DADES IDENTIFICATIVES 2012_13
Assignatura (*) INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA Codi 16214005
Ensenyament
Grau d'Administració i Direcció d'Empreses (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Formació bàsica Primer Segon
Llengua d'impartició
Anglès
Castellà
Català
Departament Economia
Coordinador/a
MOGAS AMORÓS, JOAN
QUESADA ARANA, ANTONIO
FIGUEROLA JIMENEZ, BERNAT ROGER
PASCUAL LORENTE, ALBERT
GRAS NOGUÉS, NÚRIA
FIRMENICH ., MARIO EDUARDO
Adreça electrònica antonio.quesada@urv.cat
albert.pascual@urv.cat
joan.mogas@urv.cat
marioeduardo.firmenich@urv.cat
nuria.gras@urv.cat
bernatroger.figuerola@urv.cat
Professors/es
QUESADA ARANA, ANTONIO
PASCUAL LORENTE, ALBERT
MOGAS AMORÓS, JOAN
FIRMENICH ., MARIO EDUARDO
GRAS NOGUÉS, NÚRIA
FIGUEROLA JIMENEZ, BERNAT ROGER
Web
Descripció general L'assignatura proporciona els coneixements fonamentals de la teoria macroeconòmica: representació i anàlisi del funcionament global d'una economia.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Entendre els principis bàsics de funcionament de l'economia a nivell microeconòmic i macroeconòmic per a la gestió d'empreses.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C1 Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
 C3 Gestionar la informació i el coneixement.
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Sap avaluar la situació d'una economia, coneix el seu funcionament i els efectes de les polítiques econòmiques.
Coneix els agregats macroeconòmics i les seves implicacions per al funcionament de l'economia.
Sap explicar els efectes macroeconòmics de les polítiques fiscals i monetàries.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B4 Fa el treball previst d’acord amb els criteris de qualitat donats
Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps
Decideix com ha de fer el treball previst perquè tingui la màxima qualitat possible.
Decideix que és allò que caldria que mostrés en relació al treball/projecte realitzat i ho aconsegueix d’ acord amb la seva planificació, en el termini previst
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C1 Comprèn informació i articles de caràcter rutinari
Recollir en apunts part de la informació que s'imparteix en una classe
 C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
 C4 Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric

Continguts
Tema Subtema
Tema 1. Variables macroeconòmiques i identitats del sector real • Definició del PIB
• Definició de la taxa de creixement del PIB
• Definició de PIB nominal (preus corrents)
• Definició de PIB real (preus constants)
• Exemple del càlcul del PIB nominal/real
• Objeccions a l’ús del PIB real
• Definició del PIB real per càpita
• Correlació entre el PIB real per càpita i indicadors del desenvolupament i la qualitat de vida
• Definició del nivell general de preus d’una economia
• Definició del deflactor implícit del PIB
• Definició de l’IPC
• Diferències deflactor/IPC
• Exemple de càlcul del deflactor i l’IPC
• Definició de la taxa d’inflació
• Càlcul de taxes d’inflació
• Conceptes relacionats amb la taxa d’inflació: inflació, deflació, desinflació, hiperinflació
• El concepte d’inflació subjacent
• El concepte de PIB potencial
• Definició de taxa d’atur
• Definició de taxa d’activitat
• Definició d’atur friccional, estructural i cíclic
• Distinció entre variable nominal i variable real
• Distinció entre variable flux i variable estoc
• 1a identitat macro fonamental: Y = C + I + G + XN
• Definició de la despesa agregada com a C + I + G + XN
• Saldo exterior com a XN = EX – IM (superàvit o dèficit)
• Capacitat de finançament de l’economia quan XN > 0
• Necessitat de finançament quan XN < 0
• 2a identitat macro fonamental (versió 1: finançament de la inversió mitjançant l’estalvi privat, públic o exterior): I = S + (T – G – TR) + (IM – EX)
• Saldo pressupostari com a G + TR – T o T – G – TR (superàvit o dèficit)
• Perquè IM – EX representa estalvi exterior
• 2a identitat macro fonamental (versió 2: ús de l’estalvi privat): S = I + (G + TR – T) + XN
• Definició de la renda disponible com a Y + TR – T i com a C + S
Tema2 . El sector financer • Distinció entre el sector real (béns) i el sector financer (diner) de l’economia
• Funcions del diner: mitjà de canvi (pagament), dipòsit de valor, unitat de compte
• El concepte de diner fiduciari
• El nostre diner: l'euro
• Membres de l'eurozona
• Definició d'actiu financer
• La taxa d’interès associada amb un actiu financer (taxa de rendiment de l’actiu)
• Exemples d’actius financers
• Definició de "la" taxa d’interès nominal d’una economia
• Relació inversa entre la taxa d’interès i el preu dels actius financers
• Il·lustració amb el cas del preu de les lletres del Tresor
• Justificació de la relació inversa per la igualtat de les taxes de rendibilitat dels diferents actius financers
• El concepte d’agregat monetari
• Definició simple d’M0 (E + R)
• Definició simple d’M1 (E + D)
• Menció d’M2, M3...
• Un model de creació d’M1
• Definició del coeficient de reserves: r = R/D
• Definició del coeficient de liquiditat: l = E/D
• Definició del multiplicador monetari com a M1/M0
• Obtenció del multiplicador monetari (1 + l)/(r + l) en el model
• Exemple sobre el procés de creació d’M1
• Explicació del procés subjacent al procés de creació d’M1: préstecs dels bancs - despeses en béns - ingressos dels venedors - dipòsits als bancs - préstecs dels bancs - …
• Creació d’M1 com a exemple dels processos retroalimentatats en economia (efecte multiplicador)
Tema 3. Determinació de la taxa d'interès: el model del mercat de préstecs • Presentació mínima del banc central (BC): autoritat monetària de l’economia
• Presentació mínima del instruments de política monetària i connexió amb l’efecte multiplador d’M1: operacions de mercat obert (OMO), reserves mínimes, taxa de descompte fixada pel banc central
• Imposssibilitat del BC de determinar simultàniament la taxa d’interès i M1
• Il·lustració dels efectes d’una OMO emprant resultats previs:
(a) compra de títols de deute per part del BC (OMO expansiva), increment d’M0, increment d’M1 per l’efecte multiplicador;
(b) compra de títols de deute per part del BC (OMO expansiva), augmenta el preu dels actius financers, es redueix la taxa d’interès (per la relació inversa entre tots dos)
• Presentació del model de mercat de préstecs com a model per a determinar la taxa d’interès de l’economia (préstecs com a sinònim de liquiditat o de préstecs de diners)
• S’assumeix competitiu (tot i que el BC exerceix poder de mercat)
• Definició de la funció de demanda de préstecs (relació amb la demanda de diner)
• És decreixent; representa les decisiones dels que manlleven diners (inversors); inclou les famílies, les empreses i el govern.
• La demanda directa de préstecs s’adreça típicament als bancs
• La demanda indirecta consisteix a vendre actius financers: la venda d’actius financers és una demanda implícita de diners
• Selecció d’esdeveniments que desplacen la funció de demanda de préstecs
• Definició de la funció d’oferta de préstecs
• És creixent; representa les decisiones dels que presten diners (estalviadors); els bancs són els agents típics darrere la funció d’oferta.
• L’oferta directa de préstecs la realitzen els bancs (incloent-hi el banc central)
• L’oferta indirecta consisteix a comprar d’actius financers: la compra d’actius financers és una oferta implícita de diners
• Selecció d’esdeveniments que desplacen la funció d’oferta de préstecs
• Representació gràfica del mercat de préstecs
• L’equilibri del mercat determina la taxa d’interès d’equilibri
• Exercicis teòrics d’estàtica comparativa: efectes sobre la taxa d’interès de canvis en les funcions d’oferta i/o demanda
• Definició de la taxa d’interès real
• Exemple il·lustrador de la diferència entre interès nominal i real
• L’equació de Fisher com a definició de la taxa d’interès real
• Discussió sobre la possibilitat i significació d’una taxa d’interès real negativa
• L’efecte Fisher: relació entre la taxa d’inflació i la taxa d’interès nominal
• Justificació intuïtiva de l’efecte Fisher
• Justificació al model del mercat de préstecs de l’efecte Fisher
Tema 4. Determinació de la taxa de canvi: el model del mercat de divises • Definició de la taxa de canvi nominal
• Les dues maneres de designar una taxa de canvi nominal (en termes europeus i britànics, o cotització directa i indirecta)
• Definició i exemples d’apreciació i depreciació de la taxa de canvi (amb la cotització indirecta, un augment de la taxa de canvi és una apreciació; per aquesta conveniència és el sistema de designació que adoptarem)
• Informació sobre els mercats de divises del món (el més gran, transaccions especulatives, volum de negoci diari superior al PIB de països...)
• Presentació del model de mercat de divises com a model per a determinar la taxa de canvi nominal (restricció a dues economies: la domèstica, representada per l’euro, i l’estrangera, representada pel dòlar)
• Designació en termes britànics: $/€
• S’assumeix competitiu
• Definició de la funció de demanda d’euros
• Representa les decisions dels qui volen comprar béns europeus o actius financers europeus (per a comprar-los, demanden euros)
• És decreixent: com més baixa la taxa de canvi, menys costa als estrangers adquirir els nostres béns i actius, més en demanden, i més euros reclamen.
• La demanda d’euros és simultàniament oferta de dòlars
• Definició de la funció d’oferta d’euros
• Representa les decisions dels qui volen comprar béns americans o actius financers americans (per a comprar-los, demanden dòlars i n’ofereixen, a canvi, euros)
• És creixent: com més alta la taxa de canvi, menys costa als europeus adquirir els béns i actius americans, més dòlars en demandaran, i més euros n’oferiran a canvi
• L’oferta d’euros és simultàniament demanda de dòlars
• Representació gràfica del mercat de divises
• L’equilibri del mercat determina la taxa de canvi (nominal) d’equilibri
• Exercicis teòrics d’estàtica comparativa: anàlisi de l’impacte sobre la taxa de canvi de variacions en la taxa d’inflació (domèstica o estrangera), d’interès (domèstica o estrangera) i del PIB (domèstic o estranger)
• Explicació de la distinció bàsica entre l’arbitratge i l’especulació
• Un exemple d’arbitratge espacial entre dues monedes en dos llocs, mostrant com, a cada lloc, l’arbitratge tendeix a igualar les dues cotitzacions
• Un exemple de l’arbitratge triangular entre tres monedes, mostrant com l’arbitratge tendeix a igualar la taxa directa entre dues monedes i la taxa indirecta entre les dues monedes a través d’una tercera
• Un exemple de venda al descobert com a il·lustració de l’especulació
• Definició de sistema de canvi fix
• Definició de sistema de canvi flotant
• Diferència entre revaluació i devaluació vs apreciació i depreciació
• Explicació de com el BC ha de realitzar la intervenció en el mercat de divises per a defensar una moneda infravalorada respecte del seu valor fix (cal vendre la moneda estrangera)
• Crisi canviària típica: té lloc quan el BC esgota les reserves o els especuladors creuen que no tindrà prou reserves
• Explicació de la trinitat impossible (exemples sobre l’opció rebutjada de les tres que defineixen la trinitat: política monetària independent, taxa de canvi fixa, llibertat de moviments de capital)
• Definició de taxa de canvi real
• Exemple de càlcul (verificació de les unitats que porta)
• Relació amb la competitivitat d’una economia
• Definició d’apreciació real i de depreciació real
• Explicació de la teoria de la paritat del poder adquisitiu, PPP (taxa de canvi real igual a 1)
• Definició de la taxa de canvi de paritat del poder adquisitiu
• Exemple de càlcul de la taxa de paritat
• Concepte de sobrevaloració o infravaloració d’una taxa de canvi respecte del seu valor de paritat del poder adquisitiu
• Exemple per a justificar la taxa de canvi de PPP mitjançant l’arbitratge comercial (simplificació del cistell de béns a un bé i verificació de com l’arbitratge comercial altera la taxa de canvi i el preu del bé als dos països per a fer que la taxa de canvi s’apropi a la taxa de PPP)
• Il·lustració de la PPP amb el Big Mac Index de l’Economist.
Tema 5. Determinació del PIB i de la taxa d'inflació: el model OA-DA d'oferta i demanda agregades • Noció de cicle econòmic
• Identificació del cicle econòmic amb les oscil·lacions del PIB real
• Terminologia sobre el cicle: recessió, expansió, depressió…
• Fets estilitzats del cicle
• Definició i exemples de variables procícliques, anticícliques, acícliques
• Definició d’indicador avançat, retardat, coincident
• Un indicador coincident del cicle de l’eurozona: l’Eurocoin
• Explicació de la llei d’Okun
• Explicació de la corba de Phillips
• Estabilitat d’Okun i inestabilitat de Phillips
• Motivació del model d’oferta i demanda agregades (OA-DA): instrument d’anàlisi i explicació del cicle econòmic (permet determinar l’efecte sobre la taxa d’inflació i el PIB real de pertorbacions econòmics)
• La funció OA com a relació entre la taxa d'inflació i el PIB
• OA té un tram inicial no inflacionari (quasi horitzontal) i un tram inflacionari (quasi vertical)
• Explicació de raons per les quals es produeix el tram inflacionari (competència per recursos quan ens aproprem al PIB potencial, productivitats marginals eventualment decreixents)
• La funció DA com a relació entre la taxa d'inflació i la demanda agregada DA = C + I + G + XN (ara C, I, G i XN són variables planejades, no variables realitzades, com al Tema 1; analogia amb la micro: quantitat demandada vs quantitat comprada)
• Factors típics que afecten C (renda, riquesa, taxa d’interès, expectatives sobre preus)
• Factors típics que afecten I (taxa d’interès, expectatives sobre beneficis)
• Factors típics que afecten XN (renda pròpia, renda exterior, preus domèstics, preus exteriors, taxa de canvi)
• Explicació de raons per les quals la funció DA és decreixent (canvis en la taxa d'inflació modifiquen el poder de compra, la taxa d’interès i la competitivitat: no tot al llarg de la funció de DA diferent de la taxa d’inflació és constant, a diferència de les funcions de demanda microeconòmiques)
• Definició d’equilibri macroeconòmic
• Representació gràfica del model OA-DA i de l’equilibri macro
• Exercicis d’estàtica comparativa: factors que desplacen la funció OA i factors que desplacen la funció DA
• Explicació de l’efecte multiplicador d’un augment exogen de la demanda agregada
• Emfasitzar que l’impacte inicial d’una pertorbació pot no ser el final de la història (poden canviar expectatives i generar-se noves pertorbacions)
• La fase expansiva del cicle es pot entendre com una seqüència de rèpliques positives a alguna pertorbació positiva (efecte multiplicador positiu autosostingut a gran escala)
• La fase recessiva seria el contrari: efecte multiplicador negatiu autosostingut
• Paper de la política econòmica: estabilitzar els efectes multiplicadors i induir el canvi de dinàmica (pertorbació positiva que permeti recuperar la fase expansiva)
Tema 6. Polítiques macroeconòmiques: disseny i efectes • Definició de la noció de política econòmica (PE)
• Esquema bàsic de la PE: instruments, objectius (finals i intermedis), indicadors
• Regla bàsica de la PE: almenys tants instruments independents com objectius
• Problemes d’implementació de la PE 1: retards
• Problemes d’implementació de la PE 2: inconsistència temporal
• Problemes d’implementació de la PE 3: la llei de Goodhart
• Debats de PE: intervenció vs no intervenció
• Debats de PE: regles vs discreció
• La regla de Taylor com a exemple de regla de PE
• Exemple numèric de la regla de Taylor
• Discussió sobre la importància de la credibilitat en la implementació de la PE
• Tipologia bàsica de la política macro (PM): polítiques d’oferta i demanda / polítiques fiscal i monetària
• Instruments i objectius que caracteritzen cada tipus de PM
• Lla corba de Laffer i l’economia de l’oferta
• Els efectes sobre la taxa d'inflació, el PIB, la taxa d'atur i la taxa d’interès de polítiques fiscals/monetàries expansives/contractives
• Maneres de finançar el dèficit públic: més imposts ara, més imposts després (emissió de títols de deute), monetització del deute (el banc central crea diner)
• Anàlisi dels efectes colaterals de cada manera de finançar el dèficit
• Més imposts ara porta a una contracció del consum ara, neutralitzant en part (si no completament) una possible política fiscal expansiva causant del dèficit
• Més imposts després porta a emetre deute ara – pressió a l’alça sobre la taxa d’interès
• L’efecte expulsió
• L’equivalència ricardiana: l’anticipació de més imposts en el futur ens porta a estalviar més ara per a pagar-los en el futur?
• La monetització significa més inflació?
• Detall del disseny de la política monetària (PMo): instruments (OMOs, reserves, taxa descompte), objectius intermedis o indicators (taxa d’interès, M1), objectius finals (taxa d’inflació, creixement del PIB real)
• Canals de transmissió de la PMo 1: taxa d’interès
• Canals de transmissió de la PMo 2: taxa de canvi
• Canals de transmissió de la PMo 3: crèdit
• Canals de transmissió de la PMo 4: borsa
• Breu explicació del principi de la dicotomia clàssica (les variables reals no es veuen afectades per les reals) i de la neutralitat del diner
• Breu descripció del monetarisme com a escola de pensament
• Presentació de l’equació quantitativa del diner (en valors absoluts i la versió amb taxes de variació)
• Ús de l’equació quantitativa per a justificar la visió que un augment d’M1 es tradueix en un augment de la taxa d’inflació
• Apunts sobre el costs de la inflació (redistribueix poder de compra entre deutors i creditors, inflació com a impost...)
• Anàlisi de la qüestió de la independència dels bancs centrals: per què se suposa que ho han de ser?
• Definició de l’Eurosistema, del BCE i dels òrgans de govern del BCE
• Explicació dels instruments de PMo del BCE
• Exemples de les operacions principals de finançament del BCE (amb taxa fixa i taxa variable)
• Presentació de les tres taxes d’interès que estableix el BCE

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A1
1 0 1
Sessió Magistral
A1
C1
44 44 88
Resolució de problemes, exercicis
A1
B4
C1
C3
C4
12 20 32
Atenció personalitzada
A1
C1
1 0 1
 
Proves de desenvolupament
A1
B4
C1
C3
C4
4 20 24
Proves objectives de tipus test
A1
B4
C3
2 2 4
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura i plantejament de qüestions i situacions a tractar amb l'anàlisi exposat
Resolució de problemes, exercicis Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura.
Atenció personalitzada Utilització de les hores d'atenció a l'estudiant per resoldre qüestions i dubtes concrets

Atenció personalitzada
Descripció
L'horari d'atenció es comunicarà el primer dia de classe

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Proves de desenvolupament
A1
B4
C1
C3
C4
(Primera convocatòria)

Examen parcial sobre la primera meitat del temari (exercicis numèrics, problemes teòrics, definicions)

Examen sobre tot el temari (exercicis numèrics, problemes teòrics, definicions) a realitzar durant el període lectiu previ al període oficial d'exàmens.

Examen final (durant el període oficial d'exàmens)


20%



25%





35%
Proves objectives de tipus test
A1
B4
C3
(Primera convocatòria)

Diverses proves de tipus test, amb un màxim de 10 preguntes, de quatre opcions i amb penalització per error.

20%
Altres   0%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Segona convocatòria: el 100% de la nota en segona convocatòria s'obté de l'examen final convocat durant el període oficial d'exàmens.


Fonts d'informació

Bàsica Paul Krugman, Robin Wells, Introducción a la Economía: Macroeconomía, Worth Publishers, 2006
Michael Parkin, Economía, Pearson, 2009
Gregory Mankiw, Principios de Economía, Thomson, 2007
Ben Bernanke, Robert Frank , Macroeconomía, McGraw-Hill , 2007

Complementària

Recomanacions


 
Altres comentaris
Assignatura no portada al dia és al final, molt probablement, assignatura suspesa.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent