DADES IDENTIFICATIVES 2008_09
Assignatura TREBALL SOCIAL EN LA FAMÍLIA I LA INFÀNCIA Codi 15051210
Ensenyament
Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
4.5 3 1.5 Optativa Primer
Llengua d'impartició
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
AGUADÉ LÓPEZ, LAURA
Adreça electrònica laura.aguade@urv.cat
Professors/es
AGUADÉ LÓPEZ, LAURA
Web
Descripció general Aproximació a la realitat dels infants i les seves famílies en situació de risc i per tant susceptibles d'intervenció des del Treball Social. Per tal que aquesta intervenció respongui a objectius resocialitzadors i de creixement personal dels subjectes amb els que treballarem, caldrà que l'alumne desenvolupi unes habilitats i competències específiques que l'ajudin en la seva tasca professional.

Competències
Codi  

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Fer anàlisis de necessitats i situacions familiars en què els infants i les seves famílies estan passant dificultats, dels programes i recursos que van dirigits a la prevenció i intervenció en aquest àmbit, així com de la política social que emmarca els serveis adreçats a la infància. A1
A4
A13
B2
B3
Adquirir el coneixement necessari de la legislació vigent ja que en gran mesura determinarà l'actuació del Treballador Social A18
B1
C3
Aconseguir el nivell de reflexió i debat sobre el paper del treballador social amb la tasca que avui en dia es porta a terme i/o s'hauria de portar amb els infants i les seves famílies que es troben en situació de risc. A17
A18
B3
B11

Continguts
Tema Subtema
PRIMER BLOC LA FAMÍLIA

1.- Marc legal sobre infància i adolescència:
1.1. En el marc internacional:

-Declaració de Ginebra: primer document internacional que recull les necessitats més bàsiques de la infantesa.

-La Declaració Universal dels Drets Humans de Nova York, l’any 1948, l’articles 25.2 de la qual establia una necessitat d’espacial protecció a la maternitat i a la infància.

-Declaració Universal dels Dretas de l’Infant (novembre de 1959), vista com una ampliació de la Declaració de Ginebra.

1.2. En el marc autonòmica:


-La Llei 11/1985 , esmentada com a la primera llei dictada pel Parlament de Catalunya un cop li havien estat transferides les competències en matèria de protecció de menors.

1.3 La Legislació vigent en l’atenció a la infància i a l’adolescència:

-La Llei 37/91, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció: Llei actual que respon primordialment a la necessitat de proporcionar una protecció al menor, especialment quan es troba en una situació de desemparament.

-La Llei 37/91 fou desenvolupada pel Decret 2/1997 de 7 de gener que aprovà el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció.

-La Llei 8/1995 de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels menors i dels adolescents i de modificació de la Llei 37/1991 de 30 de desembre: Aquesta llei recull en el seu articulat un reconeixement dels drets del nen i de l’adolescent a més d’incidir en la prvalença de l’interès d’aquests en les decisions que els afecten.

-La Llei 8/2002 de 27 de maig, de modificació de la Llei 37/1991 i que incorpora dos nous apartats a l’articles dos. El primer afegit disposa la creació d’unitats d’actuació urgent, la segona addició recull noves mesures específiques per a la població adolescent.



2.- Els Serveis Socials d’Atenció Especialitzada:


2.1 l’Organigrama català de protecció a la infància .-

2.2 Els Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència en risc social (EAIA):

-Com han nascut els EAIA?
-Què són els EAIA
-Les Funcions de l’EAIA
-Composició de l’EAIA i l’interdisciplinarietat de la seva tasca: el Treballador-a Social, el Pedagog-a, el Psicòleg-a, i l’Educador-ra social.

2.3 - Els indicadors d’alt risc social en la intervenció tècnico-administrativa dels EAIA:

-Situacions personals del menor.
-Situacions familiars
-Situacions del medi familiar
-Les competències parentals: còm evaluar les competències parentals, considerant aquestes com la font principal del cuidatge per assegurar la satisfacció de les necessitats infantils en una família.
-Escales del Benestar Infantil

2.4- Còm poden arribar casos a un EAIA? Com s’ha de rebre la derivació i els circuits administratius:

-Derviació de casos dels Serveis Socials d’Atenció Primària a l ‘EAIA
-El Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència.
-El Ministeri Fiscal


3.- Procés d’intervenció de l’EAIA en els casos:


-Concepte de treball interdisciplinari
-Iniciar l’estudi del cas: l’entrevista, visites a domicili, coordinacions amb altres Serveis etc.
-Diagnòstic interdisciplinari, còm elaborar-lo i el diagnòstic social en la intervenció del treballador/a social a l’EAIA
-Valoració tècnica de l’EAIA i proposta de mesures.
-Les Síntesi Avaluatives
-Els Plans de Millora Familiar: disseny dels objectius generals a treballar amb la família des de l’EAIA.


4.- Les mesures administratives en l’atenció a la infància i l’adolescència: Explicació de cadascuna de les mesures administratives i el còm aplicar-les des de l’EAIA .-


-La mesura d’Atenció a la Pròpia família
-La mesura d’Acolliment Simple Institucional: els Centres Residencials d’Acció Educativa.
-La mesura d’Acolliment Simple amb família extensa: quan el menor passa a viure amb tiets, avis, etc.
-La mesura d’Acolliment Simple amb família aliena: Les famílies d’Acollida.
-La mesura d’Acolliment familiar pre-adoptiu.
-La Contenció de la família en el propi medi.




5.- La intervenció en crisi i procés d’acolliment d’urgència: quan considerar que un cas és urgent:


-L’Atenció Immediata i Transitòria: quan i còm aplicar-la
-Les famílies d’urgències
-Els Centre d’Acollides d’Urgències.
-Els circuits d’urgències


6.- Els maltractaments d’infants i adolescents:


-Què són?
-Tipus de maltractaments: Físic, psíquic o emocional, negligència o abandonament, l’abús sexual, i inducció a la mendicitat, maltractament prenatal.
-El Treball Infantil: què entenem per treball infantil: explicació de la meva experiència professional com a treballadora social amb menors treballadors del carrer a Nicaragua (centreamèrica) i explicació i veure casos pràctics de famílies multiproblemàtiques de Nicaragua: barraquisme, embaraços d’adolescents, alcoholisme, atur server, prostitució etc.


7.- L’Adolescència en risc social:



-El Pla Interdepertamental: què és, a quina població atén, objectius i finalitats
- El procés de treball i seguiment personal dels nois i noies dins del pla interdepertamental.

A càrrec d’un Professional invitat


8.- Els projectes de les famílies col•laboradores: Els destinataris principals d’aquests projectes són els menors residents en Centres Residencials d’Acció Educativa.



A càrrec d’un Professional invitat

9.- L’Adopcio: L’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA)

-Què fan?
-Adoptar: una elecció compromesa
-Reflexions al voltant de l’adopció

A càrrec d’un Professional invitat


DINS DEL PRIMER BLOC DESTINAT A TRACTAR EL TEMA DE LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA, es treballaran amb l’alumnat casos reals pràctics per entendre el procés d’intervenció de l’EAIA, i com aplicar en casos reals les diferents mesures administratives i d’urgències així com aprendre a elaborar els Informes-Propostes i les Síntesis Avaluatives.
SEGON BLOC FAMÍLIA

1.- Tractar en primer lloc el tema de gènere: saber a què ens referim quan parlem de gènere


-Explicació sobre identitat i condició de gènere i les funcions que compleix en les relacions humanes.
-La construcció social de les identitats masculines i femenines


2.- La violència domèstica:

-La família: Veure a la famílies, per les seves característiques d’intimitat i privacitat, com una organització humana que tendeix a ser conflictiva analitzant els factors que poden incrementar un risc o alt risc social.
-Violència domèstica: conceptualització: examinar el què vol dir i què és violència domèstica.
-Tipus de violència domèstica: veure de quines maneres pot manifestar-se els maltractament contra les dones.
-Causes i factors facilitadors de la violència domètica
-Els cicles de la violència domèstica:
-Els mites al voltant de la violència domètica: perquè una dona roman en una relació on hi ha maltracte conjugal i saber reconèixer com a agents socials, quan en trobem davant d’un mite al voltant del maltracte a la dona
-La violència intrafamilair: quan els menors també reben maltractament: per defensar a la víctima, per enfrentar-se al violentador etc.
-La violència emocional al a dona: còm mesurar-la
-Característiques i símptomes que presenta la dona maltractada.
-La denúncia: veure perquè a la dona li és tan difícil fer la denúncia.


3.- Les famílies multiproblemàtiques.-


-Fenomenologia de la família multiproblemàtica:
-El Nivell Social: misèria com a factor de risc important.
-La manca de competències i habilitats socials en les famílies multiproblemàtiques.
-Les xarxes de suport: veure còm les xarxes de recolzament en les famílies multiproblemàtiques són sovint inexistents, relacions complicades amb les
-famílies extenses, famílies immigrants, dificultats en demanar ajuda en la xarxa dels serveis socials etc.
-Les condicions de vida: l’organització de l’habitatge i l’economia de les famílies multiproblemàtiques és un mirall fidel d’una desorganització que agreuja les conseqüències de la misèria.
-Ingressos econòmics de famílies multiproblemàtiques sóvint són il•legals i difícil de definir les ingressos de la família: venda de xatarra, treball de paleta en diner negre etc. També de vegades les famílies viuen només de les diferents pensions: dels avis i del tiet discapacitat que viuen a casa, de l’ajuda d’infància, de la PIRMI (Renda Mínima d’Inserció) etc.

DINS DEL SEGON BLOC: FAMÍLIA: veure en aquest apartat casos pràctics de famílies multiproblemàtiques i de violència domèstica que han arribat a l’EAIA, així com visionar vídeos que tracten el tema de la violència domèstica.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
45 15 60
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
18 10 28
 
Atenció personalitzada
3 0 3
 
Proves objectives de preguntes curtes
2 20 22
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies   ::  Guia de metodologies docents
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació del programa i dels criteris d'avaluació.

Presentació dels treballs i pràctiques
Sessió Magistral Desenvolupament dels continguts a càrrec del professor titular, amb suport de les TIC.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Presentació de casos pràctics.

Anàlisi en grup de les situacions d'infància i família en risc.

Posada en comú i discussió grupal de la resolució dels problemes presentats.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
L'alumne serà acompanyat durant tot el quadrimestre en el
desenvolupament de les diferents activiats marcades per
l'assignatura i que són avaluades.
L'atenció es realitzarà segons l'horari estipulat de tutories a despatx.

Avaluació
  Descripció Pes
Sessió Magistral Prova escrita de preguntes curtes. 60%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Resolució d'un cas pràctic plantejat pel professor 40%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
. Amorós, Pere (1993) Metodologia d'intervenció en medi obert. BCN. Generalitat de Catalunya. Centre d'Estudis i Formació Especialitzada.

. Arrieta, Lola i Moresco, Marisa. (1992) Educar des de el conflicto. Madrid. CSS

. Asociación cultural La Kalle. (1995) Educación de calle. Hacia un modelo de intervención en marginación juvenil. Madrid. Popular

. Audusseau-Pauchard, Martine (1997) Adoptar un hijo hoy. BCN. Planeta

. Barudy, Jorge (1998). El dolor invisible de la infància. BCN. Paidos

. Bonal, Ramon. La pedagogia al carrer. Claret. Col·lecció Els Daus, 106

. Cirillo, Stefano.(1991) Niños maltratados. BCN. Paidós.

. Cirillo, Stefano (1993) Famílias en crisis y acogimiento familiar. Madrid. Ministerio de Asuntos Sociales.

. Colom, A.L. Modelos de intervención socioeducativa. (1987). Madrid. Narcea

. Cyrulnik, Boris. Los patitos feos. La resiliència: una infancia infeliz no determina la vida. Gedisa.

. Freire, Paulo. Pedagogia del oprimido. (1988). Madrid. Siglo XXI

. Gamella, Juan. La historia de Julián. Popular, núm. 5

. Guerau, Faustino. El educador de calle (1987). BCN. Roselló.

. Intebi Irene V. Abuso sexual infantil en las mejores familias. (1998): BCN. Gránica.

. Lloret, Antoni. L'infant maltractat (1983). BCN. Univers de l'Index

. Martínez Requena, Enrique. La calle es de todos (1982). Popular

. Martínez Requena, Enrique. Cachorros de nadie. Madrid. Popular, núm. 5

. Mateo Pérez, Maria Rosa. (1995) ¿Por qué adoptar en otro país? (1995).BCN. CIES

. Ministerio de Asuntos Sociales. Necesidades de la infancia y protección infantil. Fundamentación teòrica, clasificación y criterios educativos (1995) Madrid.

. Ministerio de Asuntos Sociales. Infancia y sociedad.

. Mondragon, Jasone i tTrigueros, Isabel. Manual de pràcticas de trabajo social con menores (1993). Madrid. Siglo XXI

. Paul Ochotorena, J. Arruabarrena, M.I. Manual de Protección Infantil (1996). BCN. Masson

. Pioneros, educación en libertad (1989). Madrid. Popular.

. Siegel E. Stephanie. Su hijo adoptado (1992). BCN. Paidós

. Thellier, Giller. Metodologia de l'acció educativa. Col·lecció Arnau d'Escala, núm. 2

. Triseliotis, John. El trabajo de grupo en la adopción y el acogimiento familiar (1993) Ministerio de Asuntos Sociales. Madrid.
. Valverde, Jesús. El proceso de inadaptación social. Popular, núm. 3. Madrid
Complementària

Recomanacions