DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) DEONTOLOGIA DEL TREBALL SOCIAL Codi 15224102
Ensenyament
Grau de Treball Social (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Obligatòria Tercer Juny, Jul., Set.
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
ABELLÁN HERNÁNDEZ, ELISA
Adreça electrònica elisa.abellan@urv.cat
Professors/es
ABELLÁN HERNÁNDEZ, ELISA
Web
Descripció general i informació rellevant Existeix un acord general entre els professionals i acadèmics del Treball Social en que les qüestions d'ètica, moral i valors són una part inevitable i fonamental de l'exercici de la professió i de la propia identitat d'aquesta ja que part del nostre treball consisteix en prendre decisions sobre tercers. L'actuació davant dels casos particulars implica entrar en conflicte amb drets, deures, valors, principis....desencadenant qüestions, problemes i/o dilemes ètics. Per aquest motiu, el Treball Social, com totes les professions que estan al servei de les persones, ha d'integrar valors ètics entre els professionals, i tenir eines per poder afrontar i responsabilitzar-se de les decisions que planteja l'exercici de la pràctica professional. El codi deontològic constitueix el a conjunt de normes i principis que el professional del treball social té com a referencia i que té com a finalitat el donar criteris generals que puguin ser una guia a l'hora d'interpretar les qüestions ètiques relacionades amb les conductes i decisions dels treballadors socials en l'exercici de la seva professió. La dimensió pragmàtica de l'ètica dóna el nivell de concreció de la pràctica diària, i per això cal acceptar la necessitat d'establir uns valors comuns basats en els principis bàsics del Treball Social: autodeterminació, individualització, acceptació, actitud exempta de judicis de valor, secret professional, etc., a partir dels quals s'han desenvolupat els diferents codis d'ètica. Aquests han de de ser una guia sobre com haurien de ser les nostres conductes; però tot i així, no podran resoldre tots els conflictes que es plantegen en la pràctica. Per aquest motiu és convenient fomentar un bon nivell de reflexió com a guia i garantia de la "bona pràctica" professional, no tan sols per poder treballar en el difícil context social en que vivim, sinó també, i sobretot, per recordar, protegir i executar l'encàrrec professional que se'ns fa: millorar la qualitat de vida, l'extensió de la justícia social i l'augment del benestar personal i social.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Potenciar el desenvolupament i independència de les persones per a facilitar l'enfortiment de les seves habilitats de relació interpersonal i millorar les seves condicions de vida.
 A2 Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona l'exercici professional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents
 A9 Analitzar els comportaments que representen un risc per al sistema client i elaborar estratègies de modificació dels mateixos
 A12 Orientar a persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats en l'anàlisi de les seves necessitats i en la presa de decisions
 A15 Reflexionar críticament sobre la pràctica professional utilitzant la supervisió com a mitjà de respondre a les necessitats de desenvolupament professional
Tipus B Codi Competències Transversals
 B2 Prioritzar i resoldre problemes, conflictes i dilemes ètics complexos de forma efetiva en el camp del TS
 B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
 B4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa, assignant prioritats, complint amb les obligacions professionals i avaluant l'eficàcia del propi programa de treball
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Genèric
 A2 Genèric
 A9 Analitza els dilemes ètics que planteja l’exercici de la professió i el seu context institucional
 A12 Genèric
 A15 Aplica la supervisió com a instrument de reflexió de la praxis professional
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B2 Genèric
 B3 Genèric
 B4 Genèric
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C5 Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat

Continguts
Tema Subtema
BLOC 1. Contextualització per l'estudi de l'ètica.




Conceptes bàsics: definició i interrelació.
-ètica/moral
-virtuts/valors/principis...
-drets/deures
Història i principals corrents teòrics de la Filosofia moral.
Història i principals corrents teòrics de l'ètica en Treball Social.
BLOC 2. Marc teòrico- pràctic per un exercici ètic del Treball Social.
importància i necessitat de l'ètica en TS
L'ètica i els paradigmes i models teòrics en Treball social.
Els actors; usuaris i professionals: Drets i deures d'ambdues parts.
Models de pràctica en treball social.
BLOC 3. Dimensions de l'ètica Professional en Treball Social: teleològica, deontològica i pragmàtica. Dimensió teleològica.
Dimensió deontològica: Codi d'Ètica i Deontològic dels TS. Comité d'Ètica de S.Socials, Comité Assitencial, Consell Deontològic
Dimensió pragmàtica: dilemes ètics. Classificació dels dilemes ètics. Mètodes d'anàlisi en Filosofia Moral. Models de resolució de dilemes ètics en Treball Social.
BLOC 4: Ètica Aplicada a la intervenció social Àmbit de la salut (avortament, eutanasia, tractaments pal.liatius, intervencions en menors o persones amb les seves capacitats restringides, el consentiment informat..)
Àmbit de la discapacitat (DI, física, psíquica i sensorial)
Àmbit dels menors (maltractaments, adopcions, mesures de protección judicial...)
Ámbit de la vellesa (maltractaments, últimes voluntats anticipades, institucionalització..)
Aspectes legals relacionats: edat jurídica, incapacitacions, responsabilitats professionals, secret professional, llei de protecció de dades...)

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
C5
1 0 1
Sessió Magistral
A1
A2
13 20 33
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A1
A2
7 0 7
Tècnica del dilema
A9
A15
C5
6 0 6
Treballs
A9
C5
1 13 14
Debats
A1
A2
A9
A15
B2
C5
2 0 2
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves de desenvolupament
A9
A15
C5
2 8 10
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de la matèria, fent especial èmfasi en l'aplicació de metodologies actives a l'aula.
Sessió Magistral Sessió Magistral Exposició dels continguts bàsics de l'assignatura així com dels protocols d'elaboració d'exercicis.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Plantejament a l'aula d'excercicis a resoldre en petits grups per analitzar i reflexionar sobre la matèria teòrica aplicada en l'exercici professional. Es realitzarà una posada en comú per grups davant l'aula. El resultat de l'exercici treballat s'utilitzarà per reforçar i continuar les sessions magistrals i per introduir algunes de les sessions pràctiques.
Tècnica del dilema En les sessions de pràctiques a l'aula es presentaran situacions relacionades amb l'exercici professional i l'ètica.
Es tracta d'analitzar, debatre i resoldre en petits grups les situacions plantejades.
Els exercicis es duran a terme a l'aula i es presentaran a la resta del grup.
Es farà per part del professor devolució del que hagi sorgit

Treballs Es realitzarà una prova avaluativa d'ètica aplicada en que el TS es pot trobar durant la seva pràctica professional.

Estarà relacionada amb la tècnica del dilema pero suposarà un treball més específic de l'alumne.

A nivel individual es treballarà un article o material audiovisual on aplicar els coneixements adquirits
Debats Activitat a realizar mitjançant grups de discussió sobre una temática concreta de contingut ètic.
L'objectiu és defensar-ne les diferents postures de cadascú i visualitzar les posibles alternatives a la resolució d'un conflicte d'actualitat i/o emergent de contingut ètic.
Atenció personalitzada El professor utilitzarà el forum per informar de qualsevol qüestió relacionada amb la docència o el contingut de l'assignatura.
No obstant, prestarà atenció personalitzada a tots els alumnes que al llarg del curs ho precissen prèvi acord via e-mail.
El despatx assignat és el 58 a la 3ªplanta del Departament d'Antropologia.
L'horari s'atenció serà a les tardes previ acord amb la professora

Atenció personalitzada
Descripció
Assessorament i orientació individualitzada i grupal dels estudiants per a la realització dels treballs i exercicis proposats per part de la professora.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Treballs
A9
C5

Es realitzaran dues proves avaluatives on es treballarà amb dilemes ètics i altres aspectes d'ètica interrelacionats amb la teoria donada i el material bibliogràfic adient.

L'objectiu és afavorir el debat i la discussió mitjançant la reflexió i l'escolta activa

Una de les proves es recolçarà en material audiovisual (visualització film) i l'altra será un cas real portat per una entitat del tercer sector protegit en la seva presentació per tal de garantir la seva confidencialitat i emmarcat en APS


Els cas recolçat en material audiovisual tindrà un pes del 25% de la nota












La prova avaluativa d'APS tindrà un pes del 30%
Proves de desenvolupament
A9
A15
C5
Prova objectiva sobre tot el contingut teòric de la materia.
tindrà un pes del 45% de la nota
Altres  

El professor pot oferir al alumnat conferencies o altres activitats que poden resultar del seu interés per tal d'apropar-se a la temática. Es valorarà positivament l'interés al respecte

 
Altres comentaris i segona convocatòria

Primera convocatòria:

L'avaluació és continuada i correspón a la suma dels treballs i de la prova de desenvolupament.

L'alumne pot triar fer-los tots o alguns lliurement. L'alumne que decideix no fer-ne cap pel motiu que sigui, ha de tenir present que la prova escrita és la mateixa que per la resta de companys i que en cap cas podrá aprovar ja que només val un 45% de la nota. Això significa, que per aprovar a la primera convocatòria, és requisit imprescindible atendre a la realització d'aquests.

La prova escrita será de desenvolupament sobre la teoria donada

Els treballs pràctics avaluatius es sumaran a la nota de la prova escrita. No seran recuperables si es suspén l'assignatura per no haver tret suficientment nota en els treballs pràctics. En aquest supòsit, caldrà doncs que l'alumne es presenti a la segona convocatòria a la prova de desenvolupament per si pot superar la nota treta a la primera convocatòria i aprovar l'assignatura. Cal atendre a que els treballs de major pes són grupals i són el resultat d'un treball conjunt.

Els alumnes que no hagin realitzat i entregat els treballs dins el termini de la primera convocatòria no ho podràn fer per la segona. S'entreveu que a la primera convocatoria cal haver fet alguna de les altres proves avaluatives per assegurar-se la superació de l'assignatura

No s'acceptaran treballs fora del termini establert i dins de la primera convocatòria

Segona convocatòria:

L'avaluació pot ser continuada o única per aquells alumnes que només es presenten a la prova escrita.

Es mantindrà la nota dels treballs realitzats durant el curs per els alumnes que hagin optat per l'avaluació continuada.

La prova escrita sobre la part teòrica serà de desenvolupament com la primera convocatòria

Els alumnes que no hagin fet els treballs no tindran l'opció de fer-los ja que s'entèn que s'acullen a l'avaluació única

S'entreveu per els alumnes d'avaluació continuada que no és posible aprovar l'assignatura donat que la prova escrita només representa el 45% de la nota si no s'ha fet i presentat algún de les altres proves avaluatives.

Un alumne presentat a avaluació continuada a la primera convocatòria no pot pasar-se a única a la segona sota cap concepte.

Poden haver-hi alumnes que optin per l'avaluació única a la segona convocatòria i aleshores, la nota seria el resultant d'aquesta prova escrita que no ha de ser la mateixa que la dels que s'han acollit a l'avaluació continuada

En cap cas, es guardaran notes per posteriors convocatòries.

No s'acceptaran treballs fora del termini establert

Els alumnes que durant el transcurs de les proves avaluatives hagin copiat o se'ls hi vegi durant la realització de la prova en actitud sospitosa d'acord a l'establert, poden ser motiu de suspés automàticament


Fonts d'informació

Bàsica Banks, Sarah, Ética y valores en el trabajo social, 1997, Paidos
Salcedo, Damian, Autonomía y Bienestar, 2001, Madrid
Canimas, Joan, Informe sobre l’estat de la qüestió de l’Ètica Aplicada als Serveis Socials i l’Acció Educativa., 2003, Fundació Campus Arnau d'Escala
Rozas, Margarita y otros, Trabajo Social y Compromiso ético.Asistencia o Resistencia, 2000, Espacio Editorial
De Robertis, Cristina, Fundamentos del trabajo social. Ética y metodología, 2003, Nau LLibres
Bermejo, Francisco J., Ética de las profesiones. T.Social, 2002, Descleé De Brouwer
Ballestero, Alberto, Dilemas éticos en Trabajo Social, 2006, Eunate
Rondón García, Luis Miguel i altres, Voces para la ética del trabajo social en tiempos trémulos, 2013, Paraninfo
Lima Fernández, Ana M. y otras, Protección de datos en servicios sociales. Guía para profesionales., CONSEJO GENERAL DEL TRABAJO SOCIAL, 2018
Sergio Ramos Pozón, BIOÉTICA. Una reflexión necesaria para las decisiones que más importan, Plataforma Editorial, 2018
Josep Ramos Montes, ética en salud mental, Herder, 2018
Román, Begoña, ética en servicios sociales, Herder, 2017

Acha Irizar, F. (1985) Etica i Moral. Bilbao. Mensajero

Aranguren, José L (1985). Ètica. Madrid. Alianza Universal.

Aranguren, José L (1988). Moral de la vida cotidiana. Madrid. Tecnos.

Arnau, H, Doltra, M, Gutiérrez J.M, Lasterra, J, Monjón R, Navarro, G (1992). L'ètica, ahir i avui. Disseny editorial de Catalunya. Barcelona

Banks, Sara (2000). Ètica y valores en el trabajo social. Barcelona. Paidós.

Ballestero, Alberto (2004) “Aportacions de la filosofia al treball social: l’existencialisme de F. Krill.” a Revista de Treball Social, núm. 175, pàg. 28- 56. Col·legi Oficial d'Assistents Socials i Diplomats en Treball Social de Catalunya.

Bas, Carme (1995). Corrents i pensadors de la filosofia. Barcelona. Castellnou Edicions.

Bermejo, F. (2000). Ètica y Trabajo Social. Santander. Universidad Pontificias Comillas.

Bermejo, F (2002). Ètica de las profesiones: Trabajo Social. Ed. Desclée. Bilbao.

Buxarrais, M.R, Carrillo, I, Galceran M. Del Mar i ...... (1990). Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència. Barcelona. Rosa Sensat. Edicions 62.

Canimas, J (2003) Informe sobre l’estat de la qüestió de l’Ètica Aplicada als Serveis Socials i l’Acció Educativa. Amb una proposta de constitució d’un Observatori d’Ètica Aplicada. Fundació Campus Arnau d’Escala.

Col.legi Oficial de DTS i AASS de Catalunya (2000). La confidencialitat i el Secret Professional. Monogràfic 1. Barcelona.

Diputació de Barcelona. L'ètica en el servei públic. Pràctica i temes actuals. Barcelona.

Domingo Moratalla, A (2001). Lo que usted estudio y nunca debio olvidar de Etica (puesto al dia). Madrid. Acento Editorial.

Federación Internacional de Trabajadores Sociales. La ética del trabajo social pricipios y criterios. Madrid. Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en TS.

Fromm, Erich (1978). ¿Tener o ser?. Madrid. Fundación de Cultura Económica.

Fromm, Erich (1998). Per una ètica humanística. Barcelona. Edicions 62.

Fuentes, Teresa (2001) "Abordar el conflicto moral. De la inteligencia ética personal a la inteligencia ética compartida". Revista Educación Social núm. 17,Fundació Pere Tarrés Barcelona.

Fuentes, Teresa (2004) "Los conflictos éticos en la práctica del Trabajo Social. Una experiencia de sistematización". Servicios Sociales y Política Social núm. 68. Consejo Superior de Colegios Profesionales de Asistentes Sociales y Trabajadores Sociales. Madrid.

Grazziosi, L (1978). Códigos de Ètica del Servicio Social. Buenos Aires. Humanitas.

Kisnerman, N (1982). Ètica para el Servicio Social. Buenos Aires. Humanitas.

MacIntyre, Alasdair (1998). Història de la ètica. Barcelona. Paidós.

Marinoff, Lou (2001). Més Plató i menys Prozac. Barcelona. Edicions B.

Martin Mateo, R (1987). Bioética y Derecho. Barcelona. Ariel.

Moya Bernal, A y Barbero Gutiérrez, J (coord.) (2005). Malos tratos a personas mayores: guía de actuación. IMSERSO.

Nino, C.S (1987). Ètica y Derechos Humanos. Barcelona. Paidós.

Robertis De, Cristina (2003) Fundamentos del Trabajo Social: ética y metodología. Nau Llibres. Universista de València. València.

Reid, William J. (2003) “El coneixement aplicat a la pràctica del treball social: una anàlisi de les tendències”, a Revista de Treball Social, núm. 163, pàg. 6- 51. Col·legi Oficial d'Assistents Socials i Diplomats en Treball Social de Catalunya. Barcelona

Revista de Treball Social. Número 146. Juny 1997. Col·legi Oficial d'Assistents Socials i Diplomats en Treball Social de Catalunya. Barcelona

Revista de Treball Social. Número 175. Setembre 2004. Col·legi Oficial d'Assistents Socials i Diplomats en Treball Social de Catalunya. Barcelona

Revista: Monogràfic: L'ética en els serveis socials. Quaderns d'Acció Social i Ciutadania. Núm. 6. Setembre 2009. [Recurs electrònic]

Salcedo, D (2001). Autonomia y Bienestar. Madrid. Comares.

Salcedo, D (2000). Los valores en la práctica del Trabajo Social. Madrid. Narcea.

Torralba, F (1997). Les ètiques d'avui. Barcelona. Claret.

Tugendhat, Ernest (1988). Problemes de la ètica. Madrid. Crítica.

Younghusband, E (1971). Trabajo Social y valores sociales. Madrid. Euramérica.

Vila-Abadal, J (2007) "Entre la ciència i l'ètica", a Revista de Treball Social. Núm. 181. Col·legi Oficial d'Assistents Socials i Diplomats en Treball Social de Catalunya. Barcelona

 

Complementària , , ,
García, Begoña, Los profesionales del TS y la ética profesional ante los nuevos retos y necesidades sociales, 2007, www.buleria.unileon.es
Aguayo, Cecilia y otros, Ética y TS en las voces de sus actores: un estudio desde la práctica profesional, , www.ts.urs.ac.cr




Recomanacions


 
Altres comentaris
Es recomana seguir l'assignatura pel moodle i estar en contacte amb el professor. Cal llegir-se la documentació penjada i d'altre que es pugués facilitar durant el curs. Per les proves pràctiques avaluatives cal consultar la teoria donada a classe i penjada així com altres fonts d'informació que puguin resultar d'interès per a l'aprenentatge de l'alumne. És recomanable assistir a classe per tal de facilitar l'aprenentatge. En cas de que això no sigui possible és recomanable seguir-la de prop per poder assolir els coneixements i les habilitats de reflexió ètica
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent