|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A5 |
Ser capaç de cercar, analitzar i interpretar informació quantitativa i qualitativa de caràcter econòmic, social i legal, rellevant per a la presa de decisions en el context financer. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | B1 |
Aprendre a aprendre. |
| | B3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | | C3 |
Gestionar la informació i el coneixement. |
| | C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A5 |
Coneix els fets econòmics més importants esdevinguts al món durant l’Edat Contemporània (segles XVIII – XX)
Identifica les característiques pròpies de cada sistema econòmic en el temps, i el sap relacionar amb les seves coordenades temporals i espacials.
Diferencia els trets de les diverses polítiques econòmiques desenvolupades als segles XIX i XX.
Situa l’economia espanyola dins l’ordre global dels segles XIX i XX.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | B1 |
Posa en pràctica de forma disciplinada els enfocaments, mètodes i experiències que proposa el professor
Reconeix la rellevància dels esquemes mentals diferents al seu
Fa preguntes intel·ligents que qüestionen el que ha après i mostra iniciativa en la cerca d’ informació
| | | B3 |
Reconeix les limitacions i punts dèbils en els seus processos i mètodes de treball
Experimenta amb procediments nous
Té en compte a qui i com afecta la innovació
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | C3 |
Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors
| | | C4 |
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa
|
| Tema |
Subtema |
| Tema 0. Concepte i metodologia en la Història Econòmica |
|
Tema 1. De la base agrària a l’estructura industrial: els condicionants de la industrialització
|
1.1. Característiques generals de les economies de base agrària
1.2. Els límits de les economies de base agrària
1.3. Els condicionants d’industrialització
1.4. De l’Antic Règim al marc jurídic liberal |
| Tema 2. Models d’industrialització al segle XIX. El cas espanyol |
2.1. La industrialització: difusió o procés estructural?
2.2. Models d’industrialització evolutiva: Gran Bretanya, França, EUA
2.3. Models de difusió amb capacitat social: Alemanya, Japó
2.4. Models de difusió sense capacitat social: Rússia, Espanya |
| Tema 3. L’ordre econòmic internacional sota els principis de l’Escola Clàssica |
3.1. Els cicles de l’economia internacional
3.2. Els principis de l’Escola Clàssica
3.3. Expansió i nova estructura d’intercanvis
3.4. La progressiva liberalització del trànsit de mercaderies
3.4. La circulació de factors de producció al segle XIX
3.5. Espanya, receptora de capitals estrangers |
| Tema 4. Les posicions econòmiques dels països no líders: l’Escola Històrica d’Economia Alemanya i la seva difusió entre els països endarrerits |
4.1. La crisi de 1873 i el seu impacte
4.2. Les respostes a la crisi entre els països líders
4.3. La difusió de l’Escola Alemanya entre els països endarrerits
4.4. La reorientació del capitalisme espanyol: aïllament i diversificació estructural de l’economia
4.5. Antigues i noves potències en el llindar de la Primera Guerra Mundial |
| Tema 5. Reconstrucció i desequilibris de l’economia internacional: la primera postguerra mundial |
5.1. Els efectes directes de la guerra sobre l’economia europea i sobre l’espanyola
5.2. Formació de l'economia socialista centralitzada
5.3. Europa: deute, reparacions de guerra i desordre monetari
5.4. Els EUA: paradoxes del seu creixement
5.5. Espanya: política econòmica durant la dictadura de Primo de Rivera
5.6. Els errors de la reconstrucció: la fi de la vella Europa. |
| Tema 6. La crisi econòmica dels anys trenta i les sortides per fer-hi front |
6.1. El crac borsari i la Gran Depressió als Estats Units
6.2. Les vies de difusió de la crisi nord-americana
6.3. La inviabilitat de les postures clàssiques: Gran Bretanya
6.4. L'Estat, corrector social: el New Deal, França
6.5. L'Estat planificador: Alemanya i URSS
6.6. Espanya, exemple arquetípic de les disfuncions
6.7. Aspectes econòmics de la II Guerra Mundial |
| Tema 7. El model d’acumulació posterior a la II Guerra Mundial: l’expansió |
7.1. Els pilars de l’Ordre Econòmic Internacional amb referent EUA
7.2. La política econòmica keynesiana i el creixent paper de l'Estat
7.3. L'expansió del model estalinià després de la II Guerra Mundial
7.4. Les condicions del creixement econòmic durant l'etapa expansiva 7.5. Les desigualtats en el creixement econòmic mundial
7.6. De l’Autarquia al Desenvolupisme: la consolidació d’una economia industrial a Espanya
7.7. L’abast del “miracle econòmic” a Espanya: debilitat estructural i escassa competitivitat |
| Tema 8. La fi de l’expansió: la crisi dels anys setanta i vuitanta i els nous reptes per a l’economia mundial |
8.1. La crisi dels anys setanta
8.2. Del cercle virtuós al cercle viciós: l'estagflació
8.3. Canvis en la política econòmica occidental: el neoliberalisme
8.4. L'enfonsament de l’URSS com a model alternatiu de modernització
8.5. La gestió de la globalització (EUA, Unió Europea, Japó i Xina) i els moviments antisistèmics
8.6. Nous problemes: pressió demogràfica, dependència alimentària i crisi ecològica
8.7. L’economia espanyola de les últimes dècades |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| Sessió Magistral |
|
45 |
45 |
90 |
| Resolució de problemes, exercicis |
|
7 |
21 |
28 |
| Treballs |
|
3 |
19 |
22 |
| Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| Proves mixtes |
|
2 |
4 |
6 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Encaminades a sincronitzar l'alumnat amb els objectius de la matèria: conceptes bàsics, metodologies a tenir en compte, formes d'abordar l'estudi i els treballs, etc. |
| Sessió Magistral |
Classes presencials, on el professor imparteix els coneixements teòrics de la matèria a través de l'explicació d'esquemes prèviament penjats a moodle. |
| Resolució de problemes, exercicis |
Se n'ha de fer un per tema. El professor prepara l'exercici: una gràfica, text, taula, mapa o materials en aquesta línia, que caldrà descriure i analitzar al fil d'un qüestionari guiat. Els exercicis estan plantejats de manera que l'alumne es vegi obligat a repassar tot el tema i a destriar de manera crítica la informació adient per resoldre'l. |
| Treballs |
Es tracta d'elaborar una ressenya de dos lectures amb espai limitat, de manera que l'alumne demostri la seva capacitat de reconeixer els eixos fonamentals d'una obra, però també que sigui capaç d'ubicar-la en el context historiogràfic que li és propi, tot identificant les aportacions que fa a la disciplina. |
| Atenció personalitzada |
Seguiment del treball personal de l'alumne, per resoldre'n els dubtes de contingut (teoria) o bé de mètode (pràctiques). Veure especificacions de l'apartat 6. |
|
Descripció |
|
Com que una part important de l'avaluació s'efectua fora de l'aula, de manera autònoma, és indispensable que l'alumne confronti periòdicament amb el professor l'estat dels seus treballs i exercicis, els dubtes de contingut, la manera d'enfocar la matèria. S'enten que és Atenció personalitzada el temps dedicat a l'aula a resoldre qüestions, però sobretot aquesta tasca s'efectua fora de l'aula, i estaria integrada en el temps assignat a l'elaboració de treballs com a Pràctica Autònoma.
A aquest efecte, l'alumne podrà utilitzar l'entorn virtual (moodle, correu electrònic), com també efectuar les seves consultes de manera presencial en una franja horària que serà especificada a començaments del quadrimestre. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Resolució de problemes, exercicis |
|
Se n'ha de fer un per tema. El professor prepara l'exercici: una gràfica, text, taula, mapa o materials en aquesta línia, que caldrà descriure i analitzar al fil d'un qüestionari guiat. Els exercicis estan plantejats de manera que l'alumne es vegi obligat a repassar tot el tema i a destriar de manera crítica la informació adient per resoldre'l. |
30% |
| Treballs |
|
Es tracta d'elaborar una ressenya de dos lectures amb espai limitat, de manera que l'alumne demostri la seva capacitat de reconeixer els eixos fonamentals d'una obra, però també que sigui capaç d'ubicar-la en el context historiogràfic que li és propi, tot identificant les aportacions que fa a la disciplina. |
20% |
| Proves mixtes |
|
Una prova final, en data de convocatòria oficial, que integrarà preguntes combinades (de desenvolupament, curtes i interpretació de dades). Se n'avaluen els continguts, la capacitat de síntesi i destriatge de la informació, la coherència i la correcció en l'expressió. |
50% |
| Altres |
|
Per obtenir l'aprovat cal haver lliurat tots els exercicis i lectures, a més de fer l'examen |
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Tot el treball efectuat fora de l'aula es podrà repetir dins els terminis previstos, cas de no assolir el nivell mínim exigit. SEGONA CONVOCATÒRIA. Amb caràcter general, constarà d'una única prova que inclourà tota la matèria i que constituirà el 100% de la nota. En el cas específic dels alumnes que hagin seguit l'avaluació continuada en primera convocatòria, se'n conservaran les notes obtingudes i aprovades; caldrà repetir aquells exercicis/lectures suspesos i presentar-se a l'examen de segona convocatòria (tota la matèria). En aquest cas, s'hi mantindrà la ponderació de primera convocatòria (30% exercicis-20% lectures- 50% examen). L'alumne sempre podrà optar, tanmateix, per fer l'examen únic de caràcter general (100% de la nota). |
| Bàsica |
|
- ALDCROFT, D. H. Historia de la economía europea, 1914-1990, Crítica, Barcelona. - BERG, M. Mercados y manufacturas en Europa. Crítica, Barcelona - CAMERON, R. Historia Económica Mundial: desde el paleolítico hasta el presente, Alianza Editorial, Madrid. - CARRERAS, A., coord. Estadísticas históricas de España (S. XIX y XX), Fundación Banco Exterior, Madrid. - CARRERAS, A. “Los ciclos de la economía española” A: Industrialización española. Estudios de Historia Cuantitativa. Espasa-Calpe, Madrid. P. 139-164. - DD. AA. Historia Económica Regional de España, Crítica, Barcelona. - DD. AA. Historia Económica de España, Crítica, Barcelona. - EICHENGREEN, B. La globalización del capital: historia del sistema monetario internacional, Barcelona. - FELIU, G. i SUDRIÀ, C. Introducció a la Història Econòmica Mundial, Publicacions de la Universitat de València, València. - FOREMAN-PECK, J. Historia Económica Mundial. Relaciones económicas internacionales desde 1850, Prentice Hall, Madrid. - GARRABOU, R. Sombras del Progreso. Las huellas de la Historia Agraria. Crítica, Barcelona. - GÓMEZ MENDOZA, A. (Coord.) Economía y sociedad de la España moderna y contemporánea, Síntesis, Madrid. - GÓMEZ MENDOZA, A. Ferrocarril, industria y mercado en la modernización de España, Espasa-Calpe, Madrid. - GUTIERREZ, M. (Coord.) Homenatge al Doctor Jordi Nadal. La industrialització i el desenvolupament econòmic a Espanya, 2 Vols. Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona. - HERNANDEZ, M. et altri Historia Económica Mundial. Crítica, Barcelona. - KENWOOD, A. G. – LOUGHEED, A. L. Historia del desarrollo económico internacional. Istmo, Madrid. - KINDLEBERGER, C.P. Historia financiera de Europa occidental, Crítica, Barcelona. - LANDES, D. S. La riqueza y la pobreza de las naciones. Crítica, Barcelona. - MADDISON, A. La economía mundial, 1820-1992. Análisis y estadísticas, Perspectivas OCDE, Madrid. - MALUQUER DE MOTES, J. Història econòmica de Catalunya, S. XIX i XX, UOC i Proa, Barcelona. - MARICHAL, C. Nueva historia de las grandes crisis financieras. Una perspectiva global, 1873-2008. Debate, Madrid. - MUIÑOS, M. J. i TEROL, V. Materials d’Història Econòmica, Col·lecció EINA núm. 28, URV i Cossetània, Tarragona-Valls. - NADAL, J. (Dir.) Atlas de la industrialización de España, BBVA i Crítica, Barcelona. - NADAL, J. et altri La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica, Ariel, Barcelona. - PIORE, M. J. i SABEL, C. F. La segunda ruptura industrial, Alianza Editorial, Madrid. - TORTELLA, G. El desarrollo de la España Contemporánea. Historia Económica de los siglos XIX y XX, Alianza Editorial, Madrid. - ZAMAGNI, V. (2001) Historia Económica de la Europa Contemporánea. Crítica, Barcelona. |
| Complementària |
|
- ANDERSON, M. Aproximación a la historia de la familia occidental, 1500-1914, Siglo XXI, Madrid. - ANES, G. Historia económica de España. Siglos XIX y XX, Galaxia Gutenberg y Círculo de Lectores, Barcelona. - BABIANO, J. i FERNANDEZ, A. La Patria en la maleta. GPS, Madrid. - BERG, M. La era de las manufacturas, 1700-1820. Una nueva historia de la revolución industrial británica, Crítica, Barcelona. - CABANA, F. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, vol.III, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. - CABANA, F. Caixes i Bancs de Catalunya, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 4 volums. - CIPOLLA, C. M. Historia Económica de la población mundial, Crítica, Barcelona. - CIPOLLA, C M. de. Historia Económica de Europa, diversos Vols. Ariel, Barcelona. - COMIN, F. Hacienda y economía en la España contemporánea, Instituto de Estudios Fiscales, Madrid. - DD. AA. Homenaje a Gabriel Tortella. Las claves del desarrollo económico y social. Universidad de Alcalá, Madrid. - DE VRIES, J. La economía de Europa en un período de crisis, 1600-1750, Cátedra, Madrid. - EPSTEIN, S. R. Libertad y crecimiento: el desarrollo de los estados y de los mercados en Europa, 1300-1750. Universidad de Valencia, Valencia. - FOGEL, R. W. Escapar del hambre y la muerte prematura, 1700-2100. Alianza Editorial, Madrid. - FONTANA, J. La Hacienda en la Historia de España, 1700-1931, Instituto de Estudios Fiscales, Madrid. - GALBRAITH, J. K. El crac del 29, De. Ariel Barcelona. - GARRABOU, R., de. Historia Agraria de la España Contemporánea, 3 Vols. Crítica, Barcelona. - GONZÁLEZ SÁNCHEZ, V. (Coord.) Globalización. Un enfoque interdisciplinario. Tirant Lo Blanch, Valencia - HOBSBAWM, E. Historia del Siglo XX. Crítica, Barcelona - KINDLEBERGER, C. P La crisis económica 1929-1939. Capitán Swing Ed. Madrid. - KRIEDTE, P. Feudalismo tardío y capital mercantil, Crítica, Barcelona. - LANDES, D .S. Progreso tecnológico y revolución industrial, Tecnos, Madrid. - LIVI-BACCI, M. Historia mínima de la población mundial, Crítica, Barcelona. - MADDISON, A. Historia del desarrollo capitalista. Sus fuerzas dinámicas, Ariel, Barcelona. - MALUQUER DE MOTES, J. Història econòmica de Catalunya, S. XIX i XX, UOC i Proa, Barcelona. - MARTIN RODRIGUEZ, M. Análisis económico y revolución liberal en España. Civitas, Madrid. - MARTINEZ GONZALEZ, A. Economía Política mundial. Ariel, Barcelona. - NADAL, J. La población española (S. XVI al XX). Ariel, Barcelona. - NADAL, J. dir. Història Econòmica de la Catalunya Contemporània, 6 Vols. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. - NADAL, J. Moler, tejer y fundir. Estudios de historia económica, Ariel. Barcelona. - NADAL, J. y CARRERAS, A. (Ed.). Pautas regionales de la industrialización española (Siglos XIX y XX), Ariel, Madrid. - NADAL, J. y CATALAN, J., La cara oculta de la industrialización española. La modernización de los sectores no líderes (siglos XIX y XX), Alianza Editorial, Madrid. - NOVE, A. Historia económica de la Unión Soviética, Alianza Editorial., Madrid. - PÉREZ MOREDA, V. y REHER, D. S. La población urbana española entre los siglos XVI y XVIII. Una perspectiva demográfica, Universidad de Cantabria, Santander. - POLANYI, K. El sustento del hombre. Capitán Swing Editorial, Madrid. - PRADOS DE LA ESCOSURA, L. De imperio a nación. Crecimiento y atraso económico en España, 1780-1930, Alianza Editorial., Madrid. - RINGROSE, D. R. Imperio y península. Ensayos sobre historia económica de España (Siglos XVI-XX), Siglo XXI, Madrid. - SIMPSON, J. La agricultura española (1765-1965): la larga siesta, Alianza Editorial, Madrid. - TEMIN, P. La nueva historia económica. Lecturas seleccionadas, Alianza Editorial, Madrid. - WRIGLEY, E. J. Historia y población. Crítica, Barcelona. - WALLERSTEIN, I. El moderno sistema mundial, 3 Vols. Siglo XXI, Madrid. - WRIGLEY, E. A. Gentes, ciudades, riqueza. Barcelona, Crítica. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|