DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) CRÍTICA LITERÀRIA CATALANA Codi 12122225
Ensenyament
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Optativa Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
CORRETGER SÀEZ, MONTSERRAT
 Adreça electrònica montserrat.corretger@urv.cat
Professors/es
CORRETGER SÀEZ, MONTSERRAT
Web http://www.urv.cat/dfilcat/departament/personal/view.php?ID=8
Descripció general i informació rellevant Estudi dels principals corrents i autors de la crítica literària catalana emmarcada en la universal. Pràctica en el coneixement i valoració dels textos crítics.

Competències
Codi  

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Aconseguir que l'alumnat conegui els diversos corrents ideològics dins la història de la literatura catalana i els sàpiga identificar i aplicar en textos crítics compresos entre la Renaixença i l'actualitat. A3
A5
A12
A14
A15
A18
 B3
B9
B11
 C3
C5
Aconseguir que l'alumnat formi la seva pròpia opinió crítica sobre els textos a partir del bagatge historicocrític après. A5
A14
A15
A18
 B1
B3
B4
 C3
C5

Continguts
Tema Subtema
1. Primeres manifestacions de la crítica al segle XIX:

 1.1. Dissidència progressista: Balaguer, Cortada, Güell
1.2. La sistematització de la crítica i la gestació de la novel·la: Josep Yxart i Joan Sardà a La Renaixença i altres òrgans de premsa
2. La crítica modernista. Escriptors, crítics i teòrics:

 2.1. L’Avenç: Massó i Torrents, D. Perès, Jaume Brossa
2.2. El messianisme i el vitalisme de Catalònia: Pérez-Jorba
2.3. L’eclecticisme de Joventut
2.4. El Poble Català: Prudenci Bertrana, Gabriel Alomar, Manuel de Montoliu, Cebrià de Montoliu, Diego Ruiz…
3. Programa noucentista i plataforma crítica: teories estètiques per a la poesia i la prosa lírica:

3.1. Eugeni d’Ors, Josep Carner, Jaume Bofill i Mates
3.2. Alexandre Plana i l’Antologia dels poetes catalans moderns (1914)
3.3. El grup de La Revista: Josep M. Lòpez-Picó, Joaquim Folguera
3.4. Josep M. Capdevila i La Paraula Cristiana
4. Bases teòriques i crítiques entre els anys vint i la guerra civil:

4.1. Carles Riba, idealisme i crítica
4.2. Marià Manent i Tomàs Garcès, crítics de llarga continuïtat
4.3. J.V. Foix, visions crítiques avançades
4.4. Els crítics de l’avantguarda: Carbonell, Gasch. Montanyà
4.5. La Publicitat, la Revista de Catalunya, L’Opinió, El Matí, La Nau i la crítica
4.6. Carles Soldevila: continuïtat crítica
4.7. Domènec Guansé: represa de la novel•la i canon
5. Publicacions republicanes i crítica: La Rambla, Mirador

5.1. Model de novel•la, guiatge del lector, mercat literari i crisi del llibre
5.2. Rosa M. Arquimbau, Irene Polo, Anna Murià i altres periodistes independents
5.3. La crítica literària professional: Armand Obiols, Ramon Esquerra, Just Cabot, Domènec Guansé, Rafael Tasis
6. La represa en la postguerra:
6.1. El realisme històric: Joaquim Molas i Josep M. Castellet
6.2. Un altre punt de vista: Joan Triadú, antòleg de poesia i divulgador de la novel·la i la poesia de postguerra
6.3. Maurici Serrahima i Joan Teixidor
6.4. Crítics de poesia: Joan Ferrater, Jaume Bofill i Ferro, Josep Romeu i Figueras
6.5. Destino: gresol de crítica entre els 50 i els 70
6.6. Activista cultural i crític: Albert Manent
6.7. Joan Fuster, crític subtil i historiador de la literatura
6.8. Crítics i escriptors: el progrés de la novel·la envers els gèneres.
6.9. Revistes dels 80 i els 90: Serra d'Or. Els Marges. Faig, Cultura, Saber, Lletra de Canvi
6.10. Sistematitzacions generacionals dels novel·listes: Àlex Broch
7. La crítica dels noranta i del segon mil·leni:
7.1. Crítica especialitzada: Estudis Romànics, Els Marges, Serra d’Or, Revista de Catalunya, Caràcters, L’Espill, Afers, i altres
7.2. Crítica en premsa: Avui, Quadern de Catalunya d’El País, Presència (El Punt)
7.3. Darreres tendències i polèmiques crítiques
7.4. Projecció social de l’intel•lectual i crític en l’actualitat

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
46 50 96
Presentacions / exposicions
6 15 21
Treballs
4 25 29
 
Atenció personalitzada
3 0 3
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Diàleg de tempteig a classe per situar alumnat i professora davant les propostes de l'assignatura.
Sessió Magistral Exposició per part de la professora dels continguts especificats, sempre amb la possibilitat d'intervenció de l'alumnat.
Presentacions / exposicions Exposició escrita o comentari de dos textos extrets dels dossiers (Moodle) utilitzats a les classes magistrals.
Treballs Elaboració personal d'un treball monogràfic pactat entre l'alumne i la professora i tutoritzat de manera individual.
Atenció personalitzada Es treballarà amb cada alumne/a la confecció del treball monogràfic personal. Se'n farà un seguiment individualitzat.

Atenció personalitzada
 
Treballs
Descripció
Tutoria personalitzada i guiatge detallat del treball monogràfic de cada alumne durant tota la seva elaboració.

Avaluació
  Descripció Pes
Sessió Magistral Valoració de l'assistència, actitud i seguiment (presa d'apunts, atenció, intervencions) de les classes magistrals. 10%
Presentacions / exposicions Valoració dels dos comentaris sobre textos crítics: cadascun 20% (total: 40%).
Un comentari es presenta a final de març i l'altre dins la primera quinzena de maig, abans de presentar el treball monogràfic. Els dos comentaris són obligatoris per a poder qualificar l'assignatura. 		40%
Treballs Valoració del treball monogràfic tutoritzat 50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'alumnat que es presenta a la segona convocatòria, en el cas d'haver assistit a classe (10%) i d'haver presentat els dos comentaris (20% +20%= 40%) indicats en les dates assenyalades, només haurà de presentar el treball monogràfic (50%).

L'alumnat que no hagi pogut assistir a classe –i prèvia comunicació amb la professora– haurà de fer la mateixa feina que la resta de l'alumnat més una prova final de tota l'assignatura:

- dos comentaris (10% +10%= 20%)

- treball monogràfic (30%)

-prova de tota l'assignatura (50%)

Fonts d'informació

Bàsica

A classe es passarà informació bibliogràfica detallada, concreta i actual de cada tema.

Algunes referències bibliogràfiques bàsiques:

DAVID VIÑAS, Historia de la crítica literaria. Barcelona, Editorial Ariel, 2007

JORDI MALÉ (ed.), Les idees literàries al període d'entreguerres. Antologia de textos, Lleida, Càtedra Màrius Torres & Pagès editors, 2011.

MONTSERRAT CORRETGER, El combat per la novel·la (1924-1936), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008

MONTSERRAT CORRETGER, Domènec Guansé, crític i periodista: entre l'exili i el retorn, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2011

Algunes referències bibliogràfiques genèriques:

Jaume Medina, "La crítica literària i la història de la literatura", dins RIQUER/COMAS/MOLAS, Història de la Literatura Catalana, Vol. XI, Ariel, pp. 285-301

- Tasis, Rafael, Una visió de conjunt de la novel.la catalana, Publicacions de «La Revista», 1935.

 

- Tasis, Rafael, La literatura catalana moderna, Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (Aspectes de l'activitat catalana 1), 1937.

 

- Tasis, Rafael, La novel.la catalana, Sagitari (Assaig 1), 1954.

 

- Tasis, Rafael, Un segle de poesia catalana [1833-1953], Ed. Selecta (Biblioteca Selecta 405), 1968.

 

- Guansé, Domènec, De Maragall a l'exili. Assaigs de crítica literària, El Mèdol, Tarragona, 1994.

 

--- Abans d'ara. Retrats literaris, El Mèdol, Tarragona, 1994.

 

- Miquel Dolç, Estudis de crítica literaria. De Ramon Llull a Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Publicacions de l'Abadia de Montser­rat, 1994.

 

- Triadú, Joan, La novel×la catalana de postguerra, Ed. 62 (a l'abast 171), 1982

 --- La poesia catalana de postguerra, Ed. 62 (a l'abast 205) 1985.

- Romeu i Figueras, Josep, Sobre Maragall, Foix i altres poetes, Laertes, 1984.

- Teixidor, Joan, Cinc poetes [Maragall, Guerau de Liost, Salvat-Papasseit, Riba i Espriu], Destino, 1969.

- Terry, Arthur, Sobre poesia catalana contemporània. Riba. Foix, Espriu, Ed. 62 (a l'abast 208), 1985.

--- Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau, Ed. 62 ( a l'abast 264), 1991.

Alan Yates, Una generació sense novel.la?, Ed. 62, Barcelona 1975.

Carme Arnau, Marginats i integrats en la novel×la catalana (1925-1938), Ed. 62, Barcelona 1987.

 

J. M. Castellet, La hora del lector, Península, Barcelona 2001.

 

Àlex Broch, Literatura catalana dels anys setanta, Ed. 62, Barcelona 1980.---  Literatura catalana dels anys vuitanta, Ed. 62, Barcelona,1991.---  Forma i idea en la literatura contemporània, Ed. 62,Barcelona 1993.

 

Valeriano Bozal (ed), Història de las ideas estéticas, Visor, Madrid,  vol I , 2000  i Vol II,  1999.

 

Dolors Oller,  La construcció del sentit, Empúries, Barcelona 1986

 

 DD.AA., Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (vol II),  a cura de N. Garolera, Columna,   Barcelona 1995

 

Joaquim Marco, Jaume Pont, La nova poesia catalana. Estudi i antologia,  Ed. 62, Barcelona 1980.

 

Robert Langbaum, La poesía de la experiencia. El monólogo dramático en la tradición literaria moderna, Comares, Granada1996 [Londres19571].

 

T.S. Eliot, Sobre poetes i poesia, Columna & Faig, Barcelona 1997 [Londres 19571]

 

Joan Ferraté, Apunts en net, Quaderns Crema, Barcelona 1991

 

  "       "        , Dinámica de la poesía, Seix Barral, Barcelona 1982

 

Pere Ballart, El contorn del poema, Quaderns crema (Assaig, 21), 1998

 

Jordi Julià, Al marge dels versos. Estudis sobre la forma i la percepció poètiques, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999

 

Manuel Guerrero, Sense contemplacions. Nou poetes per al nou segle, Empúries, 2001

 

- Manent, Albert, i Crexell, Joan, Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939-1943), Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1988.

 

- Crexell, Joan, El llibre a Catalunya durant la Guerra Civil, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.

 

- Massot i Muntaner, Josep, «La represa del llibre català a la postguerra», Els Marges 17, setembre del 1979.

- Oller, Dolors, La construcció del sentit, Empúries, 1986.

- Friedrich, Hugo, Estructura de la lírica moderna, Seix Barral (Serie Mayor 24), 1974.

 

- Pagnini, Marcello, Estructura literaria y método crítico, Cátedra, Madrid, 1982.

 

- Sullà Enric, Poètica de la narració, Empúries 1985.

 

- Marchese, Angelo i Forradellas, Joaquín, Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria, Ariel, 1986.

 

- DD.AA., Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans [a cura de Narcís Garolera], Curial (Manuals Curial, 5, 6, 8 i 9), 1982 i 1985), 4 volums.

 

- Parcerisas, Francesc, L'objecte immediat, Curial (Biblioteca d'Els Marges 2), 1991.

 

- Benet i Jornet, Josep M., La malícia del text, Curial (Biblioteca d'Els Marges 3), 1992.

 

- Totes les monografies de la col×lecció "Quaderns de navega­ció" dins «Les Naus d'Empúries», d'Editorial Empúries.

Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent