| Descripció general i informació rellevant |
Conèixer els principals aspectes de l'Antropologia Política
Ús de les perspectives de l'A.P. per a l'anàlisi de les realitats sòcio-polítiques.
Aquest curs pretén dues coses bàsiques: per un cantó, que l’alumnat pugui conèixer els principals aspectes que han anat quallant com a propis d’aquesta especialització dins el conjunt de l’antropologia, una de les més antigues de la disciplina; i per un altre cantó, que pugui utilitzar les perspectives que aquesta ens ofereix per tal de reflexionar sobre temes polítics que es poden considerar rellevants.
L’estudi detallat dels sistemes politics de societats menys complexes (és a dir, no-estatals) es remunta al segle XIX, i es podria dir que els seus origens són encara més antics, que daten d’una època associada amb l’expansió i la colonització europees. El que hauríem de recordar és que molts estudis de la política en societats no-estatals, i de forma més general dels sistemes polítics de pobles no-occidentals, estan històricament vinculats a projectes de colonialisme i dominació.
L’estudi de la política és bàsicament l’estudi del poder: qui l’exerceix, amb quines finalitats, què separa els governants dels governats (i els poderosos dels sense poder), i quins mecanismes simbòlics de legitimació sostenen i mantenen les diferències de poder i autoritat. Ja que l’exercici del poder poques vegades passa inqüestionat (sobretot en sistemes socials més complexos), és important parlar de la resistència, examinar models d’estat proposats pels que no formen part de les elits governants.
Excepte en el cas de les societats igualitàries més simples (les anomenades “bandes”), la política opera dintre d’estructures formalitzades i relativament duradores, siguin residencials, de llinatge, cacicats, o estats. Des dels inicis del segle XX, i abans també, aquestes entitats ja no funcionen d’una manera totalment autònoma i autosuficient. El panorama polític contemporani es caracteritza per dos principals trets que condicionen molts altres trets secundaris:
1. La creixent integració de tots els grups, totes les cultures i societats, en el model polític de l’estat modern; i
2. La influència d’un conjunt de transformacions socials, econòmiques, i d’actitud, que s’ha produït a nivell global, que fins no fa gaire es coneixien com a processos de ‘modernització’, i més recentment com a “globalització”. Aquestes transformacions són molt diverses i tenen un abast molt ampli, des de l’economia fins als mitjans de comunicació i els missatges i les imatges que emeten. Tenen un impacte sobre totes les societats, i influencien relacions i expectatives polítiques. Massa sovint no se sotmeten a una mirada crítica, o s’expliquen en termes de l’expansió de la democràcia, o bé del mercat lliure.
La interacció entre aquests dos processos il.lumina molts fenòmens, des de les relacions conflictives entre Nord i Sud fins a les reivindicacions polítiques de grups minoritzats i subordinats. El que demostren aquestes situacions és la naturalesa contestada del poder polític i els sistemes polítics. Estem acostumats a fer un determinat tipus de lectura d’aquestes qüestions, localitzant-les en un món llunyà de pobresa, repressió, “violència endèmica,” “integrisme” i “odis ètnics mil.lenaris.” Aquesta és la perspectiva pròpia de la majoria dels mitjans de comunicació occidentals, i amaga una realitat més complexa. No només tendeix a ocultar les arrels colonials o neocolonials d’aquests fenòmens, sinó que ens fa oblidar que les societats modernes industrials i post-industrials també es troben davant problemes que tenen el seu origen en els mateixos processos.
Començarem parlant d’aquestes qüestions primer de manera general, i a partir de la tercera sessió d’una manera culturalment específica, a través d’una sèrie de casos concrets trets del s. XX espanyol, que ens permet abordar qüestions de dominació i resistència en el cas de l’anarquisme; gènere i poder en la societat espanyola abans i durant la Guerra Civil; estat, violència política i legitimitat al País Basc; l’escola i la producció de ciutadans durant la II República i la dictadura franquista; estat, nació i identitat col.lectiva; i la globalització i el seu impacte sobre les identitats nacionals.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant,
en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta
a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per
poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre. |
Ted Lewellen, Antropología Política, ,