DADES IDENTIFICATIVES 2007_08
Assignatura LITERATURA CATALANA I GÈNERE Codi 12122227
Ensenyament
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Optativa Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
PALAU VERGÉS, MONTSERRAT
Adreça electrònica montserrat.palau@urv.cat
Professors/es
PALAU VERGÉS, MONTSERRAT
Web http://https://moodle.urv.net/moodle0506/course/view.php?id=1758
Descripció general Estudis de dones, gènere i feminismes aplicats a la Literatura Catalana.

Competències
Codi  

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
-Conèixer i definir els estudis de dones, gènere i feminismes en relació a literatura catalana. A3
A4
A8
A10
A11
A15
B1
B3
B6
B13
C3
C4
-Comprendre i demostrar la validesa i necessitat dels estudis de dones, gènere i feminismes. A3
A5
A8
A10
A12
B1
B3
B6
B12
B13
C3
C4
-Analitzar i distingir els diferents períodes, escoles teòriques i crítiques i textos internacionals i catalans en aquests estudis. A1
A3
A4
A5
A8
A10
A11
A12
A14
A15
A17
A18
B3
B5
B6
B13
C2
C3
C4
-Analitzar, distingir, comparar i saber jutjar teories i textos internacionals i catalans sobre dones i literatura. A1
A3
A4
A8
A11
A12
A14
A15
A16
A17
A18
B1
B2
B3
B5
B6
C2
C3
C4
C5
-Adaptar-se a les noves realitats actuals i prendre consciència de la necessitat de visibilització de les autores en la història literària, de les seves aportacions en els textos assagístics i les obres de ficció, de les escoles teòriques i dels estudis de dones, gènere i/o feminismes. A3
A4
A8
A10
A14
A15
A16
A17
A18
B1
B2
B3
B5
B6
B13
C2
C3
C4
C5

Continguts
Tema Subtema
1.Introducció 1.1 Estudis de dones, gènere i feminisme en relació a la literatura
2. Dones, cultura i literatura. 2.1 Dones i imaginari cultural. Mitologia i religió.
2.2. Discursos sobre les dones i discursos de les dones.

3. Literatura i gènere 3.1 Llegir com a dones
3.2 Escriure com a dones
3.3 Feminismes socials i culturals
3.4 Escoles de teoria i crítica literàries
4. Literatura catalana i gènere 4.1 Accés a la professió literària
4.2Les primeres autores catalanes contemporànies (XIX-XX)
4.3 Teories a Catalunya: Dolors Monserdà, Carme Karr. Feminisme burgès i feminisme proletari
4.4Sufragisme i feminisme. L’habitació pròpia. Autores catalanes de la República.
4.5 Els feminismes moderns. Primers moviments. El feminisme de la igualtat
4.6 Teories a Catalunya: Maria Aurèlia Capmany
4.7 Noves escoles crítiques. Escoles de teoria i crítica literària.El feminisme de la diferència.Genealogies, llenguatge i ordre simbòlic
4.8 Teories a Catalunya: Montserrat Roig i M. Mercè Marçal.
4.9 Les autores catalanes de la segona meitat del segle XX


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
3 3 6
 
Sessió Magistral
45 45 90
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques
15 15 30
Treballs
3 15 18
 
Atenció personalitzada
4 0 4
 
Proves de Desenvolupament
2 4 6
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies   ::  Guia de metodologies docents
  Descripció
Activitats Introductòries -Lliçó sobre el perquè de l'assignatura.
-Lliçó sobre el funcionament de l'assignatura, sobre els seus continguts.
-Lliçó sobre els materials i funcionament de l'assignatura en el campus virtual de la URV.
Sessió Magistral -Classes presencials d'explicació i desenvolupament dels continguts exposats en el programa.
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques -Lectura de documents complementaris, anàlisi de textos i altres recursos.
-Aplicació dels coneixements teòrics a través d'activitats concretes.
Treballs -Treballs de recerca de l'alumnat sobre temes de l'assignatura.

Atenció personalitzada
 
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques
Treballs
Atenció personalitzada
Proves de Desenvolupament
Descripció
-Atenció a l'alumnat de forma presencial a les classes.
-Atenció a l'alumnat en hores de despatx.
-Atenció a l'alumnat a través del correu electrònic i els fòrums de la pàgina virtual de l'assignatura.

Avaluació
  Descripció Pes
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques -Anàlisi i comentari de documents i textos 25
Treballs -Treball de recerca monogràfic 50
Proves de Desenvolupament -Exercicis concrets d'aplicació dels conceptes teòrics 25
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Montserrat Abelló;  Neus Aguado; Lluïsa Julià i M. Mercè Marçal (eds.) (1999). Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona: La Magrana.

 

M. Aritzeta  i M. Palau (eds.) (1997),  Paraula de Dona. Dones, Literatura i Mitjans de Comunicació, Diputació de Tarragona.

 

Esteve Albert (compilador) (1975), Les cinc branques. Poesia femenina catalana. Barcelona: Esteve Albert editor.

 

Maria Aurèlia Capmany (1978) , Dona i societat a la Catalunya actual. Barcelona: Edicions 62.

                        (1987) La dona. Obres selectes i inèdites I. Barcelona: Dopesa.

                        (1966) La dona a Catalunya. Barcelona, Edicions 62.

                         Grandesa i misèria del feminisme a L’Avenç, 4, 30-37.

                        (1970) El feminismo ibérico. (Col. Carmen Alcade). Barcelona: Oikós-Tau.

                        (1982) En busca de la mujer española a DD.AA. España sin ir más lejos. Barcelona: Laia.

                        (1971) De profesión, mujer. Barcelona: Plaza &Janés.

                        (1973) El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra.

 

 Llucieta Canyà, (1934)  L’etern femení. Barcelona: Llibreria Duran.

(1945)   L’etern masculí. Barcelona:

 

F. Carbó; S. Mattalía; E. Miñano i C. Morenilla (eds.) (1997), Quaderns de Filologia. Estudis Literaris III. Dona i Literatura, Universitat de València.

 

Anne Charlon (1990), La condició de la dona a la narrativa femenina catalana (1900-1983). Barcelona: Edicions 62.

 

DD.AA. (1995)  Dossier ”Dona i Educació” a Escola Catalana, núm. 318, març.

 

DD.AA. (1988)  Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal.

 

DD.AA. (1997) Memorials ICD, 1993-1996, 2 vol., Institut Català de la Dona.

 

DD.AA. (2005): Escriptores. De Caterina Albert al nostres dies. Nadala Fundació Carulla.

 

Patricia Gabancho (1982) , La rateta que escombrava l’escaleta. Cop d’ull a l’actual literatura catalana de dona. Barcelona: Edicions 62.

 

Juan Antonio Hormigón (dr.) (1996) , Autoras en la historia del teatro español (1500-1994), 4 vol. Madrid: Publicaciones de la Asociación de Escena de España.

 

Lluïsa Julià (ed.) (1999), Memòria de l’aigua. Onze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa.

 

Carme Karr, (1910) Cultura femenina. Estudi i orientacions. Barcelona: Tipologia l’Avenç.

                        (1916) “De la misión social de la mujer en la vida moderna” a Educación Femenina. Barcelona: Librería Parera.

 

M. Mercè Marçal  (ed.) (1998), Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa.

 

Laia Martín Marty (1984) , Aproximació a la imatge literària de la dona al Noucentisme català. Barcelona: Fundació Vives-Casajuana.

 

Roser Mateu (1972), Quatre dones catalanes. Barcelona: La Sal.

 

Jaume Medina (1998), Les dames de Josep Carner. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

Dolors Monserdà (1909), Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana. Barcelona: Lluís  Gili.

                        (1983) Del món. Barcelona: La Sal.

 

Federica Montseny (1978), Seis años de mi vida. Barcelona: Galba.

                        (1977) Cent dies de la vida d’una dona. Barcelona: Galba.

                        (1987) Mis primeros cuarenta años. Barcelona: Galba.

 

 

Montserrat Palau (ed.) (1997), Dones i Literatura, present i futur, Tarragona, Institut Català de la Dona.

 

Vinyet Panyella (ed.) (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. Tarragona: ICD/Paraula de Dona (URV).

 

Montserrat Roig (1980), ¿Tiempo de mujer? Barcelona: Plaza & Janés,

                        (1991). Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62.

Complementària

 Laura P. Alonso; Pilar Cuder i Zenón Luis (eds.) (1996): La mujer del texto al contexto. Universidad de Huelva.

 

Celia Amorós (1997), Tiempo de feminismo, Madrid, Cátedra.

-(ed.) (2000):  Feminismo y Filosofía. Madrid, Sintesis.

 

Nancy Amstrong (1993): Deseo y ficción doméstica. Madrid, Càtedra/Instituto de la Mujer.

 

R, Baccolini; M.G. Fabi; V. Fortunati i R. Monticelli (eds.) (1997): Critiche femministe e teorie letterarie. Bolonya, CLUEB.

 

Simone de Beauvoir (1949),  Le deuxième sexe  (ed. Castellana, Cátedra, 1999)

 

E. Beck-Gernsheim; J. Butler, J. i L. Puigvert, L. (2002):Mujeres y transformaciones sociales. El Roure, Barcelona, 2002.

 

S. Benhabib, S. i D. Cornell (1990): Teoría feminista y teoría crítica. València, Ed. Alfons el Magnánim.

 

Fina Birulés (1992):  Filosofía y género. Identidades femeninas, Barcelona, Pamiela.

 

Erika Bornay (1990), Las hijas de Lilith. Madrid: Cátedra.

 

Laura Borràs (ed.) (1998) Reescribir la escena. Madrid: Fundación autor.

 

Rosi  Braidotti (2004): Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade, Barcelona,  Ed. Gedisa.

 

J. Butler (2002): Cuerpos que importan: sobre los límites materiales y discursivos del "sexo", Buenos Aires,Paidós.

 

Caballé, Anna (dr.) (2003): La vida escrita por las mujeres. Obras y autoras de la literatura hispánica e hispanoamericana, IV volums, Barcelona, Círculo de Lectores.

 

M. Angeles Calero (coord.) (1996), Scriptura. La imagen de la mujer en la literatura. Edicions de  la Universitat de Lleida.

 

Victoria Camps (1998):  El siglo de las mujeres, Madrid, Cátedra.

 

Neus Carbonell i Meri Torras (eds.) (1999): Feminismos literarios, Madrid, Arco Libros.

 

Biruté Ciplijauskaité (1988): La novela femenina contemporánea (1970-1985). Hacia una tipología de la narración en primera persona, Madrid, Anthropos.

 

Gisela Cker (ed.) (1986): Estética feminist,. Barcelona, Edicions Icaria.

 

C. Clément, C. i J. Kristeva (2000):Lo femenino y lo sagrado, Ed. Cátedra, Madrid.

Cixous, Héléne (1995): La risa de la medusa, Barcelona, Anthropos.

 

Giulia Colaizzi (ed.) (1990): Feminismo y teoría del discurso, Madrid, Cátedra.

 

Pilar Cuder (ed.) (2000): Exilios femeninos, Universidad de Huelva.

 

Miriam Díaz-Diocaretz i Iris M. Zavala (coord.) (1996): Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana).  Diversos volums, el volum VI, dedicat a la literatura catalana, gallega i basca.

 

B. Didier (1981): L’écriture-femme, París, P.U.F.

 

Mary Eagleton (1991): Feminist Literary Criticism, London, Logman.

             (1996): Working with Feminist Criticism, Oxford, Blackwell.

 

A. Gómez Rodríguez i J. Tally (eds.) (1998): La construcción cultural de lo femenino, Universidad de la Laguna.

 

M.A. González de Chávez Fernandéz (1998):  Feminidad y Masculinidad. Subjetividad y orden simbólico, Madrid,Ed. Biblioteca Nueva.

 

Carolyn G. Heilbrun (1994), Escribir la vida de una mujer. Madrid: Megazul.

 

Giuliana di Febo (1979), Resistencia y movimiento de mujeres en España (1936.1976). Barcelona: Edicions Icaria.

 

Nathalie Heinch (1996), Ëtats de femme. L’identité femenine dans la fiction occidentale. París: Gallimard.

 

Maggie Humm (1994), Contemporany Feminist Literary Criticism, London, Harvester Wheatsheaf.

 

Nieves Ibeas i M. Angeles Millán (ed.) (1997), La conjura del olvido, Barcelona, Icária.

 

Luce Irigaray (1978): Speculo. Espejo del otro sexo, Madrid, Saltés.

            -(1992): Yo, tu, nosotras, Madrid, Cátedra.

            -(1994):  Amo a ti, Barcelona, Icaria.

 

Angel G. Loureiro (coord.) (1994): El gran desafío: Feminismos, autobiografía y postmodernidad, Madrid, Megazul-Endymion.

 

A.     Martín Gamero (1975): Antología del feminismo, Madrid, Alianza editorial.

 

M. Jesús Mayans Natal (1991): Narrativa feminista española de posguerra, Madrid, Pliego.

 

Kate Millet  (1970), Política sexual, Madrid, Càtedra.

 

Toril Moi (1988): Teoría literaria feminista, Madrid, Cátedra.

 

Jan Montefiore (1987): Feminism and Poetry: Language, Experience, identity in women’s writing, Londres, Pandora.

 

M. Eugenia Monzón Perdomo i Inmaculada Perdomo Reyes (eds.) (1999): Discursos de las mujeres, discursos sobre las mujeres. Centro de Estudios de la Mujer. Universidad de la Laguna.

 

Pam Morris (1993): Literature and Feminism, Oxford, Blackwell.

 

L. Muraro (1994): El orden simbólico de la madre, Madrid, Horas y Horas.

 

Pilar Pérez Cantó i Elena Postigo Castellano (eds.) (2000): Autoras y protagonistas, Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

 

M. Milagros Rivera (1994): Nombrar el mundo en femenino. Barcelona: Icaria.

                        -(1996) El cuerpo indispensable. Significados del cuerpo de mujer. Madrid: Horas y horas.

 

Marta Segarra (ed.) (2004): Lengua por venir, Barcelona Icaria.

 

M Segarra i A. Carabí (eds.):Feminismo y crítica literaria, Barcelona, Icaria.

 

Suárez Briones, Beatriz (2003): Sextualidades: Teorías Literarias Feministas, Alcalá de Henares.

 

Susan Tower Hollis, Linda Pershing i M. Jane Young (eds.) (1993): Feminist Theory and the Study of Folklore, Urbana, University Illinois Press.

 

Aránzazu Usandizaga (1993), Amor y literatura. La búsqueda literaria de la identidad femenina. Barcelona: PPU.

 

Virgina Woolf (1985): Una cambra pròpia, Barcelona, Grijalbo.

                        -(1999): Dones i literatura. Barcelona, Columna.

 

Recomanacions


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
TEORIA DE LA LITERATURA/12121002