| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A1 | Entendre els principis bàsics de funcionament de l'economia a nivell microeconòmic i macroeconòmic per a la gestió d'empreses. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C1 | Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès. | |
| C3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Sap avaluar la situació d'una economia, coneix el seu funcionament i els efectes de les polítiques econòmiques. Coneix els agregats macroeconòmics i les seves implicacions per al funcionament de l'economia. Sap explicar els efectes macroeconòmics de les polítiques fiscals i monetàries. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B4 |
Fa el treball previst d’acord amb els criteris de qualitat donats Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps Decideix com ha de fer el treball previst perquè tingui la màxima qualitat possible. Decideix que és allò que caldria que mostrés en relació al treball/projecte realitzat i ho aconsegueix d’ acord amb la seva planificació, en el termini previst | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C1 |
Comprèn informació i articles de caràcter rutinari Recollir en apunts part de la informació que s'imparteix en una classe | |
| C3 |
Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient | |
| C4 |
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| Tema 1. Variables macroeconòmiques i identitats del sector real | • Definició del PIB • Definició de la taxa de creixement del PIB • Definició de PIB nominal (preus corrents) • Definició de PIB real (preus constants) • Exemple del càlcul del PIB nominal/real • Objeccions a l’ús del PIB real • Definició del PIB real per càpita • Correlació entre el PIB real per càpita i indicadors del desenvolupament i la qualitat de vida • Definició del nivell general de preus d’una economia • Definició del deflactor implícit del PIB • Definició de l’IPC • Diferències deflactor/IPC • Exemple de càlcul del deflactor i l’IPC • Definició de la taxa d’inflació • Càlcul de taxes d’inflació • Conceptes relacionats amb la taxa d’inflació: inflació, deflació, desinflació, hiperinflació • El concepte d’inflació subjacent • El concepte de PIB potencial • Definició de taxa d’atur • Definició de taxa d’activitat • Definició d’atur friccional, estructural i cíclic • Distinció entre variable nominal i variable real • Distinció entre variable flux i variable estoc • 1a identitat macro fonamental: Y = C + I + G + XN • Definició de la despesa agregada com a C + I + G + XN • Saldo exterior com a XN = EX – IM (superàvit o dèficit) • Capacitat de finançament de l’economia quan XN > 0 • Necessitat de finançament quan XN < 0 • 2a identitat macro fonamental (versió 1: finançament de la inversió mitjançant l’estalvi privat, públic o exterior): I = S + (T – G – TR) + (IM – EX) • Saldo pressupostari com a G + TR – T o T – G – TR (superàvit o dèficit) • Perquè IM – EX representa estalvi exterior • 2a identitat macro fonamental (versió 2: ús de l’estalvi privat): S = I + (G + TR – T) + XN • Definició de la renda disponible com a Y + TR – T i com a C + S |
| Tema2 . El sector financer | • Distinció entre el sector real (béns) i el sector financer (diner) de l’economia • Funcions del diner: mitjà de canvi (pagament), dipòsit de valor, unitat de compte • El concepte de diner fiduciari • El nostre diner: l'euro • Membres de l'eurozona • Definició d'actiu financer • La taxa d’interès associada amb un actiu financer (taxa de rendiment de l’actiu) • Exemples d’actius financers • Definició de "la" taxa d’interès nominal d’una economia • Relació inversa entre la taxa d’interès i el preu dels actius financers • Il·lustració amb el cas del preu de les lletres del Tresor • Justificació de la relació inversa per la igualtat de les taxes de rendibilitat dels diferents actius financers • El concepte d’agregat monetari • Definició simple d’M0 (E + R) • Definició simple d’M1 (E + D) • Menció d’M2, M3... • Un model de creació d’M1 • Definició del coeficient de reserves: r = R/D • Definició del coeficient de liquiditat: l = E/D • Definició del multiplicador monetari com a M1/M0 • Obtenció del multiplicador monetari (1 + l)/(r + l) en el model • Exemple sobre el procés de creació d’M1 • Explicació del procés subjacent al procés de creació d’M1: préstecs dels bancs - despeses en béns - ingressos dels venedors - dipòsits als bancs - préstecs dels bancs - … • Creació d’M1 com a exemple dels processos retroalimentatats en economia (efecte multiplicador) |
| Tema 3. Determinació de la taxa d'interès: el model del mercat de préstecs | • Presentació mínima del banc central (BC): autoritat monetària de l’economia • Presentació mínima del instruments de política monetària i connexió amb l’efecte multiplador d’M1: operacions de mercat obert (OMO), reserves mínimes, taxa de descompte fixada pel banc central • Imposssibilitat del BC de determinar simultàniament la taxa d’interès i M1 • Il·lustració dels efectes d’una OMO emprant resultats previs: (a) compra de títols de deute per part del BC (OMO expansiva), increment d’M0, increment d’M1 per l’efecte multiplicador; (b) compra de títols de deute per part del BC (OMO expansiva), augmenta el preu dels actius financers, es redueix la taxa d’interès (per la relació inversa entre tots dos) • Presentació del model de mercat de préstecs com a model per a determinar la taxa d’interès de l’economia (préstecs com a sinònim de liquiditat o de préstecs de diners) • S’assumeix competitiu (tot i que el BC exerceix poder de mercat) • Definició de la funció de demanda de préstecs (relació amb la demanda de diner) • És decreixent; representa les decisiones dels que manlleven diners (inversors); inclou les famílies, les empreses i el govern. • La demanda directa de préstecs s’adreça típicament als bancs • La demanda indirecta consisteix a vendre actius financers: la venda d’actius financers és una demanda implícita de diners • Selecció d’esdeveniments que desplacen la funció de demanda de préstecs • Definició de la funció d’oferta de préstecs • És creixent; representa les decisiones dels que presten diners (estalviadors); els bancs són els agents típics darrere la funció d’oferta. • L’oferta directa de préstecs la realitzen els bancs (incloent-hi el banc central) • L’oferta indirecta consisteix a comprar d’actius financers: la compra d’actius financers és una oferta implícita de diners • Selecció d’esdeveniments que desplacen la funció d’oferta de préstecs • Representació gràfica del mercat de préstecs • L’equilibri del mercat determina la taxa d’interès d’equilibri • Exercicis teòrics d’estàtica comparativa: efectes sobre la taxa d’interès de canvis en les funcions d’oferta i/o demanda • Definició de la taxa d’interès real • Exemple il·lustrador de la diferència entre interès nominal i real • L’equació de Fisher com a definició de la taxa d’interès real • Discussió sobre la possibilitat i significació d’una taxa d’interès real negativa • L’efecte Fisher: relació entre la taxa d’inflació i la taxa d’interès nominal • Justificació intuïtiva de l’efecte Fisher • Justificació al model del mercat de préstecs de l’efecte Fisher |
| Tema 4. Determinació de la taxa de canvi: el model del mercat de divises | • Definició de la taxa de canvi nominal • Les dues maneres de designar una taxa de canvi nominal (en termes europeus i britànics, o cotització directa i indirecta) • Definició i exemples d’apreciació i depreciació de la taxa de canvi (amb la cotització indirecta, un augment de la taxa de canvi és una apreciació; per aquesta conveniència és el sistema de designació que adoptarem) • Informació sobre els mercats de divises del món (el més gran, transaccions especulatives, volum de negoci diari superior al PIB de països...) • Presentació del model de mercat de divises com a model per a determinar la taxa de canvi nominal (restricció a dues economies: la domèstica, representada per l’euro, i l’estrangera, representada pel dòlar) • Designació en termes britànics: $/€ • S’assumeix competitiu • Definició de la funció de demanda d’euros • Representa les decisions dels qui volen comprar béns europeus o actius financers europeus (per a comprar-los, demanden euros) • És decreixent: com més baixa la taxa de canvi, menys costa als estrangers adquirir els nostres béns i actius, més en demanden, i més euros reclamen. • La demanda d’euros és simultàniament oferta de dòlars • Definició de la funció d’oferta d’euros • Representa les decisions dels qui volen comprar béns americans o actius financers americans (per a comprar-los, demanden dòlars i n’ofereixen, a canvi, euros) • És creixent: com més alta la taxa de canvi, menys costa als europeus adquirir els béns i actius americans, més dòlars en demandaran, i més euros n’oferiran a canvi • L’oferta d’euros és simultàniament demanda de dòlars • Representació gràfica del mercat de divises • L’equilibri del mercat determina la taxa de canvi (nominal) d’equilibri • Exercicis teòrics d’estàtica comparativa: anàlisi de l’impacte sobre la taxa de canvi de variacions en la taxa d’inflació (domèstica o estrangera), d’interès (domèstica o estrangera) i del PIB (domèstic o estranger) • Explicació de la distinció bàsica entre l’arbitratge i l’especulació • Un exemple d’arbitratge espacial entre dues monedes en dos llocs, mostrant com, a cada lloc, l’arbitratge tendeix a igualar les dues cotitzacions • Un exemple de l’arbitratge triangular entre tres monedes, mostrant com l’arbitratge tendeix a igualar la taxa directa entre dues monedes i la taxa indirecta entre les dues monedes a través d’una tercera • Un exemple de venda al descobert com a il·lustració de l’especulació • Definició de sistema de canvi fix • Definició de sistema de canvi flotant • Diferència entre revaluació i devaluació vs apreciació i depreciació • Explicació de com el BC ha de realitzar la intervenció en el mercat de divises per a defensar una moneda infravalorada respecte del seu valor fix (cal vendre la moneda estrangera) • Crisi canviària típica: té lloc quan el BC esgota les reserves o els especuladors creuen que no tindrà prou reserves • Explicació de la trinitat impossible (exemples sobre l’opció rebutjada de les tres que defineixen la trinitat: política monetària independent, taxa de canvi fixa, llibertat de moviments de capital) • Definició de taxa de canvi real • Exemple de càlcul (verificació de les unitats que porta) • Relació amb la competitivitat d’una economia • Definició d’apreciació real i de depreciació real • Explicació de la teoria de la paritat del poder adquisitiu, PPP (taxa de canvi real igual a 1) • Definició de la taxa de canvi de paritat del poder adquisitiu • Exemple de càlcul de la taxa de paritat • Concepte de sobrevaloració o infravaloració d’una taxa de canvi respecte del seu valor de paritat del poder adquisitiu • Exemple per a justificar la taxa de canvi de PPP mitjançant l’arbitratge comercial (simplificació del cistell de béns a un bé i verificació de com l’arbitratge comercial altera la taxa de canvi i el preu del bé als dos països per a fer que la taxa de canvi s’apropi a la taxa de PPP) • Il·lustració de la PPP amb el Big Mac Index de l’Economist. |
| Tema 5. Determinació del PIB i de la taxa d'inflació: el model OA-DA d'oferta i demanda agregades | • Noció de cicle econòmic • Identificació del cicle econòmic amb les oscil·lacions del PIB real • Terminologia sobre el cicle: recessió, expansió, depressió… • Fets estilitzats del cicle • Definició i exemples de variables procícliques, anticícliques, acícliques • Definició d’indicador avançat, retardat, coincident • Un indicador coincident del cicle de l’eurozona: l’Eurocoin • Explicació de la llei d’Okun • Explicació de la corba de Phillips • Estabilitat d’Okun i inestabilitat de Phillips • Motivació del model d’oferta i demanda agregades (OA-DA): instrument d’anàlisi i explicació del cicle econòmic (permet determinar l’efecte sobre la taxa d’inflació i el PIB real de pertorbacions econòmics) • La funció OA com a relació entre la taxa d'inflació i el PIB • OA té un tram inicial no inflacionari (quasi horitzontal) i un tram inflacionari (quasi vertical) • Explicació de raons per les quals es produeix el tram inflacionari (competència per recursos quan ens aproprem al PIB potencial, productivitats marginals eventualment decreixents) • La funció DA com a relació entre la taxa d'inflació i la demanda agregada DA = C + I + G + XN (ara C, I, G i XN són variables planejades, no variables realitzades, com al Tema 1; analogia amb la micro: quantitat demandada vs quantitat comprada) • Factors típics que afecten C (renda, riquesa, taxa d’interès, expectatives sobre preus) • Factors típics que afecten I (taxa d’interès, expectatives sobre beneficis) • Factors típics que afecten XN (renda pròpia, renda exterior, preus domèstics, preus exteriors, taxa de canvi) • Explicació de raons per les quals la funció DA és decreixent (canvis en la taxa d'inflació modifiquen el poder de compra, la taxa d’interès i la competitivitat: no tot al llarg de la funció de DA diferent de la taxa d’inflació és constant, a diferència de les funcions de demanda microeconòmiques) • Definició d’equilibri macroeconòmic • Representació gràfica del model OA-DA i de l’equilibri macro • Exercicis d’estàtica comparativa: factors que desplacen la funció OA i factors que desplacen la funció DA • Explicació de l’efecte multiplicador d’un augment exogen de la demanda agregada • Emfasitzar que l’impacte inicial d’una pertorbació pot no ser el final de la història (poden canviar expectatives i generar-se noves pertorbacions) • La fase expansiva del cicle es pot entendre com una seqüència de rèpliques positives a alguna pertorbació positiva (efecte multiplicador positiu autosostingut a gran escala) • La fase recessiva seria el contrari: efecte multiplicador negatiu autosostingut • Paper de la política econòmica: estabilitzar els efectes multiplicadors i induir el canvi de dinàmica (pertorbació positiva que permeti recuperar la fase expansiva) |
| Tema 6. Polítiques macroeconòmiques: disseny i efectes | • Definició de la noció de política econòmica (PE) • Esquema bàsic de la PE: instruments, objectius (finals i intermedis), indicadors • Regla bàsica de la PE: almenys tants instruments independents com objectius • Problemes d’implementació de la PE 1: retards • Problemes d’implementació de la PE 2: inconsistència temporal • Problemes d’implementació de la PE 3: la llei de Goodhart • Debats de PE: intervenció vs no intervenció • Debats de PE: regles vs discreció • La regla de Taylor com a exemple de regla de PE • Exemple numèric de la regla de Taylor • Discussió sobre la importància de la credibilitat en la implementació de la PE • Tipologia bàsica de la política macro (PM): polítiques d’oferta i demanda / polítiques fiscal i monetària • Instruments i objectius que caracteritzen cada tipus de PM • Lla corba de Laffer i l’economia de l’oferta • Els efectes sobre la taxa d'inflació, el PIB, la taxa d'atur i la taxa d’interès de polítiques fiscals/monetàries expansives/contractives • Maneres de finançar el dèficit públic: més imposts ara, més imposts després (emissió de títols de deute), monetització del deute (el banc central crea diner) • Anàlisi dels efectes colaterals de cada manera de finançar el dèficit • Més imposts ara porta a una contracció del consum ara, neutralitzant en part (si no completament) una possible política fiscal expansiva causant del dèficit • Més imposts després porta a emetre deute ara – pressió a l’alça sobre la taxa d’interès • L’efecte expulsió • L’equivalència ricardiana: l’anticipació de més imposts en el futur ens porta a estalviar més ara per a pagar-los en el futur? • La monetització significa més inflació? • Detall del disseny de la política monetària (PMo): instruments (OMOs, reserves, taxa descompte), objectius intermedis o indicators (taxa d’interès, M1), objectius finals (taxa d’inflació, creixement del PIB real) • Canals de transmissió de la PMo 1: taxa d’interès • Canals de transmissió de la PMo 2: taxa de canvi • Canals de transmissió de la PMo 3: crèdit • Canals de transmissió de la PMo 4: borsa • Breu explicació del principi de la dicotomia clàssica (les variables reals no es veuen afectades per les reals) i de la neutralitat del diner • Breu descripció del monetarisme com a escola de pensament • Presentació de l’equació quantitativa del diner (en valors absoluts i la versió amb taxes de variació) • Ús de l’equació quantitativa per a justificar la visió que un augment d’M1 es tradueix en un augment de la taxa d’inflació • Apunts sobre el costs de la inflació (redistribueix poder de compra entre deutors i creditors, inflació com a impost...) • Anàlisi de la qüestió de la independència dels bancs centrals: per què se suposa que ho han de ser? • Definició de l’Eurosistema, del BCE i dels òrgans de govern del BCE • Explicació dels instruments de PMo del BCE • Exemples de les operacions principals de finançament del BCE (amb taxa fixa i taxa variable) • Presentació de les tres taxes d’interès que estableix el BCE |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
44 | 44 | 88 | ||||||
| Resolució de problemes, exercicis |
|
12 | 20 | 32 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Proves de desenvolupament |
|
4 | 20 | 24 | ||||||
| Proves objectives de tipus test |
|
2 | 2 | 4 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura. |
| Sessió Magistral | Exposició dels continguts de l'assignatura i plantejament de qüestions i situacions a tractar amb l'anàlisi exposat |
| Resolució de problemes, exercicis | Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura. |
| Atenció personalitzada | Utilització de les hores d'atenció a l'estudiant per resoldre qüestions i dubtes concrets |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| L'horari d'atenció es comunicarà el primer dia de classe |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | |||||
| Proves de desenvolupament |
|
(Primera convocatòria) Examen parcial sobre la primera meitat del temari (exercicis numèrics, problemes teòrics, definicions) Examen sobre tot el temari (exercicis numèrics, problemes teòrics, definicions) a realitzar durant el període lectiu previ al període oficial d'exàmens. Examen final (durant el període oficial d'exàmens) |
20% 25% 35% |
|||||
| Proves objectives de tipus test |
|
(Primera convocatòria) Diverses proves de tipus test, amb un màxim de 10 preguntes, de quatre opcions i amb penalització per error. |
20% |
|||||
| Altres | 0% |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Segona convocatòria: el 100% de la nota en segona convocatòria s'obté de l'examen final convocat durant el període oficial d'exàmens. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Paul Krugman, Robin Wells, Introducción a la Economía: Macroeconomía, Worth Publishers, 2006
Michael Parkin, Economía, Pearson, 2009
Gregory Mankiw, Principios de Economía, Thomson, 2007
Ben Bernanke, Robert Frank , Macroeconomía, McGraw-Hill , 2007 |
||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Altres comentaris | |
| Assignatura no portada al dia és al final, molt probablement, assignatura suspesa. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent