taurus.

TRINIDAD, P. 1991. La defensa de la sociedad. Madrid: Alianza.

ULIN, R. 1990. Antropología y teoría social. México: S. XXI.

VALENTINE, Ch. 1970. La cultura de la pobreza. Crítica y contrapropuestas. Buenos Aires: Amorrortu.

VALLVERDÚ, J. 2001. El cant de la devoció. Un estudi antropològic sobre els Hare Krisna. Tarragona: Arola.

VARELA, J.; ALVAREZ-URIA, F. 1989. Sujetos frágiles. Ensayos sobre sociología de la desviación. México, Madrid...: F.C.E.

VV. AA. 1981. Espacios de poder. Madrid: La Piqueta.

VV. AA. 1986. Materiales de sociología crítica. Madrid: La Piqueta.

VV. AA. 1999. “Pobreza y exclusión”. Monográfico de la Revista de Occidente, 215 (abril): 5-122.

VV. AA. 1999. “De la difference et de l’exclusion”. Dossier de la revista L’homme, 150 (abril-juny), 1ª part.

WACQUANT, L. 2000. Las cárceles de la miseria. Madrid: Alianza.

WIEVIORKA, M. 1992. El espacio del racismo. Barcelona: Paidós.

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent