| Competències |
| Codi |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 1. Conèixer el Dret i les seves relacions amb la societat i la cultura | A1 A2 A4 A12 A13 |
B1 |
|
| 2. Identificar les institucions jurídiques bàsiques | A1 A2 A4 A8 A12 |
B1 |
|
| 3. Distingir els conceptes i concepcions jurídiques fonamentals (dret-deure, sanció, norma, ordenament, etc.) | A1 A2 A4 A8 |
B1 |
|
| 4. Contrastar les diferents ideologies o formes de pensament jurídic | A5 |
B3 |
|
| 5. Obtindre una visió crítica dels diferents punts de vista i perspectiva de les vessants del Dret | A5 A12 |
B3 |
|
| 6. Plantejar problemes a partir de la casuística (capacitat d´abstracció de la realitat) | A1 A3 A4 A5 A7 A8 |
B3 |
|
| 7. Argumentar i defensar una visió crítica i personal del Dret | A3 A5 A6 A7 A8 A13 |
B2 B3 B4 B6 B9 B10 |
C5 |
| 8. Estimular la capacitat de comprensió de la repercusió jurídica dels fenòmens socials | A1 A3 A5 A7 A8 A9 |
B6 |
C1 C4 |
| 9. Donar resposta a les problemàtiquesa jurídiques que es puguin plantejar | A1 A3 A4 A5 A8 A9 A13 |
B2 B3 B4 B6 B9 B11 |
C5 |
| 10. Formar l´alumne més enllà dels estrictes coneixements acadèmics per la pràctica jurídica | A4 A5 A6 A8 A9 A11 A12 A13 |
B1 B2 B4 B6 B7 B9 B11 |
C5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| TEMA I. INTRODUCCIÓ AL CONCEPTE DE DRET | I. Algunes qüestions sobre la definició del Dret. I.1. Notes preliminars sobre la noció de Dret. I.2. Problemes de definició: ambigüitat i vaguetat. II. Les concepcions del Dret. La polèmica entre el jusnaturalisme i el positivisme jurídic. II.1. Introducció. La tridimensionalitat del Dret. La distinció entre concepte i concepció. II.2. Les concepcions del Dret. II.3. Jusnaturalisme i positivisme jurídic. |
| TEMA II. DRET I ALTRES ORDRES NORMATIUS | I. Introducció. La distinció entre «ser» i «haver de ser». II. Dret i altres ordres normatius. III. Dret i usos socials. IV. Dret i moral. IV.1. Les esferes de la moral. IV.2. Trets diferencials entre moral i Dret. IV.3. Connexions entre Dret i moral. La relació entre el Dret i la moral en el jusnaturalisme i el positivisme jurídic. |
| TEMA III. DRET I ESTAT | I. Dret i poder. II. L´Estat de Dret. II.1. Orígens i caràcters. II.2. Estat liberal de Dret. II.3. Estat social de Dret. II.4. Estat constitucional. III. La crisi de l´Estat nacional. |
| TEMA IV. LA NORMA JURÍDICA | I. Prescripcions i normes. I.1. Les diferents funcions del llenguatge. I.2. Tipus de normes segons von Wright. II. Estructura i classes de normes jurídiques. II.1. Supòsit de fet i conseqüència jurídica. II.2. Altres perspectives d´anàlisi. II.3. El caràcter: normes imperatives i normes permisives. II.4. Consideració especial de les normes permisives. II.5. El contingut: normes abstractes i concretes. II.6. La condició d´aplicació. Normes jurídiques hipotètiques. II.7. Les classes de normes jurídiques segons l´autoritat. II.8. El/s subjectes normatius: normes generals i particulars. II.9. L´ocassió: marc territorial i temporal d´aplicació. II.10. La promulgació: normes escrites i consuetudinàries. II.11. El problema de la sanció. III. Normes de conducta i normes d´organització: la seva funció. IV. Sobre regles i altres enunciats. Especial atenció als principis jurídics. |
| TEMA V. EL DRET COM A ORDENAMENT JURÍDIC | I. La noció d´ordenament jurídic. II. Sobre la unitat de l´ordenament jurídic. II.1. La noció de validesa. II.2. La solució de la jerarquia normativa i la «norma fonamental» (Kelsen). II.3. El criteri de la «regla de reconeixement» (Hart). II.4. El criteri del reconeixement pels òrgans d´aplicació. II.5. Plantejaments actuals sobre la regla de reconeixement. III. Sobre la plenitud de l´ordenament jurídic. III.1. Les llacunes del Dret i la seva integració. IV. Sobre la coherència de l´ordenament jurídic. IV.1. Les antinòmies jurídiques i els seus criteris de resolució. |
| TEMA VII. CONCEPTES JURÍDICS FONAMENTALS | I. El deure jurídic. I.1. Introducció històrica. I.2. Concepte i funció. I.3. Estructura. Les concepcions de Kelsen, Ross i Hart. I.4. Conclusió. II. El dret subjectiu. I.1. Introducció. I.2. El concepte de dret subjectiu. I.3. Les modalitats de drets subjectius (Hohfeld i Ross) III. L´acte i la relació jurídica. III.1. Fets i actes jurídics. III.2. Invalidesa i ineficàcia dels actes jurídics. III.3. Classes de relacions jurídiques. IV. La sanció jurídica. IV.1. Introducció. IV.2. El concepte de sanció en l´imperativisme jurídic. IV.3. La revisió del concepte de sanció. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 1 | 3 | |||||
| Sessió Magistral |
|
26 | 52 | 78 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
26 | 26 | 52 | |||||
| Debats |
|
2 | 2 | 4 | |||||
| Estudis previs |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Proves objectives de tipus test |
|
2 | 4 | 6 | |||||
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
1 | 2 | 3 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció al llenguatge jurídic. Es dóna un llistat de conceptes jurídicament rellevants, generalment empleats per la societat, per tal d´establir la seva definició. |
| Sessió Magistral | Classes teòriques sobre el temari de l´assignatura.Com a element de recolzament a la classe magistral, la utilització del material bibliogràfic ajustat al temari resulta adequada, ja que permet dedicar una major atenció a les qüestions que es consideren més rellevants i que, degut a l´escassetat del temps, no poden ser abordades en tota la seva extensió a classe. Així, la lecció magistral constituirà la guia per a l´aprenentatge, aportant els continguts que es consideren bàsics per cada qüestió, i indicant les fotns doctrinals essencials, mostrnat les posturres científiques més notòries i efectuant aproximacions crítiques a les mateixes i anàlisis comparatius. La classe magistral no ha de ser la repetició d´unes pàgines del manual de consulta, i per la mateixa raó, el manual no té tampoc per què adaptar-se exactament a les classes: són eines diferents en el procés de docència. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Les classes pràctiques s´han d´orientar cap a la profundització en determinades qüestions del programa, vinculant-se així a l´explicació teòrica. S´han d´enfocar com un instrument per posar en contacte els alumnes amb textes jurídics, tant de caràcter doctrinal com de Dret positiu. L´objectiu d´aquestes pràctiques ha de ser el d´ensenyar l´ús d´aquests textes, així com l´accès als mateixos i les seves fonts, analitzant-los posteriorment. També es pot aprofitar per iniciar l´alumne en la tasca investigadora, mitjaçant la lectura, resum i valoració de textes jurídics clàssics connectats amb el temari teòric impartit. Altre tipus d´aproximació a la realitat jurídica es pot realitzar mitjançant la presentació de problemes i qüestions que es plantejan en la vida social i que el Dret ha de resoldre, per evidenciar que el dret és una realitat viva, un procés en constant desenvolupament que a tots afecta. |
| Debats | A les classes teòriques del curs, també anomenades sessions magistrals, es plantejaran debats sobre les qüestions estudiades, on l'estudiant podrà plantejar aquells dubtes relacionats amb el temari que es vagin explicant al llarg del curs. |
| Estudis previs | A les classes pràctiques es plantejaran exercicis que requeriran una tasca de recerca prèvia, mitjançant la lectura, resum i valoració de textes jurídics rellevants connectats amb el temari teòric impartit. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Proves objectives de tipus test | Aquesta prova consta d´un total de 40 qüestions tipus test, amb 4 possibles solucions i una única resposta correcta. Les preguntes poden ser tant de la part teòrica del temari, com dels exercicis pràctics. | 40 punts sobre 50 en total | |
| Proves objectives de preguntes curtes | Consisteix en 10 preguntes curtes, que s´han de respondre amb una línea, una frase o una paraula, sense desenvolupament. | 10 punts sobre 50 en total | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
L'avaluació de l'assignatura es realitza mitjançant un examen final. Es tracta d'una prova combinada entre qüestions tipus test i preguntes amb respostes curtes. L´examen serà únic i global, sense distinció entre preguntes provinents de classes teòriques o pràctiques, i consta d´un total de 50 preguntes, de les que s´han d´encertar 30 per aprovar, i les errades no descompten. De les 50 qüestions, 40 són tipus test i 10 són preguntes curtes. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
VV.AA., 244 preguntas de introducción al Derecho, 1986, Ariel
R. SORIANO, Compendio de Teoría general del Derecho, 2a edició, 1993, Ariel
N. BOBBIO, Contribución a la Teoría del Derecho, 1990, Debate
VV.AA. (G. Peces-Barba, et. al.), Curso de Teoría del Derecho, 1999, Marcial Pons
L. MARTÍNEZ ROLDÁN, Curso de Teoría del Derecho y metodología jurídica, 1993, Ariel
R. GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateoría del Derecho, 1999, Gedisa
L. DÍEZ-PICAZO, Experiencias jurídicas y Teoría del Derecho, 3a edició, 1993, Ariel
VV.AA. (J. de Lucas, coord.), Introducción a la Teoría del Derecho, 3a edició, 1995, Tirant lo Blanch
C. S. NINO, Introducción al análisis del Derecho, 1983, Ariel
M. ATIENZA, Introducción al Derecho, 1985, BARCANOVA
A. LATORRE, Introducción al Derecho, 1993, Ariel
VV.AA. (L. Prieto, coord.), Lecciones de Teoría del Derecho, 1997, MacGraw-Hill
M. ATIENZA, Sobre el sentido del Derecho, 2001, Ariel
R. CALVO, Teoría del derecho, 1992, Tecnos
J. G. RIDDALL, Teoria del Derecho, 1999, Gedisa
A. E. PÉREZ-LUÑO, Teoría del Derecho. Una concepción de la experiencia jurídica, 1996, Tecnos
N. BOBBIO, Teoría general del Derecho, 1991, Debate
R. DE ANGEL, Una Teoría del Derecho (introducción al estudio del Derecho), 6a edició, 1993, Civitas |
|||
| Complementària | ||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||||
|
||||