DADES IDENTIFICATIVES 2010_11
Assignatura (*) EDICIÓ FILOLÒGICA DE TEXTOS CATALANS Codi 12122223
Ensenyament
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Optativa Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
DOMINGO MASDEU, MARIA TERESA
Adreça electrònica mteresa.domingo@urv.cat
Professors/es
DOMINGO MASDEU, MARIA TERESA
Web
Descripció general i informació rellevant El curs es proposa introduir l’alumne (a) al coneixement de la teoria general de l’escriptura, (b) al coneixement dels elements de l’alfabet llatí tipogràfic com a forma desenvolupada del sistema alfabètic llatí, (c) al coneixement de la teoria ortogràfica del català modern i el seu desenvolupament històric i (d) el coneixement teòric i pràctic de l’ortotipografia catalana com a conjunt de recursos, usos i convencions pels quals es regeix l’escriptura del català mitjançant els caràcters tipogràfics.

Competències
Codi  

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Introduir l'alumne al coneixement de la teoria general de l'escriptura A1
A2
A10
A11
A13
A14
A15
A17
A18
B1
B3
B4
C5
Introduir l'alumne al coneixement dels elements de l'alfabet llatí tipogràfic com a forma desenvolupada del sistema alfabètic llatí. A1
A3
A9
A10
A12
A13
A14
A15
A17
B1
B3
C5
Introduir l'alumne al coneixement de la teoria ortogràfica del català modern i el seu desenvolupament històric. A1
A2
A3
A9
A12
A13
A14
A15
A17
B1
B3
B4
C5
Introduir l'alumne al coneixement teòric i pràctic de l'ortotipografia catalana com a conjunt de recursos, usos i convencions pels quals es regeix l'escriptura del català mitjançant els caràcters tipogràfics. A1
A2
A3
A9
A10
A13
A14
A15
A17
B1
B3
B4
C5

Continguts
Tema Subtema
1. Els sistemes d’escriptura. 1.1 Què és l’escriptura.
1.2 Les dues possibilitats: el significat i el so.
1.3 L’adquisició del llenguatge en el procés d’humanització i l’adquisició de l’escriptura en el procés de civilització.
1.4 Els tres sistemes d’escriptura.
1.5 Discurs oral i discurs escrit.
2. De l’alfabet consonantic semític a l’alfabet llatí comú. 2.1 Dels jeroglifs a Wadi al-Hol: el primer alfabet.
2.2 De l’alfabet consonàntic semític a l’alfabet fonemàtic romà.
2.3 L’alfabet llatí comú: adquisició de w i fixació de i/j i u/v.
2.4 Les dues ss.
2.5 L’ordre de les lletres de l’alfabet i la direcció de l’escriptura.
3. L’alfabet català. 3.1 Les particularitats de l’alfabet català (26 lletres): (a) ç, (b) els dígrafs, (c) la el geminada.
3.2. K, y i w: vicissituds del seu status alfabètic i ortogràfic.
3.3 Els noms de les lletres de l’alfabet.
4. A l’entorn de l’alfabet: els signes no alfabètics 4.1 La notació dels trets suprasegmentals, accents i dièresi.
4.2 L’articulació del discurs: separació de paraules i puntuació.
4.3 La segmentació del discurs.
4.4. Els sistemes de numeració.
4.5 Les xifres romanes.
4.6 Les xifres aràbigues.
4.7 Els operadors aritmètics bàsics.
4.8 Els altres signes tipogràfics.
5. Els sistemes gràfics de la llengua catalana. 5.1. Grafemàtica medieval.
5.2 L’aparició de la idea d’ortografia.
5.3 El procés de subjerarquització gràfica del català a l’espanyol en les pràctiquesi en la teoria.
5.4 Els sistemes ortogràfics de la Renaixença.
5.5 Modernisme i ortografia catalana moderna.
6. L’ortografia catalana moderna: una aproximació crítica. 6.1. Els criteris de l’ortografia catalana moderna.
6.2 Problemes de l’ortografia catalana moderna.
7. Fonaments cal•ligràfics de la tipografia. 7.1 Dinàmica històrica de l’alfabet llatí: la tensió formalitat / informalitat.
7.2 De les capitals romanes a les humanístiques.
7.3 De la minúscula carolina a la minúscula humanística.
7.4 Les minúscules cursives humanístiques, informal i cancelleresca.
8. Desplegament tipogràfic de l’alfabet llatí. 8.1 Què és una font tipogràfica.
8.2 Els jocs de caràcters.
8.3 Els estàndards de codificació de caràcters, d’ASCII a Unicode.
8.4 La integració de l’alfabet doble.
8.5 La família clàssica de la romana antiga: minúscula cursiva, majúscules cursives, versaletes.
8.6 Addicions modernes a la família tipogràfica bàsica: negreta, variació del traç i del set.
8.7 De la família al clan tipogràfic.
8.8 L’ortotipografia: teoria i història.
9. La segmentació i l’articulació del text, 1: el grau zero del discurs. 9.1 La segmentació del text discursiu.
9.2 Els textos no articulats.
9.3 Els periòdics i la publicitat.
9.4 El cas del vers.
9.5 L’ordre neutre dels elements en l’oració.
9.6 Matisacions de la coma en l’ordre neutre.
9.7 Els accidents del discurs.
9.8 La cohesió del discurs.
9.9 La juxtaposició d’oracions dins d’un mateix període.
9.10 Les enumeracions.
9.11 Estils de puntuació i responsabilitats de l’autor i el corrector.
9.12 Usos no puntuatoris dels signes de puntuació.
10. L’articulació del text, 2: el discurs literari. 10.1 L’alteració expressiva de l’ordre neutre: tematització i focalització.
10.2 El “punt emfàtic”.
10.3 L’exclamatio.
10.4 La reticentia.
10.5 Diàlegs en estil directe.
10.6 El teatre.
10.7 L’expressió dels pensaments.
11. Ortotipografia de l’alfabet doble: majúscules i minúscules. 11.1 Els tres tipus de majúscula.
11.2 Qüestions ortogràfiques.
11.3 Denominacions.
11.4 Majúscules especials: eslògans, titulars, caplletres i logotips.
11.5 Tot majúscules.
11.6 Tot minúscules.
12. Ortotipografia de l’alfabet múltiple: el tractament distintiu de paraules. 12.1 Tipografia alternativa i fonts digitals.
12.2 Textos en tipografia alternativa.
12.3 Cursiva i cometes en la premsa periòdica.
13. L’escriptura dels nombres. 13.1 L’escriptura amb lletres.
13.2 L’escriptura de les xifres romanes.
13.3 L’escriptura de les xifres aràbigues.
13.4 L’escriptura dels signes aritmètics.
13.5 Les indicacions horàries.
14. Les abreviatures. 14.1 Abreviatures per supressió.
14.2 Sigles i acrònims.
14.3 Abreviatures per contracció.
14.4 Símbols.
14.5 Abreviatures particulars.
15. El llibre, màquina auxiliar de l’intel•lecte. 15.1 Què és un llibre.
15.2 Cos del text i citacions.
15.3 Aparat referencial (notes, llista de referències, glossari).
15.4 Avant-textos i post-textos (pròleg, apèndixs).
15.5 Etiquetes (dedicatòries, epígrafs, peus d’il•lustració i de taules).
15.6 Instruments d’accés selectiu (taula, índexs).
15.7 Aparat editorial (identificació del producte, crèdits, patrocinis, tràmits administratius).

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Prendre contacte i recollir informació de l'alumnat. Presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Explicacions teoricopràctiques del professor sobre els continguts de l'assignatura obertes al diàleg amb els alumnes. Es tracta de sessions-seminari on, rere els plantejaments teòrics, es treballa sobre models i casos pràctics.
Presentacions / exposicions Els alumnes presenten individualment davant el grup-aula un informe sobre el tema que se li ha assenyalat prèviament. També es resolen col·lectivament casos pràctics proposats pel professor relacionats amb els interessos de treball personal de cada alumne.
Treballs Els alumnes van preparant al llarg del quadrimestre un treball d'investigació escollit entre una llista oferta a principi del curs.
Resolució de problemes, exercicis Els alumnes solucionen pel seu compte casos pràctics proposats pel professor relacionats amb els seus interessos de treball personal. A les hores d'exposició s'inclou el debat col·lectiu sobre aquests casos.

Atenció personalitzada
 
Resolució de problemes, exercicis
Treballs
Sessió Magistral
Presentacions / exposicions
Activitats Introductòries
Descripció
Seguiment de l'actitud i de les intervencions de l'alumnat durant les classes magistrals i en les sessions dedicades als exercicis. Seguiment personalitzat dels informes acadèmics a presentar. Seguiment individual del treball monogràfic de cada alumne.

Avaluació
  Descripció Pes
Sessió Magistral Seguiment de l'actitud i de les intervencions de l'alumnat durant les classes magistrals (avaluació contínua). 10%
Presentacions / exposicions Seguiment de l'actitud i de les intervencions de l'alumnat en les sessions dedicades a les exposicions individuals (avaluació contínua). 20%
Treballs Preparació al llarg del quadrimestre d'un treball d'investigació escollit entre una llista oferta a principi del curs. 60%
Resolució de problemes, exercicis Seguiment de l'actitud i de les intervencions de l'alumnat en les sessions dedicades a les pràctiques (avaluació contínua). 10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica , , ,

BIBLIOGRAFIA GENERAL

Teoria de l’escriptura

Coulmas, Florian. The Blackwell encyclopaedia of writing systems. Oxford: Blackwell 1996.

Coulmas, Florian. Writing systems: An introduction to their linguistic analysis. Cambridge: Textbooks in Linguistics. Cambridge: Cambridge University Press 2003.

Goody, Jack. The logic of writing and the organisation of society. Cambridge: Cambridge University Press 1986. (La lógica de la escritura y la organización de la sociedad. Trad. de Inmaculada Álvarez Puente, rev. tècn. per Jesús Alborés. Madrid: Alianza 1990.)

Ong, Walter J. Orality and literacy: The technologizing of the word. New Accents. Londres i Nova York: Routledge, 1982.

Vachek, Josef. Written language: General problems and problems of English. Janua Linguarum Series Critica 14. L’Haia: Mouton 1973.

Grafèmica

Cajori, Florian. A history of mathematical notations [I: Notations in elementary mathematics; II: Notations mainly in higher mathematics]. La Salle, Ill: Open Court Publishing Co. 1928 i 1929. (Facs., Nova York: Dover Publications, 1993.)

Colon, Germà; i Amadeu J. Soberanas. Panorama de la lexicografia catalana: De les glosses medievals a Pompeu Fabra. 2ª ed. Biblioteca Universitària 7. Barcelona: Enciclopèdia Catalana 1991.

Hamilton, Gordon J. The origins of the West Semitic alphabet in Egyptian scripts. The Catholic Biblical Quarterly Monograph Series 40. Washington: The Catholic Biblical Association of America 2006.

Ifrah, Georges. Las cifras: Historia de una gran invención. Traducció de Drakman Traducciones. Madrid: Alianza Editorial, 1987.

Marcet, Pere; i Joan Solà. Història de la lingüística catalana, 1775–1900: Repertori crític. Vic: Eumo Editorial 1998.

Martínez Alcalde, María José (ed.). Textos clásicos sobre historia de la ortografía castellana. Colección Clásicos Tavera, Serie VIII: Lingüística y Antecedentes Literarios de la Península Ibérica, 10. Madrid: Digibis Publicaciones Digitales 1999. [1 CD]

Mediavilla, Claude. Calligraphie: Du signe calligraphié à la peinture abstraite. Prefacis de Pierre Restany i Gérard Xurigera. París: Imprimerie nationale 1994.

Rico, Albert; i Joan Solà. Gramàtica i lexicografia catalanes: Síntesi històrica. València: Universitat de València 1995.

Robinson, Andrew. The story of writing. Londres: Thames and Hudson 1995.

Segarra, Mila. Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries 1985.

Segarra, Mila. Història de la normativa catalana. Biblioteca Universitària 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.

Tuson, Jesús. L’escriptura: Una introducció a la cultura alfabètica. Barcelona: Editorial Empúries 1996.


Ortotipografia

Mestres, Josep M., Joan Costa, Mireia Oliva, and Ricard Fité. Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos. Presentació d’Isidor Marí; índex analític a cura de Teresa Gil i Elisabet Gibert. Vic: Eumo Editorial, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Associació de Mestres Rosa Sensat 1995.

Pujol, Josep M. “L’escriptura tipogràfica, 1: La font digital”. Llengua i Ús nº 22 (2001): 24-35.

Pujol, Josep M. “L’escriptura tipogràfica, 2: Tipografia de qualitat”. Llengua i Ús nº 23 (2002): 25-36.

Pujol, Josep M.; i Joan Solà. Ortotipografia: Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3ª edició. Barcelona: Columna 2000.

Complementària

Recomanacions

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
CORRECCIÓ I ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICS/125231101

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
CORRECCIÓ I ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICS/125231101
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent