DADES IDENTIFICATIVES 2008_09
Assignatura HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL I Codi 12081005
Ensenyament
Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Segon Primer
Llengua d'impartició
Castellà
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
FACI LACASTA, FRANCISCO JAVIER
Adreça electrònica franciscojavier.faci@urv.cat
Professors/es
FACI LACASTA, FRANCISCO JAVIER
Web http://moodle.urv.cat
Descripció general i informació rellevant L’assignatura serveix per aportar a l’alumne el coneixement sobre els conceptes i processos fonamentals d’un ampli període de la història mediterrània i occidental, conegut com a edat mitjana i concretament a l'antiguitat tardana i a l'alta edat mitjana, tot introduint-lo en la comprensió de les diferents versions dels corrents historiogràfics sobre l’esmentada època. Per facilitar això les diverses propostes bibliogràfiques per tema seran comentades, a fi i a efecte de guiar a l’estudiant cap a lectures de caire generalista per una major efectivitat, però sense renunciar a la diversitat inherent a les diverses contribucions historiogràfiques. En aquest sentit, també la bibliografia seleccionada s’ha confeccionat a partir de diversos criteris que la justifiquen. Cal advertir que a pesar de la poca fortuna dels ja analitzats termes “edat mitjana” i “universal”, l’alumne descobrirà determinades constants o elements estructurats que permeten situar la matèria de l’assignatura en tres o quatre blocs temàtics dins del mateix marc contextual. Aquests són les transformacions des de l'antiguitat fins al segle VII a l'occident mediterrani i a l'orient romà, l'aparició de l'Islam, els processos de la formació del feudalisme a l'occident europeu i els seus primers desenvolupaments.

Competències
Codi  

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer els conceptes fonamentals de la història medieval universal A1
A9
Coneixement de l'estructura diacrònica de la història A2
Coneixement de la història de la integració europea A8
Coneixement dels diversos models d'estructura política i social donats en aquest període la història A1
B5
Analitzar, conèixer i valorar els conceptes a partir de les fonts històriques o bé interpretacions historiogràfiques sobre el tema. A5
A6
B2
B6
B13
Anàlisi, valoració i elaboració d'un discurs raonat al voltant d'aspectes claus de la història medieval, tenint en compte els diversos factors exposats a classe i posant especial èmfasi en la recopilació d'informació que faci cada alumne. A6
B1
B2
B6
B13
B25
C5

Continguts
Tema Subtema
1.- Concepte, mètode i fonts de la Història Medieval - Aparició i evolució del concepte d’Història Medieval.
- Fonts i ciències auxiliars de la història.
- La periodització de la Historia Medieval.
2.- La transició del món antic al medieval. La Crisi de l’Imperi Romà - El debat sobre la transició.
- La crisi interna i externa.
- Els problemes militars i polítics i les reformes del Baix Imperi.
- La “crisi de la societat esclavista” i les seves manifestacions monetàries, fiscals i socials.
- Els grans canvis ideològics: crisi del paganisme i triomf del cristianisme.
3.- Els pobles germànics i les invasions - Bàrbars i germans
- L’evolució social dels pobles germànics a través de les fonts romanes.
- La penetració germànica en el món romà.
- Els primers assentaments.
- L'època de las grans invasions.
- La formació dels principals regnes germànics a Occident.
4.1.- De l’Imperi Romà Oriental a l’Imperi Bizantí (finals s. IV- començaments s.VII). - La transició en la Pars Orientis.
- L’església i societat en el segle V: les controvèrsies teològiques i l’època dels grans concilis.
- Justinià i la Renovatio Imperii.
- La gran crisi de la segona meitat del segle VI.
4.2.- L’Església i la cultura a Occident a la època de transició - Les esglésies provincials i la consolidació de l’autoritat pontifical
- El monacat, expressió de la nova situació: el monacat oriental i la creació del monacat a Occident: Sant Benet de Nursia
- Historiografia pagana i historiografia cristiana.
- El panorama intel•lectual de la romanitat tardana i dels regnes germànics: d’Agustí d’Hipona a Isidor de Sevilla.
5.- L’Islam i l’expansió musulmana. - Mahoma i la Aràbia preislàmica.
- El califat “perfecte” i la formació de l’Imperi islàmic
- La guerra civil i el califat omeia.
- La guerra contra Bizanci.
- La revolució abbasí i els canvis en el món musulmà.
6.- L’Imperi Bizantí: la dinastia heracliana i el conflicte iconoclasta. - La dinastia heracliana: la lluita contra els perses.
- La invasió islàmica.
- La reforma “themàtica”.
- La dinastia isàurica.
- Els problemes exteriors.
- La crisi de la iconoclàstia.
7.- El “Regnum Francorum: dels merovingis a l’Imperi de Carlemany. - Evolució general de la Gal•lia merovíngia.
- Els “majordoms de palau” i la afirmació del llinatge arnulfingo-pipínida.
- Carles Martell, Pipí el Breu i Carlemany.
- L’Imperi Carolingi.
- Administració i institucions.
- El renaixement intel•lectual.
- Els símptomes de crisi de l’Imperi.
8.- Feudalisme i societat feudal a la Alta Edat Mitjana. - Feudalisme i societat feudal en la historiografia: diferents interpretacions.
- Les problemes cronològics i geogràfics.
- La gran propietat i la dependència camperola.
- Les relacions feudo-vassallàtiques i l’estat feudal.
- Les concepcions ideològiques feudals: la teoria dels ordines.
9.- La formació de l’estat feudal alemany: El Sacre Imperi Romano Germànic - La Alemanya medieval: el marc geogràfic i històric.
- El Tractat de Verdun i les seves repercussions.
- Debilitament carolingi i aparició de la monarquia alemanya.
- La dinastia Saxona.
- Otó I i el Sacre Imperi.
- Otó II, Otó III i l’extinció de la dinastia.
10.- L’Europa de les “Segones Invasions”. - Significació del concepte “segones invasions”: de Marc Bloch a Musset.
- Los “normands” i la seva expansió per l’Europa septentrional: la nova situació anglesa i el Ducat de Normandia.
- Musulmans a Itàlia i el sud de França.
- Els magiars o húngars.
- Els eslaus a l’orient europeu.
11.- L’apogeu de l’Imperi Bizantí: dels Macedonis als Comneno (867-1081) - La liquidació de la iconoclàstia i el cisma focià.
- La dinastia macedónica.
- La gran expansió territorial.
- L’Església ortodoxa entre dos cismes: de Focio a Cerulario.
- L’apogeu cultural : de Focio a Psellos.
- El problema del feudalisme bizantí.
- l’Avanç turc i la Primera Creuada.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
33 10 43
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
10 0 10
Treballs
0 40 40
Estudis previs
0 10 10
Seminaris
6 0 6
 
Atenció personalitzada
10 0 10
 
Proves de Desenvolupament
3 26 29
Proves pràctiques
1 0 1
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries La introducció al període es farà a través del tema primer i segon, incidint especialment en el trànsit entre la societat antiga i la societat medieval, les diferències i les característiques principals que es manifestaran en tot en període.
Sessió Magistral Les classes magistrals consisteixen en les explicacions dels temes, i de tots els apartats i epígrafs que tenen els alumnes en el temari.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Pràctiques que consistiran en treballar, comentar i discutir textos històrics.
Treballs Elaboració de treballs sobre aspectes concrets o generals que es proposaran en el seu moment a l'aula per tal de representar un recolzament a l'explicació.
Els treballs de l'alumne consistiran en la lectura de llibres i el comentari de mapes i textos.
Estudis previs En un assignatura de continguts com aquesta, i amb una amplia i complexa bibliografia, l’alumne haurà de dur a terme una tasca sistemàtica de lectura del manual, i dels llibres concrets de la bibliografia específica. La comprovació d’aquesta activitat es valorarà amb les proves teòriques.
Seminaris Els alumnes hauran de participar en la discussió dels temes sobre els que hagin fet les lectures prèvies a l’explicació dels temes.

Atenció personalitzada
 
Sessió Magistral
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Treballs
Seminaris
Atenció personalitzada
Proves de Desenvolupament
Proves pràctiques
Descripció
Tutoria individualitzada de seguiment: Serà realitzada per a comentar aspectes concrets a un alumne. Tutoria per grups: Es realitzaran després de la correcció de proves i treballs per comentar aspectes generals a destacar, i errors que tots aquells hagin comès.

Avaluació
  Descripció Pes
Treballs Lectura de llibres i comentari de mapes i textos. Es valorarà juntament amb la prova escrita -
Estudis previs Es valorarà juntament amb la nota de la prova -
Proves de Desenvolupament Seran un total de dos, distribuïdes al llarg del curs. En aquestes proves s'avaluarà la capacitat de l'alumne de desenvolupar un discurs clar i coherent dels temes tractats a l'aula. Es valorarà especialment si el dit alumne fonamenta i desenvolupa la seva resposta sobre altres fonts d'informació, mostrades a classe, o recollides per pròpia iniciativa. 50%
Proves pràctiques Es durà a terme en cada un de les dues proves, i constarà del comentari d'un text de caràcter històric relacionat amb la història medieval universal, i una altra d'ordenar noms i conceptes en una cronologia. 50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació es farà de forma contínua per tots aquells alumnes que segueixin presencialment almenys el 80% de les classes i participin de les activitats que es vagin generant. Les proves estaran espaiades en el temps de manera equitativa i seguint el programa. La nota final de l'assignatura dependrà de les qualificacions obtingudes a les diverses proves. L'avaluació contínua es durà a terme mitjançant diverses proves que es realitzaran durant tot el quadrimestre. Aquestes proves, un total de dues, constaran de dues parts: la primera part teòrica, i l'altra de caràcter pràctic. La part de contingut teòric tindrà dos blocs i constarà en el desenvolupament de dos temes del programa escollits entre els proposats. La part de contingut pràctic constarà del comentari un text que faci referència a una dels temes tractats a l'aula, i d'ordenar una sèrie de noms i conceptes en una cronologia. També es valorarà de manera específica en la nota final l'assistència a les classes teòriques i pràctiques que es realitzin, que són obligatòries, així com les intervencions a l'aula i les activitats voluntàries que es realitzin, prèvia proposició, etc. En les proves teòriques es valorarà la inclusió d'informació extreta de la bibliografia recomanada.


Fonts d'informació

Bàsica

Manuals i obres generals:

DHONDT, J.-  La Alta Edad Media,  en HISTORIA UNIVERSAL SIGLO XXI, Madrid, 1971

GARCIA DE CORTAZAR, J.A.- VALDEÓN, J.- Historia general de la Edad Media, Madrid, 1974

GARCIA DE CORTAZAR- SESMA.- Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, Madrid, 1997

LADERO, M.A.-  Historia General de la Edad Media, Barcelona, 1987

LOPEZ, R.S.-  El nacimiento de Europa, Barcelona, 1965

PERROY, E.-  La Edad Media, Barcelona, 1961

PREVITTE-ORTON, C.W.- Historia del mundo en la Edad Media, Barcelona, 1967, 3 vols.

 

Obres de caràcter instrumental

CLARAMUNT, S.  Atlas de Historia Medieval, Barcelona, 1980

KINDER, H.- HILGEMANN, W.-  Atlas histórico mundial, Madrid, 1990 (reedicions posteriors)

MITRE, E.-  Textos y documentos de época medieval (análisis y comentario), Barcelona, 1992

RIU, M.- Textos comentados de época medieval (siglos V al XII), Barcelona, 1975

WESTERMANN ATLAS ZUM WELT GESCHICHTE, Berlín, 1967 i reedicions posteriors.

 

Recursos específics

 

·         Tema 1

BONNASSIE, P.- Vocabulario básico de la Historia Medieval, Barcelona, Crítica, 1988

DELOGU, P.-  Introduzione allo studio della storia medievale, Bolonia, Il Mulino, 1994

FEDOU, R.-  Léxico histórico de la Edad Media, Madrid, Taurus, 1990

LITTLE, L.K.- ROSENWEIN, B.H.- Debating the Middle Ages. Issues and Readings, Malden( Mass.), 1998

RUIZ GOMEZ, F.-  Introducción a la historia medieval, Madrid, Sintesis, 1998.

 

·         Tema 2

AA.VV (BLOCH, FINLEY et alii).- La transición del esclavismo al feudalismo, Madrid, AKAL, 1976

ANDERSON, P.-  Transiciones de la Antigüedad al feudalismo, Madrid, Siglo XXI, 1990 (Reed.)

ARCE, J.-  La frontera (Anno Domini 363), Madrid, Alianza, 1996

BARBERO, A.- VIGIL, M.-  La formación del feudalismo en la Península Ibérica, Barcelona, Crítica, 1978

BROWN, P.-  El mundo en la Antigüedad tardía: de Marco Aurelio a Mahoma, Madrid, Taurus, 1989

BROWN, P.-   El primer milenio de la cristiandad occidental, Barcelona, Crítica, 1997

DEPEYROT, G.-  Crisis e inflación entre la Antigüedad y la Edad Media, Barcelona, Crítica, 1996

FINLEY, M.I. (Ed.).-  Estudios sobre Historia Antigua, Madrid, AKAL, 1981

GUIGNEBERT, Ch.-  El cristianismo antiguo, México, F.C.E.,

JONES, A.H.M.-  The Later Roman Empire, 284-602, Oxford, Blackwell, 1986 (Reed.) 2 vols.

MAIER, F.G.-  Las transformaciones del mundo Mediterráneo (Historia Universal Siglo XXI), Madrid, 1972

MAZZARINO, S.-  L´Impero Romano, Bari, Laterza, 1996 (8ªEd.), 3 vols.

MAZZARINO, S.-  El fin del mundo antiguo, México, UTEHA, 1961

MOMIGLIANO, A. (Ed.).- El conflicto entre el paganismo y el cristianismo en el siglo IV, Madrid, Alianza, 1989

SIMON, M.- BENOIT, A.-  El judaismo y el cristianismo antiguo, Barcelona, Labor, 1972 (Col. “Nueva Clio”).

STEIN, E.-  Histoire du Bas-Empire, Amsterdam, Hakkert, 1968, 3 vols.

WICKHAM, Ch.- “The Other Transition: From Ancient World to Feudalism” Past and Present, 103 (1984), pp.3-36

 

·         Tema 3

BARBERO, A.- La sociedad visigoda y su entorno histórico, Madrid, Siglo XXI, 1992 (Col. d’articles)

FOURNIER, G.- Les mérovingiens, Paris, P.U.F., 1966, Col. “Que sais-je? “

GOFFART, W.-  Barbarians and Romans a.d. 418-584. The techniques of accommodation, Princeton, Univ. Press,1980.

HEATHER, P.-   Goths and Romans, 332-489,  Oxford , Clarendon Press, 1991

MUSSET, L.-   Las invasions. Las oleadas germánicas. Vol.1, Barcelona, Labor, 1973. Col. “Nueva Clio”

RICHÉ, P.-    Les invasions barbares, Paris, P.U.F., 1974, Col. Que sais-je?

SANZ, R.-    Las migraciones bárbaras y la creación de los primeros reinos de occidente, Madrid, Síntesis, 1995

THOMPSON, E.A.-  The Early Germans, Oxford, Univ.Press

THOMPSON, E.A.-   The Visigoths in the time of Ulfila, Oxford, Clarendon Press, 1966

THOMPSON, E. A.-   Los godos en España, Madrid, Alianza, 1971

WOLFRAM, H.-       The Roman Empireand its Germanic Peoples, Berkeley, Univ.of CaliforniaPress, 1997

 

·         Tema 4.1

BRÉHIER, L.-  El mundo bizantino, México, UTEHA, 1955, 3vols. Col. “La evolución de la humanidad”

DUCELLIER, A.-  Bizancio y el mundo ortodoxo, Madrid, Mondadori, 1992

FACI, J.-   Introducción al mundo bizantino, Madrid, Síntesis, 1996

HENDY, M.-  Studies in the Byzantine Monetary Economy, c.300-1450,   Cambridge, Univ.Press, 1985

KAPLAN, M.- MARTIN, B.-SUCELLIER, A.- El cercano oriente medieval. De los bárbaros a los otomanos,         Madrid, AKAL, 1988

LEMERLE, P.-  Histoire de Byzance, Paris, P.U.F., 1975. Coll. “Que sais-je”

MAIER, G.-   Bizancio.  Historia Universal Siglo XXI, Madrid, 1973.

OSTROGORSKY, G.-  Historia del Estado Bizantino, Madrid, AKAL, 1984

RUNCIMAN, S.-   La civilización bizantina, Madrid, Pegaso, 1942

STEIN, E.-   Histoire du Bas Empire, Ámsterdam, Hakert, 1968, 3 vols.

VASILIEV, A.H.-  El Imperio Bizantino, Barcelona, Gustavo Gili, 1963

 

·         Tema 4.2

FLICHE, A.- MARTÍN, V.-  Histoire de l´Eglise, Paris, desde 1934. Vols. IV-XIV, dedicat a l’Església medieval.  Existeix una edició castellana a València, EDICUSA, 1976

GIGON, O.-  La cultura antigua y el cristianismo, Madrid, 1970

KNOWLES, D.-  El monacato cristiano, Madrid, Guadarrama, 1970

JEDIN, H. (Ed.).-  Manual de Historia de la Iglesia, Barcelona, Herder, desde 1980.

MARROU, H.I.-  Decadencia romana o antigüedad tardía, siglos III-VI, Madrid, Rialp, 1980

MARROU, H.I.-  Saint Augustin et la fin de la culture antique, Paris, Boccard, 1983.

MAYEUR-PIETRI-RICHÉ.- Histoire du Christianisme, Paris, Desclée, desde 1990, vols. 2 y 3      

MOMIGLIANO, A.- Problèmes d´historiographie ancienne et moderne, Paris, 1983

ULLMANN, W.-  Principios de gobierno y política en la Edad Media, Madrid, Rev.Occidente, 1971

     -Historia del pensamiento político en la Edad Media, Barcelona, Ariel, 1983.

 

·         Tema 5

CAHEN, Cl.- Historia del Islam. Desde los orígenes hasta la conquista de Constantinopla, Madrid, Historia Universal Siglo XXI, 1972.

GABRIELLI, F.-  Mahoma y la conquista del Islam, Madrid, Guadarrama, 1976

GODEFROY-DEMOMBYNES, M.-  Mahomet, Paris. A.Colin, 1969. Coll. “L´évolution de l´humanité”

HOLT, P.M.- LAMBTON, A.K.S.- LEWIS, B.- The Cambridge History of Islam, Cambridge, Univ.Press,1970

MANTRAN R.-  La expansión musulmana (ss.VIII-XI), Barcelona, Labor, 1973. Col. “Nueva Clio”

*MANZANO, E.-  Historia de las sociedades musulmanas, Madrid, Síntesis, 1992.

SHABAN, M. A.-  Historia del Islam , Madrid, Guadarrama, 1976-79, 2 vols.

 

·         Tema 6

BARNARD, L.W.-  The Graeco-Roman and Oriental Background of the Iconoclastic Controversy, Leiden, Brill, 1974.

GRABAR, A.-  L´Iconoclasme byzantin. Le dossier archéologique, Paris, 1984

HALDON, J.-  Byzantium in the seventh Century: The transformation of a culture, Cambridge, Univ. Press, 1990

HAUSSIG, H.W.-  Histoire de la Civilisation byzantine, Paris, 1971, Interessant anàlisi de la “reforma temàtica”

HERRIN, J.-  The Formation of Christendom, Princeton, Univ. Press, 1987

KAPLAN, M.-  Les hommes et la terre à Byzance du Vie aux Xie siècles. Propiété et explotation du sol, Paris, CNRS, 1992.

TREADGOLD, W.-  Byzantine Revival, 780-842, Stanford, Univ. Press, 1988.

 

·         Tema 7

BOUSSARD, J.-  La civilización carolingia, Madrid, Guadarrama, 1968

DUBY, G.-  Guerreros y campesinos. Desarrollo inicial de la economía europea, Madrid, 1977

HALPHEN,L.-  Carlomagno y el Imperio Carolingio, México, UTEHA, 1958, Col. “La evolución de la Humanidad”

ISLA, A.-   La Europa de los carolingios, Madrid, Síntesis, 1993

LOMBARD, M.-  Espaces et réseaux du Haut Moyen Age, Paris, Mouton, 1972. Col. d’articles de l’autor

·         Alguns de gran importància, en relació amb la “tesis de Pirenne”. 

LOPEZ, R.S.-  “Mohammed and Charlemagne: A revisison”, Speculum, XVIII (1943)

PIRENNE, H.-  Mahoma y Carlomagno, Madrid, Alianza, 1978 (1ª Ed.. Francesa, 1978).

RICHÉ, P.-     Les carolingiens. Une famille qui fit l´Europe, Paris, Hachette, 1983.

 

·         Tema 8

AA.VV.-  El feudalismo (amb pròleg de J. Valdeón).- Madrid, Ayuso, 1976

AA.VV.-  El modo de producción feudal, Madrid, AKAL, 1976

BLOCH, M.- La sociedad feudal, México, UTEHA, 1956, 2 vols. (Hi ha una reedició recent a AKAL).

BOUTRUCHE, R.- Señorío y feudalismo, Madrid, Siglo XXI, 1973-79, 2 vols.

DUBY, G.-   Economía rural y vida campesina en el occidente medieval, Barcelona, Península, 1968

DUBY, G.-  Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo, Madrid, Taurus, 1992 (2ªEd. Espanyola)

GANSHOF, F.L.-  El feudalismo ,Barcelona, Ariel, 1963 (2ª Ed.esp. en 1974).

GUERREAU, A.-  El feudalismo. Un horizonte teórico, Barcelona, Crítica, 1984

POLY, J.P.- BOURNAZEL, E.- El cambio feudal (s.X al XII), Barcelona, Labor, 1983 (Col. “Nueva Clio”)

REYNOLDS, S.-  Fiefs and vassals. The medieval evidence reinterpreted, Oxford, Univ.Press., 1997

TOUBERT, P. (et alii), Los orígenes del feudalismo en el Mundo Mediterráneo, Barcelona, Crítica, 1994.

TOUBERT, P.  Castillos, señores y campesinos en la Italia medieval, Barcelona, Crítica, 1990

 

·         Tema 9

ARNOLD, B.-  Medieval Germany, 500-1300. A political interpretation, Londres, Mc.Millan, 1997

BARTMUSS, J.-  “La formación del estado feudal alemán “, dins El modo de producción feudal, Madrid, 1976

BROOKE, Ch.-  Europa en el centro de la Edad Media, 962-1154, Madrid, Aguilar, 1973 

BRUHL, C.-   Naissance de deux peuples. Français et allemands (IX-XI siècle), Paris, Fayard, 1994

CUVILLIER, J.P.-  L´Allemagne médiévale: naissance d´un état, Paris, Payot, 1979

DELAMIRE, R.-  Histoire de l´Allemagne, des origins à nos jours, Paris, Ed. Du Seuil, 1994

LEYSER, K.-   Medieval Germanyand its neighbours, 900-1250, Londres, 1982

LEYSER, K.-   Rule and conflict in an early medieval society: Ottonian Saxony, Londres, Edwaed Arnold, 1979

RASSOW, P.-  Histoire de l´Allemagne, Paris, 1972

REUTER, Th.-Germany in the Early Middle Ages, 800-1056, Londres, 1991.

 

·         Tema 10

VV.AA.-  I Normanni e la loro espansione in Europa nell´alto Medioevo, XVI Settimana di Spoleto, Spoleto, 1969

BLOCH, M.- La sociedad feudal...primers capítols

BOUARD, M. De.-  Guillaume le Conquérant,  Paris, PUF,1966

BOYER, R.-   Les Vikings.Histoire et civilisation,  Paris, Plon, 1992

DURAND, F.-  Les Vikings, Paris, PUF,1992

FOCILLON, H.-   El año mil,  Madrid, Alianza, 1966 (1ª Ed. Francesa Paris, 1952)

HODGES, R.-  The Anglo-Saxon achievement, Londres, Duckworth, 1989

MUSSET, L.-   El Segundo asalto contra la Europa cristiana (siglos VII al XI). Tomo II de LAS INVASIONES, Barcelona, Labor, 1968. Col. “Nueva Clio”.

STENTON, F.-  The Anglosaxon England, Oxford, Clarendon Press, 1967 (1ªEd.angl. 1947)

SMITH, L.- (Ed.).-  The Making of Britain. The Dark Age, Londres, 1984

 

·         Tema 11

ANGOLD, M.-  The Byzantine Empire, 1025-1204. A political History , Londres, 1984

AHRWEILER, H.- Etudes sur les structures administratives et sociales de Byzance, Londres, Variorum, 1971

HARVEY, A.-  Economic expansion in the Byzantine Empire, 900-1200, Cambridge, Univ.Press, 1990

HENDY, M.-  The Economy, Fiscal Administration and Coinage of Byzantium, Londres, Variorum, 1989

OSTROGORSKY, G.- Pour l´histoire de la féodalité byzantine, Bruselas, Universidad Libre, 1954

Complementària

Recomanacions