DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) LLENGUA I LITERATURA GREGA II Codi 12121015
Ensenyament
Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Segon Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
GONZALEZ SENMARTÍ, ANTONIO
Adreça electrònica antoni.gsenmarti@urv.cat
Professors/es
GONZALEZ SENMARTÍ, ANTONIO
Web
Descripció general i informació rellevant L'assignatura Llengua i Literatura grega II complementa l'assignatura Llengua i Literatura grega I amb l'objectiu d'exercitar l'estudiant en la lectura i comprensió de textos grecs en llengua grega i iniciar-lo en el coneixement dels gèneres literaris grecs.

Competències
Codi  

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Aprofundir en els coneixements bàsics de morfologia i sintaxi gregues aplicats als textos objecte de lectura. A11
A13
B1
B4
C1
Aprofundir en el coneixement de la literatura grega des del punt de vista filològic. A11
A14
A16
A17
A18
B1
B3
B4
B5
C1
Aprofundir en la lectura i comprensió de textos grecs. A11
A13
A14
A15
B2
B3
B4
B5
B9
B12
C1

Continguts
Tema Subtema
1. El sistema pronominal grec.

1.1. Pronoms personals no reflexius i reflexius.
1.2. Pronoms deíctics.
1.3. Pronoms relatius, interrogatius i indefinits.
2. Les paraules no flexives. 2.1. Adverbis
2.2. Partícules i coordinació
2.3. Interjeccions
2.4. Preposicions
2.5. Conjuncions i subordinació
3. Aspectes fonamentals de la morfologia i la sintaxi verbal grega. 3.1. Categories subjectives: persona, nombre i veu.
3.2. Categories dialèctiques: temps, aspecte, mode.
4. Els diccionaris grecs: utilitat i ús. 4.1. Diccionaris de realia
4.2. Diccionaris lingüístics
5. Literatura grega i filologia. 5.1. Els grans períodes de la literatura grega: l'Època arcaica, l'Època clàssica, l'Època hel•lenística i l'Època imperial.
5.2. Gèneres literaris i literatura grega.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
4 4 8
 
Sessió Magistral
15 15 30
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
30 30 60
Presentacions / exposicions
5 10 15
Treballs
0 10 10
Estudis previs
0 20 20
 
Atenció personalitzada
4 0 4
 
Proves pràctiques
3 0 3
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Relació i explicació de la bibliografia bàsica i dels recursos en paper i digitals de què disposa l'estudiant.
Sessió Magistral Exposició dels conceptes bàsics referits als temes i subtemes dels continguts.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Lectura i comentari lingüístic, literari i cultural de textos grecs i realització d'exercicis de reforç i aprofundiment dels aspectes bàsics de la morfologia i sintaxi gregues.
Presentacions / exposicions Exposició per part de l'alumne d'un tema o de les conclusions obtingudes de la lectura d'una obra.
Treballs Recensió d'un article sobre filologia grega publicat en els darrers cinc anys en alguna de les llengües no oficials a l'Estat espanyol.
Estudis previs Lectura d'una antologia de textos de lírica arcaica grega i d'una tragedia grega a determinar.

Atenció personalitzada
 
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Presentacions / exposicions
Treballs
Atenció personalitzada
Descripció
L'estudiant resoldrà amb l'ajut del professor els exercicis proposats. L'estudiant serà orientat pel professor sobre l'enfocament i forma d'exposar un tema. L'estudiant haurà de justificar l'article elegit objecte de la recensió i explicar les conclusions obtingudes abans de presentar per escrit la recensió. L'estudiant haurà d'analitzar amb el professor el resultat de la prova d'avaluació realitzada.

Avaluació
  Descripció Pes
Activitats Introductòries Exercicis sobre cerca de bibliografia i utilització de recursos en paper i digitals 5
Sessió Magistral Desenvolupament per escrit de qüestions relatives als temes exposats pel professor a classe 20
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Traducció escrita amb comentari lingüístic d'un text grec similar als treballats a classe i resolució d'exercicis grmaticals 40
Presentacions / exposicions Exposició i debat a classe d'un tema de sintaxi o de literatura prèviament preparat per l'estudiant 10
Treballs Recensió d'un article sobre filologia grega publicat en els darrers cinc anys en alguna de les llengües no oficials a l'Estat espanyol i comentari personalitzat amb el professor 10
Estudis previs Comentari i anàlisi de les obres literàries gregues següents de lectura obligada:
FERRATÉ, Juan. Líricos griegos arcaicos: Antología. Barcelona: Editorial Seix Barral, 1968.
EURÍPIDES. Tragèdies: Helena. Traduïdes per Carles Riba. Barcelona: Clàssics Curial, 1982.

15
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Alfageme, Ignacio R. Nueva gramática griega (Escritura y Fonología; Morfología). Madrid: Coloquio Editorial, 1988.

Berenguer Amenós, Jaime. Gramática griega. Barcelona: bosch, casa editorial, 198028.

Bertrand, Joèlle. nouvelle grammaire grecque. Paris: ellipses, 2000.

Adrados, F.R.; Gangutia, E.; López Facal, J.; Serrano Aybar, C. Introducción a la lexicografía griega. Madrid: CSIC, 1977.

Alsina, J. Teoría literaria griega. Madrid: Gredos, 1991.

López Ferez, J.A. (ed.). Historia de la literatura griega. Madrid: Cátedra,1988.

http://clasicas.usal.es

http://www.perseus.tufts.edu

Thesaurus Linguae Graecae. University of California, Irvine California

PHI 7 (Packard Humanities Institute) Els textos papiracis i els ostraca es poden consultar a http://www.perseus.tufts.edu (Duke Data Bank of Documentary Papyri).

Complementària

Bibliografia bàsica de Llengua i Literatura gregues

 

 

 

1. Repertoris bibliogràfics

 

1.1. Generals

 

FABRICIUS, Joannes Albertus. Bibliotheca Graeca, sive notitia veterum Graecorum, Hambourg 17904 (des del Renaixement fins a finals del segle XVII aproximadament).

 

ENGELMANN, W. - PREUSS, E. Bibliotheca scriptorum classicorum, 2 vols. Leipzig 1880-1882 (reimp. Hildesheim 1959) (des de 1700 fins a 1878).

 

Bibliotheca philologica classica. 65 vols. 1873-1938 (Es publica com un apèndix del Bursian i relaciona només els títols de llibres i articles).

 

KLUSSMANN, R. Bibliotheca scriptorum classicorum et Graecorum et Latinorum, recopilada a Jahresbericht über die Fortschritte der Klassischen Altertumswissenschaft, de Bursian-Kroll, Supplementband t. 146-151, Leipzig 1900-1911 (des de 1878 fins a 1896).

 

LAMBRINO, S. Bibliographie de l'Antiquité classique1896-1914, t. I Auteurs et Textes, Paris, 1951.

 

MAROUZEAU, J.;Dix années de bibliographie classique, 1914-1924, 2 vols. Paris 1927-1928.

 

L'Année Philologique. Bibliographie critique et analytique de l'antiquité gréco-latine, Paris 1927 -... (Recull anualment des de 1924 els llibres i articles de revista publicats).

 

DEFRADAS, J. Guide de l'étudiant helléniste. Paris: P.U.F., 1968.

 

1.2. Espanyols

 

Bibliografía de los Estudios Clásicos en España (1939-1955). Madrid: S.E.E.C., 1956.

 

Bibliografía de los Estudios Clásicos en España (1956-1965). Madrid: S.E.E.C., 1968.

 

Bibliografía de los Estudios Clásicos en España (1965-1984). Madrid: S.E.E.C., 1991, 3 vols.

 

Bibliografía de los Estudios Clásicos en España 1985-... Madrid: S.E.E.C., (Fins ara s'han publicat els volums corresponents als anys 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990).

 

1.3. Crítics

 

Jahresbericht über die Fortschritte der Klassischen Altertumswissenschaft begründet von K. Bursian et alii, 285 vols. Berlin 1873-1898, Leipzig 1898-1945.

 

Lustrum. Internationale Forschungsberichte aus dem Bereich des klassischen Altertums, herausgegeben von H. J. Mette und A. Thierfelder. Göttingen 1956-...

 

MARTÍNEZ DÍEZ, A. (ed.). Actualización científica en Filología griega. Madrid: I.C.E. Universidad Complutense, 1984.

 

 

2. Revistas (selecció)

 

2.1. Estrangeres

 

American Journal of Philology, Baltimore (AJPh)

 

Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa (ASNP)

 

L'Antiquité Classique, Louvain (AC)

 

Bulletin of the Institute of Classical Studies of the University of London (BICS)

 

Classical Philology, Chicago (CPh)

 

Classical Quarterly, Oxford (CQ)

 

Classical Review, Oxford (CR)

 

Glotta, Göttingen

 

Gnomon, Stuttgart (Gn)

 

Greece and Rome, Orford (G&R)

 

Gymnasium, Heidelberg (G)

 

Journal of Hellenic Studies, London (JHS)

 

Mnemosyne. Bibliotheca Classica Batavica, Leiden (Mnem)

 

Quaderni Urbinati di Cultura Classica (QUCC)

Latomus, Bruxelles

 

Revue des Études grecques, Paris (REG)

 

Rheinisches Museum, Frankfurt a M. (RhM)

 

Rivista di Filologia e Istruzione Classica, Torino (RFIC)

 

2.2. Espanyoles

 

Boletín del Instituto de Estudios Helénicos, Departamento de Filología griega de la Universidad de Barcelona (darrer número t. X, 1976) (BIEH)

 

Cuadernos de filología clásica, Facultad de Filología, Universidad Complutense, Madrid (CFC)

 

Cuadernos de filología clásica griega, Facultad de Filología, Universidad Complutense, Madrid (CFC Gr)

 

Emerita, C.S.I.C. Instituto "Antonio de Nebrija", Madrid

 

Estudios Clásicos, Sociedad Española de Estudios Clásicos, Madrid (EClás)

 

Faventia, Departament de Filologia Clàssica de la Universitat Autònoma de Barcelona

 

Helmantica, Universidad Pontificia de Salamanca

 

Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona

 

Minos, Seminario de Filología Clásica de la Universidad de Salamanca

 

Tempus. Revista de actualización científica, Ediciones Clásicas, S.A., Madrid

 

 

3. Enciclopèdies

 

PAULY-WISSOWA. Realencyclopädie der klassischen Altertumswissenschaft, Stuttgart, 1893...

 

DER NEUE PAULY. Enzyklopädie der Antike. Das klasischen Altertum und seine Rezeptiongeschichte. Stuttgart-Weimar, 1996...

 

Brill's new pauly: encyclopaedia of the ancient world edited by Hubert Cancik and Helmuth Schneider. English edition by Christine F. Salazar and David E. Orton. Leiden: Brill Academic publishers, 2002-...

 

Der Kleine Pauly. Lexicon der Antike. 5 vols. München, 1975.

 

The Oxford Classical Dictionary. Oxford, 19963.

 

DAREMBERG-SAGLIO-POTTIER. Dictionnaire des Antiquités grecques et romaines d'après les textes et les monuments. Paris, 1877-1919.

 

RÖSCHER, V.H. Ausführliches Lexicon der griechischen und römischen Mythologie. Leipzig 1884-1937.

 

GRIMAL, P. Diccionario de la Mitología griega y romana. Barcelona, 1965.

 

Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae (LIMC). Zurich - Munich, 1981.

 

AGHION, I. - BARBILLON, C. - LISSARRAGUE, F. Guía iconográfica de los héroes y dioses de la antigüedad. Versión española de Antonio Guzmán Guerra. Madrid: Alianza Editorial, 1997.

 

HOWATSON, M.C. Diccionario de la literatura clásica. Madrid: Gredos, 1991.

 

STILLWELL, R. (ed.). The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Princeton, 19792.

 

 

4. Diccionaris

 

BAILLY, M.A. Dictionnaire grec-français. Paris, 196326.

 

LIDDELL, H.G. and SCOTT, R. A Greek-English Lexicon. Revised and augmented throughout by Sir Henry Stuart Jones with the assistance of Roderick Mckenzie and with the co-operation of many scholars. With a Supplement. Oxford at the Clarendon Press. Oxford 1968. Revised supplement edited by P.G.W. Glare with the assistance of A. A. Thompson. Clarendon Press. Oxford 1996.

 

CHANTRAINE, P. Dictionnaire étymologique de la langue grecque. Histoire des mots. Paris, 1968-1980.

 

Diccionario griego-español. Madrid: C.S.I.C. Instituto "Antonio de Nebrija", t. I (1980), t. II (1986), t. III (1991), t. IV (1994), t. V (1997), t. VI (2002).

 

 

5. Principals col·leccions de textos

 

5.1. Text original

 

Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum Teubneriana. Lipsiae (BT)

 

Scriptorum classicorum bibliotheca Oxoniensis. Oxford (OCT)

 

5.2. Bilingües

 

Biblioteca di Studi Superiori. Firenze: La Nuova Italia Editrice.

 

Biblioteca Española de Escritores Políticos: Colección Clásicos Políticos. Madrid: Instituto de Estudios Políticos.

 

Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum Mexicana. México: Universidad Nacional Autónoma de México.

 

Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos. Barcelona-Madrid: Ediciones Alma Mater.

 

Collection des Universités de France publiée sous le patronage de l'Association Guillaume Budé. Paris: Les Belles-Lettres.

 

Erasmo. Barcelona: bosch, casa editorial.

 

Fundació Bernat Metge: Escriptors grecs i llatins. Barcelona.

 

I Classici della BUR. Milano: Biblioteca Universale Rizzoli.

 

The Loeb Classical Library. London-Cambridge, Mass.

 

5.3. Textos amb anotacions

 

I Classici de la Nuova Italia. Firenze: La Nuova Italia.

 

Collection "Erasme". Paris: Presses Universitaires de France.

 

Clásicos "Emerita" griegos y latinos. Madrid-Barcelona: Instituto "Antonio de Nebrija" C.S.I.C.

 

Colección de textos clásicos griegos. Barcelona: bosch, casa editorial.

 

Textos clásicos anotados. Madrid: Gredos.

 

5.4. Traduccions

 

Edicions de la Magrana. Barcelona.

 

Biblioteca Clásica Gredos. Madrid.

 

Clásicos Hernando. Madrid.

 

Colección "Obras Maestras". Barcelona: Editorial Iberia.

 

Ediciones Clásicas. Madrid.

 

Austral. Madrid: Espasa-Calpe.

 

Clásica Akal. Madrid.

 

Letras Universales. Madrid: Cátedra.

 

Libro de Bolsillo. Madrid: Alianza Editorial.

 

Garnier-Flammarion. Paris.

 

Penguin classics. Great Britain: Penguin Books.

 

5.5 CD-ROM

Thesaurus Linguae Graecae University of California, Irvine California.

 

PHI 7 (Packard Humanities Institute) Els textos papiracis i els ostraca es poden consultar via internet en haver estat inclosos en el projecte Perseus (Duke Data Bank of Documentary Papyri) cf. http.//www.perseus.tufts.edu

 

 

6. Manuals bàsics

 

6.1. Llengua

 

BRANDESTEIN, W. Lingüística griega. Madrid, 1964.

 

SCHWYZER,E. Griechische Grammatik. München: Erster Band 19775; Zweiter Band 1950; Dritter Band 1968; Vierter Band 1971.

 

CIRAC ESTOPAÑAN, S. Manual de gramática histórica griega. Vol. 1 Lecciones de Fonética 1955; Vol. III Lecciones de sintaxis griega general y de las palabras declinables 1966; Vol. IV Lecciones de sintaxis del verbo y de las oraciones 1957.

 

BERTRAND, Joèlle. nouvelle grammaire grecque. Paris: ellipses, 2000.

 

BERTRAND, Joèlle. La grammaire Grecque par l'exemple. Paris: ellipses, 1996.

 

VERNHES, J.-V. e{rmaion. Initiation au grec ancien. Paris: Ophrys, 19962..

 

ALFAGEME, Ignacio R. Nueva Gramática Griega (Escritura y Fonología; Morfología). Madrid: Coloquio editorial, 1988.

 

HOFFMANN-DEBRUNNER-SCHERER. Historia de la lengua griega. Madrid, 1973.

 

KOSTER, A.J. A practical guide for the writing of the greek accents. Leiden, 1976.

 

LEJEUNE, M. Précis d'accentuation grecque. Paris, 1945

 

LEJEUNE, M. Traité de phonétique grecque. Paris, 19552.

 

CHANTRAINE, P. Morfología histórica del griego. Reus, 1974

 

HUMBERT, J. Syntaxe grecque. Paris, 1960.

 

ADRADOS, Francisco R. Nueva sintaxis del griego antiguo. Madrid, 1992.

 

LASSO DE LA VEGA, J.S. Sintaxis Griega. Vol. I Madrid: C.S.I.C., 1968.

 

CARRIÈRE, J. Stylistique grecque. L'usage de la prose antique. Paris, 1967.

 

GENTILI, B. La metrica dei greci. Firenze, 1968.

 

6.2. Tradició i crítica textual

 

DAIN, A. Les manuscrits. Paris, 19753.

 

BERNABÉ, A. Manual de crítica textual y edición de textos griegos. Madrid, 1992

 

CAMBIANO, G.; CANFORA, L.; LANZA, D. (direttori). Lo spazzio letterario della grecia antica: 1 La produzione e la circolazione del testo, Roma Salerno 1992-1994, 3 vols. ; 2 La ricezione e l'attualizzazione del testo, Roma Salerno 1995

 

REYNOLDS, L.D.-WILSON, N.G. Copistas y filólogos. Madrid, 1986.

 

WILSON, N.G. Filólogos bizantinos. Madrid, 1995.

 

6.3. Papirologia

 

CALDERINI, A. Tratado de papirología. Barcelona, 1963.

 

MONTEVECCHI, O. La papirologia. Torino, 1973.

 

6.4. Paleografia

 

GRONINGEN, B.A. Short Manual of Greek Palaeography. Leyden, 19633.

 

6.5. Epigrafia

 

CORTES COPETE, Juan Manuel (Ed.). Epigrafía griega, Madrid: Cátedra, 1999.

EGEA, I.M., Docvmenta selecta ad historiam lingvae graecae inlvstrandam, Universidad del Pais Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea, 1988.

 

GUARDUCCI, M. Epigrafia greca dalle origini al tardo imperio, Roma: Istituto Poligrafico e Zecca dell Stato. Libreria dello Stato, 1987.

 

GUARDUCCI, M. Epigrafia Greca: 1 Caratteri e storia della disciplina. La scritura greca dalle origini all'età imperiale; 2. Epigrafi di carattere publico; 3. Epigrafidi carattere privato; 4. Epigrafi sacre pagane e cristiane, Roma: Istituto Poligrafico e Zecca dell Stato, Libreria dello Stato, 1995.

 

KLAFFENBACH, Günther. Epigrafia Greca,.Firenze: La Nuova Italia Editrice, 1978.

 

MEIGGS, R.; LEWIS, D. A Selection of Greek Historical Inscriptions to the End of the Fifth Century B.C. Oxford, 1971.

Pouilloux, J. Choix d'inscriptions grecques: Textes, Traductions et Notes. Paris: Les Belles Lettres, 1960.

Tod, M.N. A Selection of Greek Historical Inscriptions. I, To the End of the Fifth Century B.C. II, From 403 to 323 B.C. Oxford, 1948.

 

6.6. Literatura

 

ALSINA,J. Literatura Griega. Contenido, problemas y métodos. Barcelona, 1967

 

ALSINA, J. Teoría literaria griega. Madrid: Gredos, 1991.

 

CHRIST, W.; SCHMID,W.; STÄHLIN, O. Geschichte der griechischen Literatur (en Handbuch der Altertumwissenschaft, herausgegeben von W. OTTO), 7 vols. München.

 

BOWRA, C.M. Introducción a la literatura griega. Madrid, 1968

 

CANFORA, L. Storia della letteratura greca. Roma-Bari: Editori Laterza, 2001.

 

CANTARELLA, R. I La literatura griega clásica. II La literatura griega de la época helenística e imperial. Buenos Aires, 1971-1972

 

CATAUDELLA, Q. Historia de la literatura griega. Barcelona, 1954.

 

LESKY, A. Historia de la literatura griega. Madrid, 1968.

 

LÓPEZ FEREZ, J.A. (ed.). Historia de la literatura griega. Madrid, 1988.

 

EASTERLING, P.E.; KNOX, B.M.W. (eds.). Historia de la Literatura clásica (Cambridge University) I. Literatura griega. Madrid, 1990.

 

SIGNES CODOÑER, Juan. Escritura y literatura en la Grecia arcaica. Madrid: Akal ediciones, 2004.

 

6.7. Història de la Filologia clàssica

 

PFEIFFER, R. Historia de la Filología Clásica. 2 vols. Madrid, 1981.

 

RIGHI, G. Historia de la Filología clásica. Barcelona, 1967.

 

6.8. Tradició clàssica

 

CURTIUS, E.R. Literatura europea y Edad Media Latina, 2 vols. México, 1955.

 

HIGHET, G. La tradición clásica. 2 vols. México, 1954.

 

LIDA DE MALKIEL, M.R. La tradición clásica en España. Barcelona, 1975.

 

LASSO DE LA VEGA, J.S. Helenismo y literatura contemporánea, Madrid, 1967.

 

6.9. Mitologia

 

Diccionario de las mitologías y de las religiones de las sociedades tradicionales y del mundo antiguo. Bajo la dirección de Yves Bonnefoy. Volumen II: Grecia Edición a cargo de Jaume Pórtulas y Maite Solana. Traducción de Maite Solana. Barcelona: ediciones destino, 1996.

 

KIRK, G.S. El mito: su significado y funciones en las distintas culturas. Barcelona, 1973.

 

ROSE, H.J. Mitología griega. Barcelona, 1970.

 

KIRK, G.S. La naturaleza de los mitos griegos. Barcelona, 1984.

 

6.10. Religió

 

GERNET, L.; BOULANGER, A. El genio griego en la religión. México, 1960.

 

NILSSON, M.P. Historia de la religión griega. Buenos Aires, 19682.

 

NILSSON, M.P. Historia de la religiosidad griega. Buenos Aires, 19702.

 

ROHDE, E. Psiqué. 2 vols. Barcelona, 1973.

 

6.11. Cultura i civilització

 

BURCKHARDT, J. Historia de la cultura griega, 5 vols. Barcelona, 1974.

 

DODDS, E.R. Los griegos y lo irracional. Madrid, 1960.

 

FINLEY, M.I. (ed.). El legado de Grecia: Una nueva valoración. Barcelona, 1983.

 

GERNET, L. Antropología de la Grecia antigua. Madrid, 1980.

 

JAEGER, W. Paideia: los ideales de la cultura griega. México, 19622.

 

NESTLE, W. Historia del espíritu griego. Barcelona, 1961.

 

RODRÍGUEZ ADRADOS, F. Ilustración y política en la Grecia clásica. Madrid, 1966

SNELL, B. Las fuentes del pensamiento europeo. Madrid, 1965.

 

6.12. Història

 

BLÁZQUEZ, J.M.; LÓPEZ MELERO, R.; SAYAS, J.J. Historia de la Grecia Antigua. Madrid: Cátedra, 1989.

 

RUIPÉREZ, M. S.; TOVAR, A. Historia de Grecia. Barcelona: Montaner y Simón, 1978.

 

STRUVE, V.V. Historia de la antigua Grecia. Madrid: Akal editor, 1974.

 

Grosser Historischer Weltatlas herausgegeben vom Bayerischen Schulbuch-Verlag, Erster Teil: Vorgeschichte und Altertum, München 1972.

 

6.13. Etimologies gregues del lèxic català i castellà.

 

Diccionari etimològic. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996.

 

QUINTANA CABANAS, JOSÉ M. Raíces griegas del léxico castellano, científico y médico. Madrid: Dykinson, 19972.

 

6.14. Varis

 

ALBERICH, J.; ROS, M. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona, 1993.

 

GALIANO, M.F. La transcripción castellana de los nombres propios griegos. Madrid: SEEC, 1969.

 

6.15. Adreces Web per a localitzar informació sobre el món clàssic grec i llatí.

 

http://clasicas.usal.es

Pàgina editada pel departament de Filologia grega i indoeuropea de la Universitat de Salamanca. Ofereix informació actualitzada sobre el món clàssic.

 

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
ORÍGENS DELS GÈNERES LITERARIS/12121116
PENSAMENT CLÀSSIC I CULTURA OCCIDENTAL/12121118


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent